text
stringlengths
31
3.15M
Aquestes institucions, que al llarg dels últims anys promulguen lleis i organitzen actes a favor de la igualtat de la dona. Actes que resulten hipòcrites, electoralistes, buits i contradictoris que poc fan en realitat per tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat. Intenten que els donem el nostre vot amb actes al seu parer, políticament correctes, que solament emmascaren una realitat feminicída. Els mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència el seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no existeixen reformes reals sinó demagògia passada. Les dones continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la possibilitat d'accedir a llocs de treball millor remunerats, patim major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista, continuem realitzant els treballs necessaris per al manteniment de la vida, entre altres desigualtats. Des de CGT MANIFESTEM LA NOSTRA ABSOLUTA RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal i fem una crida a tota la joventut perquè, juntament amb qui portem anys lluitant, cridin i es rebel·lin, rebutjant l'aberrant sistema patriarcal que no cessa en la seva obstinació de minvar la capacitat de les dones com éssers pensants. Amb el convenciment que la lluita és sempre possible, que ens serveixi d'exemple que fins en les societats més masclistes com la mexicana, hi ha dones zapatistes o indígenes que, organitzant-se, han arribat fins i tot a l'elaboració d'una Constitució de les Dones. Dones d'Atenco, també a Mèxic, que lluiten contra l'agressió sexual com forma de repressió política. I recordem també a les Dones del Shari rosa a l'Índia, que lluiten contra la violència masclista en la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes durant quilòmetres fins a la casa de l'agredida, Mujeres Creando, a Bolívia o Amazonas, a Argentina, que a través de pintades, documentals, accions en el carrer, articles en premsa o declaracions en la ràdio expressen el seu rebuig a seguir sent excloses i maltractades, al marge de les institucions i a través de l'acció directa. La majoria d'aquestes lluites es porten a terme en unes condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i no obstant això veiem que per a elles la dignitat de la dona és equiparable a la de l'aliment diari. Des d'aquí per tant, volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona és una, aquí i allà: la de parir un món nou on les relacions de les persones estan basades en la igualtat. A Europa, l'Europa del capital, de la qual el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre, tenim una imatge molt més "avançada" quant a drets laborals i cívics: dret al vot, dret a un treball digne, lleis que ens emparen.... i malgrat tot, veiem que encara que la distància que ens separava dels homes és una mica menor, aquesta segueix estant present en gairebé tots els àmbits de les nostres vides: salaris menors, doble jornada laboral, dificultat per a accedir a llocs de major responsabilitat, les cures segueixen sent responsabilitat nostra, treballs precaris.... Aquest món que sempre han dominat els homes segueix conservant la imatge que han imprès en ell. No podem perdre de vista aquests fets que fan tan complexa la qüestió del treball femení... la majoria de les dones que treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA NORMATIVA QUE PROCLAMA EL SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL ja que no rebem de la societat ni dels nostres companys l'ajuda que ens resultaria necessària per a convertir-nos concretament en IGUALS DELS HOMES. Solament les que resisteixen poden donar cert sentit a les labors quotidianes àdhuc privades de descans, hereves d'una tradició de submissió. Lamentablement en el mercat laboral moltes dones continuen sofrint vexacions veient-se obligades de forma natural, a usar "el seu encant" (assetjament laboral) ja que els seus salaris són mínims exigint d'ella alguna cosa més que el seu currículum o forma de treball. La dona que s'allibera econòmicament de l'home NO ESTÀ PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL, SOCIAL, PSICOLÒGICA IDÈNTICA A ELL. La forma que ens impliquem en les nostres professions depèn d'un context global que desafortunadament no ens ajuda. DES DE CGT, NOSALTRES, TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI IGUALTAT REAL I QUE NO SIGUIN SOLAMENT LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL, SINÓ TOTS I TOTES AMB EL CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
Una allau d'expedients de suspensió d'ocupació espera la reforma extraordinària que té el Govern pendent activar per inundar les oficines de l'autoritat laboral. Tant la patronal com els sindicats i el mateix Ministeri de Treball han tornat a remarcar aquest divendres la urgència de flexibilitzar al més aviat possible la regulació dels expedients de regulació temporal d'ocupació ( ERTO ) a causa del coronavirus, sobretot després de la decisió de les administracions espanyoles de tancar centres escolars, comerç i hostaleria. Això, sense comptar amb els perjudicis al sector turístic i del transport, per les restriccions al moviment de les persones, i a la indústria, en general, per la interrupció d'algunes cadenes de subministrament i el tancament de molts centres de treball per motius de salut pública. En contactes informals mantinguts aquest divendres entre les parts, les centrals han tornat a apressar el Govern, segons fonts sindicals. En el document que patronals i sindicats van traslladar dijous al president del Govern s'advocava per flexibilitzar els ERTO per causes de força major vinculades al coronavirus. És a dir, reduir el període de consultes de 15 a 7 dies i introduir més uniformitat en els tràmits. A més, es proposa que aquest tipus d'expedients tinguin efectes retroactius a la data de la comunicació als treballadors o els seus representants de la intenció d'iniciar-lo i que els salaris abonats i cotitzacions es reposaran des de l'esmentada data amb càrrec al fons extraordinari. Diverses fonts sindicals consultades del sector del turisme, l'hostaleria o el comerç afirmen estar en converses per pactar suspensions d'ocupació, tot i que allarguen tancar qualsevol acord fins a la publicació d'aquestes mesures extraordinàries. «Amb la llei tal com està ara a ningú li interessa firmar res», explica un dirigent sindical amb diversos processos oberts. En cas que el Govern central anunciés mesures en aquest sentit després del Consell de Ministres extraordinari previst per avui, l'allau d'ERTOs a partir de dilluns sembla assegurada. La reunió de dijous passat, no obstant, es va saldar sense cap resposta clara sobre això. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va obtenir la impressió que el Govern sí que havia acollit la proposta negociada entre empresaris i sindicats, no obstant, en el comunicat emès per la Moncloa amb prou feines es feia referència a què la ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia insistit «en la necessitat d'abordar mesures excepcionals per donar solució a la problemàtica laboral que es deriva de la situació actual sanitària i protegir i recolzar les treballadores i treballadors». Al marge d'aquestes mesures extraordinàries, una palanca que ha accelerat les suspensions d'ocupació, i fins i tot els acomiadaments, ha sigut el tancament d'escoles en diferents comunitats autònomes. Monitors, vigilants de menjador i personal de càtering són alguns dels col·lectius afectats. L'empresa Inet, subcontractada per Telefónica i que fa el manteniment dels aparells informàtics en diverses escoles, està citada dilluns per a una reestructuració d'ocupació. Fonts consultades del comitè d'empresa parlen de 44 treballadors afectats, un terç de la plantilla. «No sabem si seran suspensions o acomiadaments», compten.
Camí de Sindria he mirat, incrèdul, com l'incendi revolucionari arrasava els darrers signes del colonialisme occidental al nord d'Àfrica. Els dictadors que durant anys han garantit un status quo beneficiós per a ells i per als interessos occidentals, han plegat, amb més o menys dignitat, arrossegats per una onada de joventut desesperançada. Per a ells i per ara, és una bona noticia. Per als interessos occidentals és una situació inquietant: atrapats entre l'obligació de donar suport a uns moviments populars que s'assimilen als processos revolucionaris il•lustrats que van dibuixar les democràcies modernes i la por a perdre el control de l'aixeta del gas i el petroli, els països occidentals i les seves institucions es mouen, funàmbuls entre el l ́ésser i l'haver de ser. Hem pogut veure a l'ONU escenes d'emoció mentre l'ambaixador Libi demanava ajut i els països es confabulaven per aplicar tota mena de condemnes a un psicòtic Gaddafi. Ara descobreix l'ONU que Gaddafi era una dictador? I ara realment deixarem que aquests pobles exerceixin l'autodeterminació en plena època del peak oil? El fets de febrer coincidien amb la publicació d'un estudi de la Fundació Curulla i ESADE a partir de l'enquesta europea de valors que s'ha titulat " Valors tous en temps durs." Els autors presentaven el llibre al matí de Catalunya Ràdio i destacaven una reflexió que valdria la pena connectar amb les revolucions del Nord Àfrica. L'estudi plantejava una taxonomia dels grups socials diversa i plena de matisos. En global, però, podríem dir que vivim en una societat individualista (o potser millor egocèntrica), tolerant, que valora l'associacionisme però desconfia de les institucions, i respectuosa amb els valors tradicionals sempre, però, que es vegin com adaptables a les situacions particulars de cadascú. Per sobre de tot, planejant, la importància cabdal de la realització del projecte personal com a prioritat i la pèrdua de pes de valors tradicionals com el treball i l'esforç, en contraposició a una gran valoració dels aspectes hedonistes de la vida: els valors d'una societat que ha crescut ininterrompudament, durant vint anys, de progrés en progrés fins la patacada final. Es preguntaven els autors si aquests valors tous eren els millors per afrontar el món que tenim i el que se'ns ve a sobre. Un món en què se'ns anuncia que, en ple retrocés del paper protector de l'estat, només els vells valors de l'esforç, la tenacitat, la resilència i la competitivitat individual i social contindran una certa promesa d'èxit i seguretat individual i familiar. He vist els manifestants al nord d'Àfrica jugant-se la vida a les places i he pensat en els nostres hipermercats i centres comercials plens de gent mentre la crisi augmenta les diferències socials i obliga a retallar pressupostos de serveis públic essencials. He vist el coronel boig que delirava i intentava, maldestre, llegir el text sense les ulleres de vista cansada i m'ha semblat una imatge del passat. Una imatge però, tan passada com la d'un occident satisfet que donava lliçons de moral i organització política a tot el món, mentre sostenia la seva forma de vida en un sistema que precisava del subdesenvolupament i del control social estricte de vastes extensions del planeta. La, de moment, no intervenció occidental al nord d'Àfrica pot ser vista com una mostra de maduresa política d'unes societats que no admetrien una clàssica operació colonialista de control de les fonts primeres d'energia, ni estarien disposades a enviar-hi als seus fills a morir. D'altra banda, però, també pot ser una mostra d'impotència política i militar que a més d'un analista, de ben segur, posa a tremolar. La democràcia, si arriba, als països oprimits, és un avenç innegable de la humanitat. En el camp geopolític la llibertat dels altres no pot sinó traduir-se en una augment de la seva capacitat d'autodeterminació i de ser agents actius en el món. La seva llibertat, en l'època de l'emergència política asiàtica i xinesa i del peak oil, ha de traduir-se, necessàriament, en un decreixement dels nostres estàndards de benestar, en una reducció del consum, en una reducció dels nostres espais d'hedonisme i, en definitiva, en un cert declivi d'una forma de vida individualista que creia haver-se emancipat de les exigències derivades de la protecció i seguretat que sempre ens ha aportat la col•lectivitat. Digues-li amor, però la destacada disminució de les separacions matrimonials des que la crisi ens ronda, ha tornat a primer pla el paper de la parella i la família com institució econòmica i de protecció social. Un fantasma recorre Europa: el calfred que provoca la lenta agonia de la que potser ha estat la més satisfactòria de les formes de vida que ha conegut la humanitat per a un conjunt social ampli de ciutadans. L'estat del benestar que es va anar elaborant a diferents velocitats a l'Europa posterior a la segona guerra mundial sembla de genollons davant la conjunció de la crisi financera, la crisi energètica que s'acosta a passes agegantades i l'emergència de noves societats i agents internacionals que reclamen el seu dret legítim al benestar econòmic i social. Tot i això, el vell elefant és un referent per a tots els que es revolten a les places perquè, en el camp moral i amb tots els seus defectes, és una fita en l'avenç dels drets i la dignitat humanes: tinguem-ne cura, no sigui que un dia ens trobem que l'hem mort i que, sense adonar-nos, ens hem quedat sense horitzons. Un espai de reflexions relaxadament filosòfiques, o no. Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
Llegeixo amb estupor que "cada cop més mares amb malnutrició no poden alletar els seus fills" i que "es veuen obligades a acudir a entitats socials per demanar llet artificial per als seus fills"...
L'Ajuntament de Barcelona ha activat un dispositiu especial de serveis municipals per garantir la seguretat i la tranquil·litat durant la nit del 23 al 24 de juny, una de les principals cites del calendari d'estiu per la celebració de la revetlla de Sant Joan. Segons ha informat aquest diumenge el consistori en un comunicat, al llarg de la nit s'encendran fogueres, que aniran acompanyades de balls i festes populars als diferents barris de la ciutat, així com a la platja, per la qual cosa el dispositiu se centrarà en els espais de més ús ciutadà. La Guàrdia Urbana es desplegarà per tota la ciutat i vetllarà perquè no hi hagi llocs on s'acumuli llenya, fusta i material que pugui ser utilitzat per encendre fogueres sense autorització, i intensificarà les inspeccions sobre la venda ambulant de begudes, amb controls preventius d'alcoholèmia repartits per la ciutat. Alhora, 130 efectius de Bombers de Barcelona treballaran durant la revetlla per atendre les possibles demandes i, paral·lelament, es reforçarà la xifra d'operadors del telèfon 080 per facilitar l'atenció a les persones que truquin per comunicar alguna incidència. També hi haurà un dispositiu específic de neteja a la ciutat i les platges, on s'ubicaran 500 papereres de cartró i 84 contenidors addicionals, i es comptarà amb 461 operaris, que començaran les seves tasques a partir de les 6.00 hores d'aquest dimarts, amb l'objectiu de tenir netes les diferents zones per a l'ús dels banyistes i visitants a les 10.00 hores del matí. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) donarà servei de metro al llarg de tota la nit, funcionant un total de 43 hores sense interrupció, i 35 estacions de Bicing dels districtes de Ciutat Vella, Sant Andreu, Eixample, Sant Martí i Nou Barris estaran fora de servei durant la revetlla. L'Ajuntament espera que una multitud de persones opti per fer la revetlla a la ciutat, utilitzant els seus carrers, parcs, places i platges, de la mateixa manera que ho van fer un total de 62.000 persones el 2013. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La companyia Star Clippers, l'única que hi operava, modifica les rutes aquesta temporada tot i que no descarta tornar a apostar pel port rapitenc en el futur Sant Carles de la Ràpita.-El port de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) es quedarà aquesta temporada sense cap escala de creuers turístics. La companyia Star Clippers, l'única que hi operava des de fa dues temporades, ha modificat les rutes per aquest 2016 deixant al marge el port rapitenc. Així, el veler Star Flyer, que havia efectuat sis escales i portat un miler de passatgers des de 2014, no tornarà, de moment, a fondejar en aigües de la badia dels Alfacs. La decisió, segons fonts de Ports de la Generalitat i l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, s'emmarca dins de l'estratègia empresarial de modificar les rutes cada dos o tres anys per renovar l'oferta. Amb tot, creuen que la bona valoració que aquesta empresa i altres operadors fan de la infraestructura així com de l'oferta turística complementària permetrà reprendre les escales de creuers durant els pròxims anys. Tot i que ja s'havia comunicat a l'Ajuntament rapitenc fa gairebé un any, a l'abril de 2015, la notícia s'ha donat a conèixer aquest dilluns, quan precisament representants de Ports de la Generalitat participen a la fira Seatrade Cruise Global, a Fort Lauderdale -Florida. Estats Units- intentant promocionar l'arribada de creuers en aquesta infraestructura, així com les de Palamós i Roses. Segons han coincidit fonts de l'empresa pública de la Generalitat i el mateix Caparrós, l'anunci d'Star Clippers s'inscriu dins de "motius exclusivament empresarials", que porten la companyia a modificar periòdicament, "cada dos o tres anys", les seves rutes per fer més atractiva l'oferta dirigida a un tipus de clients que sol repetir en el mateix format de creuer. Així, afegeixen que la infraestructura portuària està valorada de forma "òptima" tant pels turistes com per les companyies, sigui per les condicions de l'espai com per l'oferta turística complementària del territori. Aquesta és, segons l'alcalde, la part positiva de la mala notícia: "si mantenim la feina de les administracions podrem tornar a portar creuers". De fet, Star Clippers hauria mostrat la seva satisfacció per l'experiència dels dos últims anys i hauria mostrat la seva intenció, de cara el futur, de tornar a incloure el municipi rapitenc en les seves rutes. Caparrós ha ratificat també que Ports està negociant també en aquests moments amb "dues o tres companyies" que podrien seguir el mateix camí. El problema, reconeix, és que les condicions del port rapitenc, especialment pel que fa al calat, limiten considerablement el tipus de vaixells que hi poden fer escala, reduint així el nombre d'empreses potencialment interessades. Des de Ports recorden la dificultat de mantenir, als seus inicis, la continuïtat d'aquest tipus d'activitat: una situació que també haurien patit a Roses i Palamós. A banda de la Generalitat i el consistori, la Cambra de Comerç de Tortosa i el Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre s'han implicat activament en promoure el municipi com a escala de creuers.Durant aquests 2014 i 2015, les sis escales efectuades al port rapitenc per l'Star Flyer, van portar un miler de creueristes –un 80% d'origen europeu- al municipi. L'any passat, segons va constatar Ports, la companyia propietària Star Clippers va incrementar en dues les estades i doblar el nombre de passatgers. Segons els càlculs de la Generalitat, l'impacte econòmic d'aquestes dues temporades, que permetien obrir el territori a un nou tipus d'oferta turística i una nova tipologia de visitant, ha estat d'uns 60.000 euros en els diferents establiments de la Ràpita i de la resta del territori –excursions, restauració, compres o transport, entre d'altres-. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Telegram ha introduït en la seva última versió per a Android una eina d'edició que permet els usuaris modificar els temes de l'aplicació, segons s'ha anunciat a través d'un post en el blog de la companyia. El funcionament del nou sistema de temes permet triar entre tres models predefinits: un per defecte que és el que ja estava present a l'app anteriorment, i dos nous: un de blau i un altre en colors foscos. És possible accedir a l'eina de personalització de temes a través del menú "Configuració" i "Temes". A més dels temes preexistents, la funció amb més possibilitats que ha afegit Telegram és la de l'editor personalitzat, que permet modificar l'aparença de l'aplicació al mateix gust de l'usuari. Aquest editor s'utilitza a través d'una interfície transparent que permet observar els canvis en la mateixa pantalla de Telegram a temps real. Els aspectes que es poden modificar en els temes són dos: colors i fons de pantalla. El primer d'ells es personalitza a través d'una roda de color RGB, permetent també introduir els valors numèrics de cada color. El segon admet afegir els 'stickers' de Telegram, així com altres imatges. Una vegada realitzats i guardats els canvis, Telegram permet enviar el tema personalitzat a altres usuaris de l'aplicació, mitjançant un arxiu amb extensió.ATTHEME --que pot enviar-se a altres mòbils Android--. L'editor de temes encara no ha arribat a mòbils iOS, però l'aplicació ha anunciat la seva intenció d'adaptar-se també en aquesta plataforma "en un parell de setmanes". A més, Telegram ha informat que llançarà aviat una nova funció per als usuaris de iOS que serà "diferent" i "realment èpica". El nou servei llançat per Telegram ja es trobava disponible en la versió per a Windows des de fa un mes. Segons dades de la companyia, els usuaris d'Android, sumats als de l'aplicació de Windows, suposen el 85% del total dels accessos a l'app. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El coordinador d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), David Rodríguez, ha anunciat aquest dimarts que la seva formació ha posat en coneixement de la secció de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia els crits i consignes feixistes proferits durant una processó de Setmana Santa a Castelló de la Plana. A través d'un comunicat, EUPV informa que la denúncia es basa en un vídeo on es pot veure el responsable de la confraria de Santa Maria Magdalena dedicant l'aixecament de la imatge religiosa "als que varen donar la vida per Déu i per Espanya" i a la Creu dels Caiguts que hi ha al parc Ribalta de la ciutat. "Estem davant d'una incitació a l'odi claríssim i que, de forma intencionada, es va fer un 14 d'Abril, aniversari de la proclamació de la Segona República, demostrant clarament que la intencionalitat era la d'enaltir la dictadura i incitar a l'odi", assenyala Rodríguez. El coordinador d'EUPV ha afegit que aquestes proclames s'emmarquen en el context en el qual s'està plantejant la retirada de la Creu dels Caiguts del Parc Ribalta en compliment de la Llei de la Memòria Històrica. En la seva opinió, és en aquest moment que "surten a passejar les proclames feixistes emmascarades dins d'una processió religiosa, en el que podria ser considerat fins i tot un delicte contra els sentiments religiosos, tipificat als articles 523 i 524 del codi penal".Rodríguez denuncia que al País Valencià les institucions no només no han fet cap esforç per recuperar la història i els valors de la república "sinó que, ben al contrari, l'han criminalitzada des de la mateixa administració" recordant així les denúncies presentades per la delegació del govern espanyol contra ajuntaments com els de Silla i Sagunt, per penjar banderes republicanes el 14 d'abril. "És prou fàcil advertir que al nostre país encara perviu una mena de franquisme sociològic que se sent molt tranquil i protegit per les administracions del PP i per sectors de l'església catòlica, que encara no ha condemnat el que ha passat a la processió del divendres sant a Castelló. El missatge que el govern del PP envia és molt senzill: Si fas acudits amb ETA i les víctimes pots acabar a la presó, però amb l'enaltiment del feixisme no passa res", lamenta. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic? La fira igualadina del tèxtil vol marcar més perfil internacional de cara a la tercera edició. BSTIM té previst ser a la mostra Modtissimo que tindrà lloc a Porto, en un mes, i com a contrapartida, diverses marques portugueses seran a l'Escorxador. La tercera edició de BSTIM, que tindrà lloc els dies 22 i 23 de febrer a Igualada té assegurades les visites de marques de prestigi d'arreu d'Europa. Firmes com la noruega YAYA, les marques sueques DianaOrving i House of Dagmar o les italianes Iceberg o Happysheep, entre d'altres, seran a l'Escorxador, i es preveu que la llista de compradors internacionals inscrits, ja siguin de marques, grans distribuïdores o dissenyadors, s'incrementi en els propers dies. D'altra banda, els organitzadors de BSTIM –Fira d'Igualada, l'agrupació tèxtil FAGEPI i l'Ajuntament d'Igualada-, han signat un acord de col·laboració amb l'Associació Tèxtil de Portugal (ATP), que farà que BSTIM es pugui promocionar a la fira Modtissimo que tindrà lloc a Porto (Portugal) els dies 15 i 16 de febrer, i la setmana següent una representació de fabricants tèxtils portuguesos tindran un espai dins del recinte firal de BSTIM. L'acord signat també preveu d'altres intercanvis i col·laboracions orientats a atraure conjuntament la producció de grans marques que fins ara recorrien al mercat asiàtic i oferir-los la possibilitat de fabricar en proximitat. L'acord amb l'associació portuguesa ATP és una acció més d'internacionalització que pretén projectar la fira tèxtil catalana com a referent europeu del punt. Arribada ja al punt de consolidació i havent acomplert de nou els objectius d'expositors per a l'edició de 2017, l'organització de la Fira BSTIM ha decidit que passi a celebrar-se cada dos anys, que és la periodicitat que ja estava prevista en el pla de desenvolupament inicial si bé es va acordar que els primers anys fos anual perquè es pogués fer un lloc dins del sector. Han estat els propis expositors els qui han demanat que la cita se celebrés cada dos anys, ja que en un sol any el sector industrial no incorpora prou novetats i les empreses productores no generen noves capacitats o serveis que s'hagin de presentar a marques i distribuïdors. De fet, alguns expositors ja venien cada dos anys. Amb aquesta decisió, BSTIM s'adequa a un sector, el del mercat tèxtil, on és habitual que les fires se celebrin cada dos o, fins i tot, cada quatre anys, com és el cas de les fires de maquinària tèxtil com Techtextil. De fet, Fira d'Igualada, amb una llarga experiència en l'organització de fires industrials, celebra Maqpaper cada dos anys justament per adequar-se a les dinàmiques del sector. Finalment l'organització també preveu que celebrar la fira cada dos anys permetrà concentrar més presència de compradors internacionals i augmentar el número d'expositors, ja que es reforçarà com una cita ineludible en el calendari. Els anys en que no hi hagi edició física de BSTIM, la Fira realitzarà diferents activitats que ajudaran a la promoció de la marca BSTIM i les seves empreses expositores en el marc d'esdeveniments sectorialment rellevants. Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic. La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat.
