Datasets:

PleIAs

/

Catalan-PD

like 0

Follow

PleIAs 113

0000098826

Ros, Carlos , 1703-1773 // Conejos, Jerónimo -imp. //

Coloqui nou, gracios, y entretengut, hon se referixen les Festes celebrades en la ciutat de Valencia, à la Proclamaciò de sòn Rey, y Senyor, nostron Fernando Sext ... en los dies 19, 20, y 21, dagost del present any 1746

1746

en virtut del gran domini que té sobre els Valcncians, fa saber per este Bando á tots los Pbbles n-gats per les aygties del Riu Turia, partit en les cequiés grans de Moneada , de Rascanya, de Mislata , y Faytanar, de Fabara , de Mestalla, de Manises, y de Quart, coen son els que van seguint: Masamagrell , Albalat, Fóyos , Moneada, Tabérnesj y Albúyxec ( sens olvidar á Manises) Masarrojos, Creu del Puig , Masalfasar, Puig, Meliana , Albor aya, Museros , Paterna , Quartj Rafel-Bunyol, Benimámet, Picaaya , Alfara , Alaquás, Catarroja, Girivella, Puzóí, Carpesa , Alrafar, Almácera , Rocafort, senxer que pasen per ale Bonrepbs y Mitambell, Masanasa, 'Moratall, Sedaví , Cases de Bárseiva, Maguella , Benicalap, Benatúcer , Burjasbr, Godella , qnestá al costar, Beniferri, Vilanesa, Benimaclet , Campanar, Paypoita, Orriols * Mislata, Marjalenes , ni deixant de contar ais Poblcs Nous, á Borbotó , y per remar, de la llarga retaila, Ruzafa , Aldaya , y Pafraix; que en atenció de qtiels Reys #0 | S S ; i i 5 > ¡ » > > de Laspanya (que Dea guart) v-indrán ací el vínt y cinc deste present mes y any; mana , dispon , y prevé, que tots los scus habitants, homens , dones, gics y giques, ( exceptnant ais malalts) acudtxquen el dit día al pía del Real Palau, pera que'quant s-agetiolle el Rat ais seus Soberans, prestantlos el vasallage''degut á tais Magestats, acompanyen el obsequí, prorrumpint ea crit ben alr: vixeal Rey , vixea la Reyna, vixqum per eternitats; vixeal Prineip, la Princesa^ les Infantes yls Infmts; vixeal be de la Nació; vixeal Princip de la Pau* AJO ho dirán á la una, yl crit ha de ser tan gran, que Catalunya , Millórca, y altres Rcyiies comarcans,; al ohuir el estallit, pugnen dír : els Valenclans han rebentat dalegría, quel eco basta gfíha aplegat. Y així , perqué tots ho Sapien, y ningú es puga escusar de cumplir en la ordenanza, se ha mandado publicar. Firrnac en Valencia , huí día tantos , en lo Cau del RAT PENAT. Por mandado de su Señor principal^ L ANGÓNARI de la Llonja ho rubrica per ses mans. Lamprenca del Diari. COLOQUI NOU GRACIOS, Y E N T R E T E N G Ü T , H O N fe referixen les Feftes celebrades en la Ciutat de Valencia, a la Proclamado de son Rey, y Senyor, noftron Fernando Sext, que Déu guart, en los dies 1 9 . 2 0 . y 2 1 . Dagoft del prefent any 1 7 4 6 . P E R S O N E S . Cento. (Batiano. Gori. tf^etór: Cento; Batiano; yGori , son tres Llauradors de cert Poblét que barí vengut d Falencia d veure la Funcid nomenada ; y aventfen tornat al Poblé , li referixen al Retor en fa. cafa , les Feftes, Llumenaries, y Procefsd de Grades, da~ queft modo. Los tres. O E n y o r R e t ó r boná nir, O G g ° f t e ben t r o b a u Ret. Y vofatres ben vengwts. Anéufe preft affentanc, y Dora gaftéu cumpliméntsj perqué en mi son efeufats, Poísáufe, les muntetétes^ a v y manireu relatant la Funcio daqueftes Feftes," puix créch aurán fegüt gransj Los tres. Dons en ía bona llicen-j obeim ,*y ens oirá, (cia^ ques cert que tota Valencia eftava feta un giular. Ret. Los Valencians son mólt do-^ afables, y cortefans, (cils,; y en obfequi de son Rey fempre en garbo shan pottat» Cento. Si vofte íenyor Retóc á Valencia hagués anat, diría , ac;o es Paráis? O que hiá en efta Ciutat?| [Jres dies hagi^e de feftes, Ab ¡Ucencia : En Valencia, en quen un buf fen han paliar. JSat. Tres dies? Y o d i c h son íis, perqué nits no nam notat, quels de Valencia han fabüc en tanta llntn que han poífar, per les p o r t e s , per fineftres, per b a l c ó n s , r e i x e s , terrats, per les p a r é t s , per teulades, p e r torres ,. y campanars, fer que nit no pareguéra» y tot fós de dia ciar, quel Sol al pie del roig jorrt n o íol tanta lluro donar,, com lo q u e fec nit devia, puix tot era clantat. Gori. Es veritat so Retóc lo que B-atiano ha contat. Ret* Aixi ho crech,perque Valenes pera Feftes encant. (cía Cí»t.Es tant lo goig q h a n tengüt* tan á guft , p i e , y general tota la gént de Valencia» que no es podrá b e efplicar» #d.Homens,dones,Frares,Monjes,, v é l l s , y j o v e n s , gichs, y grans> finfa les creaturétes q u e apenes faben parlar, dien t o t s : Vixea FERNANDO, Deu lo conferve inmortal* Ret* Aixi figa , pera b e de la Efgjíefia Univerfal, y conort d e la N a c i ó , com de fa lley confiám. Gori. Les Peixcadores tambe la Fefta han regocíjate y encara el d e l l i t , y goig lo varen anticipar: puix lo dia d i h u i t , q u e era vefpra del determinar pera comentar les Feftes¿ varen rodar la Ciutat, vitorejant á Fernando en una algazara gran. Al altre dia feguént, que era el denau» deftinat per principi de les Feftes, fabént efta nóvetat, altres de les Peixcadores anaren finfa al Real, hon eftá el Paláu famós del Capitá General, y comencaren á vitors, á Don Fernando aclamant: y el Gran Marques de Caylüs per los balcóns faíTomá: aprés al falo pujaren, y es va moftrar tan galán fa Eixelencta en dites dones, que les tirava á grapats les pésetes, y la plata, digna acció de celebrar. Bat. Es tan bo eixe Cavallér, q u e fi a vots hagués dañar, may de Valencia el mourien,; puix obres d e Pare ens fá. Ret. Aixo t é , qui es porta bé¿ puix roba les voluntats,, quels Cavallérs poderofos, q u e venen d e noble Sanch, no son grans per les riquees, ni per lo lloch en que eftán, ÍI per les accións heroyques, y les hacanyes Reals. D o n s per q u e les Peixcadores ral coía han eixecutat? C«z.Perque móltsdelsPaixcadóiSj deis qui son Matriculáis, eftaven allá ais N a v i o s , en la Náutica ocupatss Ja una al maiit tenia, laltra tenia ai germa¿ laltra tenia al parént, ausénts tots de la Ciutat, y com fels ha concedit, per ara , la llibertat de tornarfen á íes cafes, efte goig han publicar, donant gracies á Fernando, que es lo qui els ha llibertat. Gori.. En la nit del dia denau, que j a . q u e d a nomenat, la Ciutat dalt de fes Torres fochs grandifsims defpará; y en efta maieixa nit fe forma una tempeftat, que fins les cinch del mati del dia vint va durar, de t r o n s , de rellams, y aigua, puix plogué ben efgarrat; fentén fora de Valencia,, perqué per dins la Ciutat, ni una gota q u e caigué, prodigi bén Angular, puix á noftron Rey Fernando, fins lo temps lo refpe&a! Bat. L o dia vint de vefprada la Ciutat ixqué á cavall, á proclamar á Fernando en son Eftandart Real de roba d e p l a t a , y feda, bordar tot de mil efmalts. Los Cavallstots pléns de lliftes, #ricament enjaefats. Los Regidors tots de gala, ab los fombreros dorats; vull d i r , en -galóns de o r , pera efte cas fabricáis. Aixi la Ciutat rodaren, e ixqueren finfa el R e a l , peía fer les Ceiemonies, y arboiejar lo Eftandart. > Tiraren grapats de plata, que aixo es fer Fefta Real.; Cento. En efta mateixa nit, del dia vint nomenat, los Peixcadórs per Valencia anaben també rodant en dos F r a g a t e s , al modo q u e van los Carros Trunfals; la una en desfréc de Moros, y laltra en lo de Chriftians, formant fes fortes pelees, y ios canóns defparant. Jííí.Gráfúció ha eftat£ixa,amichs me pefla no aver anat. Supóíe á dac_o , també, les campanes, fens parar aniñen al vol totes? Bat. Y també Salves Reals q u e fia la Artillería que teñen al Baluart. Gori. En lo dia vint y huy q u e fonch lo ultim, y es donaí fi á la Funció referida, refta mólt mes que contar: puix amanegué la bolta per hon tenia de anar la Gran Procefsó de Gracies,< p e r q u é Fernando es reinant^ tota feta mil primórs; qué cortinajes eftranys! q u é draps de Tapiceries! y qué de invencions,, y Altarse qué Forafters no vinguerenl, tot lo Reyne en pés ana. L o Colegí deis Platers en la Pla<^a Parroquial de la Mártir Catarina, feren un famós Altar, y avia en éll tanta Plata,< tan?, ? J fanta tiquea es pofsa de Jarros , de Palancanes,' de (jafates, de G o t s , Plats, Sanfts en Peanyes de Plata, q u e avia mólt que mirar, puix fet Pobles com lo noftre fe podrien be comprar; rematava en Sanft Aloy, ques son Patró , y Abogar: y mes amünt fe mirava un Retrato mólt femblant noftron Rey Don Femando,' aix de docél colocat, que pareixa eftar viu, per lo primorós pintar. L o Colegí de la Seda, per lo Mon tan celebrar, tocant en Sanct Agorti maná fer un altre Altar, tan fumptuós , y magnifich, que era maravélla gran, y colocat Sanft Geroni, a b lo Lleó cotonat. Mólts mes Altars per labolta fe miráven adornats, fens contar dins de les cafes, los adorns , y cortinats, que cafcü. tot lo millór, quen ía caía fencontrá, h o pofsá per D o n Fernando, pié de goig eixorbitant. Q u é de Retratos del R e y , y de la Reyna Reynant, iBarbera la Portuguefa, avia en llenaos pintats, y tots continuamént: Vixca Fernando clamant, y vixca la Portuguefa, D é u los conferve inmortals,; p e r a giqíia de la EIp_a.»ya ' S a 9 de la Efglefia enfaldar.; Sobre totes les catifes, cortines , y draps de ras,' qué invencions de Poesiesy totes al affumpt clamant! Q a é goig la gént no efprefíavai voler aixo ponderar, es com reduir en got, totes les ayghues del M a r | En fi en la dita veíprada, la Procefsó comenta: y o fols la referiré en alio mes Angular, per damunt,damüt,com dihuerí¿ puix daltre modo no cab, y de lo precis quem deixe,quem ajuden los companys. Cento.Vuix. c o m é c ^ q entre els tre§ confie tot fe dirá, y el so Retor fin vol mes* perqué á Valencia no ana?, Gori. Comenta la Procefsó. al que vindrien á eftar les quatre de la vefprada¿ y allá á les deu facabá. Q u é de coíes no paíTaren de penfaments tan eftranys^ perqué cafcü del Oficis en fa cofa es fenyalá. L o s Pellérs tragueren Indios^ Ungaros , T u r c h s , Africans, Prifioner lo Rey de Tunes^ tots veftits á son modal; % Portuguefos també anaven per golilla, embalonats. Los Obrers de Vila duyen la T a r t u g a , abalotant. Los Efpartenyers un C a r r o j hon avien apanyat gl natural la, Devefa ? fc 1! 