Amb un briox al vapor de tòfona i un caneló de pularda. Així començava el menú especial que els germans Roca, del restaurant El Celler de Can Roca, han preparat per al sopar benèfic de la Fundació Elton John en la nit dels Oscars. Una proposta que ha combinat plats de la tradició familiar i del restaurant de Girona amb productes de Califòrnia. Després dels entrants -a partir d'una recepta del restaurant i d'una de la mare dels germans Roca- s'ha servit un consomè de verdures amb vieires marinades i llobarro amb salsa chardonnay dels cellers Torres a Califòrnia amb nyoquis de llimona, de trufa i d'avellanes. L'àpat ha continuat amb un filet de vedella a la garnatxa del Priorat amb pastís de verdures i una amanida de formatge manxec amb cebes adobades, nous caramelitzades i safrà. Les postres han estat una adaptació del cromatisme taronja de Jordi Roca. Al sopar benèfic de la Fundació Elton John -que promou la recerca contra la sida i programes de prevenció i de suport als afectats- hi assisteixen cada any unes mil estrelles i celebritats de Hollywood. L'any passat va recaptar més de 5,5 milions d'euros, xifra que a l'edició d'aquest any, la número 26, es vol superar. Aquesta ha estat la primera vegada que el sopar de la Fundació Elton John s'encarrega a un xef de Catalunya i de tot Espanya. El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons) Desinfecció de carrers (EuropaPress) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats Ara es retiren i volen celebrar-ho com "com cal" amb una gira de comiat que culminarà a inicis de l'any vienent a la Sala Apolo. Però si tenies pensat anar a veure l'ultim concert dels Dr. Calypso el divendres 4 de gener a la Sala Apolo i encara a no havies comprat l'entrada, fas tard. Els pioners de l'escena skatalítica catalana han exhaurit les entrades per aquest dia tres mesos abans. Però els despistats esteu de sort. Els barcelonins amb ànima jamaicana s'han apiadat dels seus fans i han obert una nova data el dimecres 2 de gener. Per què no badeu, us deixem l'enllaç per comprar les entrades aquí. Abans d'aquestes dues dates, la gira de comiat passarà per una sèrie de localitats més, com Berga, Girona, Tarragona o Manresa, entre d'altres. Així que no hi ha excusa per veure, per darrera vegada, els autors de clàssics com " 2300 milions ", " Plan 10 ", " Aquesta nit " o " Brigadistes internacionals " Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu. Rep els titulars a la teva bústia Qui som Contacte Configuració de privacitat
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Aviat farà cinc mesos que Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn són en presó preventiva. Sànchez i Cuixart compliran mig any entre reixes a mitjans d'abril, pocs dies abans de la Diada de Sant Jordi. En la carta que va enviar a Núvol, Cuixart ens parlava de la pau interior que sentia cada cop que superava una nova por, "una cosa molt semblant al gust que deu tenir la llibertat plena". Contra la llibertat de moviments sobresurt la llibertat de pensament. Després d'entrar a la presó, el protagonista de L'estrany d'Albert Camus acostumava a rellegir un tros de paper de diari que conservava per atzar, que li permetia aïllar-se de la seva rutina sense al·licents ni expectatives. També ho feia en Tintín a El temple del Sol mentre esperava, amb el Capità Haddock, el temps que faltava perquè els inques andins perpetressin el ritual de la seva matança sota l'astre rei. Per entretenir-se o per reflexionar, eren lectures per ocupar la ment més enllà d'un mateix. Lectures, però sobretot relectures. A falta de diari, Mersault estava preparat per qualsevol cosa: "Si m'haguessin fet viure en un tronc d'arbre sec, sense cap altra ocupació que mirar la flor del cel sobre el meu cap, m'hi hauria acostumat de mica en mica". En aquesta conjuntura, es dedicava a pensar en totes les coses que tenia a la seva habitació amb un estoïcisme impassible increïble. Ell ja deia que l'home és capaç d'acostumar-se a tot. Una reflexió paradoxalment vitalista: hi ha gent que encara està pitjor que jo. No crec que L'estrany sigui la millor lectura per llegir en una cel·la, però sí que em sembla que, en aquestes circumstàncies, tenir llibres per llegir és una de les distraccions que més poden ajudar a suportar el "temps d'incubació" cap a la llibertat del qual parlava el conseller Forn en la carta que ens va enviar. En el seu aïllament a Soto del Real i Estremera, es fa difícil imaginar l'abast del contacte que poden tenir amb tot allò que passa a fora, relacionat amb o al marge del procés i la repressió. Passen tantes coses que, en comptes de periodística, la millor lectura en aquest espaitemps ha de ser la literària: primer, perquè no és caduca ni monotemàtica, i segon, perquè també parla, amb més profunditat i narrativitat i a través de diversos gèneres, d'aquesta realitat segellada sense reserves amb el 155. Podeu llegir l'article sencer a Núvol, el digital de cultura. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
a Federació Nacional d'Indústries Làcties (FeNIL) ha celebrat al Casino de Madrid el 59è Dia Internacional Lacti (DIL) o, com constituït per la FAO, Dia Mundial de la Llet, el passat 1 de juny, un acte que reunia representants del sector, autoritats de les administracions d'Agricultura, Sanitat i Economia, a científics i representants de diferents organitzacions i països emergents. Aquest any, el debat central Per un sector lacti en forma: La millor combinació de nutrients va versar sobre l'enfocament correcte en polítiques nutricionals, considerant els lactis aliments complets, aportant una combinació natural de nutrients el alt valor contribueix de manera fonamental a la nutrició i salut dels consumidors de diferents zones del món. El consum de lactis a Espanya s'ha reduït principalment per les últimes modes nutricionals, mentre que la tendència en mercats emergents és a l'alça i amb altes expectatives de creixement, significant un aliment bàsic i cobejat per enfortir la salut dels ciutadans. La celebració del Dia Internacional Lacti coincidia enguany amb el 40è Aniversari de la Federació Nacional d'Indústries Làcties, que treballa des de 1977 pel sector industrial lacti espanyol per tal de garantir la seva evolució, optimització i la sostenibilitat de tota la cadena, així com la millora de la salut de la societat. No sé si amb aquest motiu, Elena Garea, responsable de Nutrició i Salut de Qualitat Pascual, publicava un article el passat dia 31 valorant aquest imprescindible aliment. Deia: «Hi ha pocs aliments en la nostra dieta que ocupin tant de temps de debats, documents, tractats o estudis científics com la llet. Es parla sobre ella a tots els nivells i en qualsevol fòrum, per descomptat en l'àmbit de la nutrició, però també pot ser protagonista en l'esfera econòmica, en el pla sanitari o fins i tot el social, per citar alguns. El que és ineludible és que com mamífers vivim emocionalment vinculats a la llet des que naixem, arribant a associar-la a moments de confort i recolliment, vida de la llar i record a infància i protecció». Sol passar que a les qüestions importants se'ls dedica un major temps de debat i com és esperable en temes tan significatius per a la salut, ens trobem amb defensors incondicionals sobre la llet i, com no, també amb els seus detractors. En aquest sentit, l'afirmació que més perplexitat podria generar és la ja famosa frase «som els únics mamífers que consumim llet després del deslletament» que a més s'insereix en les converses amb una rotunditat gairebé sense dret a rèplica. La realitat és que hi ha moltes coses que fem com a espècie humana i que la resta dels animals no realitzen. La nostra capacitat racional ens permet domesticar animals i conrear plantes, desenvolupant d'aquesta manera l'agricultura i la ramaderia per alimentar-nos. També som els únics que hem viatjat a la Lluna. I també tenim la capacitat de relacionar-nos a través d'emocions més intenses que la resta dels animals, riem i plorem i també cuinem i ampliar la nostra gastronomia. Som diferents, i en aquesta diferència es troben un gran conjunt d'activitats que ens fan ser peculiars dins de l'entorn animal. Hem après a crear i innovar en tots els àmbits de la nostra vida, altres exemples d'això en l'entorn de l'alimentació són l'ús del raïm per a l'elaboració de vi o el blat per fabricar pa, i fins i tot hem estat capaços de crear diferents tipus de lactis com els desnatats. Cert és que el sabor és diferent, però passa perquè al extreure-gran part del seu contingut gras el sabor és més suau, igual que la textura, que passa a ser més lleugera. La llet és un producte natural per al qual es permeten molt poques modificacions, és un aliment molt regulat, ja que ocupa un lloc molt important en l'alimentació. Per obtenir llet desnatada, l'únic que està permès és extreure el seu contingut en matèria grassa. No obstant això, sí que hi ha qüestions que poden afectar el gust de la llet, com la qualitat de la matèria primera, la seva conservació i transport fins a la planta d'envasat o el tractament tèrmic que se li aplica, entre moltes altres coses. «I aquests són aspectes tan rellevants per obtenir aliments d'alta qualitat que haurien de ser el focus d'atenció més important cada vegada que es parlés de llet. El discurs no hauria de ser qüestionar beure llet, si no si la llet que prenem ha estat envasada amb l'objectiu de complir les màximes exigències en qualitat nutricional. Potser no tots sapiguem que més del 75% dels espanyols prenem menys calci del recomanat i que la llet i els productes lactis segueixen sent, per la seva facilitat de consum i biodisponibilitat, les millors fonts dietètiques d'aquest nutrient. Encara que és el més conegut, no tot és qüestió de calci, sinó que també la llet suposa una font de proteïnes d'alta qualitat, i aporta quantitats importants de vitamina D, a més, d'uns altres molts nutrients essencials per al nostre organisme. És també inquietant que no invertim temps a posar en valor que el mercat lacti és un dels més desenvolupats en innovació, que estudia de manera permanent les necessitats nutricionals de la societat, adapta i desenvolupa aliments tan diversos que serà molt difícil no trobar una llet adequada a les nostres necessitats. Independentment de la seva varietat, les seves propietats, la seva forma de consum, o la seva elaboració, tant si és un derivat lacti com si parlem de la matèria primera... prenguem llet. Un aliment tan versàtil que té la capacitat, per si sol, de convertir-se en acompanyant de converses prenent un cafè. Un cafè... millor amb llet per «nodrir» aquest debat.
Les nedadores espanyoles Núria Marquès i Michelle Alonso s'han proclamat campiones del món de les seves respectives modalitats en el Campionat del Món de Natació Paralímpica, que s'està celebrant a Ciutat de Mèxic fins el 6 de desembre, mentre que Teresa Perales, amb una plata, i Toni Ponce i David Levecq, amb un bronze cadascun, van elevar fins a a cinc les medalles per Espanya la primera jornada. La doble campiona paralímpica Michelle Alonso va recuperar el títol mundial en els 100 metres de braça per esportistes amb discapacitat intel·lectual S14 que li van arrabassar en el Mundial de Glasgow del 2015. La canària no va fallar aquesta vegada en la seva prova favorita i es va imposar amb un crono d'1:15.05, que suposa un nou rècord dels campionats. Tampoc va decebre una altra preferida, Núria Marquès, que es va proclamar campiona en 100 esquena de la classe S9 per a nedadores amb discapacitat física lleu (S9), amb un temps d'1:09.88. La barcelonina de 18 anys millora així el bronze assolit en el Mundial del 2015 i la plata dels Jocs de Rio 2016. Mentre, Teresa Perales, posseïdora de 26 medalles en Jocs Paralímpics, també va estrenar la seva medalla particular en aquesta competició, en recollir la plata en els 100 lliure S5. Amb 1:23.29, la saragossana només va ser superada per la noruega Sarah Louise Rung, que va marcar 1:22.65. Altres dos nedadors de la Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física van pujar al podi en aquest primer dia de competició. La gran sorpresa la va protagonitzar a les seves 20 anys el català Toni Ponce, que va aconseguir la seva primera medalla mundial: el bronze dels 400 metres lliure en el seu recentment estrenada classe S6 (5:16.18). En aquesta mateixa prova, Josu Pérez va ser vuitè (5:44.64). Finalment, el valencià David Levecq va recollir una altra medalla de bronze, aquesta vegada en els 50 metres lliure S10 per als nedadors amb menor discapacitat física (25:65). En la categoria femenina, l'extremenya Isabel Hernández va acabar sisena amb un temps de 30:31. En les finals del dissabte també van participar Marian Polo, que va ser quarta en 100 esquena S13 per a esportistes amb discapacitat visual més lleu (1:13.81) i Óscar Salguero, cinquè en 100 esquena S9 (1:09,39). La nota trista de la jornada la va posar la saragossana María Delgado, que no va poder competir per malaltia en una de les proves en les quals va ser medallista en els Jocs Paralímpics de Rio. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Una de les metes més comunes al començar l'any o de cara a les vacances d'estiu és l'estalvi. Sempre ens proposem aconseguir un coixí econòmic, però no és una tasca fàcil. Com ja és costum, la tecnologia ens pot donar un cop de mà. Arrodoniment, ingrés únic, regles d'estalvi... Repassem algunes de les apps d'estalvi més populars:
Direcció General de Joventut - Generalitat de Catalunya Oficina del pla jove - Diputació de Barcelona Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Fitxer: Maresme_Triptico_TLN_2019__1_.pdf DEMANA HORA I FES LA TEVA INSCRIPCIÓ AQUÍ Vols fer pràctiques professionals a l ́estranger amb Nexes? En el marc del programa TLN Mobilicat, Nexes gestionarà un projecte d'enviament de 21 joves inscrits/es al programa de Garantia Juvenil a fer una estada de pràctiques de 3 mesos al Regne Unit, Itàlia o Irlanda. A més aquest any, fruit del treball amb el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, s'obre un grup especial Maresme, amb la destinació d'Itàlia. Consulta les xerrades infrormatives al territori i allà mateix podràs fer la teva inscripció: El projecte té per objectiu abordar la problemàtica de l ́atur juvenil i de la difícil transició estudis-treball a través de la promoció d ́experiències de pràctiques a l ́estranger i la facilitació de l ́ingrés al món laboral dels i les joves; i, per això, es proposa: Consulta tota la informació del programa: Fitxer: TLN19_Info_Mobilicat_Nexes_CAT.pdf
Crítica, anàlisi i orientació literària Per més que la faixeta de l'editorial ens el presenti com "el llibre més esperat", probablement la primera pregunta que ens fem en veure damunt del tauler de la llibreria o de la biblioteca Volar en cercles ( The Pigeon Tunnel. Stories from My Life ), de John Le Carré, traduït per Marc Rúbio, Edicions 62, setembre 2016, és per quina raó ens hauria d'interessar la història d'un escriptor de novel·les d'espies. (La segona, quasi obligatòria, hauria d'ésser, per quina raó s'entesten en seguir canviant els títols originals dels llibres, els editors?). Hi ha, com per tot en aquesta contradictòria vida nostra, més d'una resposta, però entre d'altres, que aniré provant d'exposar a continuació, n'hi ha una que em sembla fonamental: perquè els bons escriptors de novel·les d'espies no són escriptors de novel·les d'espies, sinó escriptors, ras i curt. Penso en La Carré, per descomptat, però també en Graham Greene, als quals se'ls acostuma a desvaloritzar, majoritàriament, per dedicar-se a aquesta mena de llibres. I és una llàstima, perquè ambdós ens han deixat obres de veritable qualitat. Per si això no fos prou, cal dir que aquestes memòries o, més exactament, records del creador d' El talp —un dels llibres de què ara parlava— no resultaran només atractives per al seus seguidors, als quals desvetllarà un bon nombre de claus identificatives de les seves obres i dels seus personatges de ficció, sinó per a qualsevol persona que estigui interessada en conèixer com han funcionat, al llarg dels darrers cinquanta anys, els serveis secrets —i no només els serveis secrets— de les potències mal anomenades democràtiques; conèixer, tot i que sigui una part segurament ínfima, testimonial, i esgarrifar-se. I ho farem de la mà d'algú que, de bon principi, té el coratge i la honestedat de posar (quasi) totes les cartes damunt de la taula. En primer lloc, assenyalant que el seu pas pels esmentats serveis fou tan discret com poc útil; en segon, advertint de la fal·libilitat d'allò que en diem la memòria: "¿què és veritat i que és memòria per a un escriptor creatiu en el que podríem anomenar el crepuscle de la seva vida? [...] Ho dubto. [...], la memòria pura continua esmunyint-se com una pastilla de sabó" (pàg. Hauríem de trobar una altra paraula per designar la manera com veiem esdeveniments del passat que conviuen dins nostre" (pàg. Una observació que no pot ésser més certa en general, però que, com anirem veient en llegir-lo, en el seu cas, mercès a les notes i apunts que ha anat prenent al llarg de la seva llarga carrera com a escriptor, ha quedat degudament compensada; allí on la memòria flaqueja, on les llacunes de l'edat podrien causar estralls, la paraula — verba volant, scripta manent — hi ha aportat llum, o, almenys clarícies. I perquè això sigui possible, l'autor anglès ha de complir una de les característiques que comparteixen —i han de compartir, si volen treure bon partit del seu do narratiu— la major part dels escriptors: la de l'observació; la de la persona que, vagi on vagi, sempre manté els ulls (i els conductes auditius) ben oberts, com un mirall, però com un mirall amb càmera de vídeo (o d'àudio) incorporada, que va enregistrant tot, o, si més no, allò més interessant, el que veu i escolta: "en les poques ocasions en què m'he trobat cara a cara amb persones poderoses, el sentit crític em desapareix, i l'única cosa que vull fer és ser allà, escoltar i observar" (pàg. Però —i això és el que dóna encara una major força a les seves memòries, el que fa que les llegim amb un interès creixent—, en fos o no conscient, no és limitava a "escoltar i observar", sinó que anava més enllà —i no només com a escriptor—, hi intervenia, n'extria conclusions —"Explorarem les meravelles del paisatge, coneixerem la gent d'Ingúixia i podré jutjar pel meu compte" (pàg. 216, el subratllat és meu)— per a la qual cosa el primer que li calia és una mirada neta: "abandono totes les meves idees preconcebudes" (pàg. Unes condicions que, ara, quan redacta les memòries, el faculten per "donar[-nos] una visió de l' establishment de l'espionatge britànic —i, per fortuna, per a nosaltres, com a lectors, no només de l'espionatge britànic, sinó d'una bona part del món occidental, hi afegeixo jo— durant els anys de la postguerra —i un bastant més enllà, torno a afegir—, dels seus prejudicis de guerra i de la seva mentalitat" (pàg. Una visió, com he indicat, més global del que ell mateix ens diu, que ens permet conèixer, i, segurament, entendre, millor el segle XX, que ens ajuda a fer-nos-en un retrat o una imatge molt més ajustada. Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. Introdueix la teva adreça d'e-correu:
En el tercer episodi de " La fossa ", l' Andrea (Nausicaa Bonnín) troba una foto del Jaume (Ferran Lahoz) de jove amb una noia que porta una arracada igual que una de trobada a la fossa, un objecte que no encaixa amb l'època de postguerra. La noia de la foto resulta ser una jove belga, Zoé Goossens, oficialment desapareguda a l'Índia, membre d'una comuna hippy que es va establir al poble. L'Andrea descobreix que l' Àngel (Blai Llopis), amic de la Joana (Núria Prims), també n'havia format part. L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
La píndola anticonceptiva gratuïta a partir dels 12 anys està cada vegada més a prop a França. El Govern d'Emmanuel Macron vol estendre la gratuïtat dels mètodes anticonceptius als menors de 15 anys, una mesura que segurament serà controvertida entre els sectors més conservadors i catòlics a França. Si s'aprova l'avantprojecte de llei de finançament de la Seguretat Social francesa per al 2020, els menors francesos a partir de dotze anys podran accedir a anticonceptius sense cap cost per a ells. El Govern francès també vol, de forma paral·lela, reforçar l'educació sexual a les escoles perquè els joves estiguin més ben informats. Des de 2013, la píndola i altres anticonceptius són gratuïts a França per a les joves entre 15 i 17 anys presentant una recepta mèdica i la targeta de la seguretat social. Els joves no necessiten demanar el consentiment dels seus pares per a la consulta mèdica ni per obtenir els anticonceptius a la farmàcia i se'ls garanteix el secret mèdic si així ho desitgen. Actualment, per a beneficiar-se d'aquesta mesura, els joves francesos a partir de 15 anys han d'acudir a un metge o una llevadora perquè els receptin els anticonceptius més adequats per a ells i presentar la recepta a la farmàcia. El farmacèutic els lliura els anticonceptius sense que hagin d'avançar el seu cost i en absoluta confidencialitat. L'objectiu de l'extensió d'aquesta mesura als menors de 15 anys és evitar embarassos no desitjats entre les menors i reduir el nombre d'avortaments entre aquest sector de la població. Cada any, unes 1.000 joves franceses d'entre 12 i 14 anys es queden embarassades, de les quals 770 acaben avortant, segons l'avantprojecte de llei. El Govern francès considera que el fet que les menors de 15 anys hagin de pagar-se de la seva butxaca la compra d'anticonceptius pot frenar el seu accés als mateixos.
Aquesta és la pàgina de Catedral - Tapas Bar. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Granada.
Joc disputat entre dos equips d'un a quatre participants, consistent a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig.
L'estil malgirbat de Julio Salinas en futbol, l'escassa ortodòxia de Gregor Fucka en el bàsquet i, per què no, l'habilitat peculiar de Jordi Méndez en l'hoquei sobre patins, fugen de la norma. El producte del prolífic planter arlequinat té 21 anys, fa 1,89 m i compatibilitza l'hoquei amb els estudis d'INEF a la Universitat de Vic. El seu gran valor dins d'una pista és una habilitat innata per fer gols amb un o dos tocs ràpids i mortífers. "L'hem d'aprofitar", deia Sergi Pla a Ràdio Igualada tot just minuts després del triomf contra el Taradell (6-9) ni més ni menys que amb sis gols del killer Méndez, ben assistit pels seus companys: tres passades de Ton Baliu, una de Tety Vives i una altra de Roger Bars, al qual ha tingut al costat tota la vida. El doble hat-trick iguala el rècord de l'argentí del Barça Pablo Álvarez en l'OK Lliga, que va celebrar sis gols a la pista de l'Arenys de Munt el febrer del 2018, i els sis gols del també llavors jugador de l'Igualada Edu Fernández contra l'Alcoi (8-1) el curs 2004/2005, curiosament també al febrer. Quan la lliga s'anomenava divisió d'honor, un altre jugador de l'Igualada, el mític Santi Carda, va fer sis gols contra el Piera (11-2) en el curs 1990/1991. "El nostre tècnic Cesc Linares em va dir a principi de temporada que seria una referència al davant. El joc ofensiu que proposa m'ha anat molt bé", explica l'heroi de la jornada, que tenia un millor registre de quatre gols en l'OK Lliga –n'acumula 29 en 21 partits – i que a Taradell en va fer quatre en una primera part de bogeria que va iniciar marcant de penal quan només s'havien consumit 34 segons. El Taradell va reaccionar (2-1) però "amb el triple canvi ordenat per Linares i apujant les línies" l'Igualada va encarrilar el duel a la mitja part (2-5). Hauria pogut fins i tot establir un nou registre si no hagués fallat oficialment un penal en la segona part quan ja en duia sis al sarró: "L'àrbitre no el va veure. Puc garantir al cent per cent que va entrar. El seu mètode és resolutiu: "Jugo a dins del quadre i no tinc temps per pensar. Rebo, em giro ràpid i empalo al primer toc i tinc clar fins i tot abans de tocar-la on enviaré la bola després d'haver estudiat abans els porters. Aprofito el meu cos per desmarcar-me i guanyar els espais, però tot plegat pot sortir gràcies a la qualitat dels meus companys, que em filtren les passades." En les categories inferiors ja havia superat la xifra de sis gols: "Des de petit he estat un golejador." És plenament conscient de la certesa del tòpic de les ratxes dels golejadors, tot i que remarca que la seva feina també consisteix a "defensar i aportar coses quan la bola no entra". De fet, en els cinc partits precedents de lliga només havia fet un gol. Però dissabte a Barcelos, quan el seu equip perdia per 6-3 en els quarts de l'Europa Cup, va marcar el 6-4, que fa tenir esperances de remuntar. L'Igualada va constituir ahir la junta electoral i inicia un nou procés. El període de presentació començarà el 24 de febrer i s'acabarà el 10 de març. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Els beneficis que té la dieta mediterrània sobre la salut es fonamenten en una concepció àmplia on es tenen en compte diversos factors. Com van arribar alguns aliments d'altres continents a la dieta mediterrània? La varietat d'aliments d'una zona geogràfica, amb els seus costums, formes de cuinar-los i consumir-los, definix el seu estil d'alimentació. La dieta mediterrània és l'estil d'alimentació dels països de la conca mediterrània. Països que estan units pel mar Mediterrani i les aigües del qual desemboquen en este mar: Espanya, França, Itàlia, Grècia, Malta, Tunísia, Egipte i Xipre, entre altres. El mar Mediterrani és un element fonamental per a les expedicions geogràfiques i les rutes de comerç d'aliments que es remunta a civilitzacions antigues. Des dels sumeris, 3.000 anys abans de la nostra era, passant pels egipcis, els grecs i els romans. La dieta mediterrània s'ha construït durant segles i durant este temps s'hi han anat incorporant aliments de diferents països i continents, tant a la seua cuina com als seus sectors econòmics. Un exemple de la incorporació intercontinental d'aliments a la dieta mediterrània és l'arròs. Procedent d'Àsia, és probablement Alexandre Magne, per mitjà de les expedicions geogràfiques i rutes comercials per l'oceà Índic, qui va introduir l'arròs per primera vegada a Europa. Al llarg de la història s'ha anat incorporant en la cuina de molts països de la conca mediterrània i, a dia de hui, constituïx un aliment bàsic. A més, en algunes regions d'Espanya té un pes important en el seu sector primari.
Exigeixen més de 2,7 MEUR pel retard en l'execució del pla presentat el 2009, quan l'administració va assegurar que els oferiria nous habitatges Sant Adrià de Besòs.-Un grup de 46 famílies de l'edifici Venus de La Mina, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), ha demandat el Consorci que gestiona aquest barri "per la paràlisi del procés d'expropiació i enderroc" del seu bloc, el qual asseguren que "roman en estat ruïnós i insalubre". Els demandants, representats pel Col•lectiu Ronda, reclamen al Consorci –format pels ajuntament de Sant Adrià i Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona- més de 2,7 milions d'euros pel retard en l'execució del pla aprovat el 2009. Amb aquell pla, apunten, l'administració els anunciava que l'edifici Venus seria expropiat i enderrocat, alhora que els garantia que serien reallotjats en un altre bloc. Actualment, però, els veïns recorden que segueixen residint a l'edifici Venus, el qual afirmen que es troba en un estat "que atempta contra el dret a una vida digna i a la pròpia salut". Des del Col•lectiu Ronda apunten que l'any 2009, el Consorci del barri de La Mina va aprovar inicialment el projecte d'expropiació dels habitatges de l'edifici Venus i el reallotjament dels veïns. La mesura estava inclosa en el Pla Específic de Reordenació i Millora (PERM), amb el qual es preveia una intervenció global al barri per regenerar-ne l'entorn urbanístic.Posteriorment, però, expliquen que el Consorci va instar els veïns a pagar gairebé 40.000 euros per poder accedir als nous habitatges. Els afectats s'hi van oposar i van presentar al•legacions assenyalant que la mesura anava en contra el Decret Haus (Habitatges per a Afectats Urbanístics) que la Generalitat havia aprovat el 2009, on s'estableix que els veïns afectats per una expropiació tindran dret a rebre gratuïtament un nou habitatge similar al que perdin. El Col•lectiu Ronda assegura que el projecte de l'edifici Venus està "en compàs d'espera" des que el 2010 el Consorci va desestimar aquestes al•legacions, i els advocats apunten que no han tingut constància de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació. En aquest sentit, afegeixen que fa gairebé set anys que els pisos construïts per a reallotjar els afectats estan sense utilitzar "i permanentment vigilats per evitar que siguin ocupats".Al mateix temps, els advocats lamenten que el juliol del 2014 el Consorci iniciés la rehabilitació d'alguns dels habitatges de l'edifici Venus, fet que interpreten com una "renúncia" al Pla Específic de Reordenació i Millora que s'havia anunciat el 2009.Per aquests motius, expliquen els advocats, un grup de 46 veïns de l'edific Venus ha decidit acudir als tribunals per exigir una indemnització al Consorci a raó de 10.000 euros per cadascun dels 6 anys de retard que acumula el projecte d'expropiació. Alhora, els afectats insten l'administració a "aplicar als veïns de La Mina el mateix criteri que fa servir per resoldre conflictes similars a altres districtes menys estigmatitzats per la misèria i la marginalitat". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Dia: dissabte, 12 de maig de 2018 Hora: de les 8.30 a les 14.15 hores Aproximadament 200 nins de 8 a 18 anys s'han inscrit per participar en les activitats organitzades per la Universitat de les Illes Balears per celebrar l' Scratch Day, una jornada d'activitats que s'organitzen arreu del món amb motiu del dia internacional d'aquest llenguatge de programació per a infants desenvolupat pel MIT (Estats Units). A la UIB es duran a terme les activitats següents: El lliurament de premis del concurs de projectes i del concurs de reptes tindrà lloc el dissabte a les 13.30 hores a la sala d'actes de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos. Activitats per als acompanyants Els acompanyants dels infants, mentrestant, podran assistir a la conferència «Què fan els enginyers» i després podran fer una visita a l'activitat Ciència per a Tothom, que els dies 10, 11 i 12 de maig omplirà el campus universitari d'activitats i experiments relacionats amb la ciència, amb l'objectiu de fomentar les vocacions científiques entre els alumnes de primària i secundària. Les activitats amb Scratch fan part del programa de promoció de les enginyeries, Edificació i Matemàtiques que l' Escola Politècnica Superior ha posat en marxa per promoure els estudis que s'hi imparteixen i transmetre les oportunitats laborals que hi ha en el sector de les enginyeries.
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI La pràctica del tai-txi millora la salut física, orgànica i emocional i aporta tranquil·litat, claredat i lucidesa mental. Un antic proverbi xinès diu: "Aquell qui comença a practicar tai-txi es torna elàstic com un nadó, fort com un llenyataire i savi com un ancià". Professors: Francesc López, Eulàlia Embodas i Georgina Jordana.
L'alcalde espera que el Museu sigui una realitat durant aquesta legislatura La Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya ha aprovat una declaració de suport a la creació a del Museu Europeu del Bosc de Sant Celoni (Vallès Oriental) "per potenciar la pedagogia sobre la importància de la gestió forestal sostenible i els aprofitaments del bosc per a garantir-ne tant la conservació com les funcions socials i ambientals". L'alcalde del municipi Francesc Deulofeu ha explicat a l'ACN que l'objectiu és que aquest equipament sigui una realitat durant aquesta legislatura, tot i que el projecte encara s'està acabant de redactar. El Museu és un projecte impulsat per l'Ajuntament i la UAB per fer divulgació del coneixement dels boscos i les seves funcions.La declaració del Parlament emmarca el suport a aquest projecte en "la preocupació pels processos d'embosquinament dels sòls, que comporten la pèrdua de sòl agrícola i que poden generar increments en el nombre i la intensitat dels incendis forestals". El text expressa "el suport a la lluita contra els processos de desertificació, que provoquen també la pèrdua de coberta vegetal i de sòl agrícola i poden incrementar el risc de riuades d'efectes catastròfics, i expressa també el seu suport a l'aplicació de la bioeconomia i el foment dels bioproductes". L'alcalde de Sant Celoni, el convergent Francesc Deulofeu, preveu que el Museu sigui un element dinamitzador per empreses del sector de la fusta, el comerç o la restauració. En aquest sentit, espera que el Museu atregui turisme, però també empreses del sector de la biomassa o de l'energia. "Podem generar llocs de treball i recursos", posa de manifest. El nou Museu ha de ser un "pis mostra" que faci entendre "què és el bosc i què ens aporta a la nostra societat. Parlem de fusta, suro o pinyes, però també de turisme o activitat social", afegeix l'alcalde. "El que tenim es molt de bosc i molta massa forestal. Hi ha menys aprofitament que mai i el bosc creix de forma continuada. L'equilibri de l'ecosistema passa per explotació organitzada", explica. Francesc Deulofeu, que ja va ser alcalde fa dues legislatures, assumeix l'alcaldia amb la intenció de prioritzar aquest projecte. En el seu discurs d'investidura, va pronunciar que "tal com va fer el 1992 Barcelona que es va girar cap el mar, nosaltres ens hem de girar cap el Montseny i el Montnegre. I aquí tenim un projecte innovador, molt potent, com és el Museu Europeu del Bosc, que ha de jugar un paper catalitzador, dinamitzador del futur Sant Celoni i també de transmissió del coneixement i la nostra identitat". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l' hara-kiri del president Pujol. I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l'horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m'incloc. El pujolisme esdevingué, al llarg de la història de l'autonomisme una referència política. Un camí tortuós entre el possibilisme i l'ambició, entre el realisme d'una Espanya de democràcia fràgil i la utopia d'anar construint un país sense que es notés massa. En bona mesura, Pujol, a qui no se li pot negar una potència intel·lectual a còpia de lectures de Jacques Maritain, no deixa de ser un personatge, fill, en bona mesura, de les idees de Vicens Vives. La mitologia del pujolisme, en certa mesura, així com la del catalanisme conservador i possibilista, anava amarada dels tripijocs intel·lectuals de l'historiador gironí. Vicens Vives fou un gran intel·lectual, encara que un oportunista i un enganyapagesos. De la seva ploma sorgí la mentida, assumida com a creença poc discutida, del català com a home de seny (amb por a la rauxa llibertària que demostrà que els catalans podem viure, i molt bé, sense elits), amant del treball, l'estalvi, ordenat i col·laborador, i alhora rigorós i amb afany de participar en la construcció de l'"Espanya gran". Vicens Vives no parlava tant dels catalans, com d'un conjunt de mentides del grup social al qual representava i que es delia de participar del saqueig franquista contra la seva població civil. Ara bé, les elits espanyoles poden ser unes desvergonyides, encara que en cap cas, estúpides. I malgrat que van admetre un grapat de catalans per fer-los de comptables al llar del Pla d'Estabilització de 1959, un cop pagada la propina, els van tornar a facturar lluny del poder de debò. Pujol, i la seva classe, van adoptar el discurs vicensià per al consum intern. Una Catalunya eficient, ben gestionada, professional (la feina feta no té fronteres), discreta, i incorporant també algun discurs socialdemòcrata. Tanmateix, la base del "Notícia de Catalunya" impregnava bona part de la moral convergent. La participació de la nissaga Pujol en la cara bruta del món dels negocis, com la dels Millet, Montull, i molts altres, és la constatació que aquesta cultura de classe romania en la profunditat del país. Quan el col·lapse del sistema de Transició espanyol van empènyer tot el país (des dels llibertaris, fins als subordinats de Duran Lleida) vers els postulats independentistes, els mites vicensians han caigut, s'han enfonsat. Els catalans no hem estat mai assenyats (i la burgesia encara menys), sinó, i tal com he reivindicat en un llibre recent, mantenim una cultura llibertària, republicana, radical i revolucionària, insubmisa, crítica amb el poder, inconformista. En fi, tot allò que Vicens Vives pretenia anestesiar. Amb la nova situació que es presenta, jo no m'hi posaria massa. Pujol i la seva classe han tingut les seves grandeses i misèries, com la resta de cognoms, i la resta de grups socials que conformen el nostre país. Tanmateix, un cop caigut el mite vicensià, en ple procés cal a la construcció d'un nou estat, ha arribat el delicat moment de posar-se d'acord. Això implica tant a persones com classes. I jo proposo fer un acord general per mantenir una escala de valors radicalment diferent, de matriu republicana, fonamentada en l'ètica, i també en una estètica que faci de la desigualtat social d'un mal a eradicar. Catalunya serà igualitària o no serà. El nostre llibertarisme ha d'ésser suprema expressió de l'ordre. Hem de treballar plegats per igualar el país per categoria, per renda, per patrimoni, i per cultura. Hem de cremar els vagons de segona i tercera classe, i fer que tots els ocupants del trajecte vital ocupem els seients de vellut de primera. Una primera classe sòbria, sense luxes ni exhibicionisme, encara que estrictament confortable, una fusió dels diversos grups socials en una única classe ben-estant, disposada a eradicar la misèria. La independència és la nostra gran oportunitat. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
La crisi econòmica ha afectat substancialment les administracions públiques, rebaixant els seus ingressos fiscals i incrementant-ne l'endeutament. Les administracions locals, principalment les municipals, no en són una excepció. Ara bé, cal dir que la situació financera del gran nombre de municipis que tenim és molt variada: n'hi ha de sanejats i de molt endeutats -per no dir tècnicament en fallida. Aquesta crisi ha estat agreujada per les polítiques excessivament alegres que van fer alguns governs locals; per exemple, per les despeses en equipaments que ara no poden mantenir i que els han deixat un deute considerable, per la confusió competencial que hi ha a nivell municipal i per les mancances del seu sistema de finançament. Per tot això, cada vegada tenen més rellevància les polítiques de gestió que puguin aplicar-se amb la finalitat d'aconseguir una prestació més eficient dels serveis públics locals i, en conseqüència, que n'abarateixin el cost. Un dels factors que influeixen en el cost de la prestació és l'organització territorial. Els països europeus han pres en els últims anys diferents mesures en aquest sentit. Són les següents: a) fusionar municipis; b) transferir les competències de la prestació de certs serveis locals a ens supramunicipals, com podrien ser les comarques; c) fomentar la cooperació intermunicipal en la prestació dels serveis públics. L'objectiu de totes aquestes mesures és aconseguir economies d'escala i abaratir els costos de prestació dels serveis públics. Tenint en compte que hi ha un gran nombre de municipis petits (a Catalunya quasi el 80% tenen menys de 5.000 habitants, aproximadament un 60% en tenen menys de 2.000, i el 35%, menys de 500), sembla del tot necessari abordar el tema de l'organització territorial. Ara bé, la fusió de municipis és una qüestió que al nostre país troba fortes resistències, i també cal dir que no sempre és la millor solució. Per exemple, un estudi dels efectes del procés de fusions municipals esdevingut recentment a Dinamarca demostra que la fusió redueix la sensació que tenen els votants de poder contactar amb els polítics i d'incidir en les seves decisions. El traspàs de serveis a governs supramunicipals pot tenir el mateix efecte. Per tant, l'eficiència política importa tant com la purament econòmica. Una via per solucionar aquesta aparent contradicció entre eficiència econòmica i eficiència política és la cooperació entre municipis, amb fórmules com les mancomunitats i els consorcis. A Catalunya el 48% dels municipis presten un o diversos serveis en cooperació amb altres municipis. Hi ha diversos estudis que demostren que la cooperació municipal aconsegueix economies d'escala. Recentment he dirigit un treball de recerca a Olga Palahi, alumna del màster d'economia de la UB, en què es posa de manifest que la prestació del servei de recollida, tractament i eliminació d'escombraries de manera mancomunada redueix el cost de prestació per càpita d'aquest servei entre un 26% i un 29%. Aquest resultat s'obté a partir d'una mostra de 2.028 municipis de l'estat espanyol que cooperen mitjançant mancomunitats. Així mateix, s'ha analitzat el conjunt de la despesa generada per un ampli grup de serveis municipals (sanejament, abastament i distribució d'aigua; recollida, tractament i eliminació d'escombraries; neteja viària; cementiris i serveis funeraris, i enllumenat públic), que s'integren dins del programa de despesa denominat benestar comunitari, corresponent a una mostra composta de 6.125 municipis de l'Estat que presten mancomunadament els serveis esmentats. En aquest cas, el resultat de l'anàlisi és que la despesa local per càpita es redueix al voltant d'un 10%. Ara bé, aquestes economies d'escala no es donen per als serveis professionals de l'administració municipal (dotació de secretari, interventor, oficina tècnica), que constitueixen probablement l'àrea on més deseconomies d'escala existeixen. El problema, però, no sempre es manifesta en una despesa més gran, sinó a vegades també en la infradotació administrativa. Aquesta situació fa que l'administració local estigui molt poc professionalitzada i dificulta aspectes tan claus com el control financer. Per tant, la cooperació municipal pot ser un mitjà per aconseguir economies d'escala en la prestació de certs serveis públics locals i eficiència política, però alhora hi ha arguments per proposar unes dimensions municipals més equilibrades: prou grans per tenir una administració professional, però a la vegada prou petites per aconseguir donar resposta als problemes dels ciutadans i incentivar-los a participar en la vida pública. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
El RESPONSABLE DEL TRACTAMENT de les dades és la Universitat de València-Estudi General (d'ara endavant la UV). Les dades personals es tractaran per a la gestió de UVocupació. Les dades del RESPONSABLE DEL TRACTAMENT són les següents: Delegat de Protecció de Dades: professor doctor Javier Plaza Penadés. La Fundació General de la Universitat de València (FGUV) és la RESPONSABLE DEL TRACTAMENT de les dades en virtut de l'encàrrec que li va fer la UV de gestionar UVOcupació. Les dades de l'ENCARREGAT DEL TRACTAMENT són les següents: Delegat de Protecció de Dades de la Universitat de València: professor doctor Javier Plaza Penadés. La causa legitimadora del tractament és la relació d'un contracte electrònic. Les dades que faciliten els usuaris es tractaran d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades de caràcter personal, en concret el Reglament Europeu de Protecció de Dades (RGPD). El tractament serà adequat, pertinent i no excessiu. Les dades personals dels usuaris es tractaran en el marc dels diferents serveis d'UVocupació en les seues diferents àrees. La FGUV està registrada com a agència de col·locació amb el núm. 1000000066, per la qual cosa ha de tractar les dades dels qui s'insereixen en el mercat laboral i comunicar-les per obligació legal al SEPE. En el moment de registrar-se en UVocupació la FGUV sol·licitarà l'autorització per als serveis següents: ☐ Donar d'alta en l'agència de col·locació de la FGUV ☐ Donar d'alta en la bossa de treball o d'ofertes d'ocupació ☐ Rebre informació institucional de UVocupació i informació d'interès ☐ Rebre informació sobre les activitats formatives de UVocupació - Protecció de dades de caràcter personal en el CV en vídeo UVocupació posa a la disposició dels seus usuaris un servei amb el qual poden fer un currículum en vídeo. Les empreses usuàries poden accedir als currículums en vídeo dels usuaris de UVocupació que s'hagen inscrit en la seua oferta de treball. L'usuari de UVocupació, titular del dret a la pròpia imatge inclòs el vídeo, CEDEIX a la FGUV el dret d'ús i difusió del vídeo amb la finalitat d'inserir l'usuari en el mercat laboral. En el moment que l'usuari s'inscriga en una oferta, s'enviarà el currículum en format de vídeo a l'empresa usuària de UVocupació que haja publicat l'oferta. El currículum en format de vídeo no pot ser vist per ningú sense el consentiment de l'usuari de UVocupació. Els usuaris poden revocar l'autorització en qualsevol moment bé retirant la inscripció de l'oferta, bé retirant el vídeo del currículum. Garantia dels drets dels interessats Els usuaris que proporcionen les seues dades personals tenen dret a sol·licitar l'accés a aquestes, rectificar-les, suprimir-les, limitar-ne el tractament, oposar-se a aquest i a la seua portabilitat. Els usuaris poden exercir els seus drets enviant un correu-e a [EMAIL] o un escrit acompanyat de la còpia d'un document d'identitat i, si escau, de la documentació acreditativa de la sol·licitud, a la FUNDACIO GENERAL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (C/. Es preveu fer les comunicacions de dades següents: - A les empreses que s'hagen registrat com a usuàries en UVocupació i que oferisquen un lloc de treball es comunicaran les dades dels qui s'hagen inscrit en aquesta oferta. - Les que hi ha establertes per obligació legal. Les dades personals es conservaran mentre l'usuari estiga registrat en UVocupació. D'acord amb la normativa aplicable, les dades personals estaran únicament disponibles per a les autoritats per a determinar les responsabilitats legals durant el període de prescripció d'aquestes. Els tractaments de dades en aquest lloc web garanteixen els principis de secret i de seguretat (confidencialitat, integritat i disponibilitat de les dades) tal com estableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal. Enviament d'informació i comunicacions electròniques L'usuari pot rebre informació institucional sobre les activitats de UVocupació a través dels butlletins electrònics amb notícies i reportatges relacionades amb el mercat de treball. L'usuari pot donar-se de baixa d'aquest servei en qualsevol moment en l'apartat d'autoritzacions del seu menú personal o enviant un correu-e a [EMAIL] per sol·licitar la baixa. Dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control L'autoritat competent que té la tutela dels drets sobre tractament de dades personals és l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (C/. Madrid - 28001; pàgina web: www.aepd.es.) Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
Santa Coloma de Gramenet ha estat des de principis del segle passat lloc d'arribada de persones provinents d'altres indrets: de Catalunya, d'Espanya i del món. Aquests fluxos han donat identitat a la ciutat i són un factor substancial en l'estructura social i laboral, el teixit econòmic i comercial i l'estructura urbana. Però, la construcció de la ciutat i de la convivència és una tasca llarga i complexa, però possible amb la participació de tothom. En aquest sentit, la Carta Europea dels Drets Humans a la ciutat, signada per Santa Coloma de Gramenet l'any 2000, estableix que "la ciutat és l'espai col•lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat". La convivència, treballar la millora continuada de les relacions entre les persones i de les persones amb el seu entorn, ha estat des de sempre una estratègia de l'equip de govern. En conseqüència, té especial rellevància la incorporació, el 9 de setembre de 2014, de Santa Coloma a la Red Española de Ciudades Interculturales (RECI), que és part del programa Intercultural Cities (ICC), del Consell d'Europa, la xarxa es anomenada RECI-ICC. La gestió de la interculturalitat es basa en el treball sistèmic del triangle format per la igualtat i equitat de drets i deures, el reconeixement de la diversitat i la interacció de les persones. En treballar per a garantir la satisfacció dels drets econòmics, socials i civils i culturals i en fer complir els deures. La xarxa d' Intercultural Cities, constituïda per més de 160 ciutats europees, ho van tornar a manifestar a Lisboa i ho van recollir a la Declaració de Lisboa, 28 i 29 de novembre de 2017, sobre polítiques urbanes per a la integració inclusiva de les persones migrants i els avantatges de la diversitat. El relat de la intervenció: construint la convivència pretén posar a l'abast de tothom el procés de millora continuada en el treball per la convivència a la ciutat. Així, segons el context determinat, aquest relat fa referència a la diagnosi, la planificació, l'actuació concreta, i l'avaluació; sense perdre de vista la transformació social succeïda. Aquest document intenta seguir així el procés en forma d'espiral, més adaptat a la realitat existent que no una visió temporal essencialment lineal. El document s'estructura a partir del relat temporal municipal entenent que els diversos períodes polítics ens doten d'un marc explicatiu, en el qual interrelacionen el context històric i demogràfic, el polític i organitzatiu i les intervencions i actuacions de caràcter concret. Val a dir que les diverses nocions i els diferents marcs conceptuals utilitzats estan directament relacionats amb els aprenentatges, els coneixements i l'acumulació d'experiència, i per tant han canviat amb la pràctica i l'evolució dels discursos tant a nivell local com global.