1 ; L e 1 y molts Ca^adors ¿ ca<£anf¿ j Los Peixcadors en Fragates ; • . anaven tirs defparant, g d e l modo que he referir, a uns Moros , altres Chriftiansv ¡¡Los Carnicers duyen Bous, lien los cuernos platejats. mt. Los Forners feren un C a r r o , en son F o r n , coent lo p á , ¡; tirant rollets á la gent, com fi no coilas lo blat. 4 Los Corders, y els Teixidors, i; cafcü en son Carro Trunfal, " ^ uns tiraven llenz á trofos, í altres canem á.grapats. J Los c_abaters, cabatetes. ¡ Los Guanters tiraven guans; a Los Manyans, y los Ferrers¿ en lo Carro ab fes Fornals, encluíes , malls, y martells, alli anaven treballant. Los Tinturers també anaven en un rich Carro Trunfal, íis Angels duyen ab Cetros, y Corones , efpreífant íosílsReys, dits D.Fernandos, que la Efpanya han dominat: Los Moliners un Moli en lo Carro molént blat; ento.Y tots los Angels del Carros tirant verfos á grapats, vitorejant á Fernando, ¿I Rey de Efpanya proclamar, Altres Oficis portaven ¡Torneus de mil varietats, C a r r o s , y altres maravelles, ¡ i quem deixe per no canfar. j j Tabernacles, Sanéis Patrons, ¿1 móltes dol^aynes, tabals. 1 Yandcres deis O ü a s j l s cafcü la fehuá porta; Gori.També en la Procefsó anavérl los N a n o s , y los Gigants. Les Comunitats feguien per fon orde acompanyant, en Cuftodies, Sants en Andes», y S a n t e s , que no es del casj ¡Y per remat de la Fefta, venia la Original, aquella Verge María Mare deis Deíamparats, que may ix de fa Capella^ fi fols en Feftes Reals. Aprés lo Gran Archibisbe,; de Valencia Majoral, donant bendicions á t o t s a l e g r e , y regofijat. Aprés lo Corregidor, Jufticia mayor , ó C a b de la Ciutat de Valencia^ en Regidors al coftat, y els demés fent Procefsó de dos en dos arreglats, cafcü en o r d e , com li tocá¿ fegons es acoftumat. 3 Bat. Azo bé á fer propiament en un refumen narrat, les Feftes que á Don Fernando* en Valencia han celebrar, proclamantlo Rey de Efpanya^ conforme ho teñen jurat. jRet. Admirat eftich filiéis, de lo quem au relatat. Es c e r r , que son ingeniofoá pera t o t , los Valencians; perqué fegons he oit dir, curt lo temps los han donaf; Cento.Ta. curr,q no pot fer menysd L o Dilluns, en ques contá guiñee de A g o f t fe va fer 2 la lo pregó per la Clutat: lo Dimats donaren conté ais Oficis apreflant, q u e en les Feftes difpongueren cafcü Ta cofa á idear: conque en finen dies han fet, lo que requida un any: per cert no teñen devades les dos LL los Valencians, que lleals dos voltes indiquen, y son mil voltes lleals. Per fi han cumplit en son R e y , á lo ménys en voluntar, quen los afe&es volguéren á impofsibles afpirarj mes en alio que han p o g ü t , dones tot per bén gaftat; y vixga el Rey D o n Fernando, ja que D e u nos lo ha donar. Ret, Vixca , y revixca filléts, y quens mantinga la Pau. GsrL Déu h o faca , y que gojém quietüt en noftron treball; poro fi ve el cas d e guerra, morir com á bons Vaffails, fens que figa menefter, q u e á ella ens porten nugats, fi anar tots de bona gana, finía q u e no quede fanch, quen defenfa de son R e y la vida sha de arriícar, 'Beí.LosReys fon Déus en laterra¿ p e r nofire Senyor poffats, y Vicaris de Deu son, pera tot lo témpora!, del modo q u e h o es lo Papa, pera lo Efpirituah que un Rey,una L l e y , y un D é u ha de admetre el bon Chriftiá. Bat.Füh que yixcaDon Fernando, v al a m fe h afsente mal, ** , _ , . y . . A Luu I I «I quant íe pot defnar, Cento. Bé diu Banano, á dormir, ques penje , o muyga de raDialI 7 . > ? ^ ' ' A. „„,„,. I I tant pera lo que es Terrene perqué pareix que ja es tart. perqué e s noftron Rey amat. II . ~ cotn pera lo CeleftiaL r 1 — Senyor Retór , quede en D é u , fí. Yom folgue de que conégues Ret. Ara lo que am d e fer tots, puix la ion me va acofaut. la concéll q u e os he donat: á Déu fermamént pregar, Gari. Bona n r t , Senyor R e t o r , la perfeveranqa importa, quens done la fucceísió, dorga vofté defeanfat. que fi no de poch valdrá. pera mes vitorejar. Bat. Altra volta , fi Déu voh tt. Ara va,, Senyor R e t o r , Genio. Déu fa^a la Portuguefa parlarém de mes efpay. [en aném a retirar, prenyada ens ixca demá, Ret. Vajén voftés en borra hora, y que parixca en bona hora que am de llevarmos» mati, Cavallérs , vixquen mólts anys, un Princep com un diamant. puix tenim málr que llaurar» que eftich agrait d e veres, Gori. Si ha de femblar á ía Mare [Vofté feftará en lo Hit, del bou r a t a quera h a n dat» y nofaltres en la camp» com un Sol lo donará. F I N. Sat. Dons qué son Pare no es també p o l i t , y galán, rosét com lo matéix or, y com lo marfil d e blandí? Ret. Segons lo q u e ara parléu; la Fetta ja sha acabar. Cento, Sois nos falta referir, FERNANDO „ por F empieza» que la Funció remata Letra que en JuíHcia, y íey > en un grandifsim Caftéll, v Pertenece a. nueftra Rey, ques feu al plá del Real; coftejat per los Francefos Por la F E , y la FORTALEZA; veins daquefta Ciurar, Por FIDELIDAD > FIRMEZA, p e r q u é també e s tegoneixea' igualmént fer sos vaflálls. Por FAUSTO,, F A M A , FERVOR; Ret. Puix filléts acó eftá oit, FELICIDAD, FJÜEGO, y FLOR,. en Déu eftém confiats, VIRTUDES, y CIRCUNSTANCIAS; fém obres de Chriftians bonvl , que de aixo noftron bé nan,. De efmaltes, y de FRAGRANCIAS, cafcü enténga en fon negoci Propias, de fu FINO' AMOR.. q u e t o t ü ixirá acertar. Gori. Aixo fempre es lo millór, lo demés son desbarats. Nofaltres móltes vegades CON LICENCIA. no fabém lo que ens parlám;' ficantnos en lo que es :rt Valencia, en la Imprenta de GerónimoConejos; al e o s , y anima important, enfrente de San MartinIlograrem P a u , y quietut, que Se hallara en el Mercado, junto a la Puerta nueva. 1 4 ue e s r p N R V r l *7 ROMANc N O U , CURIOS, Y ENTRETENGUÍ¿ hon es referixen les converíacions que molts Colorn.-* bayres íblen tindre en la Lontja les calitats deis coloms , y altres circunftancies de la Art de la Colombayría, pera divertir la humor , (ens oféndre a. ningü, com vora, el Letor. I un poch de temps en íilenci lo Auditori vol eflár, oirá un bon romancét de un aflumpt james cocat. J'; Tots faben com els Poéte$ ¡difcursms , y vacilants ¡ eftán , bufcant fes idees, que es coh de gran treball. Supoft acó he de atvertir, com fo un poch aficionat á la noble Poesía, que es de les primeres Arts; A efta caufa imagini effriur'e un famós romane de alguns deis Colombayriítes,' que es molt digne de contar. * Nom vull fer de mal voler, puix no hiá necefsitat, y gent de garvo ais coloms també fon apafsionats. Alguns volen argüir, fobre fi b o es, b mal, fer unjiome Colombayriv y aixo es un gran desbarat,' puix en fos diners, y cafa, cada hu lo que vol fa. A eftos tais els vull refpondre: com ferá bén Angular lhome qui no tinga un v i d , puix els. mes en caca eftan» S Uns peguen per bribonades¿ que nolespuch nomenarj altres per glotoheriesj altres també per jugar; ptuxmes val per els coloms^ que iío per fuperfluitats canybfes á anima, y cosj a^o es pura veritat. De toces les diverfions que un home es pot emplear^ altra de matjor proíit quels coloms, ningu tindrá;, puix fon uns animalets que gaño al amo no fan, perqué de fes cries traueri cada mes pera mentjarj fi les venen, fino teñen coloroins pera emborrar,' y faforren els diners que en carn pódrien gaítar: y á mes que en ells entretener* molts ratos la ocioíítat; puix ja fen putjen al porje,; 6 al colómér del terrat| miren afi colomins; alli hous á mig pollarj allá com fan lo niuét, pera poflarfe á criar: per alli dos parellers gue eXcomencená bplar; 1

0000293299

nan

Senyor Deu meu Iesu Christ, iudique vostra magestat sa causa

1640

Biblioteca Nacional de España Signatura jL^^__ ■ _úi BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA 1105241 353 T tí’ «* 1VDICUVË VOSTRA ^ J lESVS MARIA.iS Stant allótjat lo tercio de infantaria,qgauernaua,ygo^ uerna D.Lconardo Molas de nacioNapolita,en lo Ilocb de Kiudarcnasj vcynat de lasMallhrquinas del preíenc Bisbat de Gerona , los prinaers dias del mes de Maig, W del correntany ií4O.íuccchi. Qh®s traca brega entre los foldats de dit tercio, y lagsnt de la cerra, á dos de dit mes,à oca fio de la qoal romperen dits foldats lesportas de la Ifglcàadc dit lloeh abpoíuora,6altramcnt,y mantareo al campanarde hont tiraren mokas arcabuíTadas, y a la nic íc retira­ ren vns^y akres,y dits foldats en dit vcynat de les Mallorquines,ab los dcnaes.quc allí eren. La qual brega fe concinna lo día fcgnctpér mokas iaoras,y publieament fe digue (empre, que no ere cftada de Riüdarc0cs,fmo foranera,oeafíonada,yprouocada deis foldats; fi be dtfprcs per dit fracas,fonch robada,dcftruyda,y cremadala Vila de fanta Coloma de Femes per lo matex j altrcstcrcios de foldats. Acabada dita fegona brega,tornarcn'dits foldats en ditllochde R indar coas, a h»nc robarcn,y cremarco moltas caíasjy en particular la del Redor,y toc io q era en aqucllaiy axi naaccx robaren, y cremaren la lígleGa Parrechial de dit Hoch, y cots los vaíds fagrat s j co es, quatre Calfêis de pîata,ab fes patenas en cada bu,y Io bu dells dorar, vns eneenfers-y barquilla de plata: voa peexina per donar la aygua en Ies fon es baptifnaals:dos bordons grans^s candalerostvna Cudodía dorada de pes de naitjaroba^pertenir lo S^néliísiíaa Sagrament patee: adere Cuftodia cenzilla per portar lo Sancilfsim per viacich-.vnrclif; quiári,€n lo qual hauie mokas reliquias, vna vera Creu mok gran dorada,que feaporcaue çn Ies profcjSons;vna figura de fant Alaní de Ax bukoí. bulto:vna palmatoria-Ja capia áhot cflaue rcfcroat lo Saoáifsím Sa. gramcm{quc fíe alabar pera fcmpre)ab mokas formaszy dos chnfmc ras, ¡a vna dejes de placa,com toe lo demes dale referit, yb akra de pderajen les cjoals eilauen los olis Sanes, y tambe robaren y crema’ ren tots los ornaments pera dir, y celebrar MiíJaj los ofecis diuiDal: :fíncb Altars tots dorats ,yio Sacrari çnq ie efíaue refemac lo Sanediffim^y toes los diners,que eren en Ies caxas de lá obra,de les ani mes'de Purgatori,deb Copfraria del Rofer^e knr lfídrp,y akres, y mokiísimas caxas,y robadels particulars de dit !l j;h,que endita if. glcfia hauien aportaresdcfdel principi, totdecftirâaâô, y valor de moks railanars,que excedexen à quinze n|il efçptsU quai crema dura molts diasper ocafiode Jaqúatydé dits rpbos.yíáúnlegisfprc. cèhint legitima citado feta per ædicÎe,pubkcK en ïuCathedral^y en la Ifglcfía fecuiarj collegiada de fane Feliq de Gerona, y en la parrochrâl de la Vila de Blanas,co la quai eilaucaPocjacdir don L ronar do Molas,y dit? foldats,;fbf cà dcclàriHs per cXcomdnicâts,grauat% v reggranati,malcLits, y ànarematizat; lois foldats dédit tercio,q .i d;¿ dclickcs hauicncomeios,abientencia proferida a doeze de dit mes de Maig,per lo VicariGcncral,y Official ÈcclefiaPich de Gerona,îo quai fe mogue a fer dira fcntencia j decbracio,ab los modus y ffinançnts leguen ts. Primó,perqué eoníbróel ero t?c dits delicies per lTtu^uM-Jc-di.' t3S lígleíiuSiV c^íá dcl Rctlor,y de mol;as abres coïts cremrdís y co. íümpcio de Üs ennfogradas hoílias.quceílauen en ¡a cuíludia de dita llgl«fix.qoe conferme refctateo jactas, Av hMii'cnJ.u, t^f^^^^^ (^^^ l^^^^^^f fi^o^ues conferuar ni eH^^^^éf ' co/tferuat U cof ^4nUtffím dff th^rjió^yaxt no (J?gr SacramentarápderfeiíeherarcQ/n ^ tal.peredlarcofiífPrtrdasdUitíhoüiaíen'carho» Qbiÿto, en-que en dit ¡1 ich de Riüddr'cftîs nos üb'q^aey’hatñies endita oeffio/motresCapellins ,ya’g mas douas , combo dcpoiau dits CapellanSjper edcrlè retirada ja de principi cota la dèmes gent a la muntanya,com tam.be.fi retiraren' dcfprcs dits CapclUos,y aqneÇ ta CS la prefumpeiode drct,que tat pocagcnt,comhi hacn dit Iloch no hauia de eftar a vifta,ni hauudc aguardar tanta multicut de get* com eren ditsfoldats qqe paiîauep de vuys cents homenspanc arrojats y briofoSjCom cils eftauen.fcom fe dexa confíderar.) Qffinco,enlo que digucEcntâbeaJguhsdc dits ibldats,en dit veynat de les Mallorquinas^delpres de palladalafcgona brega,^_^<^4yi fen en dit Uoch de Rindarenaf ,y qfteÎ robalJen^ y cremafierr^ocáCionAts fensdupte de fon Meftre de Camp,com ho depolà dit primer tcQi^ moni,y que en continent fen anaren ditsfoldats en dit Iloch de Riadarenasj que dins de vna hora va veurc, com eílauen cremantfc íes cales,ylígleiía dedit llochjy quedeípres arribare en dítveynat molts foJdats carregaes de roba,de que coneguè dit tcftimoni,quciè alegra dit don Leonardo Molas,y defprcs vaveure coin alguns de ditsfoL dats.reftituhircn roba de la que hauien robada en dita Iigleha,çû es cllouallcsdels AÎtars,alguns roquets,b garnatxas de Capcllans,cami(as romanas,vna cafulla,y altres colas. Y ab aqueil ceftimoni concor­ da alcre, en rahode hauer vift, corn ditsfoldats veníancarregats de roba molt aíegres,ycontcnts,gloriantfe de hauer robac,y cremat dit Iloch. Y vn FrarcCaputchi,dels que anaren a traurc la Curtodiade dita Iíglefía,dcfpres de pallat lo major rigor del focR Dcpofa,y afírma,que parlant abvnsCapitansdc dit terciólos digue,com crepofííbIe,queChriílianshagucíIcn robada,y cremada dita Ilglclîa? y que aquells li refpongueren ab demolîracio de pelar,y fentiment. Q^e H dit don Leonardo Molat yolie^dottarien part de fa habenda per reedificar la willor,del qae antet eflauc.Y aqueft matexCapucchi afirma tambe ,. ^^c^^OsCn b veu,y lama publica, queen continent ‘hifque de q dits loldâçsde dit tercio hauien fets dits robos,y incendisja oual maenaprouada ab mokifimsteffimonis.. ^ _ Terciq.etil.isaaîa.i^Basqusfeiidit dotïEeoMrdo Molas en c5 tinent ques comeceMa primera brega. dient eilés .ôfemWantspa. '^ lïiirant loditlloch deRiudarenasdefdel dieveynaede les Mallorquínas,dchootfcpot veurc molt be.70 becüfittrto w.tcahr^fart, ) repctiiit ditas paraulasvna ,y mokas voltàsab'faru y colera,comhodepo&ynteftimoni,queleyohiadir. □arco que anantfeguint dit tcrcio,defae dit veynat de les Mallorquínas, a la dita Vila de Blanes,ohi a dira vn Ibldat ques rahonauc ab vn akrc de la crema de ditalíglefía. Q^t no penfauejaaet Cremairen/mo lat ea-i teet de aquella. Sexto,en que ditsfoldats,ni altrc perfona de dit terció feren dili­ gencia algana,psrquc dita Ilgtclîaj caía del Redor nos crcnalîen, client ells ibis en dit Iloch,en ditaocalio, ylosquccntraucn,,y exieu $0 aqueil i antes be concorregucrca tqu en dexarlo s cremar. 4J Sepij- SeptlmójCn que ¿eficjac dcsCapEÍÍáKsforAÜersbáxír endUHoci de R.iudarenas,pervcure fi ditalfgleGaíecrcmana ,yderaanant lücencía à dit don LeonardoMolas.oferi deferios hi acompanyar,eni« pero folicítant defpres dita anada dits Capeílans, dona decMoílrací® dit don Leonardojque non guílaua,y axi dexaren dcanarhij com cóteílament ho dcpofan.Y lo matex depofa vn Frare Dominico, que snaue en Ilur compañía, y lostres diuen,y afirman tambe, q jc arríbatsenditveynatdehs Mallorquínas en ía matexaocafio ^ohiren i dirá algúnsloldatSjS^f hautsneremadala cafa dsl Reólsr. OdauOjCnla maliprefumpcio, que coíKra íi cosiUKaæcïK tenen los foldats en tot genero de delicies, com clara ment feo afirman bs l?oâ;ors,qui traélan de la vida,y coílums de aquells. Nono,perqué no esverifimil ^ni pocaiîènc.rfe en enrenimenede homealgu de bon difeurs, y dcfapaílíonat , que los bomens de dit llochde Riudarenas hagueflén procurat vDsdanystancxccffius,com de aquí los hauien de rcíülcar .a mes de la prefumpcio, que en ion fauor te la nació Cathalana , de cant Chrlíhana j y Catholica, y tant dcuotadel Sanfffim Sagramét,y dchslíglefías,y veneracio delCul­ to Diuino , que aíRguradament no’s aucntatja nació alguna, de que fon teftimonisja mulcitut de líglefias, EcÍcfiaHicbsjRcjjgiofosjy Re ligiofasde tots Ordens^ tanta infinicat de beneficis ,^efiaíR bs, Hofpitals^pta^deÛo^&nsTtbïh b ha refidínts,v fundadas eh áqheá Principat deCathalunyajen particular en lo prcíentBisbatdc Gero r]a,y ¡apoca,o ninguna ocafio que te lo Tribunal del fane Offici de caftigardelièles tocants d la iànda Fè. Les quais prouas,yprcÎLimpcionsde drec eren,)’ f îrenbaQ’nrspcr mourclo animo de dit Vicari General,y Officially obligar aqueil a de* clarar dits Sacrilegos,Raptors,y incendianshauer incidit îpio faâo, & jure en les ccnfuras,y penas impoladas per los fagrats Canons,y per diuerfas Bollas Apofiolicas j y en particular per la Bulla de la Cena del Señor contra tant dete fiable gentjCom en femblancs cafos, y deliâcs de difícil proua.y en particular per la decbracio de cenfuras.Baile cf tir proaMdâljr fâmïpdbTha concorrent aitres proucS/eUtfeq imoer fêtas,y aîguns arguments,y prefumpeionsde dret,fensqaey hajallocb 4 1a prciùmpcio exclufiüa de delíác,antes be fe ha fem pre de pedre k inclufiua de aquelfcom no trade la liglefia de cafiig-ir aigu corp© ralmcnqfno fols de la falut de la anima,y fegurctat de la conciencia. .Y axi Taxi fe In fempre de pendre Jo mes tuto’yfegur confcll, encara q fíe preíhmintíe haucríc com es,ó perpetrat algún delide. zíjcapde pochs diasque fon cha 14.de dit mes de Maig,anàdîc tercio,june ament ab lo de loan de Arce,y aitres en dita viía de fuñ­ ía Coloma de Femes,ahoncrobaren mokiflima cola, de les que te­ nían en Uporxada de la líglefia parrochialjos particularsdedita vi* la ab csxas raneadas,les quais romperen,y axi be robaren en la líglefia o Capella de nofira Senyora de F ernes,que es a vna Ilegua de dita vila,molciffima roba que en aquella hauicn aportada Iospageios,y en* tre