Joves fills de la burgesia catalana, amb merescuda fama de bohemis, amics i, de tan treballadors, «autèntics obrers de l'art», com deia el mateix Santiago Rusiñol. Així eren ell amb 28 anys i Ramon Casas, amb 23, l'estiu del 1889, quan es van escapar a «conèixer el país» en un singular viatge artisticoliterari per la Catalunya Vella en carro, tirat per un vell cavall anomenat Maxs, on cabien «tots dos i el mosso amb comoditat» i a l'interior del qual dormien –«bressolats pel seu dolç sotragueig»–, fugint de la modernitat dels trens de l'època. I van sortir de Manlleu (d'on era la família de Rusiñol) en un primer periple iniciàtic de tres setmanes ple d'anècdotes. Aquest crit punyent, que va llançar Casas, acompanyat d'una forta empenta a la meva esquena, em va despertar sobtadament, allà al fons del carro –escrivia Rusiñol en una de les impagables cròniques que va publicar a la premsa, amb els dibuixos del seu amic il·lustrant-les–. ¡Valga'm Déu i els dotze apòstols! S'havien adormit amb el cigarro encès. I, amb «sang freda», van apagar el foc a «garrotades» i amb «grapats de terra». «El cavall es va portar amb una prudència exquisida. Estic per dir, i ho dic, que potser es va espantar molt menys que nosaltres». Després, segueix el pintor, escriptor i dramaturg, es van refer de l'ensurt amb «aiguardent». D'aquests viatges, i de les obres que els van inspirar, en donen testimoni les quasi40 peces –olis, dibuixos, fotos, documentació i reproduccions– de la mostra Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892), que fins al 14 de gener ofereix el Museu de la Vida Rural (de la Fundació Carulla), de l'Espluga del Francolí. «Per a ells viatjar en carro era fer-ho sense presses, amb l'horari del sol, poder parar on i quan volien», comenta Vinyet Panyella, comissària de la mostra, l'última de l'Any Casas. Aquell ritme permetia a les dues icones del modernisme «veure desfilar tot un món de paisatges i rebre emocions estètiques molt difícils d'oblidar», escriu Rusiñol, i traslladar-les a l'art en «un correlat a quatre mans i de doble ofici», apunta Panyella: Rusiñol, als articles per a La Vanguardia; Casas, als dibuixos, i tots dos, a la pintura. En aquell viatge, confessava Rusiñol, «es va apoderar de nosaltres [...] aquella fam de l'esperit del paisatgista». Ell ja era famós com a tal (llueix una obra premonitòria, del 1887, procedent del MNAC, d'un carro sobre un pont a prop de Manlleu). «Però Casas era urbanita, conegut pels seus retrats i escenes de ciutat, i aquí sorgeix la seva incursió més important en el paisatge, amb dibuixos que són apunts al vol, gairebé instantànies, que fa en temps real mentre viatgen. Avui Casas seria un instagramer», afegeix Panyella davant exemples on aquest va traçar al cavall i d'olis de petit format (idonis per portar en el carro) com Mainada de pagès, amb presència humana. En canvi, les pintures de Rusiñol enfoquen «una ruralitat que s'acaba». Van transitar per uns 20 pobles: Arbúcies, Hostalric, Ripoll, Sant Hilari Sacalm, etc.. Immortalitzat deixa Casas el cavall Maxs, que segons Panyella podia ser el trist protagonista d'un relat antitaurí posterior de Rusiñol, que en parla a les seves cròniques: «el pobre ha passat les seves xacres» i «els disgustos de la seva llarga vida de carreteigs, insomnis i desenganys han imprès en el seu aspecte un aire melancòlic i un menyspreu tan gran de la vida que es tiraria al primer barranc si no li aturéssim els instints suïcides». Del carreter, de cognom Serra, en dona testimoni una foto amb els dos artistes. Les empremtes d'aquells viatges les va imprimir després Rusiñol en obres com Anant pel món (1895), Els caminants de la terra (1897) i el drama líric L'alegria que passa (1898). En aquestes dues últimes va reflectir les trobades amb saltimbanquis, acròbates i gent deforme i miserable del circ que recorrien a l'estiu els pobles de Catalunya i en què veien un paral·lelisme amb la seva condició d'«artistes errants»: tots dos tenien davant «la carretera blanca per camí», buscant més enllà de la vida quotidiana. Passat l'estiu van viure una altra aventura, més breu i «tragicòmica», en bicicleta de Vic a Barcelona. Rusiñol la relata amb humor i d'ella Casas en va pintar, a la tapa d'una caixa de figues de Fraga, Carro amb vuit mules de tir. Pedalejaven a tota velocitat quan van topar amb un carro similar i les bèsties es van encabritar i van fer empipar el carreter. El 1890 iniciarien la seva estada de dos anys a París, al Moulin de la Galette, on anirien abandonant el verd del paisatgisme rural pel gris d'una ciutat més «sòrdida i trista» que la dels impressionistes, però que va enamorar i va acollir aquells artistes emergents que hi van veure «l'autèntica capital de l'art». Des d'allà, Casas i Rusiñol van fer diverses escapades a Catalunya, com la del 1892, quan van repetir viatge en carro, de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, i novament al ritme del trot de Maxs.
Nens i nenes juguen al pati de l'escola Josep Carner de Badalona / ENRIC CATALÀ L'Ajuntament de Barcelona obre una batalla judicial per cobrar les subvencions a les escoles bressol que la Generalitat els va retirar durant el mandat d'Artur Mas. El consistori ha pres la decisió en comprovar com més de 30 municipis, la majoria governats pel PSC, han aconseguit sentències favorables del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè els indemnitzin pels milions que haurien d'haver cobrat des de 2012, quan la Generalitat va aplicar les retallades. El consistori barceloní ha presentat aquesta setmana un requeriment administratiu al departament d'Ensenyament perquè els aboni 42 milions d'euros, que és el que estimen que van deixar de rebre amb els ajustos. Aquest pas és el previ al recurs contenciós administratiu, que és al que van arribar els altres municipis, entre els quals s'expliquen ciutats com Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet. "No pot ser que el suport a les guarderies es pugui suprimir en funció d'un criteri arbitrari de gestió pressupostària", ha denunciat Laia Ortiz, tinent d'alcaldia de Drets Socials. A Barcelona hi ha actualment 98 guarderies públiques amb un total de 8.200 nens d'entre quatre mesos i tres anys. Les guarderies van pagar molt més car el cost de les polítiques d'austeritat a Catalunya que altres etapes educatives. Fins a 2010, la Generalitat abonava a les guarderies, que són de titularitat i gestió municipal, uns 1.800 euros per alumne i curs. Aquesta xifra va ser retallada progressivament fins a la meitat, 875 euros, i en 2013 Ensenyament va arribar a un acord perquè anessin les diputacions les que assumissin aquesta despesa, cosa que s'ha mantingut fins avui. L'única excepció en aquest sentit va ser la de Barcelona, en la qual tampoc les diputacions van mantenir la subvenció de 875 euros per nen i curs. Així, el finançament d'aquests centres educatius a la capital catalana va quedar solament en mans del consistori i de les quotes de les famílies. Ara, el consistori espera que la justícia els doni la raó com ho ha fet amb els més de 30 ajuntaments del PSC que ja compten amb sentències favorables. En elles, el TSJC constata que la Generalitat va incomplir la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en desentendre's de la seva "responsabilitat financera" sobre l'educació infantil. Aquest article va ser publicat primer a eldiario.es L'adreça electrònica no es publicarà.
Ens hem colat al rodatge de l'últim capítol de la temporada 2 de "Com si fos ahir". L'acció passa en una masia, on la Marta reuneix en Mateu i la colla d'amics del Reina Sibil·la. S'emetrà la nit del 28 de juliol a TV3. Rodatge de l'últim capítol de la temporada 2 de "Com si fos ahir" Producció de "La girafa Fari perd les taques" Converses nocturnes en un espai insòlit © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Vista la sol·licitud de reingrés al servei actiu en aquesta universitat del senyor Joan Baptista Font Roig, d'acord amb les funcions que em confereix l'article 30 dels Estatuts de la UIB, en virtut del que disposa l'article 113 de la Llei 3/2007, de 27 de març (BOIB núm. 49, de 3 d'abril), i de l'Acord normatiu del dia 16 de desembre pel qual s'aproven diverses modificacions del catàleg de llocs de treball del personal funcionari i laboral d'administració i serveis, declar el reingrés al servei actiu en adscripció provisional del senyor Joan Baptista Font Roig, com a tècnic especialista dels cossos específics d'aquesta universitat, al lloc de treball de responsable d'àrea, plaça codi 488, nivell 21, adscrit al servei de Biblioteca i Documentació, amb efectes econòmics i administratius del dia 9 de gener de 2012. Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Un nou ofegat a Argelers de la Marenda, incendi al barri de Sant Mateu de Perpinyà, Wandile Mjekevu, jugador de l'usap es lesiona i vídeo de la Companyia Elèctrica Dharma, a Canet Rock. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. * Un home d'uns 60 anys s'ha ofegat a la platja central d'Argelers de la Marenda. Els fets van passar ahir diumenge al matí, quan l'home que estava nadant a prop de la platja central, ha patit un malestar. L'home va ser traslladat al post de socors n° 4, on va ser atés per 5 bombers, a més d'una unitat del Samu, traslladada per l'helicòpter Dragon 66. Però no el van poder reanimar i l'home va morir. Aquest es el tercer ofegament que té lloc a Catalunya Nord: recordeu que el passat 28 de juny, també a Argelers de la Marenda i el passat dissabte, 6 de juliol a Sant Cebrià, van morir una persona en cada u d'aquests indrets. * Al barri de Sant Mateu de Perpinyà, la passada nit de dissabte a diumenge es va produir un incendi. L'incendi va començar en el segon pis d'un immoble del carrer dels Dragons que es troba darrera de la CPAM ( Caisse primaire d'assurance maladie). Afortunadament no hi hagut cap víctima. S'han movilitzat 16 bombers i tres camions, que han aconseguit dominar l'incendi. El sudafricà que va tornar a la disciplina usapista, l'estiu del 2018. Abans havia jugat amb l'Usap del 2013 al 2015, és va lesionar dijous passat. Cal recordar que, només fa dues setmanes que els jugadors usapistes han tornat als entrenaments. Mjekevu (28 anys, 1,90 m, 94 kg) es va lesionar durant un exercici anodí, però s'ha romput el tendó d'Aquil·les i estarà de baixa entre 4 i 6 mesos. * El nostre vídeo d'avui es l'actuació de la Dharma a Canet Rock. la Companyia Elèctrica Dharma encetava la seva actuació amb la versió musicada de 'Resistir és vèncer', el poema que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha escrit des de la presó. Canet s'ha convertit en un clam en defensa de les llibertats individuals i nacionals de la mà de la Companyia Elèctrica Dharma. Al costat de la veu i el saxo de Joan Fortuny han aparegut també sobre l'escenari dues germanes de Jordi Cuixart, Esther i Neus, i un dels nebots del president d'Òmnium, Pol. Plegats han interpretat el 'Resistir és vèncer' de Cuixart, que la Dharma ha versionat per incorporar al seu darrer disc 'Flamarades'. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país
Diumenges, entrada gratuïta a partir de les 15 h,. Activitat gratuïta inclosa en l'entrada al museu. Un autoguiat perquè la família al complet visiti l'exposició 'Drassanes i galeres' i descobreixi els misteris de la impressionant Galera Reial. A final del segle XIII, el rei Pere II El Gran va fer edificar unes drassanes emmurallades a Barcelona per a la construcció i el manteniment de les galeres de l'armada de la Corona d'Aragó, uns imponents vaixells de guerra que havien d'assegurar l'expansió del regne per tota la Mediterrània. El recinte, que podia encabir fins a setze galeres, és actualment una de les mostres d'arquitectura gòtica civil més admirades del continent, i allotja els tresors del Museu Marítim de Barcelona. L'edificació de les Drassanes Reials és el punt de partida de Drassanes i galeres, l'exposició que explora la història d'aquest magnífic conjunt arquitectònic i el seu ús en l'època medieval, amb maquetes, models de galeres, peces de les col·leccions del museu i materials interactius i audiovisuals. I, per tal que tota la família pugui gaudir-la al màxim, en Nico i els seus amics proposen convertir infants i adults en 'Tripulants de galeres': la colla d'en Nico coneix molt bé el Museu Marítim i les embarcacions que hi ha, però encara li falta descobrir alguns dels secrets que amaga la nau més impressionant que s'hi exhibeix: la reproducció de la Galera Reial, vaixell insígnia de la flota que va lluitar a la Batalla de Lepant (1571), pintada de vermell i or. ' Tripulants de galeres ' és una manera diferent i apassionant d'endinsar-se en la història de les grans conquestes mediterrànies i de la consolidació de Barcelona com un dels ports més importants de la regió. Una oportunitat per aprendre en família! Envia'ns un comentari i comparteix la teva experiència d'aquest esdeveniment. Si tens algun dubte o suggeriment pots fer clic en aquest enllaç. * El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament Una activitat per a nenes i nens intrèpids, que coneixeran les criatures més fantàstiques del fons marí i... Una manera divertida i didàctica de visitar en família l'exposició '7 vaixells, 7 històries' al Museu... Amb motiu de la reedició del Diccionario del franquismo, s'ha organitzat aquest cicle amb xerrades, taules... Una exposició de litografies fetes per David Lynch en honor al director italià complementa el cicle '... L'artista Oriol Vilapuig comissaria aquesta exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una exposició centrada en la gràfica anarquista del conflicte bèl... Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
L'anunci del cap de la Casa Blanca, Donald Trump, que els EUA reconeixen Jerusalem com a capital d' Israel i que traslladaran la seva ambaixada de Tel Aviv a la Ciutat Santa va aixecar la protesta i el lament de pràcticament tot el món, inclosos els aliats de Washington. El president palestí, Mahmud Abbàs, va eliminar els EUA com a mediadors en el conflicte del Pròxim Orient. «Per aquestes decisions deplorables, els EUA soscaven deliberadament tots els esforços de pau i proclamen que abandonen el paper de patrocinadors del procés de pau que han fet els últims decennis». El líder palestí va dir que «Jerusalem és la capital eterna de l'Estat de Palestina». En termes similars, el secretari general de l' Organització per a l'Alliberament de Palestina ( OAP ), Saeb Erakat –que dirigia la delegació palestina en les negociacions de pau–, va declarar que Trump «ha destruït la solució dels dos estats» i «ha desqualificat els EUA de qualsevol paper en qualsevol procés de pau». I Ismaïl Raduane, dirigent de Hamàs, va afirmar que la mesura «obre les portes de l'infern per als interessos nord-americans a la regió». Al pol oposat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va valorar com a «justa i valenta» la decisió de Trump. «És un pas important per a la pau perquè no hi ha pau que no inclogui Jerusalem com a capital de l'Estat d'Israel», va assenyalar en un comunicat. Jordània ho va qualificar de «legalment nul» perquè viola les resolucions del Consell de Seguretat que «estipulen el no reconeixement de l' ocupació israeliana ». El president egipci, Abdul-Fatah al-Sissi, va rebutjar la decisió i «qualsevol implicació resultant».Turquia la va qualificar d'«irresponsable» a través d'un comunicat del Ministeri d'Exteriors. Més enllà de la regió, el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, va afirmar que no hi ha alternativa a la solució dels dos estats, amb «Jerusalem com a capital d'Israel i de Palestina», i que la qüestió de Jerusalem ha de ser resolta en «negociacions directes» entre Israel i els palestins. «De forma consistent sempre m'he pronunciat contra qualsevol mesura unilateral», va dir. La UE va expressar la seva «greu preocupació» en boca de la cap de la política exterior, Federica Mogherini: «Les aspiracions de les dues parts s'han de veure satisfetes i s'ha de trobar una manera, a través de negociacions, per resoldre l'estatus de Jerusalem com a futura capital dels dos estats». El president francès, Emmanuel Macron, va fer una crida «a la calma» i a «evitar qualsevol tipus de violència». «Aquesta és una decisió lamentable que França no aprova i que va contra la llei internacional i contra totes les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU», va indicar a Alger. Macron va subratllar el suport «de França i d'Europa a la solució dels dos estats: que Israel i Palestina visquin l'un al costat de l'altre en pau i seguretat dins de fronteres internacionalment reconegudes i amb Jerusalem com a capital dels dos estats». La premier Theresa May va expressar el seu «desacord»: «Creiem que no ajuda en termes de les perspectives de pau a la regió». I un portaveu de la cancellera alemanya, Angela Merkel, també va assenyalar que Alemanya «no recolza la posició de Trump».
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió El Centre d'Esports ha caigut (3-1) en la seva visita a Ontinyent. Tot i avançar-se en el marcador, el combinat sabadellenc ha tornat a pagar la seva preocupant debilitat defensiva i ha desaprofitat una altra bona ocasió per retallar distàncies amb la zona alta de la taula. Ara, l'equip se centra en aconseguir, com abans millor, els punts suficients per no haver d'estar pendents del descens. Un descens, per cert, que ja només és a quatre punts. Kiko Ramírez, però, no ha arriscat i ha deixat Konyk a la banqueta. Així doncs, Ángel Martínez ha tornat a ser titular al mig del camp, acompanyat per Adri Cuevas, deixant Delmonte com a central, i el tècnic ha apostat per Pol Ballesteros, autor de l'únic gol del Sabadell. El partit ha començat amb una curiosa aturada provocada per un dels líniers, que ha parat el rellotge per recol·locar-se l'intercomunicador de l'orella. Un poc solucionat el petit incident, el duel ha recuperat el seu ritme inicial. Sabadell i Ontinyent han desenvolupat un joc ràpid i àgil des de l'inici amb anades i vingudes constants. Quinze minuts ha tardat el conjunt arlequnat a avançar-se a El Clariano. Pol Ballesteros, que tornava a ser titular, ha definit una molt bona assistència d'Arturo per fer el primer gol de la tarda. Poc després, Roberto ha facilitat l'empat de l'Ontinyent. Després d'un mal rebuig, el porter del Sabadell ha provocat el penal que Soler ha convertit per igualar la partida. La debilitat en la fase defensiva ha tornat a donar símptomes de patir problemes i Soler ho ha aprofitat a pocs instants del descans. L'autor de l'empat ha assistit Juanan a plaer, que ha culminat la remuntada en menys de 10 minuts. Edgar ha substituït l'amonestat Pol Ballesteros poc després de la represa. Josu Ozkoidi ha estat fidel a la tradició i un xoc amb Juanan ha provocat l'aturada momentània del joc. Tot seguit, Tito Malagón ha gaudit d'una clara ocasió per rematar la feina, però el seu intent ha acabat topant-se amb el pal. El conjunt de Kiko Ramírez no s'ha trobat còmode en cap moment després del descans. L'Ontinyent, que venia de patir una dura situació extraesportiva, ha aprofitat la debilitat arlequinada per decidir pràcticament el duel. A menys de 20 minuts pel final, Torres ha rematat un llançament a pilota aturada al fons de la xarxa per fer el tercer. El Centre d'Esports ha seguit el guió de tot el partit i no ha plantat cara a El Clariano, encaixant la desena derrota de la temporada. El Sabadell es mantindrà onzè amb 30 punts, a només quatre de les posicions de descens, abans de rebre el pròxim diumenge el filial del Villarreal a la Nova Creu Alta. Àrbitre: José Luís Guzmán Mansilla (andalús). Fora, dirigeixo L'Hora Arlequinada i sóc corresponsal del diari Marca a Sabadell.
L'horari d'atenció al públic de la Borsa d'Habitatge és de dilluns a dijous de 9.00h a 14.00h. En els casos en que per motius laborals, resulti impossible assistir dins l'horari establert pot posar-se en contacte amb nosaltres per sol·licitar dia i hora.
L'espai els Ametllers de Palafrugell acull dissabte a partir de les nou del vespre el 22è festival a benefici de la Fundació Oncolliga Girona. La vetllada, coneguda com «La botifarrada» i organitzada per la delegació a Palafrugell d'aquesta entitat sense ànim de lucre, consta de sopar, ball amb la música del Duet Latino i l'actuació i el ball en línia del grup palafrugellenc Lucky Dancers, ha informat l'Ajuntament. L'objectiu del festival és la recaptació de fons per tal que la Fundació pugui seguir facilitant recursos humans i materials que contribueixin a fer més còmode la vida de les persones que pateixen una malaltia oncològica. Aquest sopar benèfic es pot organitzar gràcies a la col·laboració de moltes persones i d'establiments comercials, concretament de l'Esclat, Lidl, Vins i Licors Grau, Casa Darnés i les fleques de Palafrugell, així com de Càrniques Grassot. I evidentment, gràcies a la participació de moltes persones que, de manera solidària, col·laboren amb el donatiu de 10 euros que els dona dret al sopar de botifarra i al ball. Gràcies, doncs, a totes les col·laboracions, participacions i solidaritat, la Fundació Oncolliga pot portar a terme els diferents serveis d'atenció psicològica, de fisioteràpia, drenatge limfàtic, préstec de material específic, seguiments de limfedema o escola per a laringectomitzats, així com el banc de perruques. Sense deixar de banda les conferències de sensibilització, o els programes de prevenció com ara «No et fumis la salut».
La Unió Europea ha premiat amb 1.100.000 euros l'empresa Awaait Artificial Intelligence, liderada per l'enginyer manresà Xavier Arrufat, per la innovació del seu sistema antifrau en l'àmbit del transport. El manresà és el creador d'un detector pioner basat en intel·ligència artificial per evitar que hi hagi usuaris que es colin a les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). De fet, el premi europeu pretén ajudar les petites empreses que basen el seu negoci en la innovació, i la quantitat del premi representa el 70% del projecte que l'empresa d'Arrufat va presentar. El seu sistema està funcionant, i FGC pensa instal·lar més detectors en estacions de la línia del Llobregat. Ara n'hi ha a les estacions barcelonines de plaça de Catalunya, Provença i Muntaner. «Hem quedat primers en la nostra categoria i estem molt satisfets. No només per la dotació econòmica del premi, sinó per la projecció que això significa. Ja que el premi també permet participar en congressos i fires del nostre àmbit. Així, ens obre les portes, encara més, a la internacionalització i a establir contactes que seria complicat aconseguir d'una altra manera», explica Arrufat a Regió7. A l'empresa hi ha més participació de la Catalunya Central perquè l'altra persona que està al costat d'Arrufat des de l'inici és el masquefí Andreu Figueras. Un cop guanyat el premi, l'enginyer manresà està pensant en fer créixer el negoci, ja que aquest any vol augmentar la plantilla de tres a, possiblement, vuit persones. I l'any que ve, amb les noves perspectives gràcies al premi, fins a deu. «Aquestes ajudes estan molt bé, perquè això també ens permet invertir en patents, per a la qual cosa es necessita un pressupost important», destaca. Gràcies al seu sistema, la quantitat de persones que entren a l'estació sense picar la targeta s'ha reduït el 70%. És per aquest motiu que FGC pensa en instal·lar el detector a estacions de la línia del Llobregat, els combois dels quals arriben fins a Manresa i Igualada. Cal veure encara en quines estacions. A part, Awaait està negociant amb dues empreses de transport públic de fora de l'estat espanyol la instal·lació de les càmeres antifrau. «Podríem dir que, amb aquest premi europeu, som jugador de la Champions. Fent un símil, és com si el bàsquet Manresa aconseguís la Copa d'Europa», destaca Arrufat. En la convocatòria dels premis (s'hi van presentar a instàncies d'Acció, l'agència que treballa per a la competitivitat de l'empresariat català) hi havia 1.500 propostes, i 156 en la mateixa categoria de l'empresa Awaait. De tots els projectes presentats a escala europea van obtenir premi 66, set dels quals són catalans. El sistema ideat per Awaait és innovador perquè el detector compara imatges i estableix patrons de moviments de manera que pot detectar si hi ha dos usuaris que entren junts. Quan això passa, envia la freqüència de pas a l'interventor de Ferrocarrils que hi hagi més a prop i aquest demana la targeta de transport a les persones que han passat sense validar-la per la màquina. El sistema d'Awaait ha permès a FGC evitar 1,2 milions de controls indivuals de bitllets amb interventors des que es va posar en marxa a la primera estació, l'any 2015. El sistema fa possible treballar amb marges inferiors al 0,3% d'error, segons explica l'enginyer manresà, que ara pensa en fer créixer la seva empresa. Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
La Junta de Personal de l'Hospital de Bellvitge, a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), ha acusat aquest dijous el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, d'utilitzar els professionals per a una "lluita política", ha assenyalat la portaveu de la junta i delegada de Metges de Catalunya (MC) al centre, Teresa Fuentelsaz. En declaracions a Europa Press, la també delegada de Metges de Catalunya (MC) a l'hospital ha demanat al conseller "que no parli frívolament de les llistes d'esperes i el mite dels llits, que els necessitem". "És indigne que el conseller utilitzi els professionals per a una lluita política en què no hi estem implicats; nosaltres defensem l'hospital", ha asseverat la portaveu, que ha recordat que els sindicats de la junta van acudir aquest dimecres al Parlament per traslladar el problema a la Comissió de Salut. Ha remarcat que són els professionals els que aguanten "un sistema infrafinançat per culpa de la política sanitària del Govern amb retallades continuades", i ha lamentat que 849 pacients esperen una operació a Bellvitge des de fa més de tres anys. Fuentelsaz i UGT han assegurat que una vintena de pacients esperaven aquest dijous en urgències la disponibilitat d'un llit a l'hospital, fet que, segons la seva opinió, desmenteix la tesi del conseller de Salut, Boi Ruiz, que els llits s'habiliten i deshabiliten en funció de les necessitats assistencials. Segons Fuentelsaz, l'hospital ha ingressat 13 pacients d'urgència, que encara no tenen llit assignat, mentre que altres nou han estat ingressats en urgències i tenen un llit assignat, però encara no han estat traslladats a la mateixa. Fonts de l'hospital han assenyalat a Europa Press que són nou els pacients que esperen en urgències un llit, dels quals tres són per a una planta específica i porten entre 12 i 24 hores, mentre que els altres sis pacients esperen que es donin millors condicions per pujar a planta, on els pacients són ingressats en habitacions dobles amb una altra persona del seu mateix gènere. D'altra banda, el centre té dos espais lliures en la unitat coronària, quatre llits convencionals lliures i altres sis llits de curta estada disponibles, han assenyalat les mateixes fonts, que han insistit que, sovint, és preferible que un pacient estigui a urgències en espera d'ingressar en una unitat específica, en lloc de ser traslladat en unitats que no són de la seva especialitat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Toni Martí recupera 'El pallasso espanyat', del 1975, per advertir de la privació de la llibertat per les idees La Conselleria d'Educació i Universitat ha suspès les classes a Campos, Algaida, Porreres, Ses Salines, Puigpunyent i Llucmajor pels problemes de circulació. El jo dels escriptors, l'autobiografia, ha ben repuntat en la literatura actual i és prou considerada per la crítica i acollida amb fruïció pels lectors. Especialment els autors madurs, amb una extensa... El toro de cartró pedra va perdre les banyes i va ser pintat amb el lema de la campanya 'Només lluitant tenim futur!' L'únic brau de Mallorca ha estat objecte de pintades en diverses ocasions El barri es va crear arran de l'onada migratòria andalusa i de l'èxode rural dels anys cinquanta Ho celebren demà amb una arrossada Un dels focs s'ha declarat entre els municipis de Santa Margalida i Maria de la Salut i l'altre al municipi d'Artà El primer està controlat però, en el segon, les flames continuen sense control
El Girona jugarà la temporada que ve a Segona Divisió A. S'ha acabat. El somni de competir entre els millors ha durat un parell d'anys en els quals s'han viscut grans tardes i capítols per emmarcar de la història del club com les dues victòries contra el Reial Madrid o un empat al Camp Nou. De res serveix mai viure de records, perquè ahir quan tocava, l'equip no va poder. Ho va intentar tot, va ser superior al Llevant i va tenir el triomf, o almenys l'empat, a l'abast. La fortuna però va tornar a sortir creu i dos gols de Morales i Bardhi van capgirar l'il·lusionant gol de Stuani. La lògica es va complir a la resta d'estadis i tant Valladolid com Vila-real van guanyar. Només el Celta va fallar però pensar que els gallecs poden perdre a l'última jornada a casa contra el Rayo, ja baixat, i combinar-ho amb un triomf del Girona a Vitòria que permeti eixugar un average general de -6 gols és més que una utopia. Ni un miracle salvarà el Girona d'un descens cuinat als despatxos amb una planificació esportiva que ha abocat l'equip al desastre. Els jugadors es van buidar i es van guanyar el reconeixement d'un públic entregat, malgrat el disgust, en forma d'aplaudiment generalitzat al final del partit. Tanmateix, perdre vuit dels últims nou partits ha condemnat el Girona a Segona A. Un descens que no per esperat és menys dolorós. I és que malgrat el gran ambient que hi va haver ahir a Montilivi tothom era conscient de la dificultat de l'empresa. S'hi va estar a prop, però no va poder ser. Potser sí, però no serà pas bufar i fer ampolles. El Girona es jugava continuar viu fins a l'última jornada o bé certificar el descens matemàtic a Segona A. Un partit tan il·lusionant com dramàtic contra un Llevant més experimentat i, per què no dir-ho, també més preparat a tots els nivells. Ningú es va voler perdre la gran citat i, tret del sancionat Borja García, Eusebio va comptar amb els seus millors homes. O almenys els més implicats per la causa. Stuani no va voler perdre-s'ho i va forçar per intentar ajudar els seus. Al marge de la seva qualitat, l'ascendència de l'uruguaià a l'equip és total i fos com fos havia de jugar. També ho va fer Douglas Luiz, ja recuperat, i Muniesa, que va tornar al lateral esquerre. La sorpresa va ser la presència de Lozano a l'extrem esquerre. Calia repetir la intensitat i l'esperit mostrat quinze dies enrere en la victòria contra el Sevilla. Amb aquest conveciment va sortir el Girona més elèctric del curs, que abans dels sis minuts ja havia fregat el gol dos cops. Aitor Fernández es va encarregar d'evitar que els gironins s'avancessin en aturar primer una rematada de Stuani i després un cop de cap de Lozano. Els d'Eusebio estaven golejant en intensitat un Llevant molt cohibit. Encara abans del quart d'hora, Portu tornaria a fer lluir Aitor Fernández. Tres ocasions claríssimes per a un Girona que anava per feina i volia aprofitar l'embranzida inicial. El Llevant no la veia i mirava d'aturar l'allau gironina. A més a més, en divuit minuts, ja havien perdut dos futbolistes, tots dos defenses, per lesió (Toño García i Rober Pier). El ritme del partit aniria, lògicament, baixant mentre el Llevant tímidament guanyava algun metre. El Girona, de la seva banda, continuava intimidant. Sense tant d'aclaparament però guanyant tots els duels i generant sensació de superioritat. S'arribaria a la mitja part sense gols i amb molts nervis. Moltíssims, a un Montilivi ple com un ou que lamentava les oportunitats desaprofitades al començament del partit. El Girona tenia quaranta-cinc minuts per buscar una victòria necessària per continuar depenent de si mateix per salvar-se. L'empat era un negoci dolentíssim mentre que la derrota els condemnava a un descens virtual. La represa va començar amb un ensurt en forma de llançament llunyà de Bardhi als núvols. Els granotes semblaven fer un pas endavant, almenys amb la pilota, i provocar els primers nervis a la rereguarda blanc-i-vermella. La tensió era màxima però els dos equips no renunciaven a marcar. Fins que va arribar la bogeria. Stuani va aprofitar el refús d'Aitor a un xut de Lozano per enviar la pilota al fons de la xarxa i obrir la llauna. Montilivi i els jugadors el van celebrar com mai. Potser massa, perquè el Llevant, només un minut després, va respondre amb la mateixa moneda. Les forces comencaven a escassejar i Eusebio va moure la banqueta amb dos canvis estranys. Soni va entrar en el lloc de Lozano per ocupar l'extrem esquerre mentre que Mojica va viure els seus primers minuts del curs per Douglas Luiz. El retoc tàctic va fer que Muniesa passés al pivot i el colombià es quedés el carril esquerre. A poc més d'un quart d'hora per al final, el partit podia haver-se encarat d'allò més per al Girona si el VAR no hagués fet canviar d'idea Del Cerro Grande. El col·legiat havia xiulat penal a Pons i expulsat Coke però després de revisar-ho a la pantalla va desdir-se'n. Una decisió que hauria pogut canviar radicalment el signe del partit. Mentrestant, els resultats als altres camps no acompanyaven i el drama començava a treure el cap per Montilivi. En una acció d'estratègia a pilota aturada, Muniesa va estar a punt de fer el segon però la seva rematada va sortir fregant el pal esquerre. La moneda, però, sortiria creu perquè amb el Girona bolcat i a tres minuts del temps reglamentari, Bardhi va agafar l'esquena als centrals i, sol davant Bounou, va batre el porter marroquí per sota les cames. Un gol que, ara sí, deixava pràcticament sense cap possibilitat de permanència el conjunt gironí. Un final de partit injust i cruel per a un Girona que va ser superior al Llevant però que va pagar les carències que arrossega durant tota la temporada i que l'han dut a certificar un descens no matemàtic però sí més que virtual de l'equip.
El president de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Enric Marín, ha recordat, en una entrevista a Els Matins de TV3, l'esfondrament del Carmel. Marín, que aleshores era secretari de Comunicació del Govern, va ser acusat per l'oposició "d'apagada informativa". Marín ha assegurat que "jo estic molt tranquil amb el tema aquest, perquè jo sé el que vaig fer i el que no vaig fer". "Es van cometre errors i ja vaig explicar perquè m'havia equivocat. Però d'això al discurs de l'apagada...". Marín ha manifestat que "en el seu moment això em va incomodar molt, perquè per una persona de la meva trajectòria, professor universitari que sempre ha defensat la llibertat d'expressió i la llibertat de mitjans públics, és com si a un capella li diuen pederasta. Això que em van fer a mi és com si em diguessin pederasta". Ostres, qui es pensa que és aquest paio per dir aixó tant gruixut? per fer.se el xulo s ́en ha de saber, per fer el ridícul no cal saber.ne gaire, sempre hi ets a temps Ostres, i ja tornes a manar, dons algun mèrit aures fet, per obtindre una nova confiança, o es que ets mol bo?....De fet, acceptar el càrrec amb una acció tan dictatorial com la que ha practicat el tripartit, és ja un símptoma de la pqualitat democràtica de Marin Les seves declaracions són una mostra més de la seva poca acceptació de la crítica. L'apagada informativa va ser un fet i les explicacions, com sempre, només eren excuses de mal pagador. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
El director gerent de l'Institut Català de la Salut, Josep Maria Argimon, es mostra optimista amb la fi de la vaga de l' atenció primària, prevista fins divendres. Segons ha confirmat en una entrevista a Els matins de TV3, "hi ha mesures sobre la taula en què estem d'acord amb el sindicat de metges". Argimon ha valorat la reunió d'ahir, que no va acabar amb cap acord: "No va ser un èxit, però tampoc un fracàs". Amb el sindicat, el director de l'ICS ha avançat que no només treballen per sortir d'una vaga, sinó que aquesta circumstància pot ser "el punt d'inflexió i l'inici per construir alguna cosa nova". 🔴 Josep Maria Argimon @ icscat: "No només treballem per sortir d'una vaga. La vaga pot ser el punt d'infllexió i l'inici per construir alguna cosa nova." # ElsMatinsTV3 ▶️ https://t.co/cXetq5AGkf pic.twitter.com/Pklq0XJZwy Sobre els punts d'acord que ara hi ha sobre la taula entre l'ICS i el sindicat de metges, Argimon n'ha destacat "la mitjana de 1.300 pacients " i que "el límit de visites no soluciona la sobrecàrrega assistencial ". També ha dit que totes les mesures que proposa l'ICS són pressupostàries i que "no són fum". 🔴 Josep Maria Argimon @ icscat: "Totes les mesures que posem sobre la taula i que tenen un ampli consens tenen pressupost. Per a Argimon, el futur de l'atenció primària passa per redefinir el model sanitari i tenir clar quin és l'idoni per a Catalunya. "Ens hem de preguntar si necessitem més metges i quin tipus de metges", ha dit. Les negociacions entre la Generalitat i Metges de Catalunya es reprendran avui a partir de les 15 hores.
Carles McCragh les considera que són fets que "s'assemblen a temps anteriors" Girona.-El deg del Collegi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, ha qualificat les detencions policials d'aquest dimecres per l'ocupació de les vies de l'AVE com "una situació inexplicable". McCragh ha afirmat que "no és gens habitual que la policia s'avanci al que els jutjats i el TSJC faci". Per aquest motiu s'ha acostat aquest dimecres a la tarda fins a la comissaria de la Policia Nacional a Girona per "comprovar que s'estan garantint els drets a les persones". A més, el deg també ha detallat que les detencions d'aquest dimecres "s'assemblen més a temps anteriors" que no pas a l'etapa democrtica espanyola. Sobre el fotoperiodista detingut, McCragh ha explicat que "quan una persona est treballant per la informació" es troba sota la cobertura del dret a la informació i de la llibertat d'expressió. D'altra banda, el deg ha afirmat que les detencions generen "alarma social" i per aix no cal "l'aparositat de les detencions públiques" per citar a una persona a collaborar en una investigació policial. McCragh ha recordat que el funcionament habitual és notificar-li una citació perqu aquesta persona acudeixi a la comissaria a prestar declaració. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Universitat de Barcelona ( UB ) ha presentat el Barcelona Institut d'Afany emprenedor ( BIE ), un centre que aglutinarà tota la emprenedoria de la universitat. L'institut té com a objectius mínims crear deu empreses i assessorar 100 persones fins a finals d'any, i que està impulsat per la UB i la Fundació Bosch i Gimpera amb el finançament de Banco Santander. El BIE vol convertir-se en el centre de referència de l'afany emprenedor per a alumnes, exalumnes, professors i investigadors de la UB, i també acollirà projectes d'afany emprenedor social, sense ànim de lucre, tant amb base tecnològica com no, ha explicat el seu director, Manuel Artís, en un acte presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president del Consell Social de la universitat, Salvador Alemany. També ha explicat que estarà vehiculat a través d'un consell assessor de 25 professionals que es constituirà l'abril, i que estarà dividit en quatre àrees d'actuació: suport a la creació d'empreses, relacions externes per buscar col·laboració amb agents públics i privats, formació i foment de l'afany emprenedor. Ramírez ha negat que la participació de Banco Santander suposi una privatització de la universitat, i ha instat a treballar per construir un relat que no caigui en aquest discurs, sinó a veure que l'afany emprenedor és "una necessitat que aporta un servei a la societat". El president del Consell Social, Salvador Alemany, ha deixat constància del compromís amb el projecte i ha animat a superar l'etapa d'"infantesa" de les empreses que presenten els estudiants perquè tinguin una continuïtat i una aplicació real. Ha puntualitzat que el BIE ha de "coordinar esforços" i s'ha mostrat convençut de la importància i viabilitat del projecte. El sotsdirector del BIE, Xavier Testar, ha anomenat les organitzacions o institucions que col·laboraran amb el projecte, com la patronal Pimec i la 'Xarxa Emprèn' en col·laboració amb un grup d'universitats iberoamericanes, entre d'altres. Ha afegit que un dels objectius és ser una de les referències per a empreses i organitzacions en afany emprenedor, i aconseguir tres acords amb organitzacions empresarials i amb 10 empreses aquest any. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Dibuix de Bola del món II per Pintar on-line Pinta online amb un joc per pintar de dibuixos de Col·legi i podrás compartir i crear la teva propia galeria de dibuixos online.