les demes caías de dita vila,que cremaren ( que forenxafi tocas) crcmaren tambe la cafa de moíTen Salui Serra PreuerCjy beneficiar dedica parrochíafab moles mobles y abres cofesque en aquella tenia de mole valor,y eílimacio.Y fina¡ukuk crenureditsRldarsRsefcri tures de las Notarías,y Eícriuaniaspublicas deditaVila,en ¡aqual ebtradauan,y tenían los litols de fes rendes,y proprietatsjant las perlón ñas Eclcfiafiicas, com las fcculars,y axi be cremaren lo mas, o ca­ fa «orne nuda den Perreras,que era propria de dita parrochial líglefia de finta Coloma de Farnes,comdctot lo dale referit confia ab moltifíims tefiimoniSo Tornats deípres los dits tercios en dita vila de Blanes,al cap de algURS dias fe partiren per Ja vila de Roías,en lo qual difeurs de cami come terco mobs y mole granes delicies,com ion homicidis, incendis, robos,y akresjaxi que pafianc per lo lloch de Montiro,robaren,y cre maren en aqueil fet cafas,de fols non que ni hauie, Y axi be robaren, y cremaren la líglefia parrochial,y totlo que era en aquella, es á iàbcridos Calfers deqihtaja VeraCrcuJo Vericle,ab que feaportaua lo Santiffim Sagrament,(que fie llohat pera fèmpre ) en les profef/ônSjdos pans vnas Chrifmcras,tot de plata,tota la roba, ab qucscclcbrauen los Officis diuinaîs,los Àkars,y lo Sacrari que eftaue aflèntac ffibre lo Alear Major,ahont fonch trebada laCuftodiade plata de di­ ta líglefia,call del tot cremada,dins la qualefiauen r:feruadas algu­ nas Hofiias confagradas,fi be ja totas negras,y conuertidas en carbo del ardor dvl foch y tambe fe cremarep i^sRs câxas de Jas deu^ cions de dita líglefia,y Jos dinersque eren en aqutlks.Yfinaîmëtror Jo que en dita líglefia hauie reculhc lo Reilor,penfantcenirho en eli| molt fegur, ge dits dckâçs/om es dekobo,y crema de dita líglefia de Mom tiro ha confiât,y cor^a píen amen’ en proccs:ço es delcos.de aquelí perla clamacio de fa parü,ypcr la vífura feta de dita l^Jeíu y deles, denies cofas qiies poguc fcr;y cambe perla re lacio , y voc de moles DodorsThcoIechsjCanonifíasitots los quais concordament añrm n,ydiuhcn lo, matcx,que dale fè ha dic de b lígieíía de Riudaic¿ uaSjO de las confàgradas rdoftîasjço es, ^_w^ woy bit cj.ptciitt ¿c. p^ ç^' htfirm4f)que tren tn dita Cttfiodu^ert let (¡ualt/e pít¿4 confernar^ y ef^, ti¿4 cofíferUAt de pyefent lo cot ftnttftim de Cbrídío t ni per coitfe^uent^ effev S4crafKent, ni poderfe yenerttr com 4 tuf perefer conuertteUt en carbo, Y de dits delinquents confla en eílaforma permoles ceftimo.- tiisjçocs per la fama publica,que en continent ifque córra los foldats de dits tercios: Per confiar que anees de paOàrdics fôlü-s per dit lJoch,nos veye en aqucll fe>ch,ni raflrc de fum,com fe va veure defprcfdc haucr començae de pafîàr : Per no hauerhi en dit lloch ea dita ocafio periona alguna,corn ho depoian moles tcflimonis j y en particular Pere Marti pailor, k) quai cflauc guardanc lo bcfliar de loan Viaderdeldit lloch.Y dia,y afirma,que fertü p ndredits fol. dats vna clpafi per força loferen Îcguir,y que dits foldats pofarca foth en dita Ifgîcfia,perqué .quant cli pafsà per du lloch , noy hauic filtre gent,fino dits foldats,que tots los de dit lloch cren fugits,yquc cllhauic vifl quânt fog^^tcs,qi^xiùs4ûUaiS hiarfibaircn 7 y dip loan Soler y Vfitder mu^anr^ tambe,que en dit lloch noy hauic filtre gent fino dits Soldats, perqué tota la gent ere fúgida, y que ell fenchdcJsvítims quefen anarcn,no rcflac perfona alguna en aque.l, y que cntrecant que dits foldats pallaren cíliguc amagat à vnas ma­ tas de Jonchs,y verns. , Moflen Antoni Iulia PrcuçrcjRedor delà liglefîadcfant Mo­ ri diu y depofà tambe que cflauc mirant corn dits fbldats-paflaua» per dit lloch de Montirô,y que en efler paflatsanà en aqucll, y q va veura que exia fum per la fincflra del Cor de la Ifgicfla, y que antes ce arribarhi pregunta a vna dona veîla, quetroba,fihi hauic aigu en dit lloch? y que H rçfoqngu^que fols hi creen Viader,qucen aqucll DnntYfe ïowàfl^ ipSÍlSrÍ^fcI ófacios Preucrc , y Sacriftà de la Ifgicfia de Vdeflret diu,y afirma,que fonch lo primer que arriba co ditlloch dciprcs,quc dits foldats foren pafbts.y que anant per aqucll îîoy trobà perfona alguna, perqué tots eren fugiti. Per laeonfoctut ^dcH^qnir,cn queeflauen ditsfoldats^tancperloquc ha uien fetes Riudfi- Riadarenas, com en Tanta G loma de Ferhesj «n lo dífours dd cam* dcfds dita Vila deBbncsalditÍlochdeMonri;ó. Á^mes de que depoíh tambe dit Perc Martí paflor, oue va vcu* rc,GÓ ditsfoJdacs pofarcnfoch a la palHíTa de la ¿íí g;an del pubdi Vcidalec de dit lloch de Monciro,yaxi be va venre com ab vna (’ra, higa donaren mohs colps dits^foldats à les portas de la Ifgkfia pa^r© chial de Saldec,pcr volerles efpadUr,}’ vehent quenou podienfer,va ^^'^^^^^ ^^ 1^ taulada per voler entrar per aquella en di “ ^%K^®*P«*^í^ rcpertura de vns corporals de dita ífgkfiade Mon tro, ques trobaren fora dcaqüelH, com hodenu îciâfo R-ctorjY axi be afirma,y diu,quc lo matex diahauie cll dcxaisditsCor porais fobre del ^IcarMajor,debaix déla Saeraj de dita repertu a de dits Corpoialsjdepofa tabe dit moflen Rafcl G'acios dient.que’s va veurc en térra prop dita Jígkíh.-Per no hauer feta diligencia al. guna dits íoldat$,ni tal fe prefum,perqué dita ííglefia nos cremas a is be co corregucren tots,o los mes de aquelh cabosCapicans,y Óoi. ciáis de dits tercios en que dita Iíglefia fo cremas j y finalment per T de dret dah apuntades,fobre la crema delà Ifgicfla de Riudarcnasen Io oâau,ynoucfonament. Y continuant dits foldaisfon cami, yarribats a la plana del Empurda,prop la vilade Caflcllo de Empurics,no duptaren de entrar ?^^i}^? cfifàjO corral,que es de la rcuerent comunicat de Ifgicfia de dita Vila, eo la qusl robaren lo quels aparacruc, y haucc en atjuella vna figura,ôlmmatge de Chrifto pofada a la picc, fe troba dcfprcs en continent dita Immatgc, o Figura de Chriflo pcr tcira al fol de la cambra bonc cflaue,ablosbraflos,cuxas,y camas rópudas,y fogônslp que fciKen los tcflimonisrcbuEs,fon_hfct abâlgun infliLimentcallànc o’diiiuencîhnîçat-pef-ê'Crra^îialiciofameüc dira Fiou ra.oTmmatgcde Chriflo. . En força deles quais proues,hauent prccchit la dcgirla citaciopec èdiéle de dits foldats de dits terefos,per hauer con flat,y confiar alerament,que no fols podia intimar perfofialiijent,ni tampoch fe podien publicar les Ilctres en los Hochs círcunuchins dels que eflauen dits foldats oHoq.tts.fc publicaren en la Cathedral de Geron.a , y en dita Iíglefia de Montiro,fixant dcfpres aqucllcs en les portas de di cas If. gleiias.Y lo día aflcnyalat perla fchcencia declar.i dit Vicari Gene­ ral,y OÆcial 1g matex que ab dita fenccncia,y dcclaracio feta per Io robo. rûbo,y eremù de la Ifgkha dêRiudarénas,y cafas del Reàcn intef«line 3^1 be de interdit perional,dits don Leonardo Alólas Jean de Ar« ce /y ios demes Medres de Camp, y Cabos de dits cercios, per eder efiacs ncof oents en poCrr gnardas y preuenir corn eitaiicn obligáis, per raho^e^dics ios ofiîcis: en que dits icldats no cremafien la dita ifoIeGa de Mondiô.Y fiodmenc preuehi, y mana quefoffen amonefiâts dits Cabos,y fol eats que dirs den dias reKffrn.efmenaflcn, y paoaden los danysdona s à dicas Íígleíias Li irjn ÎÀ^y delpcfespatidcs, y cpiepaGacdic termini,no eumplint ab dites colesccmparegitoircn îo tercer dia defpve immediaaament f gucîit,a veorc declarar, hanerhi Iloch a la ceiîacio a Dminis dimanada com mes Targamêt en ditafenccnci sôde Jaracioes dcvcarcjaqualfonch publicada à i». de Vony del m'?tex any .y deduhida à excquucio en la dita Cathedral de Gerona lo dia de Diumenge immediadamem ieguent. La dica f.-mencia,ó declaracio es eOada moMcgitimamcot prefe­ rida p€r dic Vicari General,y OfHcial,encava que Ia hapn volgnda calumniar a Ignns: perque de nulla,nospoc, per dciecle dspoceitat, ni alcrament iegons lo ¿ceibat,y prouai,y quant Ia volgcieflen nocir de iniofta.per falca de pronas fe nega que iie axijinoque fon mole baitancsjpkrdirimas/egunUa materia íubjeda,y en dic cas ferie molt oran error dir,qMenosuiegadita Íepí^nciaobvemaf ,. y guardar, com eftiga la prefumpcio do dree en fon fauor que es Ilegitima,y iuíláyfíns queœndc del contrari,ab alera feotcnciade Hegitimiuperior. Ni les páranles dedaratiues,que dica ícnxncia con.è,q fomaquefÏÇS-. Licet fuerint d¡cí> Don Leonardi^s Moiaf:, ^c.fin aquella condicional,en lo qual casfe porie prétendre eiièy nulla,fi la condicio fos de laeipccia quesrcqucrcx.per eder mole fibuda cofa, entre Doc­ tors,que no tota condicio pefada en vnafentenci-ah aquella nuIla,-R no ques iuilenta dc drcc/cns que aSo tinga cfpecia de uifictdcac, a mes de no eiîcrho> la de ques rraua en manera alguna. Y penque reften mes defenganyats los incrcduls, en rabo de dits delicies del rcbo/ícrc^,dft,¡^Lf^^^^ Riudarenasy cafa del Rec tor,y que dicsfoldats feren^y perpetraren aquel is, donan: ocafio i tatir rumor com dc aqui íc ha fuccehit,aduertiran, qucdefprcs de preferida dita fencencía de cenfuras contra dits iolnats^fshan ajufia, ^ts.y confia en lo proces defias majors pronas. Co es,co per loRector de dita pagrocl^al ifgIcCa deBlancgahont die ^éî cío anâjdcide les MallorquinaSjíe fon renítuides les coles fi o < que eren de dita Ifglefía dcRiudarcoáSiVnaFigurá dj NoMa ’ nyora del Rofciyna cufiodia gran de plata ab vn VcricUdorau^nL ®^?^^^®'' S^’y®s crobadesen lo arenal de dita viladeBlaueí ahóc eftiguc allotjat la major part de dic cercio de Den Leonardo molas *” »?^'* ■' °“'''^>y ®“ ’’*’3 Capella quey ha en dit arenal. Mes aaant conila per la depoficio dd Redor de diti IfgíeC i de RcÿarcnMfera.adatfe de dit œcsdeM3i.,a,mper»oioerfoM de At cercio li fon cílacs entregárseos pens de Calfcrs, ma co M de S ^7’*?* i?’“?’’ y **'’® P®ff» 'a®í»e deCalfer.toc de phca.y de dita ale la de Riudarenasdo qual Redor afirma tambe com dit Don Leonardo Molas h leu reftituhir en dita riladcBlanes.fí, cents reals V S“p' digne,que yn Ibldat los hauie robacs de dita IRIefia v q tam­ be lifcureiutuhir dospelTas de feda.vn pauello qncliliauiénL’bat' yqueaxi be li digue,que en Barcelona lirenituhirievnaVanoua de’ ,àp'’“‘’^ ’’“‘’““’'teY en altra dcpoficio.afirma,vdiu,quelo'capeHa major del At tercio li reliituhien Barcelona, per medi de vn 'i?^ camua romana dc tela,y vnfobrepelli^. Confia mes auanc cn die proces,que dosFrarcsCapuchinsrefiituhircn vna petxinagrandeplat3,«bquesdbna baygua en les Fonts apufinaRfos qualsafirman,quels entrega aquella vn foidat, perque Xñ^‘F^^æ^^r u^^ ^‘^^^^§’^^^ ^^ Riudarenas:Y dosFrarcs deiant Francefchrefiituhiren tambe dos Cobricalfcrs de takta lohn b anch,y lahre vermeil,ab guarnicio de puntas de fil dc pfatajlos quais 1‘.^®”7 o^c^»<F® ^0 ^^^^âf 1os1k> encomcBamera quels reif cu hificn a h dita liglefia de Riudarenas. ^ ^^ L-L-i del ihAdî v"/‘ '’""“^P*»’* ücpoíiciodeDamiaBaf. 1« ^^^^''[ '.■ ^^'^‘^'■^'■^bcompairantIo dit, valtres tercios Mrhim rn I* ï^ *« " ^i^*1? **“'®'‘'® '^® ^®" Leonardo Molas qui parauléstJeySy el <¡,e h. cee„.» et^ X^r¿''^r'*;í' *’*’^’*q’«9«J$’P^ diu míe digue' ab raojtgran f igolitat.comaquell quesgloriauedehauc&ofeu ÍIo'l ^^'^“"'j • ‘bimir.y Orofia Morgadelldonzeí.'cscontcflcs Je Íífn r ‘*™P*/'P?<f’4“e Citant parlant ab vn foldat de dit tercio d D.Leonardo rdQ14s,quanttcrnarendclaviladef8ntaCoíoma de ÍfnfjerÍM'!”^^^^ Femes, femes ,¿í fueren a dît fc/d^tyq-n^t <nÿ bauleñ fee de potar Foch a Ia dita ífgtóia de kiudarenasjy que prcguntantli com ho hauien fcc los digue, ^e a^ yn^ barril de poluora^hdttteft liane ¿td^ fer terra la porta de dita Ifglefta y qne defpret rowperen lat Caxat^que eren en -aquella, y ne tragueren alguna roba depoch yalor^quey hauie,ypofaren part de dtta ra ha fobre lot^ltarf^y abyn cap de metxa encefa y poluorahipofaren foch^ Y mes a U an [ diuen,quc digue dit foîd3t,J2«i laprimeraca/aque crer ntarenfotteh la del Reólf^r^ fjfdats.q le eftiusn en compañía de dit don Leonard:)'AI )bs,y que à ohidáh de aquelUoidiguercn à diï comiftirij^a bll eíbs paraul.is, (Todo el bt^ir de Riúd^enat'^^^iZüde q'aeiTiarj'jtO q jaf ePt luc j 1 aft kll• ment ere iiavt,y la íígeíia.qúe eY?Aimoni ho ya vettfejjoqual dîù tambe,que te per cert,que dic^ fold ais ju7t<|on Leoiia;do''Aíoi->¿b veyan mole be ; perqué cftauen en lo Hoch dehonríe veye:Y mes auant dio^que digue dit don Leonar.lo Mdas.g^e e/hua picat dé yn Cape lia,que ds la cafa del Reëî^r hima tirât ab y na piílda,y q té per ax) hauiafii pofar fich en dita cafa. Y Hi tcinto Andreu depoía',q ló dít don”León.irdo Muías,conFcfs¿i lo macex día en fa prefjncii. Qje ell ' haute manat cremar la cafa dél Rcóíory tret altref.^^ K ddsri Ferrerde ‘ Aítre teftimoni quis diu loan Duran,depofa tambe,questrobaua en dit Tcynac de las Mallorquínas,en dita ocafiojy que va yeure com fc cremauélaIígJKí3,ylbchde Riudarenas,y que mole cerca de cil tcftimoni/epaffejàuadit don Leonardo Mola«,quipodia venrey ve yalomatex,y queqùcxantfe cil ceilimoniabvns loldacsdc dita cre­ ma,rcípóguevn criât de dit don Leonardo, Molas,quesdiu lolcph, lo quai eljconex mole bc ( Todefe ha de ^ww4r,)y que de al creso ni à dir que quant arribaren a R.iudarenas,noy trob.arcnalgu,y que va veure arribar altrcs foldats carregats de roba,a vifta de don Leonar­ do Molas,y que dit lofeph criât fcu,fe poià yn drap,ô tafeca de color per cordô en Id iombrero,y que lo Capella major de dit tercio ley Feu Henar,dientli,que ièruia dit tafeta per quant aportauen loSantiffim S a gram eut. Y dit te ft i moni va veure encre laroba, que apor­ taren dits foldats, algunas eftouallas de Alcars,catniiaslvomanas,n-cycls bbnchs,eftolas,y maniples,de color blanch,y vermeil, Vn teftimoni molt caîificatdiu, y dcpoia,que dit don Leonardo Molas li digue, <2** lot fol date no eren anatt dtreóíament per crenearal Jfs'^^fi^ d^ Riudarenae tfino per robar la roba que lot Payfanet hi tenien^y quehauer[i pofatf&chiho crewarje aquella fonch cat fortuitycaufat del roe be que fire» diít foldatr.y q en la matexa ocafio h digue. Q^s en Bla^ net hauiefit arcabufie]ar ynfoldat, perhauerli trobat y» iobracaltt ¡ 9 tafitàde dita If^leiia , y que tambe li diguè. gvr no hanta po^ntpefar retne^ en apaiar lo foch de dita If^lefia perqtte nottrobaue en Rtndare^ Riudarenas,y Mariannaía muller, ques crobauen'en íá matexa cala* chía q laleftaua aiorjn dit don Leonardo Molas,conteftes del líoch y temps depoian,queohiren a dira moles foldats,i2^e ilb hau ëcre^' ldi at Jo Hoch de Riüdarênat,y la cafa del ReEí-^r.y que en la I/^bfia hau'ien. pillât tôt loque hauienyot^ùfiy'C[ic en lo maeex temps arriBauen lus narrant Uy ec/4i*e».y.aqucft matcx teftimoni fonch cnuiat al Kcueiédiffisa fenor Bisbe de Gerona per dit don Leonardo Mol^, per traâar loaffiento dedicas cofas,ab molt gran defirg de Fcrho,ÍHio q fonch entre acdcfnadic.Y vo alcrc teftimoni,ques diuMiquel^Kms, depofa tabe, q a: riba en dit vcynat de las Mallorquinas^n copania de vn cemifíari Real, alqual feren mokas feftas algunsÇapiwns ,^ fol jacscarregats de roba^y q jc elkconegueren,que ni hauie de di: ' ta IfgleGa de Riudarenas,ÇQ es garnacxas,camifas Romanas, touallas de Altars,y vna cortina de glafta de vna Imatgede noftra Senyora, que dit don Leonardo Molas dona dita roba à dica Marianna Fer­ rer,pera que lareftitutsàdita Ifglciia,y queenlâ matexa ocafio di­ gue vn ibldat Q^e tenta yn Calfey',que hanta prêt ds dita Ifi^lefta. Y finaîment dos Mmiftres fuperiors del Excelentilfim Marques de leona y Vefeomte de Cabrera,y Bas dcpofan.y tefiifican,ço es, la husque parlant ab dit don Leonardo Molas de dits robos,y cremas, v en particular de dicalfg’efia de Riudarenas,y carregant à dit don Leonardo de no hauerho impcditjdiu,que li refponguè , Q,ue haut a po^ut impedir dita crema,y que nou hauia yol^utfir,y que en dira ocafio va veure que a vifta de dit do Leonardo Molas aportauc losfcidats fardê’i de roba.di l faco de dita Ifglefia,y lloch de Riudarenas,y ab la æatcx.i depoficio defigna dit teftimoni vnCapità de dit tercio f per no isber lo nom,y cognom de aqucll,) qui diu li dîguè defpres en là Vila de Bjants.Càw dirt/eldatt de dit tercio hausen pofatfich per dot yejradet en dita Ifalefta.Y lo akre teftimoni diu,y depoit.que trobant feen dita Vila de Blanes,ahont era dit tercio de don Leonardo Mo Ias,y lo M guifich Rafd Puig Dotftordel RealConiclfty mol, s abres Cauallersjkftimantfc ellteftimoni ab dicMsgnifich Rafel Puig de la cre- .a CiCina ds dita Ifglefii de Kmdarenas.y cafas deis partkiriars, feos CJufajOi o,cafio,¿iu queli refpongué dit Doâor Puig, Q^g not tionas ^iér^i que ndjl/e Senpr perr^stria , quet defcfihrtrign lot culpatti pfrqftgf^ dií dan L:onaídQMoUt h^tiü dit^qugfher fon ordefg ori^fi{a¿díÍÁ_crgj^a^ y qqe erra preieftera^I-cçûiùîoni ho afirma hude dits Cauallers,a‘ fjúrho hauía 3it don Leonardo Molas,y aqucH matex certirnóni depoía de auditu de dos akres mole cafifícats,que eren preícnes,quant dit don Leonardo Mola> digné: Q^eu hauidfjo^p^tremediar, y qtte no» hjuia yolgutfer,Y vkimaménc depoía de la rcflítucio de certas cofas re bada? de dta lí^efia, laquai ferena dit Doctor Puig,y demoltas ajtras que deípres fe crobaren dins de vna Capella,que es en Id are­ nal de Blancs,en lo qual ertaae allocjat dit tercio, ahont foren robadesen prefencia de diccertimoni las cofas icguents.Ço esvna Curto dia per tenir lo Santiffim Sagraméc/que íiealabat pera fenjpre,) y lo viricle tot deplata íobredorada y vnacapíeca de plata deis oíis fantsdes quais eoíasdíe tertiníoni com ha principal general de dítExcclentiffim Marques(per eíTer íenyor de dita Vila de Blancs,y de dit Vcfcomrat.deCabrera,)certïfica que acomanà al Rcétor de la Parrochiaî de Blancs ab vn aâe,a cfeâcqueks reftiiuhis a la dita Bglerta de Riudarenas, com fe es fet,y dak conila, y abra ment en proces, per la re.5uda,quc ne ha feta dit. Reclor. E l virtut delc&quaîs prouas, y per las antecedent»^ en lo principi, referides fe clperaquc? Êiran los procehimencs que juts fian,pus per’ aquellas confia legùimamêc de dits Îàcriîegos dclicles.y delinquéts,. lens qpcy hajelloch 'a ques continúen murmuraciors, ni à voler ofuicar la vcricac,ex ufane dits foldats,y.dit Adcftre dcCampiMoIas , y a’c es de dicsdcliclrsy carregant los cônicquentment aïs habitans de. ditsllocllsde l<iuda?eras,y de Montirc», los quais nosprecian me­ nos que los que mes de mole grans Chrirtians,loque no poden negar bs émulos mes defiumbracs.y axi fe confia en Deu quels i.îlunainara» perqué rtpian confelLs là veiitat,ajuflantieab lo quediguèloglorios Ur t Vice ns Fer; er delà nació Cathaîana, T« fo/a permanebittn fide, Dcferg înyéiè doochstoesdos qui fins alfi ban fèntir, y publicatlo^ortrari ucl q confiauaj coin en dit proces,v axi befe dcfengaoyc. j^iis iblJats y 1 s qui h; n fabut,y consentit en dir'delicies íacrrlegcsfie de paraula , ode ebra , ó cKrarnentjdcfenganycalos cámbelos quikhau dîLV aOcgurac que.no eftauen excomuni cats.deIq tantldsimporr importa per fa faluacio,procurant ques«confilicaab h Ifgîefia Go­ ta vâpafien.y efmenen losdanys donats.la tojarta.ydefpifoab q vÂo altramcnc affegaran fa conocncù.Y losconfulcors tambe,«no ■ volan redar carregacs dehauer eÎIs de fer dita rcüitucio.co ht reilaràn oblieats.no feotla los principals delinquents, per lo mil comeï onelshan donat,que en ella forma lo pendran boy acertat per cils, ^elUi Deu Nodre Senyorferuit,y la Ifgîefia reintegrada ( co es iuil loue axife fent que prowtóxde drety en lo fer delà canciea S^e tinsae$cci^^l«t.Saluo See. i.'.i ¿'V’ts .'•'•) itTiftulJtlTtihuiiiL BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA 105241353