El Servei de Cooperació Internacional de l 'Ajuntament de Figueres ha contribuït a fer possible la il·luminació i accés a Internet mitjançant energia solar a un total de 59 escoles de Burkina Faso. L'actuació s'engloba en un projecte de l'Associació Sol Solidari i Actualité-Energia i ha permès que en els darrers 3 anys s'hagin destinat gairebé 40.000 euros a la causa. Gràcies a l'ajut econòmic s'han pogut muntar instal·lacions autònomes –constituïdes per una placa solar, una bateria, un inversor i les bombetes de baix consum –, necessàries per il·luminar suficientment una aula en cadascuna de les escoles beneficiades. Amb cada instal·lació, també s'han entregat tres làmpades portàtils per a l'ús dels professors i alumnes. Des dels centres s'ha acollit molt bé el projecte i consideren que la nova instal·lació és un gran benefici per a la comunitat educativa, ja que ara poden allargar les classes un cop s'ha fet fosc, així com realitzar activitats paral·leles, com reunions o extraescolars. Aquest no és l'únic projecte en què s'ha treballat, sinó que actualment n'hi ha 13 més en marxa. Tots ells han estat prèviament escollits al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació del consistori figuerenc, i el seu objectiu és contribuir a la lluita contra la pobresa i al desenvolupament humà dels països amb menys recursos. El regidor de Cooperació Internacional, Francesc Cruanyes, assegura que des de l'ajuntament es fa «un seguiment minuciós de tots els projectes que s'han fet amb l'ajuda dels figuerencs».
Pere Balcells és un bagenc d ́adopció que va ser nedador olímpic en dues ocasions, a Munic l ́any 1972 i a Mont-real el 1976. Va néixer a Olot el 1954, però es va establir al Bages després de fer el servei militar a Saragossa el 1975. Va prendre part també en dos campionats del món, els anys 1973 i 1975, en dos d ́Europa (1970 i 1974) i en dos Jocs del Mediterrani. Entre els anys 1969 i 1976 va guanyar pràcticament tots els Campionats d ́Espanya dels 100 i 200 braça, la seva especialitat, i va ostentar en força ocasions els rècords estatals d ́aquesta distància i estil. Actualment viu a Santpedor i des del febrer, amb 62 anys, torna a practicar en la natació en l ́àmbit de competició en els campionats màster, i ha aconseguit, fins i tot, el rècord d ́Europa de la seva edat en els 100 braça (+60 anys) el passat mes de juliol. Com recorda la seva participació en els Jocs Olímpics de Munic i de Mont-real? Els de Munic eren la novetat per a mi en la competició més pomposa que hi ha. Em va fer molta il·lusió. A Mont-real també, però ja intuïa que s ́acostava el final de la meva carrera com a nedador i no tenia la força ni física ni mental per fer una bona competició. No per edat sinó per altres circumstàncies, tenia 21 anys però tenia altres prioritats com els estudis, les ganes de casar-me... També em van fer fer la mili, sí o sí. És un esdeveniment especial, diferent, sens dubte, per la seva magnitud, la vila olímpica, etc. En el meu cas, a Munic vaig nedar els 100 i 200 braça i el relleu 4x100 estils; a Mont-real, només els 100 braça i el relleu. Sóc fill d ́Olot, on vaig viure fins als 16 anys. La temporada 1970/71 vaig anar a Barcelona i m ́entrenava a la residència Blume amb Guillem Alsina. El desembre del 1971 vaig anar als Estats Units per la natació, a la Universitat d ́Indiana, amb Santi Esteve. Mantenia la fitxa pel CN Olot després de deixar els EUA. La meva nova destinació va ser Manresa per estudiar a l ́escola de Mines; coneixia una sèrie de nedadors manresans com la Montserrat Majó, la Rosa Estiarte o la Neus Panadell, amb les quals vaig coincidir a la selecció. L ́entrenador del CN Manresa era el Josep Claret, que no el tenia conegut, però em van dir que era un bon lloc. Els primers mesos encara seguia fitxat pel CN Olot fins que la campanya 1974-75 ja vaig decidir integrar-me del tot al CN Manresa. Després dels segons Jocs, els de Mont-real, la mili va aturar la meva preparació, tot i que entrenava al CN Helios, a Saragossa. I després deixa la natació l ́any... Era el 1977 i no tenia clar què fer. Vaig estar un any sense nedar, mentre acabava la carrera. Manel Estiarte pare era el president del CN Manresa i em va venir a buscar per veure si m ́interessava ser l ́entrenador del club, una tasca que va durar quatre anys amb la Pilar Guitart i l ́Albert Martínez com a ajudants. La meva dona era de Setcases, l ́havia conegut a Olot i, tot i que en principi no li agradava aquesta zona del Bages, ara no en marxaria. A partir d ́aquí, la Pirelli va obrir oposicions i m ́hi vaig presentar. Van ser divuit anys a l ́empresa de pneumàtics abans de marxar a una assessoria muntada a Barcelona amb uns amics i, posteriorment, disset més com a director de Cirsa, a Terrassa. Ara ja fa dos anys que estic prejubilat i visc a Santpedor. És dels que s ́ha llevat de matinada per veure la natació dels Jocs Olímpics de Rio? Sí que ho he fet, amb unes sensacions de nostàlgia i de neguit i nervis pel desenvolupament de les diferents proves. El que ha aconseguit Phelps s ́ha de reconèixer que és molt gran. No només pels ors, que també, sinó per tornar de la manera que ho ha fet i superar els trails dels Estats Units, que no són fàcils. Ha canviat la natació de com era en la seva època? S ́estan permetent coses que no es permetien i que han representat la millora dels temps. Els viratges són més llargs i, en el cas del meu estil, hi ha més braça submarina, i en les braçades es permet al nedador aixecar-se més, tot i que al final, això vol dir més potència de braços. Va deixar la natació i ara, després de molts anys, ha decidit tornar. Devia fer més de 30 anys que no em llançava a una piscina. Anava fent altres esports i darrerament practicava el triatló de distàncies llargues fins que aquest febrer vaig decidir-me de nou per la natació. Pel triatló m ́entrenava al CN Sallent i allà, el Joan Claret, em va animar a participar en els Campionats d ́Europa màster que eren el maig a Londres. Jo tenia clar que si m ́engrescava seria per anar a totes, sense obsessionar-me, això sí. Vaig classificar-me segon en els 50 braça i tercer en els 100 braça, però no vaig quedar content de com havia nedat, de l ́estil. El Josep Claret em va dir que també ho havia vist. Vaig continuar entrenant i en els Campionats de Catalunya, el juliol, les coses van sortir millor i vaig superar el rècord d ́Europa de la meva edat en els 100 braça. Als Campionats d ́Europa màster va conèixer algun dels rivals que havia tingut de jove? La veritat és que no, almenys no vaig recordar ningú. Cal tenir en compte que han estat molts anys apartat de les piscines.
En aquest espai podeu trobar exemples d'ús de la tecnologia educativa que considerem bones pràctiques i que, per tant, podeu utilitzar com a model d'activitats per desenvolupar a l'aula. © Consorci d'Educació de Barcelona - Tots els drets reservats
L'Ajuntament de Rubí (Vallès Occidental) ha reprovat el rei Felip VI gràcies a l'absència de 2 regidors de Cs, que ha deixat el bloc unionista en minoria. La moció ha quedat aprovada amb el suport de Junts per Catalunya, ERC i Alternativa d'Unitat Popular, mentre que PSC, PP i Cs hi han votat en contra. Rubí reprova el Rei Felip VI, Rubí també demana l'absolució i. Aprovada la proposta perquè dos ex- regidors de C's no s'han presentat i PSC + C's + PP s'han quedat sense majoria! pic.twitter.com/NvqWjylCgX ✔️Ens sumem a la moció per la reprovació de Felip VI i l'abolició de la monarquia. Una institució caduca que ens vol súbdits 🤴❌ per garantir la llibertat, els drets humans i la igualtat d'oportunitats pic.twitter.com/kRWIdz6uIt Després els impulsors de la votació s'han fet una fotografia davant un rei d'oros amb la inscripció Catalunya no té Rei.
L'extinent d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori de Terrassa (Barcelona), Carme Labòria, ha considerat aquest divendres que "el PSC ha perdut l'oportunitat de defensar el catalanisme". Ho ha explicat en declaracions a Europa Press i després d'haver comunicat a l'alcalde de Terrassa i primer secretari del PSC a la ciutat, Jordi Ballart, que renunciava als seus càrrecs i deixava el partit en el qual ha militat durant 34 anys. "Aquesta ha estat la decisió més difícil que he pres en la meva vida perquè des de fa molts anys he format part del PSC", ha assegurat l'extinent d'alcalde, que ha destacat que l'ha meditat molt. Labòria ha exposat que Catalunya està vivint un moment crucial en què han de tenir la mateixa importància els aspectes socials, democràtics i catalanistes i ha considerat que el PSC no aquesta defensant aquest últim aspecte. Alhora, ha anunciat que la seva voluntat és incorporar-se al nou partit MES, que es va constituir dissabte passat i que és la suma de Moviment Catalunya i NECat, el partit que va fundar Ernest Maragall. "Em fa molta il·lusió participar en aquest nou projecte que neix amb la voluntat de sumar", ha indicat Labòria, que ha considerat que els ciutadans de Catalunya tenen sentiments diferents que han de tenir resposta. "Sempre he cregut en la llibertat dels pobles de defensar les seves opinions i d'escollir el que volen ser", ha conclòs Labòria, que afirma que se sent més identificada amb la vocació de MES que amb la del PSC. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Setze creacions van competir ahir en el tradicional concurs de Creus de Maig de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. El jurat va premiar sis composicions després de valorar aspectes com el disseny, l'originalitat o la més daliniana. La creu de l'Associació de Veïns del Turó Baix va tornar a guanyar el premi a millor disseny per cinquè any consecutiu. La creació constava d'una creu feta amb blocs de fusta i elements florals suspesa en l'aire. La més original va ser la de la plaça de l'Estació, que també va revalidar el premi; la Fundació Escola Sant Vicenç de Paül es va endur el guardó de més tradicional; la millor composició floral va ser per al Centre Recreatiu Empordanès de Vilatenim; el Centre Penitenciari Puig de les Basses va guanyar en més daliniana i l'associació de veïns de l'Eixample es van endur el premi per la creu més popular. L'entrega de premis també va reconèixer les creus d'entitats que treballen amb persones vulnerables. Els guardons es van entregar en un acte a la Sala de Plens presentat pel periodista Carles Pujol i amb la presència de regidors. Les creus van lluir durant tot el dia en diversos punts de la ciutat.
La capital catalana es convertirà en la capital europea de la sostenibilitat i la bioeconomia amb el Barcelona BioEconomy Forum, una iniciativa organitzada per la Generalitat que reunirà del 27 al 29 de novembre un centenar d'experts i professionals nacionals i internacionals al recinte Modernista de Sant Pau. Així ho han explicat aquest dilluns en roda de premsa el director del Barcelona BioEconomy Forum, Martí Boada; el director general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat, Antoni Trasobares; el cap de l'Oficina Mediterrània de l'Institut Europeu dels Boscos, Inazio Martínez, i el director del Recinte Modernista Sant Pau, Marc Guerrero. El fòrum intentarà donar resposta a la necessitat de satisfer la demanda d'aliments, energia i primeres matèries en un món que està en camí d'arribar als 9.000 milions d'habitants i en un context en què el canvi climàtic i l'esgotament d'un model energètic basat en el petroli estan més presents que mai. "Estem patint una de les crisis més rellevants de la humanitat encara que no ho sembli, ja que, si el model econòmic actual fos universal, el planeta no ho podria suportar", ha assegurat Boada, que ha afegit que, precisament en aquest marc, la bioeconomia --l'ús de recursos naturals renovables de manera sostenible per produir aliments, energia i serveis-- es planteja com una solució. Alguns dels ponents que aprofundiran sobre aquesta qüestió són el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, que obrirà el fòrum, i la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina. També hi participaran l'exprimer ministre de Suècia i actual president de ThinkForest, Göran Persson; el director general adjunt de la Comissió Europea, Dumitru Mihail, i el sotsdirector general de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), Eduardo Rojas-Briales, entre d'altres personalitats. "Avui dia tenim més boscos que fa 900 anys i sembla que som incapaços de crear riquesa, valor i feina a través d'ells, i aquest és el repte", ha asseverat Martínez, que ha afegit que l'evolució dels mercats, l'escassetat de recursos, la globalització i la crisi energètica obliguen a aturar-se i a pensar en un futur sostenible. Per la seva banda, Trasobares ha incidit en la necessitat de vincular la investigació i el coneixement amb una gestió sostenible dels boscos que permeti a la indústria de la transformació crear nous productes de valor afegit que facin més atractius els productes locals davant dels estrangers. Ha recordat que aquest és un dels objectius del Pla de Política Forestal del Govern, i ha apostat per l'ús de la fusta en la rehabilitació d'edificis, en lloc de l'acer i l'alumini, per impulsar el sector català. Les conclusions que s'extreguin d'aquesta primera edició del fòrum, que es preveu que sigui bianual i que sempre tingui a la capital catalana com a escenari, es traslladaran a la Comissió Europea, el Parlament Europeu, la FAO i altres organitzacions amb l'objectiu que es tinguin en compte en la implementació i desenvolupament de polítiques europees. El fòrum, que s'inspira i s'organitza en associació amb el Koli Forum de Finlàndia, se celebrarà al recinte Modernista Sant Pau dijous dia 27 de novembre, mentre que el 28 es traslladarà al Castell de Castellet i la Gornal i dissabte els participants faran una sortida de camp a Les Gavarres (Girona). Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La revista britànica The Banker ha premiat CaixaBank per la innovació de la seva aplicació mòbil «CaixaBank Now App» i l'ha reconegut com el «millor projecte tecnològic» de la seva categoria en els premis Technology Projects Awards 2018. Segons un comunicat de l'entitat, el guardó suposa un reconeixement a la seva aposta per la innovació tecnològica i la digitalització, que alhora és una de les línies del Pla estratègic 2015-2018 del banc. CaixaBank diu posseir avui la «major base de clients digitals d'Espanya», amb 5,8 milions d'usuaris, 5 milions de clients de banca mòbil i el 32% de quota de penetració. Aquest reconeixement se suma a d'altres que ha rebut CaixaBank durant aquest any com a «banc més innovador d'Europa Occidental» (Global Finance), «millor banc digital d'Europa Occidental» (Euromoney) i «millor banc d'Espanya » (Global Finance).
Va pagar aquesta quantitat per saber per què va fracassar la campanya contra la sinistralitat laboral "Tot el que diu s'ha de tenir en compte" L'obra 'El dia revolt' tracta aspectes inèdits de l'exili republicà Afirma que també hi caben "altres accents" ja que "Convergència no pot ser reduccionista" Estan en la mateixa situació França, Irlanda, Grècia, Malta i Letònia El Govern amplia el mandat de quatre a sis Una estrabada el tindrà quinze dies fora del Barça Recorda a l'alcalde de Reus "el dret reconegut" de la CORI d'estar al hòlding d'empreses municipals Manifest d'alcaldes i regidors a favor de la llei d'educació "Tenen un grapat d'investigacions en el seu partit" Carod fa servir el Barça per a defensar la política exterior de la Generalitat CiU denuncia que el correu electrònic "no està operatiu" Cuní replica que "la televisió, independentment de qui l'administri, és un servei públic" Denuncien que "la conselleria d'Interior no està funcionant" i l'acusen de fer "política d'aparador" L'excap de comunicació del club presenta el llibre 'El Barça al descobert' Un diputat del PP diu que "m'encanta" i demana "als ciutadans que es quedin tranquils" Esquitxat per la xarxa de corrupció de l'entorn del PP El president d'ERC li demana posar-se "al capdavant" de la negociació en un esmorzar a Palau La branca juvenil del sindicat organitza una cassolada aquest dijous "Ha estat una qüestió absolutament legal, lícita i professional", segons Laporta Laporta recorda que "són més de 29 milions" El grup municipal de CiU aconsegueix que es presenti un pla d'atenció als gats de la ciutat © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
El Ple ha validat aquesta tarda amb un ampli suport el Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, i ha aprovat per unanimitat la creació d'una comissió de seguiment de l'emergència climàtica. La cambra també ha aprovat una resolució per reclamar la llibertat dels presos del 23-S, presentada per JxCat, ERC i la CUP (en trobareu el text i les votacions al final de la nota). Entre altres aspectes, el decret llei elimina barreres administratives per a la implantació d'energies renovables, i en aquest sentit deroga el Decret 147/2009, que limitava la de parcs eòlics i fotovoltaics. Així mateix, recupera articles de la Llei del canvi climàtic anul·lats pel Tribunal Constitucional modificant-ne la redacció, com ara els relatius a la neutralitat d'emissions de CO2 per a l'any 2050, l'electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació de la fracturació hidràulica o la penetració de la mobilitat elèctrica en el transport. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha presentat el decret, que ha estat validat per 124 vots a favor (Cs, JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP), 4 en contra (CUP) i 4 abstencions (PPC). El Ple també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la proposta per crear una comissió de seguiment de l'emergència climàtica, presentada per tots els grups i subgrups parlamentaris i fruit d'una moció aprovada a l'octubre, per unanimitat en aquest punt. L'objecte de la comissió, que s'haurà de constituir properament, serà fer un seguiment de l'acció del Govern amb relació a l'emergència climàtica, i entre altres aspectes la iniciativa planteja analitzar i revisar la legislació catalana per detectar i modificar la normativa que en dificulti la lluita en contra. La proposta estableix que la comissió treballi mentre persisteixi l'emergència climàtica i que faci un informe en acabar cada mandat i un de final en acabar la situació d'emergència. Proposicions de llei rebutjades D'altra banda, el Ple ha rebutjat que tant la Proposició de llei de garantia de l'ensenyament efectivament trilingüe, de Cs, com la Proposició de llei per a l'ensenyament plurilingüe a Catalunya, del PPC, continuïn la tramitació parlamentària, ja que ha aprovat les esmenes a la totalitat que JxCat i ERC conjuntament i el PSC-Units havien presentat contra totes dues iniciatives, i també CatECP contra la de Cs. La cambra ha aprovat les esmenes per 90 vots a favor (JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i CUP) i 38 en contra (Cs i PPC). A l'últim, la cambra ha designat per assentiment Xavier Menéndez, a proposta del PSC-Units, com a membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic en substitució d'Argelia Queralt, que va renunciar al càrrec el 22 de novembre, i ha fet dues interpel·lacions més als consellers, sobre l'atur (PSC-Units) i l'habitatge (Cs).
S'ha criticat molt la política de fitxatges del Barça d'aquest estiu. Es trencava el trident de la MSN i finalme nt arribaven dues peces noves: Dembelé i Deulofeu. Més enllà de la inoportuna lesió del francès, si el fitxatge acaba sortint bé es pot convertir en una aposta de futur clara per als blaugranes. En canvi, el Madrid, després de guanyar dues Copes d'Europa seguides, continua apostant pel seu trident, la BBC: Bale, Benzema i Cristiano Ronaldo. Els tres davanters han tingut diverses lesions i sancions que han fet que no hagin tingut gaire continuïtat, però és veritat que sempre que els ha tingut, Zidane els ha fet jugar. I realment és una decisió molt criticada, ja que hi ha una gran part de l'afició blanca que té més ganes de veure Isco o Asensio que la BBC. I segurament els números ho avalen i, sobretot, les sensacions. Però la cúpula directiva i els tècnics del Madrid continuen confiant en un trident que es va fent gran i que cada vegada li costa més marcar gols. Gareth Bale té 28 anys, va renovar l'octubre de l'any passat i acaba contracte el 2022 amb una clàusula de rescissió de 500 milions d'euros. Karim Benzema acaba de renovar aquesta setmana i ha firmat fins al 2021 amb una clàusula de 1.000 milions. I Cristiano Ronaldo va camí dels 33 i va renovar a finals de l'any passat també fins al 2021 i amb una clàusula de 1.000 milions. El Madrid ha hipotecat el seu trident fins al 2021, quan passaran clarament dels 30 anys i tindran un preu de venda impossible per a cap equip. En principi un autèntic tret al peu. Però és que Florentino Pérez creu totalment en el seu trident. Aquest estiu tenia opcions de vendre's Gareth Bale aprofitant l'interès més que destacable del United de Mourinho, però ha decidit quedar-se'l. Perquè són els seus fitxatges, les seves apostes, els herois que li han permès aixecar tres Champions en els últims quatre anys. De fet tots tres van ser titulars a les finals del 2014 i el 2016, i a la del 2017 Bale va jugar de suplent perquè acabava de sortir d'una lesió. I Zidane dona suport totalment al seu president. Principalment també perquè són els que més cobren de la plantilla. Però aquesta temporda la gran incògnita és si el francès podrà comptar amb els tres davanters de forma continuada sense sancions ni lesions. Perquè amb la competència d'Asensio i Isco no queda clar si això seria una sort o una desgràcia. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, va participar ahir al segment d'alt nivell ministerial de la 25a conferència d'Estats Membres del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) que té lloc a Madrid sota la presidència de Xile. Durant el seu discurs, Calvó va posar en relleu que Andorra és conscient del repte que representa l'emergència climàtica i per això el Govern aposta per revisar a l'alça els compromisos internacionals contrets per tal d'assolir la neutralitat climàtica l'any 2050. Així mateix, va apuntar que l'Executiu està actualitzant l'estratègia nacional de l'energia amb l'objectiu d'assolir aquesta fita i va reconèixer que per aconseguir la neutralitat de carbó de cara al 2050 és necessari impulsar polítiques governamentals realistes i ambicioses, amb un importat lideratge empresarial i també de la mà del canvi dels hàbits dels ciutadans. D'altra banda, va desgranar el marc legal necessari que té el país per assolir els compromisos internacionals fruits de l'Acord de París i que marquen limitar a 1,5 graus l'augment global de la temperatura. Així va exposar que el Consell General va aprovar per unanimitat la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic. Entre altres ítems, Calvó va destacar que el text normatiu estableix que a partir de l'1 de gener del 2020 tots els edificis de nova construcció hauran de ser dissenyats i construïts per tenir un consum d'energia quasi nul. Tot plegat, amb l'objectiu d'aconseguir una major resiliència enfront del canvi climàtic. La ministra també va recordar que actualment hi ha a tràmit parlamentari una proposta d'acord de reconeixement de la crisi climàtica i declaració de l'estat d'emergència impulsada per a la societat civil. En el text, que ha incorporat les propostes dels joves, encomana al Govern adoptar mesures concretes en relació educació, l'aigua, la mobilitat sostenible i impulsar ciutats sostenibles. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
En aquest grau rebràs una formació integral en llengua i literatura espanyoles, basada en les competències rigorosament filològiques (coneixement, recerca, edició i crítica) i les habilitats que estan estretament relacionades amb la transferència de coneixement a la societat (a institucions tant públiques com privades) i amb la gestió cultural.
divendres, 11 de febrer del 2011 / 2645 De l'italià paura, mateix significat, del llatí pavor, -oris, 'por'. El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que deleguem. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. Als catalans, ens fa pànic sentir parlar de revisions. Realment, algun Déu ens deu voler bé, car no seria possible fer el que hem fet, malgrat aquesta paüra irracional i irresponsable. I és que ni tan sols volem revisar allò que ens pensem que va ser la causa de la nostra última derrota. La beneitura lamentable de la Continuïtat no és deguda a altra cosa que al pànic, que s'aguanta en una cosa tan aleatòria com la por, la Constitució inclosa. Aquesta Constitució hom l'hauria d'oblidar i exculpar, car cada ítem va ser redactat sota l'amenaça de les armes que apuntaven. Hauríem d'anar tots a fer uns Exercicis Espirituals al Montseny. Ens fa por tot: els nostres enemics, fer el ridícul... Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc * L'adreça electrònica no es publicarà. A cada vegada que faig una herborització a cim de... A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq... A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �... Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
Militants de la PxC van mostrar el seu rebuig a la consulta. Fotos del ple de l'Ajuntament de Salt (Carles Palacio) La moció a favor del 9-N es va aprovar amb 12 vots a favor. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Sigla del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica.