0000050556

Gili y Güell, Antonia , 1856-1909 //

Lo miracler de Barcelona : ramet poétich al beato Joseph Oriol

1899

LO MIRACLER DE BARCELONA 38 RAMET POÉTICH BEATO JOSEPH ORIOL O ANTONIA G I L Í T G Ü E L L . flaPft№i«:T*.í.¿-.; ; f-! V.J.. ;¡ BARCELONA—1899 '' TIPOGRAFÌA CATÓLICA , c a r r e r del Pi, LO MIRACLER DE BARCELONA LO MIRACLER DE BARCELONA RAMET POÉTICH AL BEATO JOSEPH PER ANTONIA GILÍ Y ORIOL GÜELL AB LLICENCIA ECCLESIÀSTICA BARCELONA.—1899 TIPOGRAFÍA CATÓLICA , c a r r e r del P i , n ú m . 5 Es propìetat. (QUE I SERA) E n tos j a r d i n s h e r m o s o s , comtal ciutat, ( q u i n poncellô s ' hi bada tan d é l i c a t ! N ' es u n preciôs regalo del P a r a d i s . B e ho conexen los pares del nin felis I A b lo s o n r i u r e als llabis s e m p r e obeheix ; sols g u a r n i r Capelles lo d i v e r t e i x . D a v a n t d elles se postra a n s d ' a n â al Hit, y a l l a resa q u e resa enfervorit. 1 C o n t e m p l a n t sel sa m a r e ab dolç encant, — , j Q u é s e r a , se p r e g u n t a , e i x tendre i n f a n t ? 6 II B e l l y a y r ó s com un lliri Oriol c r e i x , e s q u i s i d a fragancia ja despedeix. S o n perfum e n a m o r a al mateix D e u . L o s angelets lo preñen per g e r m á s e u . De llegir y d' e s c r i u r e á apendre va ; la dressera d' estudi prou la s a b j a . A b los seus ullets b a x o s , tan c a n d o r ó s , los v e h i n s i c ó m se '1 m i r a n ab c o r g o j ó s I — S i en la seva infantesa a p a r un s a n t , ¿ q u é será a q u e i x n o y , d i u h e n , q u a n siga gran ? — III C o m a j u d a r á Missa plau al n o y e t , n' es de S a n t a M a r í a escolanet. 7 S o s quefers á tota hora c u m p l e i x fidel; | q u é be 's t r o b a en lo T e m p l e lo nou S a m u e l 1 Quan a c a b a la f e y n a , lo t r o b a r é u en 1' altar del S a n t í s s i m a b s o r t en D e u . E n 1' a u g u s t T a b e r n a c l e fixos los u l l s , per q u e r u b ! '1 p e n d r i a u d' h e r m o s o s r u l l s . T o t just 1' a l i g ó tendré a x e c a '1 vol ha clavat sa m i r a d a en 1' etern S o l . Y 'ls s a c e r d o t s , al v e u r e sa d e v o c i ó , — ¿ Q u é será, pasmats, diuhen, aqueix m i n y ó ? — LO NOU CAP ELLA ¡ Q u i n e s coses la fama n e p r e g o n a d' u n novell c a p e l l á ! F a poch q u e c a n t a Missa, y B a r c e l o n a en pes, lo c o n e i x j a . De v é u r e l celebra '1 sant Sacrifici ansiós n' está tothom ; si saben hont diu M i s s a , 1' edifici s' o m p l a de gom á g o m . D i u h e n , q u e allá en I' altar s e m b l a sa c a r a talment d' u n b e n h a u r a t ; la flama reflectint, ardenta y c l a r a , q u e '1 c o r li té a b r u s a t . Quan ses m a n s purés llevan 1' Hostia s a n t a , ¡ o h m a r a v e l l a gran 1 atret peí dolc, I m á n q u e tant 1' e n c a n t a son e o s , t a m b é 's v a a l c a n t . — ¿ E s h o m e ó serafí? a l g ú d e m a n a , v e y e n t aytal portent. — E s lo nostre p a y s á , — r e s p ó n u f a n a , d e B a r c i n o la g e n t . S í , s í , n' es O r i o l : lo nin b e l l í s s i m , la flor del j a r d i s e u , c o n v e r t i d a ara en a r b r e floridissim d e la Heretat de D e u . 9 G e r d a y frondosa a v u y sa b r a n c a l a d a a x e c a al Cel e m p i r ; y entre olors mil ne s e r v a , d e l i c a d a , sa fragancia de llir. De tants c o m ne c o b e j a n sa h e r m o s u r a , ¿ q u í n T e m p l e la o b t i n d r á ? P e r lo del Pi la vol la Verge p u r a , q u e c o n s a g r a t li está. ¿ V o l é u s a b e r p e r q u é 1' ha m e r e s c u d a semblant predilecció? A n s q u e 1', A u r o r a h a g u é s a p a r e g u d a de nostra r e d e m p c i ó , era un p i n a r lo lloch a h o n t 1' a y r o s a gótica ñ a u s' o v i r , a d o r a n t s h i la Verge misteriosa que havía de parir. B e n prest exa c r e e n c i a 's c o n v e r t í a en santa r e a l i t a t ; y hont s' a d o r a v a 1' i d o l , á M a r í a un t e m p l e fouü a l j a t . H o n r a d a allí s' ha vist la V e r g e M a r e sempre ab amor fervent; perijó, a g r a h i d a , vol q u e hi floresca a r a A r b r e tan e x c e l e n t . ¡ T e m p l e feligl e n o r g u l l i t e n l a y r a ais n ú v o l s lo teu f r o n t : ferá a q u e s t A r b r e , a b sa d i v i n a flayra, c o n e g u t lo teü nom per tot lo m o n . PROP DEL CEL C o m í' oriolet de bonich p l o m a t g e q u e penja son niu al c i m a l d' un a r b r e , lo nostre O r i o l , bell e n c a n t deis A n g e l s , tan a m u n t c o m pot lo seu ne penja a r a . De p o b r e i si n' e s ! ¡ ni un jas hi ha de p a l l e s ! sois hi té un S a n t C h r i s t , V i m á n de ses a n s i e s , y un tosch setial per a d o r m i s c a r s e . Allá, dejunant tot 1' a n y á pa y a y g u a , son eos i g n o c e n t a b tal r i g o r t r a c t a , q u e ais sants penitents del e r m , averitatja. A l l u n y a t del m o n , prop de la estelada, les nits, fervorós, vetllantsol passailes. En contemplació 1' esperit s' e n l a y r a a m u n t , mes a m u n t de la Tolta b l a v a , 11 y en lo sí de Deu a r d o r ó s se l l a n g a . . Quan, rublert de zel, flamejant la c a r a , d' a l l á , c o m M o y s é s del S i n a í b a x a , la ciutat s e g u e i x per tot c e r c a n t a n i m e s . P u j a ais h o s p i t a l s , á les présons b a x a , adoctrina a i s n i n s , predica i n c a n s a b l e , y la caritat q u e son c o r inflama es un riu i m m e n s q u e ha sortit de m a r e LO PELEGRÍ R e s a n t lo sant R o s a r i , a b lo. b o r d ó á la m a y '1 B r e v i a r i , ne surt d e la ciutat un p e l e g r ! : al peu de la m u r a l l a ais pobrets ha d o n a t 1' última malla .. ¿ h ó n t s' e n c a m i n a '1 c a p e l l á del P i ? Meditant nit y día la i m m e n s a caritat del q u i m o r í a per r e d i m i r al p o b r e p e c a d o r , I' a m o r tant 1' e s p e r o n a , q u e res li s e m b l a fer m e n t r e s no d o n a per J e s u c h r i s t , tota la s a n c h del c o r . S e 'n v a á la Palestina : allí p r e d i c a r á la lley d i v i n a per c o n v e r t i r al b a r b r e s a r r a h í : y a l c a n z a r á '1 m a r t i r i q u e ansia la seva á n i m a ab d e l i r i , a h o n t , m a r t r e d' a m o r , J e s ú s m o r í . A b exa ilusió bella Deu lo d e x a a r r i b a r fins á M a r s e l l a : un poch m e s e n l l a n e t s' e n m a l a l t e i x : l l a v o r s la V e r g e pura d e v a l l a n t a m o r o s a de 1' a l t u r a , d e r e s p l a n d o r s v o l t a d a li a p a r e i x . '3 — F i l l m e u , d i u la S e n y o r a , retorna á B a r c e l o n a , q u e t' a n y o r a ; lo m e u c a r i h y o m a t e r n a l t' hi v o l . T e m p s ha q u e ' s v e u v e x a d a pels propis y 'Is e x t r a i i y s , la m a l h a u r a d a ; ves á e n d o l s a r sos tristos j o r n s de d o l . U n a virtut d i v i n a en tu v i n c h á p o s a r , q u e m e d e c i n a per les d o l e n c i e s de sos nils s e r á . S a b r á q u á n t m o n c o r 1' a m a ; j a q u e R e g i n a de M e r c é s m ' a c l a m a , á doll per ton c o n d u y t les o b t i n d r á . — Diu : y c o m 1' a l b a c l a r a les o m b r e s d e s v a n e i x , la V e r g e M a r e la m a l a l t í a a l l u n y a del ñll s e u . T r o b a n t s e pie de v i d a O r i o l , ab g a u b a n s a m a y s e n t i d a , a c c e p t a la e n c o m a n d a q u e li f e u . Y a x i s c o m pren b e c a d a y apressa lo seu v o l la c o g u l l a d a per d o n a r l a ais fillets de sos a m o r s ; Ell marxa ab diligencia, desitjós d e e n r i q u i r a b sa p r e s e n c i a ais seus p a y s a n s , de celestials f a v o r s . EN ALT A MAR L a n a u q u e dematl de la P r o v e n c a exi a b vela n o v a , pel m a r se va e n d i n s a n t , un b l a n c h colom s e m b l a n t que llauger vola. Mes | a y ! en alta m a r n o pot j a n a v e g a r a b v e n t en p o p a ; furienta la embesteix la t e m p e s t a t , q u e creix aterradora. Frisosos y llaugers pilots y m a r i n e r s c6m m a n i o b r a n ! L o s n a v e g a n t s q u i n s crits al v e u r e , e s p a h o r d i t s , la m o r t q u e 'is v o l t a ! T a n sols un s a c e r d o t , tranquil y molt devot, v a resant H o r e s . S a confianca en Deu m a n t e ferm lo c o r seu com dura roca. V e y e n t tanta v i r t u t , A son a m p a r a c u t la gent p l o r o s a . S a pena E l l c o m p a d e i x , y alcantse, beneheix la m a r r e v o l t a . A l p u n t s' a q u i e t a '1 v e n t les ones m a n s a m e n t la nan g r o x o l a n . — I M i r a c l e 1 —diu t o t h o m , y d' Oriol lo nom per tot r e s s o n a . Mes E l l , enfervorit postrantse, al Infinit les g r a d e s d o n a ; y extasiat q u e d a n t , son cos se v a e n l a y r a n t , eel a m u n t v o l a . ' j Q u i n pasme hi ha en la a q u e s t i n g e l de pau los cors s' e m p o r t a Quan baxa suaument, postrantse r e v e r e n t la gent 1' a d o r a . A b v e n t u r o s a sort la nau a r r i b a al port de Barcelona. J a s' es asserenat s»n eel e n n u v o l a t , b r i l l a 1' a u r o r a . LO MIRACLER i V e n í u al T e m p l e del Pi si us plau v a u r e m a r a v e l l e s . L a capella de la Sanch de g o m á g o m s' es o m p l e r t a de c e g o s , c o x o s , baldats y malalts de tota m e n a . C o m 1* á n g e l del sant c o n s o l en mitg de tantes m i s e r i e s , a b son b l a n c h sobrepellfs lo M i r a c l e r se p r e s e n t a . V a passant a m o r o s i t , y de un á u n los s e n y a . De ses c o n s a g r a d e s m a n s a p a r q u e la salut vessa ; tan bon punt los h a tocat q u a n ja 'ls tullits se r e d r e s s a n , los cegos v e u h e n la H u m , los coxos Uurs crosses penjan y tots los m e m b r e s m a l a l t s preñen v i d a y fortalesa c o m 1' e n m u s t e h i t planter a x i s q u e 1' a y g u a lo r e g a . Quan tots se t r o b a n g o r i t s , y á Deu d e c o r b e n e h e x e n , u n a d o n a a b dos m i n y o n s son a r r i b a t s á la r e x a . S ' hi atansa lo M i r a c l e r : — ¿ C ó m vos d i h é u ? — d i u á n' e l l a . — N o 's c a n s e , q u e no sent r e s , — sos filis responen ab p e n a . — J o a b vosaltres no he p a r l â t , fa O r i o l ; y a b v e u mes feble repeteix: ¿ C ó m vos dihéu? — —María,—respón alegre la d o n a , v e y e n t q u e hi s e n t . . . S o s dos filis c a u h e n en t e r r a , y d o n a n t gracies á Deu les petjades del S a n t b e s a n . A d m i r a t s bons y malalts tot sortint del sagrat T e m p l e , del h u m i l bénéficiât los g r a n s prodigis r e m e m b r a n ; y de c o r e n t u s s i a s m a t s al t o r n a r á c a s a seva v a n dihent á llurs v e h i n s y á tota la p a r e n t e l a : — A n é u al T e m p l e del Pi si us p l a u v e u r e m a r a v e l l e s . — II C a r r e r del Hospital p u j a lo s e n c i l l D o c t o r J o s e p h , a b sa c a r a e s g r o g u e h i d a , lo c a p s e m p r e d e s c o b e r t per r e v e r e n c i a á N o s t r a m o q u e per tôt m i r a présent. Quan d a v a n t d' un ferrer p a s s a , ha sentit fondo g e m e c h , per los s o n s de a q u e s t a m e n a la orella m o l t fina t é . V e u la fornal a p a g a d a , los m a l l s p r o p la e n c l u s a q u i e t s , y al mestre ferrer q u e s e y a en un b a n c h , tot m a c i l e n t . J a ni h a p r o u pera c o m m o u r e 10 bon Ministre de D e u . —¿Qué teníu?