BARCELONA, 27 Maig (EUROPA PRESS) - Una trentena de càrrecs electes municipals de BComú, ERC, CUP i C's, així com de candidatures de confluència municipalista, han promès aquest dimecres davant de tècnics subcontractats de Movistar en vaga que suspendran, revertiran i no renovaran cap contractació pública de serveis d'aquesta empresa de telecomunicacions i altres que facin contractes precaris. Aquest dimecres al Mobile World Centre de Catalunya, ocupat des de diumenge pels vaguistes, han signat el 'Compromís de les escales' Gerardo Pisarello i Josep Bel, de BComú; Alfred Bosch, Oriol Amorós, Jordi Coronas, Trini Capdevila i Montse Benedí, d'ERC; David Companyon, d'EUiA; María José Lecha i Josep Garganté, de la CUP Capgirem Barcelona, i Paco Sierra, de la llista de Barcelona de C's, entre d'altres. El compromís preveu que els electes signants no firmaran o renovaran contractes amb Movistar o qualsevol altra empresa que no garanteixi una jornada màxima de 40 hores setmanals, dos dies de descans i un salari digne. També han acudit a donar el suport als vaguistes i han signat el compromís, entre d'altres, representants d'Alternativa d'Esquerres per Badia, CUP de Berga, de Navas, de Ripollet, de Tiana, Som Gramenet, Cornellà en Comú, Badalona en Comú, Sant Adrià en Comú, Badia en Comú i L'Ametlla en Comú. Entre d'altres, ha intervingut el número 2 de BComú, Gerardo Pisarello, que ha destacat que ja han començat a complir el compromís en exigir a l'alcalde en funcions, Xavier Trias, que no prorrogui contractes amb empreses que vulneren els drets dels treballadors, i han aconseguit "aturar" la pròrroga d'un contracte amb Telefònica. Ha traslladat als tècnics que Ada Colau es compromet a utilitzar la seva capacitat de mediació política perquè no es vulnerin els drets dels treballadors: "Tindran davant un ajuntament valent". Alfred Bosch ha recordat que ja van signar el pacte durant la campanya perquè "només faltaria que en ple segle XXI no es defensi aquest acord" pels drets dels treballadors, al·legant que és una vergonya històrica que encara hi hagi empreses que no compleixen aquests mínims. Ha assegurat que donaran suport a aquest compromís estiguin al govern municipal o des de l'oposició: "Estem amb vosaltres i tota aquella gent que reclama que a Barcelona no es paguin sous de misèria". Josep Garganté, de la CUP, ha clamat per combatre la precarietat que suposen les privatitzacions i externalitzacions amb "municipalitzacions". Els tècnics subcontractats de Movistar estan en vaga des de fa 51 dies i ocupen el Mobile World Centre des de diumenge, i aquest dimecres han demanat la mediació de polítics per abordar el seu conflicte laboral. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Amb motiu de les festes del barri Horts de Simó aquesta setmana es preveuen diverses incidències de mobilitat a la zona de la plaça del Comte de Reus i carrers adjacents. El trànsit quedarà alterat des d'aquest dijous, 30 de juliol, a les 16:00 h, fins dilluns, dia 3 d'agost, a les 10:00 h. En concret, hi haurà prohibició d'estacionament al carrer de la Sardana i al lateral de la plaça Comte de Reus de les 16:00 h del dia 30 fins les 10:00 h del dia 3 d'agost. A més, hi haurà talls de carrers des de les 18:00 h del dia 31 de juliol fins les 24:00 h del dia 2 d'agost. Aquests talls afectaran el carrer d'O'Donnell cantonada amb passeig Prim; el carrer O'Donnell amb el carrer Antoni Aulèstia Pijoan; el tram de la plaça del Comte de Reus amb el carrer de la Sardana i la confluència entre el carrer d'O'Donnel amb el carrer dels Jurats. D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.
La socialista presenta un programa amb 100 propostes en àmbits com l'habitatge, els equipaments esportius o el desmantellament de la via del tren López, amb part del seu equip de treball L'actual regidora de Promoció de Ciutat i Participació a l'Ajuntament, la socialista Ana López, ha presentat aquest dimarts al matí en roda de premsa el seu full de ruta per a accedir a l'alcaldia de Cambrils. Ho ha fet, al costat dels regidors que l'han acompanyat en aquest mandat, Josep M. Vallès i Yolanda Quílez, i que repeteixen en segon i tercer lloc respectivament, però també amb altres cares que s'incorporen per renovar la candidatura i que donen suport a una llista transversal que pretén governar el municipi "en positiu, per a tothom i sense exclusions". Són el desenvolupament social, el desenvolupament econòmic i "el desenvolupament eficaç, sostenible i eficient ". En matèria d'habitatge, la candidata ha explicat que els socialistes "són conscients de la necessitat de generar una política social que permeti l'accés a l'habitatge a joves i grans", i que s'ha detectat la necessitat d'obrir l'oficina local d'habitatge, que s'ubicarà al nucli antic, al Forn del Tallero, i que obrirà portes en les properes setmanes per donar un "servei integral". Entre altres tasques, l'oficina en qüestió s'encarregarà d'impulsar la creació i posada en marxa d'un servei de mediació entre propietaris i llogaters per trobar vies alternatives al desnonament. En matèria d'infraestructures, i pel que fa al desmantellament de la via del tren, López ha dit que "serem molt bel·ligerants amb el govern perquè executi el desmantellament de la via actual i que elimini els talussos i obstacles, i això ens permetrà planificar de forma consensuada una avinguda de la Diputació àmplia, com una extensió del port de Cambrils, amb un passeig agradable on establir nous comerços". Sobre els polígons industrials, la socialista ha indicat que pensa treballar per atraure noves empreses i fer possible la seva implantació. "Hem d'encarregar un estudi urbanístic per a la consolidació i expansió dels dos polígons, de fet, ja és un acord de plenari, que hem començat a tirar endavant", ha dit. Sobre equipaments esportius, López ha assenyalat que el PSC cambrilenc treballa per implantar un nou mapa d'instal·lacions esportives, "millorant les existents per tal de donar sortida a la creixent demanda de l'esport base, però també a l'explotació de les mateixes amb la potenciació de Cambrils com a destinació esportiva a l'alça". Pel que fa als pactes postelectorals, López ha augurat que amb uns comicis amb una gran fragmentació política (on es presenten 12 partits), "difícilment hi haurà majories clares", però sí que ha apel·lat al "vot útil, com s'ha vist en les darreres eleccions generals on els socialistes hem aconseguit 3.278 vots a Cambrils", ha celebrat. " Només pactarem amb aquells grups que respectin i ens respectin", tot afegint que "no podem tolerar que es posin per davant les banderes. Cambrils ha d'estar per davant de les idees i nosaltres, com a servidors públics". "De la hipotètica República que se n'encarreguin uns altres", ha conclòs. Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
Inici / El president inicia les visites als consells comarcals de Lleida El president de la Diputació, Joan Reñé, ha estat rebut pel president del Consell Comarcal de la Segarra, Adrià Marquilles; els vicepresidents del Consell Comarcal, Rosa Santana i Josep Maria Puig; el president del Consell d'alcaldes i alcalde de Talavera, Ramon Trullols, i l'alcalde de Cervera, Ramon Royes. Posteriorment, ha mantingut una reunió de treball amb els alcaldes de la comarca per tal de conèixer les propostes, demandes i impressions del territori. En la roda de premsa posterior a la reunió, el president de la Diputació de Lleida ha explicat que durant la trobada han tractat diferents temes relacionats amb els serveis que ofereixen els ens locals i comarcals. Com a resultat d'aquesta trobada, Reñé ha indicat que la Diputació de Lleida estudiarà i valorarà la possibilitat d'incrementar els serveis d'atenció tècnica als municipis pel que fa a la contractació de professionals com secretaris i interventors, ja que alguns municipis han manifestat aquesta necessitat. Reñé ha indicat que, tot i que aquesta ha estat una petició que s'ha plantejat al Consell Comarcal de la Segarra, des de la corporació es farà una valoració a la resta de les comarques. En aquest mateix sentit, Reñé ha afegit que també mantindran els convenis que existeixen amb els consells comarcals i els consistoris pel que fa als Serveis Tècnics de la corporació, que realitzen tasques d'assessorament i suport en la redacció de projectes tècnics i direcció d'obres de les infraestructures de titularitat municipal. El president de la Diputació de Lleida ha explicat que altres qüestions que s'han tractat durant la reunió amb els alcaldes de la comarca de la Segarra i que comptaran amb la col·laboració de la Diputació de Lleida han estat la portada d'aigua, la gestió de residus i la possibilitat de redactar un Pla director de sanejament gestionat des de l'ens comarcal. Durant la trobada amb els alcaldes dels municipis de la comarca de la Segarra, el president de la Diputació de Lleida també ha manifestat la voluntat de la corporació de col·laborar amb els ens locals i comarcals per al desenvolupament propostes i polítiques de promoció econòmica. Aquestes accions de promoció econòmica es complementaran amb altres de promoció turística per impulsar el patrimoni històric i natural com a aposta turística de la comarca de la Segarra. Reñé ha afegit que des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, juntament amb les comarques de la Plana, es treballarà en el desenvolupament del projecte conegut com a "camins d'aigua", que inclou la creació de diferents itineraris. La visita institucional ha continuat al viver d'Empreses de Cervera, on el president de la Diputació de Lleida ha vist les instal·lacions. Reñé ha finalitzat la seva estada a la comarca de la Segarra amb una visita al Parc Eòlic de Montargull. Per a més informació: www.diputaciolleida.cat Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida Aquest lloc web utilitza galetes més informació
El progenitor de l'actual monarca ha perdut la seva assignació econòmica però no el seu estatus jurídic com a membre reial El Rei no pot renunciar legalment a l'herència del seu pare en vida del rei Joan Carles, d'acord amb el Codi Civil, per la qual cosa el seu anunci de rebutjar a la mateixa es tracta d'una declaració d'intencions a la qual es compromet públicament. La Casa Reial va emetre aquest diumenge un comunicat en el qual informava de la decisió de Felip VI de renunciar a aquesta herència després de les informacions publicades en què s'assegura que és beneficiari d'una societat "offshore" creada pel rei Joan Carles i vinculada a una donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita. El comunicat detalla que el Rei té coneixement de la decisió del Rei de renunciar a l'herència seva que personalment li pogués correspondre, "així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l'origen, característiques o finalitat puguin no estar d'acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada". A més, explica que a l'abril de l'any passat va comparèixer davant notari per rebutjar qualsevol benefici d'aquesta fundació i per manifestar que, en cas que sense el seu consentiment hagués estat designat hereu, tampoc ho acceptaria en el futur. Es tracta d'un compromís davant els espanyols perquè coneguin quin és el seu intenció en cas que aquesta situació arribés a produir-se, ja que legalment no és factible renunciar a una herència en vida del seu pare. És el Codi Civil la norma que ho impedeix, ja que en el seu article 991 recull que "ningú pot acceptar ni repudiar (una herència) sense estar segur de la mort de la persona a qui hagi d'heretar i del seu dret a l'herència". En el seu article 989 subratlla també que "els efectes de l'acceptació i de la repudiació es retrotreuen sempre a l'hora de la mort de la persona a qui s'hereta". La decisió de Felip VI de retirar el seu pare l'assignació pressupostària que venia rebent fins ara no afecta la condició del rei Joan Carles com a membre de la Família Reial ni a que pugui seguir mantenint l'estatus jurídic que té des de la seva abdicació. El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, va assegurar ahir que havia parlat en les últimes hores amb els portaveus de JxCAT, CUP, Podem, Bildu, Mas País, BNG i PNB i tots plegats han decidit "començar a treballar en comú per trobar vies d'investigació efectives d'investigació sobre les informacions publicades de la Casa Reial". La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, va assegurar que la Casa del Rei no pot tenir "impunitat" i que la formació treballarà per posar "llum" davant una institució "caduca". La republicana va obrir ahir la porta a reclamar de nou una comissió d'investi-gació. En concret va dir que ho podrien fer al Congrés i al Senat però també a instàncies europees i que cal aclarir les "irregularitats" comeses per la família reial. Vilalta va titllar la situació d'"escàndol" i va reclamar als partits que no "s'escudin" al·legant que el rei emèrit té " inviolabilitat " la "immunitat". Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper Príncep de Viana, 27-29, Lleida
El servei d'AVE està suspès entre Barcelona i Figueres per una incidència que afecta el sistema de senyalització causada per actes vandàlics, segons Adif. El problema s'ha detectat a les 6.40 hores i, mentre no se soluciona, s'encamina els viatgers al circuit convencional, han informat a l'ACN fonts de Renfe.
L'ANC i Òmnium Cultural han fet una crida perquè els catalans vagin a votar en el procés participatiu del 9 de novembre sobre la independència en admetre que "en les circumstàncies actuals hi ha dubtes seriosos sobre la possibilitat d'aconseguir una xifra de participació suficient". "Des d'Ara és l'hora' hem estat estudiant les possibilitats d'èxit, i realment és un repte titànic", han reconegut aquest dimarts les presidentes de l'ANC i d'Òmnium, Muriel Casals i Carme Forcadell, en un correu recollit per Europa Press dirigit a voluntaris del 9N després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Casals i Forcadell es reafirmen en anar a votar el 9N malgrat la suspensió i com a resposta al TC: "Hem de tenir clar que ara el que està en joc és la democràcia, i per tant és imprescindible que diumenge tothom vagi a votar". I, efectivament, cada vegada ens posen més difícil exercir el nostre dret a votar. L'Estat espanyol cada dia té menys escrúpols per intentar que no parlem, que no se senti la nostra veu", avisen. Reconeixen que "tot això debilita la mobilització per a la consulta del 9N", fet pel qual insisteixen que el 9 de novembre ha de ser un clamor, i han animat als voluntaris a convèncerla gent de l'entorn perquè donin suport al procés participatiu. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Per homenatjar el dia de Sant Jordi, que és la festa de la UPF, la Universitat organitza diversos concursos. Enguany, la Universitat Pompeu Fabra ha creat el Premi Especial del 25è. Aniversari, coincidint amb la celebració dels 25 anys de la fundació de la UPF. La imatge dels elements de comunicació dels concursos de Sant Jordi va ser el cartell guanyador en l'edició del curs anterior, Antologia catalana, de Joan Pell i Fuses. En el marc del 25è. aniversari, també s'ha organitzat una exposició itinerant dels cartells guanyadors dels concursos de Sant Jordi des de la primera edició, "25 anys de cartells de Sant Jordi (1992-2015)". Les obres han estat exposades al campus de la Ciutadella (del 29 de setembre al 31 d'octubre del 2015), al campus del Mar (del 5 de novembre del 2015 al 7 de gener del 2016) i al campus del Poblenou (del 12 de gener al 14 de març del 2016). L'acte de lliurament de premis als guanyadors dels concursos va tenir lloc el 21 d'abril, al campus de la Ciutadella, i va ser presidit per Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció, i Javier Aparicio Maydeu, delegat de Cultura de la Universitat. En el decurs de l'acte es va presentar el llibre Premis Sant Jordi 1992-2016, editat amb motiu del 25è. aniversari de la UPF. Es tracta d'un recull de les obres guanyadores en les modalitats de poesia, narració breu i cartell. Els alumnes de l'Aula de Teatre van exercir de mestres de cerimònia i van recitar una selecció de poemes del llibre presentat. Les obres premiades en l'edició 2015-2016 han estat les següents: Totes les obres guanyadores han estat publicades a la web de Cultura de la Universitat. Durant l'últim trimestre del curs s'ha organitzat una exposició itinerant pels diferents campus de la Universitat amb les obres presentades als concursos de cartells, de fotografia i de còmic.
Els diaris de la caverna aprofiten el 8 de Març per carregar contra el feminisme, aprofitant les divisions internes dins el moviment. Amb un extraordinari malabarisme ideològic, alhora que desqualifiquen el feminisme, intenten alinear-se amb la igualtat de gènere. Qualsevol diria que la situació de la dona millora a desgrat del moviment feminista. Qui s'endú la medalla als equilibris és l' ABC. Ara bé, mentre elogia que "Espanya avança gradualment en quotes d'igualtat", deixa clar que "El feminisme acudeix avui dividit a les marxes". La fotografia: la dedica a una soldat de la Guàrdia Nacional a la que un caporal li col·loca una armadura. Intenta, en una sola fotografia tres objectius: legitimar la monarquia, exaltar l'exèrcit espanyol i "demostrar" el progrés de la dona. No hi ha poques contradiccions: la monarquia és una institució basada en el masclisme (si no, Felip no seria rei), i a l'exèrcit les dones pateixen una marginació greu (com s'ha fet patent repetidament). I la imatge parla per ella mateixa: una dona inferior al costat d'un home que és superior a ella i que l'ajuda, reflecteix el paternalisme més absolut. El Mundo condemna el Dia de la Dona a un lloc més marginal de la portada, i també mencionen el feminisme en to més aviat negatiu. "Els ministres van haver d'aprovar la 'Llei Montero' sense poder llegir-la", apunta el diari madrileny que intenta carregar contra la llei de consentiment sexual. Afegeix un subtítol que ajuda a desprestigiar el govern de coalició PSOE-Podem, eterna obsessió d' El Mundo: "Malestar a la Moncloa per la pugna entre Calvo i la titular d'Igualtat per liderar el feminisme: 'Ens hem carregat el 8-M'". La Razón deixa la qüestió del Dia de la Dona en una posició marginal de la portada, però l'aprofita també per desacreditar el feminisme: "La guerra dels feminismes", apunta en portada, i entrevista a una sèrie de dones, algunes de les quals en absolut representen al moviment feminista: Meritxell Batet (del PSC), Andrea Levy (del PP), Ione Belarra (de Podem) i Begoña Villacís (de Ciutadans). Completa el póquer d'entrevistades Macarena Olona, de Vox, que per a La Razón deu ser una representant genuïna del moviment feminista. El País dedica al 8-M el peu de la portada, sense fotografia, però amb un to molt més elogiós cap al feminisme: "La ràbia poderosa". Una posició una mica marginal a la portada que, amb bona voluntat, podríem considerar que és deguda, no tant a la voluntat de marginar el feminisme, com a la importància de l'epidèmia de coronavirus, que mereix el gran titular de la portada. També La Vanguàrdia confina el Dia de la Dona a un racó de la portada, però amb un to més positiu: "Una jornada de lluita per la igualtat". El protagonisme, també, es reserva per al coronavirus, a Itàlia i a La Rioja. La resta de mitjans catalans dediquen molta més atenció al Dia de la Dona en portada. Anuncia una sèrie d'opinions de dones de diferents sectors: repeteixen Begoña Villacís i Meritxell Batet. El Punt Avui se suma al Dia de la Dona amb una portada amb color lila consagrada a les dones de tot el món. Anuncia "Un diari diferent" amb "un recull de dones oblidades per la història". I, lluny del triomfalisme, denuncia que les desigualtats persisteixen. També l' Ara dedica tota la portada, en lila, al Dia de la Dona. Però se centra en un aspecte molt concret: "La revolució del plaer". S'hi explica que "Les joves impulsen una nova onada de l'alliberament sexual".