—diuli acostantshi. — ¿ Y q u é n' ha dé fer v o s t é ? — 11 han respost; mes no s' e n u i j a , la caritat e s p a c i e n t . — ¿ E s t á u trist?—li fa altre v o l t a , — ¡ N o ho dech estar, lo ferrer tot m a l h u m o r a t c o n t e s t a , si d e m á al matí t i n d r é al fossar del Pi exa c a m a q u e la c a n g r e n a p o d r e i x , y j a '1 pa per la familia no p o d r é g u a n y a r m a y mésl — A x ó no s e r á , bon h o m e , li fa Oriol s o m r i e n t ; d e m á al Pi per vostres passos á Missa v o s a n i r é u . — Y encomanantli que resé, y q u e tinga v i v a fe, la llaga li ha p e r s i g n a d a , y tot e n c a n t a t lo d e i x ; q u a n , q u e está g o r i t , s' a d o n a , Oriol q u í s a b hont es. U n a c a b o r i a a r a 'i porta á casa de 1' a r g e n t e r , per mostrarli unes monedes y s a b e r si s o n de l l e y , p u i g no v o l e n g a n y â als p o b r e s , q u e son los seus t r e s o r e r s . L a p l a ç a del B l a t t r a s p a s s a , y un garbelladó.insolent h a t i n g u t la g o s a d i a de tractal d e m e n t i d e r . E l i n o s' ofen del a g r a v i , però j a se 'n ressent D e u , y al p u n t castiga la i n j u r i a f e t a l son a y m a t s i r v e n t . L ' atrevit e n r a m p a t q u e d a ; n o pot m a n e j à '1 g a r b e l l . —[Perdo!—llavores exclama, c o n e x e n t son m a n c a m e n t ; y Oriol tot d e s s e g u i d a c o n d o l g u t del trist s u c c è s , la b e n e d i c c i ó li d o n a , t o r n a n t l i lo m o v i m e n t . Al veure semblant prodigi u n a d o n a a l c a la v e u : — [Ditxosa la m a r e , e x c l a m a , ' q u e 't d o n a & llutn ! — y la g e n t enrotllant entussiasmada à son a y m a t M i r a c l e r , — S a n t , — l i diu â boca piena, puig v e u q u e , 1' altlssim D e u , de la seva O m n i p o t e n c i a c l a r i s s i m espili 1' ha fet. V AMICH DEL ESPÓS L e s esposes de J e s ú s q u e al claustre v i u h e n , la visita d' O r i o l ¡ c ó m la suspiran I A l c o n v e n t deis A n g e l s v e i g q u e s' e n c a m i n a ; per les m o n j e s será a v u y j o r n d' a l e g r í a . L ' a m i c h del E s p ó s s a g r a t q u a n les visita ¡ q u i n e s coses les hi diu tan e s q u i s i d e s l C o m ab l l u r diví E s t i m a t tant E l l i n t i m a , ¡ be 'ls n e pot d o n a r r a h ó de ses c a r i c i e s ! L o llenguatge celestial a b q u e s' e x p l i c a , á les m o n j e s fa q u e d a r embadalides. 21 U n a , profesa .de p o c h , s ' enfervoritza : — ¿ Q u é faré p e r a g r a d a r á q u i es m a v i d a ? — L o D o c t o r J o s e p h respón content d ' o h i r l a : — O r a c i ó de q u a t r e á c i n c h , q u e m o l t la e s t i m a ; y si n o 't sabs d e x o n d i r , S o r Serafina, des lo c a r r e r de la F l o r j o 't c r i d a r í a . — L ' e n d e m á d e bon m a t i , la d o m i n i c a , d ' O r i o l la c l a r a v e u s e n t , q u e la c r i d a . J a 's v o l d r í a d e x o n d i r S o r Serafina, m e s ¡ lo s o m n i n ' es tan d o l ç l torna á dormirse. Quan á visitarles v a u n altre d í a , lo m a t e i x q u e h o hagués vist tot li e n d e v i n a . E l l a res no g o s a á d i r avergonyida, m e s r e s o l , lo sant conseil fidel c u m p l i r n e . L e s esposes de J e s ú s ni nit, ni d í a , d ' escoltar la v e u del S a n t no 's c a n s a r í a n . L' a m i c h del E s p ó s s a g r a t q u a n les v i s i t a ' d e x a encesa d i n s l l u r s cors flama d i v i n a . AL TOCH H ORA CIÓ N ' es de M a i g u n h e r m ó s d í a . Dret á G r a m a n e t fa v í a lo S a n t D o c t o r O r i o l . N o es pas l l u n y la m i t g d i a d a ; la t é r r a está e n l l u m e n a d a d e pie per los raigs del s o l . L o S a c e r d o t se d e t u r a , c o n t e m p l a n t de la n a t u r a 10 m a g n í f i c a e s p l e n d o r . V e u los v i n y a r s q u e v e r d e j a n , v e u los blats q u e j a r o s s e j a n , y glorifica al S e n y o r . L o f o r m e n t , tot d e s s e g u i d a 11 r e c o r d a '1 Pa de v i d a q u e e n c l ó u lo S a g r a r i s a n t ; y entremitg de les espigues les roselles llurs a m i g u e s , li s e m b l a n cors flamejant. A b a q u e s t a idea h e r m o s a fixa l a pensa d i t x o s a , v a trescant e m b a d a l i t . L o s a u c e l l s d e les b a r d i s s e s al v é u r e l , l l u r s cantadisses reprenen ab mes dalit. Quan al riu B e s o s a r r i b a les corrents de r i b a á r i b a s' extenen c o m c i a r m i r a l l ; y d a m u n t de 1' a y g u a p u r a c a m i n a , a b planta s e g u r a , c o m si fos un d u r cristall. A l bell mitg de la r i u h a d a j a la c a m p a n a s a g r a d a s e n y a l a n t la o r a c i ó , s e n t . A l instant E l l s' a g e n o l l a , y 1' a y g u a b r o l l a q u e b r o l l a sens m u l t a r l o s o l z a m e n t . A b sossego y a l e g r í a r e s a allí 1' Ave María á la R e y n a del seu c o r . — | Q a i n s prodigis o b r a r í a u si u n a v i v a fé teníau 1 d i g u é un día '1 S a l v a d o r . PROFETA De festa n' está la h e r m o s a R i b e r a ; j a 's v a n e n r a m a n t ses b l a n q u e s casetes; patrons d e les n a u s les l l a m p a n t s b a n d e r e s t r e y e n t als b a l c o n s los c a r r e r s g u a n i e x e n , y en lloch del s o r o l l q u e m o u h e n les e y n e s en los j o r n f e y n e r s , s' ou a r a 1' a l e g r e . b r u g i t de la g e n t , q u e e x i n t satisfeta a b sos vestits b o n s y ab cara riallera, dret á S a n t a E u l a r i a del C a m p , j a s' e n d r e g a pera g a l e j a r ab magnificencia sa P a t r o n a a y m a n t , la flor de les v e r g e s . T a m b é '1 S a n t del P i voi serhi á la festa. A b son a m i c h P a u , q u e es h o m e de p r e n d e s , 26 1' h e r m ó s P i a de L l u y a r a n' a t r a v e s s a n . P e r ò tot plegat s' a t u r a , y j e m e g a . — ¡ Qui 't v e u y 't v e u r á , diu, pobre Ribera ! no q u e d a r á en tu pedra s o b r e pedra ; j o no ho v e u r é , P a u ; tu si p e r m é s p e n a . — L o s ulls d' Oriol tantost l l a g r i m e j a n , son rostre 's c o b r e i x d' un vel de t r i s t e s a ; ¡ q u é a r r e l a t lo té 1' a m o r á sa t e r r a i De gala n' está la h e r m o s a R i b e r a ; en lo T e m p l e sant v a n tocant á festa, m e s fenthi c a m í lo novell P r o f e t a , e n c a r a tot b a i x m u r m u r a a b v e u feble : — ¡ Q u í 't v e u y 't v e u r á , ¡ a y l pobre R i b e r a ! — ( i ) (1) Poehs anys tarda á cumplirse aquesta profecía. En 1715 per ordenado del Govern de Felip V, fou convertida en ruñes la hermosa barriada de la Ribera. ¡ Bé se 'n podía plányer lo gloriós B e a t o ! LA MORT DEL JUST C o m s ' a l e g r a ' pagés en plena a n y a d a al v e u r e j a a r r i b a d a la s e g a , axí Oriol gosa q u a n v e u lo t e r m e de sa v i d a q u e ha e s m e r s a d a tota de pie en lo sant servey de D é u . S o n esperit, q u e sois peí C e l d e l i r a , esperanfat respira d' ensá q u e '1 e o s , m a l a l t , se va e n l u t a r : c o m 1' aucellet e m p r e s o n a t , s o s p i r a q u e 's r o m p e '1 g a b i a l pera v o l a r . S e n t i r lo p l a n y del p o b r e q u e 1' a n y o r a , de tant m a l a l t q u e plora la p e r d u a d e son m e t j e , ¡be '1 c o m m ó u l p e r o j a 'Is fa p r o m e s a , en a q u e s t a h o r a , q u e o b r a r á desde '1 Cel portents de n o u . ¡Qué tarda '1 t r o b a , son a n h e l v i v í s s i m , 1' instant r e g a l a d í s s i m d' u n i r s e p e r a s e m p r e a b s o n A m o r l E n t r e t e n i u l o a b a l g ú n cant d o l c í s s i m , per sossegar les ansies de son cor. Dintre sa c a m b r a h u m i l , la escolania entona ab melodía lo Stabat Maler á' a r p a a c o m p a n y a t , 28 y O r i o l , desde '1 Hit de sa a g o n í a , escolta e m b a d a l i t 1' h i m n e s a g r a t . L a d a r r e r e n c a nota e n c a r r e s s o n a ; s' acostan á la e s p o n a q u i e t o n s , los i g n o c e n t s escolanets ; y á Deu lo j u s t V a r ó l ' a n i m a d o n a d e n i n s enrevoltat y d ' a n g e l e t s . T a n bon punt ha finida sa e x i s t e n c i a , q u a n j a la florescencia d e ses v i r t u t s , 1' a r o m a d e s p e d e i x ; c o m al t r e n c a r s e u n v a s de rica e s s e n c i a , plena la casa de fragancia d e i x . A t r e t a per olor tan d e l i c a d a , i m m e n s a es la g e n t a d a q u e a c u t á v e n e r a r lo sagrat eos ; y fins al Pi a c o m p a n y a , e n a m o r a d a c o m en t r i u n f o , a q u e i x tresor p r e c i o s . N o 's c a n s a de m i r a r , e n f e r v o r i d a , sa fac r e j u v e n i d a ; d' enterra lo eos s a n t , no n' hi parléu : Barcelona, com mare amorosida, n o '1 p o d r á v e u r e sepulta al fill s e u . ¡Oh ciutat noblel m a y n a t' a n y o r a n c a , q u e allá en la B e n h a u r a n c a tens a r a un zelosíssim a d v o c a t ; puig, si e n t r a n t en la g l o r i a , la e s p e r a n g a y la fe m o r e n , creix la c a r i t a t . LO DÍA SOSPIRA T De la mort del j u s t V a r ó dos centuries han passades. L ' esperit régna g l o r i ó s en la P a t r i a b e n h a u r a d a , les r e l i q u i e s de son cos s o n , dintre u n a u r n a de p l a t a , allá en lo T e m p l e del Pi d a m u n t I' a l t a r v e n e r a d e s . T ô t m a l a l t en elles té u n a piscina s a g r a d a , y elles ne fan d e v a l l a r c o m 1' A r c a de 1' a l i a n ç a , les b e n e d i c c i o n s del Cel á la t e r r a c a t a l a n a . Mes los dévots d ' O r i o l v i h u e n ab u n a ansia á 1' á n i m a . Beato li d e u h e n d i r , y Sant deis llabis s' e s c a p a : j c ó m ho sospiran llurs cors darli aquest nom ab veu alta 1 F a a l g ú n t e m p s q u e a b m e s fervor c a d a día li d e m a n a n e x c l a m a n t : —Dolç P r o t e c t o r , t r e b a l l á u per vostra causa ; no v u l g á u ser tan h u m i l , prou en v i d a us h u m i l i a r e u . 3° J a q u e 'ns feu m e r c é s á m i l s , c o n c e d i u n o s prest la g r a c i a de q u e p u g a m disfrutar lo p l a h e r i n c o m p a r a b l e d e c o n t e m p l a r en son pie vostra gloria sobirana.— ¿ S e r á n ohits los seus p r e c h s ? B e n s e g u r , y sens t a r d a n ç a , puig d' a q u e l l día esplendent s ' e n t r e v é u la c l a r i a n a . B a r c e l o n a , desde Uuny lo s a l u d a e n t u s s i a s m a d a , q u e t a m b é a b 1' h o n o r del fill será h o n o r a d a la m a r e . J a 's c o m e n s a á p r e p a r a r p e r tan s o l e m n e d i a d a , un rich a l t a r a x e c a n t al T a u m a t u r g a d m i r a b l e ; y q u a n del P a p a o h i r á la v e u , q u e Sant lo d e c l a r a , lo delir q u e sent per E l l m o s t r a r á d' u n a v e g a d a esclatant un devassall de festes y d' a l i m a r i e s . |Oh g l o r i ó s b a r c e l o n í ! a c c e p t a u l o j a desde a r a d e la n a d i u a ciutat lo c a r i n y ó s h o m e n a t g e ; y e n retorn de tant a m o r vetllaula amorós, vetllaula. S í a vostra protecció lo m u r sagrat q u e la s a l v e de la infernal i m p i e t a t que voldría corgelarla. 3' Y a x i s c o m en arts y e n g i n y n ' es a v u y la fior d' E s p a n y a , f e u , q u e la ciutat c o m t a l , d e vostre c o r tan a y m a d a , entre totes les del m o n b r i l l e , per sa fe c r i s t i a n a . LAUS DEO BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA 1104234235

0000085692

nan

Primer cantich catalá contra los franceses de 1808

1810?

1 a ta id • ~ o e:, r~uu es es el e 13 ' • • © Biblioteca Nacional de España • • .. • • • • • • • • © Biblioteca Nacional de España ~A. ~ / ~ ~ ~ . ~ ~ ? ~ ~ < s ; ¿ r / d 1 .:::t'r~~~ ' • • ~ ~ ~ ~r · / ~ ~ / ~ ~ ~ . . _ : ? A ; ~ ~ ~ 2 p ._ d<· , ; ¿ < ~ d h 7 / 4 U ~ ~ n ~ . ¡: ~ • ~ ~ ~ ~ Eh ~~A-7'~ " P t7~ r .h J / A 'U P J d úr::d- v# /V / • • • • © Biblioteca Nacional de España • ' • • • ' l • © Biblioteca Nacional de España 1 • • • • , • , • • • • , • © Biblioteca Nacional de España • ' • • • • • ' • • • • • • • • • ' • • • , ' , . • • • • .. ' • • 1 • • • © Biblioteca Nacional de España • ·, • - , • • / © Biblioteca Nacional de España • ... -1 • • • • • • © Biblioteca Nacional de España • 1 117/.r ~./ ¿u / r~v/~~ r t;?i~L?uL ~c:a#"a¡u ¿ ./L~ /u/d~ vh ' .. ~k ' 1/ aL Úa u J"¿tp¿~-/'ab nu d/ ~ ;Me/r~/:;!ea f/<'2ZU1 - 1 f:t~~ "Pr¿ t:ú~tn-U r¿ ¿d "k /.. T/ - ----------- • .. - .• • © Biblioteca Nacional de España ~!JT/~?-w/ /áedt~ ' , 1 !' da la ; • / /U ?'é !. <Ú ', :I' j~ =t¡4-~ -~·~:= fT a/ •• ~- 0/ - (;d ~- á! ,~ y 1 .u a bu -z -, • ._ /d v • { É~ uu/ -. /a;¿ /ro • .L'?ct..d /ra2" /a /. . • -- -- © Biblioteca Nacional de España

0000251065

Verdaguer, Jacint , 1845-1902 //

"Carteig histórich : correspondencia epistolar de Mossen Jacinto Verdaguer a Mossen Jaume Collell, (...TRUNCATED)

1929

"BIBLIOTECA D'AUTORS VIGATANS\n\nCarteig histórich\nCORR.ESPONDENCIA EPISTOLAR DE MOSSEN JACINTO VE(...TRUNCATED)

0000254044

Monserdà de Macià, Dolors , 1845-1919 //

Poesies

1911

"\n\n«\n\n$\n\nPOESIES\n\n\n:\n\n.\n\n'!Jglv;\n\n•\n\n.y®\n\n.\n\n.\n\ní<Sfe\n\n:Ji\n\nt\n\n-.1(...TRUNCATED)

0000288782

Figueró, Rafael , 1642-1726 -impresor prt //

"Relacio de las barbaras, sacrilegas, e inauditas hostilitats, que executaren las Tropas Francesas l(...TRUNCATED)

1695

"\nbiblioteca nacional\n\nDF FRPAkia\n\n\n\nRELACIO DE LAS BARBARAS,\nSACRILEGAS , E INAJ^DíTAS hof(...TRUNCATED)

0000293790

Pitarra, Serafí , 1839-1895 //

Si us plau per forsa proverbi en dos actes, en vers y en catalá del que ara 's parla

1866

"ADA ENTREGA ÜNA ORRA.\nUNA OBRA CADA SEMANA.\n\nSINGLOTS POETICHS\nAB NINOTS.\n\nCADA OBRA ÜN SIN(...TRUNCATED)

0000050596

Bruguera, Mateo , 1820-1889 //

Cronicón de Barcelona historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia

1861

"DE BARCELONA.\n\n\nPonucrunl signa sua, id esl, signa bellica, Tropima vicloriw. Psalm. LXXIII ,v.(...TRUNCATED)

0000257768

Bro, Josep , fl. 1750-1794 -impresor prt //

"Assi comença la general historia del esforçat caualler Partinobles, compte de Bles y apres fonch (...TRUNCATED)

entre 1750 y 1794?

"\n\n\n\n\n\nASSICOMÈNCA\n5\nLA\n\nGENERAL\n\nHISTORIA\n\nDEL\n\nESFORÇAT CAVALLER\n:\n\nPARTINOBL(...TRUNCATED)