Llegit al Llibre de benaventurances, dins Obra poètica completa (1953-1993): Benaventurats aquells als qui transtorna la més indefugible necessitat de tocar. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
El conseller Lluís Puig obre la sessió des de Brussel·les a través de videoconferència El jutge belga ha assenyalat "errors" en la petició d'extradició emesa pel Suprem i l'ha desestimat Puigdemont compareix davant del jutge alemany aquest dilluns mentre que Ponsatí s'entrega a la policia escocesa El jutge no cursa l'ordre contra Anna Gabriel perquè només ha estat processada per desobediència La nova Mesa haurà de decidir si accepta les peticions després que el govern espanyol ja hagi amenaçat amb un recurs al TC Torrent arriba al Parlament el dia que serà escollit president de la cambra Desisteix de la col·laboració de la justícia belga i al·lega que han de ser processats juntament amb la resta d'investigats No podran abandonar Bèlgica, hauran de notificar una residència fixa al país i presentar-se sempre que els requereixin davant de la justícia o la policia Durant l'estiu s'instal·larà tot el mobiliari i documents, així com tot l'equipament informàtic per tal que el servei pugui reprendre l'activitat amb l'inici del curs escolar El nou conseller de Cultura, Lluís Puig, va inaugurar divendres la mostra, que exposa l'evolució de la festa popular a partir del segle XX fins a la seva vigència actual La regidora de Cultura es reuneix amb el Director General de Cultura Popular de la Generalitat 'per tornar a fer del FIMPT un festival de referència' L'acte celebrat al Palau Maricel va retre homenatge a persones i entitats que han ajudat a fer possible aquesta entitat que ha tingut com a objectiu promocionar les activitats a Sitges Lluís Puig: 'Patrimoni és tot allò que una comunitat vol fer perdurar, ja siguin esglésies romàniques o el ball de gitanes' El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha rebut el premi col·lectiu de l'onzena edició dels Premis Recercat que s'han lliurat a Vilafranca del Penedès Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
Consta d'uns 200m2 dels quals uns 85 m2 són jardí. La resta, estàn dividits en 3 habitacions dobles, 2 banys, cuina, menjador-saló i garatge tancat. A sobre del garatge, hi ha un espai preparat per a despatx. Bona conservació, tancaments d'alumini.
Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, plaça Pompeu Fabra núm. 1, Girona T'imagines un espai on aprendre entre iguals i fer xarxa amb persones amb motivacions semblants a les teves? Vols formar part d'una comunitat de persones implicades en la transformació educativa? Vine a un dels dos tallers sobre metodologia edcamp que hem organitzat per a l'Escola d'Estiu del Voluntariat 2019, que enguany es celebrarà a Girona. L'equip del projecte Edcamp - Fundació Jaume Bofill impulsa aquest taller, que serà facilitat per mentores i mentors de la Xarxa de Mentoria Edcamp. El taller s'estructurarà en dues parts: En aquesta part, els participants experimentareu de forma vivencial la metodologia edcamp i coneixereu els seus principis metodològics: aprenentatge entre iguals, cocreació de continguts, conversa i debat... A més, compartirem amb vosaltres els referents teòrics del projecte i ens endinsarem en els orígens de la metodologia i l'impacte que ha tingut a Catalunya en els darrers tres anys. Codissenya el teu propi edcamp! En grups, els participants dissenyareu el vostre propi edcamp, per poder aplicar aquesta metodologia al vostre entorn, territori o comunitat. Per fer-ho, treballareu amb els continguts del kit metodològic per organitzar un edcamp, els materials del qual es troben en obert a la següent pàgina web: https://edcamp.educaciodema.cat/ Si ets voluntari/ària i formes part d'alguna entitat, no et perdis aquesta oportunitat d'aprenentatge entre iguals! Ho passaràs d'allò més bé i t'emportaràs un munt de recursos per si després vols organitzar el teu propi edcamp al teu territori o comunitat! Inscripcions aquí: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/accio_comunitaria_i_voluntariat/voluntariat/inscripcioescolaestiu/ Tota la informació de l'Escola d'Estiu del Voluntariat 2019 la trobaràs aquí: http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/18_accio_comunitaria_i_voluntariat/02_voluntariat/Programa_EEV2019.pdf Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, plaça Pompeu Fabra núm. 1, Girona Taller Edcamp (Girona) Promotora del moviment Edcamp a Catalunya i les Illes Balears Amb el suport i la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill He llegit i accepto l'avís legal Si tens algun dubte sobre el projecte edcamp, estarem encantats de donar-te resposta. Creiem que el coneixement s'ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear a partir del material per a qualsevol finalitat els continguts propis d'aquest web, fins i tot amb una finalitat comercial, i només us demanem que en reconegueu l'autoria de la creació original.
Les botigues museu de la plaça Gran de Calaf han rebut en el darrer any un 36% més de visitants. Enguany, la proposta s'ampliarà amb una nova botiga, el ferrer de tall. Des que van obrir les seves portes el febrer de 2018, per les Festes de Santa Calamanda, ja hi han passat gairebé 5.000 persones. El projecte té la previsió de crèixer amb una nova botiga, el Ferreter de Tall que s'obrirà en els propers mesos. El 4 de febrer del 2018, en el marc dels actes de la Festa Major de Santa Calamanda, l'Ajuntament de Calaf va donar el tret de sortida al projecte museístic de " Les botigues antigues de Calaf, un tresor recuperat ". Aquesta aposta consisteix en la recuperació de les antigues botigues de la plaça Gran per fer-les viistables com a petits museus i convidar a fer un viatge al passat revivint com era el comerç a principis del segle XX. L'operació es duia a terme en un espai que havia passat de ser el centre de la població amb tots els baixos plens de botigues a una plaça buida, accés a l'Ajuntament i a l'església i amb cotxes aparcats al mig. L'envelliment dels edificis de la plaça, en alguns casos, és evident. El 2018, les botigues van rebre la visita 1.709 persones d'arreu de Catalunya – sense comptar els 500 assistents a la obertura de les primeres 4 botigues i els 300 assistents de la inauguració -. Aquest 2019, la xifra de visites ha augmentat fins a 2.323 al llarg de l'any, el que suposa un creixement del 36%. La majoria de visitants, un 80% provenen de la província de Barcelona, en concret de les comarques de l' Anoia, el Barcelonès, Osona i el Baix Llobregat. A més, un 54% són persones jubilades que fan la visita en grup, a través d'agrupacions i entitats que realitzen sortides organitzades. El Ferrer de Tall, la futura nova botiga museu L'objectiu del projecte de les botigues és continuar creixent i per això, està previst obrir una nova botiga. Aquesta serà el Ferrer de Tall, ubicada al carrer Sant Antoni del casc antic de Calaf. De moment, s'ha fet l'entrega de les claus i està previst començar a fer-hi les obres de rehabilitació i adaptació. Un dels valors afegits d'aquest nou espai, serà que també es podrà visitar la casa i així saber com vivia una família calafina de classe treballadora en aquella època.
Aquesta és la pàgina de Tapavins. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Mataró.
Noves mobilitzacions els dies 14, 22 i 29 de novembre. La UGT de Catalunya denuncia que l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) vol adjudicar el servei d'autobusos entre les
Puigcercós: "aquells que clamen unitat són aquells que han dividit i han atomitzat més" La Defensora del Poble en funcions recorre la llei d'acollida del Parlament La secretària d'Estat per a la Immigració ha xifrat en menys de 200.000 el nombre d'immigrants irregulars El parc rep un premi europeu de conservació d'espais naturals El conseller admet ara que les retallades de Foment és "de tres parells de nassos" L'Associació de Celíacs demana que retiri la guia de restaurants perquè porta "informació perjudicial" El conseller diu que Solidaritat i Reagrupament ofereixen "solucions ràpides que són impossibles" L'expresident italià Francesco Cossiga mor en un hospital de Roma Mitjançant l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Solidaritat Catalana veu "difícil" un acord amb el líder de Reagrupament Sonatach guanya a Gas Natural el judici per l'augment del preu dels subministraments Laia Escarrà: "CiU ja no és el pal de paller del catalanisme" La promotora de la web Ara o mai era suplent de la llista per Barcelona "Els que van a les llistes del PSC no són catalanistes?" "Cal regularitzar i donar garanties laborals i sanitàries per abolir la part més fosca d'aquest negoci" Portabella considera que la tolerància "és una crida a la subversió del sistema" Laporta inicia l'elecció de candidats per primàries al marge de Reagrupament La fiscalia de l'Audiència Nacional encarrega a la policia catalana un informe sobre l'acte Mil seguidors aniran a Canaletes si el Barça guanya la Supercopa per dedicar el títol al seleccionador espanyol Pelegrí diu que Interior hauria d'haver actuat de forma molt més contundent i amb anterioritat Col·loca deute públic al mercat a un interès més baix que fa dies © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Darrera actualització: 6 d'abril de 2020. Aquest indicador mostra el nombre total de passatgers transportats. S'entén com a passatger transportat el passatger d'un vol concret (amb un número de vol) comptat només una vegada i no diverses vegades en cada etapa d'aquest vol. Es comptabilitzen els passatgers segons l'aeroport declarant (inici o finalització del viatge), independentment de si l'han pagat o no. S'hi inclouen els passatgers en trànsit que entren o surten del vol a l'aeroport declarant, i s'exclouen els passatgers en trànsit directe. Les dades de Catalunya inclouen les arribades nacionals (entrades) i el tràfic total internacional (arribades i sortides) en els aeroports de Barcelona, Girona i Reus.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Més comunicats de rebuig la sentència contra els presos polítics Continuen les mostres de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem espanyol als presos polítics. Avui es la Plataforma per la llengua, de Romain Grau i la Llibreria 22 que ens han... Continuen, a Catalunya nord també, les mostres de rebuig a la sentència Dos nous comunicats de rebuig a la sentència dictada contra els presos polítics catalans.... Primeres reaccions a la sentència contra els presos polítics per part nord-catalana... Unitat Catalana anuncia que es presentarà a les eleccions municipals a Perpinyà Comunicat d'Unitat Catalans on anuncia que es presenta a les eleccions municipals de Perpinyà, no saben si en solitari o en alguna llista.... comunicat de la Bressola, obertes les matricules per l'UTL, continua la vaga d'urgències hospitalàries, la llista unitària d'esquerres per Perpinyà ja té nom i vídeo d'Òmnium Cultur... L'APLEC demana cita urgent al prefecte i crida a una manifestació a favor del CAPES de català La convocatòria es per demà dimecres 9 d'octubre a 17h0 davant la prefectura a Perpinyà. L'Aplec també ha escrit al president Macron.... Nova excursió per diumenge de 'Descobrir el país', comunicat Association des Défenseurs du Marché De Gros, empresonat i posat en exàmen el detingut per la mort de la jove d'Estagel... Comunicat del Col·lectiu de Professors de Català sobre el CAPES de català 2020 suprimit comunicat del l Col·lectiu de Professors de Català de l'ensenyança secundària pública.... La prefectura fa públic el calendari de les obres a la RN 116 Aquestes obres son d'envergadura, començaran dilluns vinent, duraran 7 setmanesi obligaran a tancar al trànsit completament la carretera una setmana.... Novetats a la Secció Filològica: a Optimot, Corpus de la llengua oral i Gramàtica bàsica del català un compromís amb el periodisme i amb el país
Nous fragments de converses entre José Manuel Villarejo, María Dolores de Cospedal i el seu marit, Ignacio López del Hierro, divulgades per 'Moncloa.com', revelen l'interès de l'exsecretària general del PP en conèixer el paper del seu company de partit Javier Arenas en la Fundació d'Estudis Europeus, assumpte sobre el qual el seu espòs va encarregar a l'excomissari un "dossier pagat". Llavors, el cas Gürtel apuntava ja a Luis Bárcenas i als alts dirigents del partit: Cospedal volia aconseguir informació sobre suposades operacions sospitoses fetes per l'exministre de Treball, un dels seus rivals més importants a Gènova 13. [Seguiu en directe totes les informacions sobre la reunió Cospedal-Villarejo] Precisament, Cospedal ha defensat la seva actuació a l'afirmar que només complia la seva obligació, només un dia després que Pablo Casado evités recolzar-la de forma taxativa des d'Andalusia. El digital difon aquest divendres vuit àudios amb fragments de diverses converses de Villarejo amb el marit de Cospedal, així com de la reunió que els tres van mantenir a la seu del PP al carrer de Gènova el 21 de juliol del 2009, gravacions que també poden escoltar-se a 'El Confidencial'. Totes elles versen sobre el 'cas Gürtel' i la relació de l'exministre de Treball amb Bárcenas i Gerardo Galeote (que va ser eurodiputat fins a mitjans d'aquell any). "Arenas... està d'informador, filtrant coses... El que està clar és que està recolzant a LB (Luis Bárcenas) a mort, però a mort", s'escolta dir a l'excomissari en una primera conversa amb López del Hierro, que insisteix sobre l'exministre: "La Fundació aquesta que té amb Arenas i amb Galeote....". "Allà hi ha el negoci, allà hi ha el 'bussines'", prossegueix Villarejo en un dels fragments d'aquesta conversa que va tenir lloc un dia abans de la reunió a la seu popular amb l'exsecretària general del partit, sobre qui també publica nous àudios. Villarejo, en aquesta trobada a la seu de Gènova, explica a Cospedal que "hi ha mogudes de Bárcenas que estan molt acreditades fent negocis amb Arenas i amb, i amb..." moment en el que l'exdirigent popular apunta: "Galeote". En la fundació aquesta, com es diu..." nom que l'exsecretària general i l'excomissari no recorden amb exactitud, i que és la Fundació d'Estudis Europeus, creada pel PP el 1994 i que la Fiscalia va afirmar més tard que Bárcenas hauria utilitzat per passar al PP les despeses dels seus viatges personals a l'estranger. Cospedal insisteix a saber quina informació tenen els investigadors sobre aquest assumpte. Posteriorment a aquesta trobada, els àudios revelen dos fragments d'una conversa entre Villarejo i López del Hierro el 21 de setembre, en la qual l'empresari reprèn aquest mateix assumpte: "Mira, entre Arenas, Galeote i Bárcenas tenen una fundació, que no em preguntis quina és..." "I fes-me'n un informe i això està pagat ¿eh? O sigui, això és un dossier i pagat". L'excomissari li respon que "com" cobrarà al partit, a la qual cosa el marit de Cospedal insisteix: "Tu, allà, passa el que hagis de passar. Aquest és el contingut de la conversa entre el marit de Cospedal i Villarejo: Sí, sí, jo recordo, home, que és la de...un gabinet d'influència, sí. - I.L.H: El gabinet d'influència és del germà del de Sevilla. - V: Sí, sí, el d'Arenas Bocanegra. - I.L.H: María Dolores volia tot el que puguis treure d'allà. - I.L.H: I el segon tema que volia era tot el que poguessis esbrinar, ja amb un informe (i això pagat, ¿eh?) és a dir, això un dossier i pagat. El que...una altra cosa és que quan vingui algun tio, algun empresari, o el que sigui, que en un moment determinat li digueu: escolta, doncs contracteu aquest que és de confiança. Això sí, però jo no li cobraré res al partit, clar que no... - I.L.H.: Home, això ho has de... perquè això va de debò.
En l'anomenada "nova política" es defensa un estil de lideratge ben diferent del clàssic: hi tenen cabuda els lideratges ètics, transparents, democràtics, cooperatius, horitzontals... en definitiva, tot el que fa referència a un lideratge transformacional, perquè modifica la visió de la població des del convenciment, el diàleg i els valors, no des de la imposició. No obstant, quan observem les actituds del líders occidentals davant de successos tan devastadors com els atemptats de París i les diferents reaccions que generen en la població veiem motius per preguntar-nos sobre la possibilitat real dels nous lideratges. El president Obama ja té una llarga trajectòria com a líder considerat fred, racional, escèptic, excessivament temperat, cautelós o fins i tot dubitatiu. El seu lideratge és desconcertant perquè sovint confessa els dilemes en què es troba i, alhora, realitza actuacions inèdites, com la primera visita d'un president a una presó d'alta seguretat on el vam poder veure assegut entre els presos, escoltant-los atentament. Però les enquestes mostren que aquesta actitud poc usual en un president no agrada a la majoria. El 2013 va estar a punt d'intervenir contra el règim de Baixar al-Assad, però no va arribar a fer-ho. El 2014, finalment, va intervenir, però contra l'EI, enemic d'Al-Assad. Un any després, els atemptats de París posen en dubte l'encert d'aquella estratègia, segons el parer de molts diaris nord-americans. Els titubejos d'Obama (com molta gent els anomena) i el seu reconeixement al fet que els Estats Units no són un país omnipotent que pot resoldre-ho tot, disgusta i impacienta gran part de la població. Després dels atemptats a París, el president Barack Obama ha donat tota la sensació de no disposar d'una fórmula per derrotar l'Estat Islàmic, i això és viscut com una anomalia no agradable en un país, els Estats Units, acostumat a líders que ofereixen solucions ràpides i fermes davant d'amenaces com el terrorisme. Part de la població s'impacienta per la seva reacció temperada davant dels atemptats del 13-N a París, o bé l'acusen de derrotisme. "Reacció en sordina", van destacar alguns diaris, comparant-lo amb els discursos més combatius d'alguns candidats a succeir-lo, com Jeb Bush. Mentrestant, Obama demana paciència a la població alhora que deixa entreveure que dubta sobre quina seria la millor estratègia per afrontar el terrorisme jihadista, les causes del qual escapen a qualsevol mirada reduccionista. L'estil de lideratge d'Obama contrasta amb el que Hollande ha posat en pràctica després dels atemptats, descrivint-los com un acte de guerra. Les enquestes informen que el 74% dels francesos aproven la gestió del president Hollande en aquesta crisi i el 84% accepten subordinar determinades llibertats a l'imperatiu de la seguretat. Contra alguns pronòstics, la seva actuació ha reforçat la seva credibilitat com a líder. Fins ara havia estat considerat un president "pusil·lànime" i fins i tot negligent, acomplexat, "escolà" de Merkel, líder efímer... però la seva reacció d'extrema fermesa quasi militar als atemptats del 13-N ha aconseguit que sigui percebut per la ciutadania com l'estadista adequat en el moment oportú, digne successor de Mitterrand i dotat d'una gran habilitat per reinventar-se. S'ha ubicat en una posició jeràrquica i ferma, autoritària, erigint-se en guardià d'Occident. Al contrari que Obama, s'ha mostrat sensible, líric i fins i tot ingenu, prometent victòria i cantant La marsellesa a Versalles. La massacre va suscitar en ell una reacció més pròpia d'un militar que d'un president. La psicologia social ha evidenciat que en moments de crisis agudes les persones prefereixen líders autoritaris que mostrin clarament la direcció en la qual anar perquè això disminueix la por i les angoixes que procura la incertesa. No obstant, no està demostrat que aquest tipus de líders siguin més eficaços, ja que, davant problemes complexos, no són les actuacions simples i autoritàries les que triomfen (només cal recordar les decisions de George Bush davant els atemptats de l'11-S i l'augment del terror a què van conduir amb la guerra de l'Iraq). Crec que, com a ciutadania, tenim el repte de reflexionar sobre el nostre grau de maduresa i preguntar-nos el nivell de tolerància que tenim davant líders diferents, que es permetin dubtar davant situacions difícils i compartir les seves reflexions amb els seus equips i amb la població. El dilema és si realment volem nous tipus de lideratges o si encara no és el moment d'afrontar-los. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'opció del sí i sí va guanyar en tots i cadascun dels pobles del país, però en alguns d'ells, com ara Das, a la Cerdanya, Gisclareny i Montclar, al Berguedà, Sobremunt, a Osona, Alòs de Balaguer, a la Noguera, i Forès i Senan, a la Conca de Barberà, absolutament tots els votants van optar per aquesta opció. D'aquesta manera, a Das es van recollir 82 vots pel sí i sí; a Gisclareny, 18, i a Montclar, 54; a Sobremunt, 49; a Alòs de Balaguer, 65, i a Senan, 21 i a Forès, 17. En els cas de les dues poblacions de la Conca de Barberà, i com ha passat en moltes altres poblacions petites, al voltant d'un 25% del cens ordinari no ha pogut votar perquè no té el DNI en ordre. Es tracta de municipis de segones residències on la gent s'ha empadronat però no ha fet la gestió per canviar-se el DNI. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Un dels tuitaires més punxeguts d'aquest país ho resumia amb perfecta claredat l'endemà de les municipals: el dilema de Barcelona és si vol acabar sent un Gran Lloret turístic o no. S'imposarà un model de ciutat de constructors, hotelers, turistes i cambrers (més, com a molt, congressos i logística del sud d'Europa) amb totes les seves deficiències (salaris baixos, desigualtat, una classe mitjana cada cop més prima i unes elits d'especuladors)? O farà el salt definitiu cap a una ciutat creativa, amb salaris alts i una distribució de la renda equilibrada? D'acord amb els resultats electorals de les eleccions municipals, els partidaris explícits del model especulatiu sembla que són una minoria. Si algú pot destruir i alacantinitzar o marsellitzar Barcelona, definitivament era (i és) Manuel Valls. La seva proposta estrella, fer més gratacels, resumeix i simbolitza un projecte urbà retut als peus de l'establishment barceloní més fosc i gandul. Com un hereu escampa qualsevol, recuperant el porciolisme com a modus vivendi, es tractaria de vendre's el sòl que queda, d'urbanitzar els darrers forats de la ciutat, d'explotar extensivament el clima i el sol mediterranis, per fer diners ràpids i per, de pas, transformar la metròpoli demogràficament (i políticament). L'establishment mediàtic i polític acusa l'independentisme de fer perillar la ciutat. Considerant la base cívica i participativa del moviment sobiranista, és indubtable que la realitat és completament la contrària. Ciutadans i els seus aliats (entre ells aquesta curiositat antropològica en què el PP s'ha convertit) són, amb l'expolític gal al capdavant, l'instrument més directe i perillós de destrucció de les aspiracions "noucentistes" de la ciutat. La ciutat té la potència humana, el marc geogràfic i el teixit en infraestructures i estructura urbanística per consolidar el segon model, amb un sistema productiu d'alt valor afegit. Primer, una sobirania fiscal i política més àmplia: en altres paraules, no haver de jugar amb un estat a la contra. Segon, un trencament decisiu amb unes elits que viuen de l'explotació d'un model econòmic equivocat i del contacte directe amb els reguladors estatals. (Un contacte directe, per cert, que cada cop genera menys beneficis per a ells i per a la ciutat en el seu conjunt.) El model futur de ciutat dependrà decisivament de les aliances polítiques que s'estableixin per als propers quatre anys L'equip Colau no sembla que se n'hagi sortit en aquest camí cap a una ciutat més competitiva i alhora més amable amb els seus ciutadans. Les raons d'aquest estancament (evident en els resultats electorals) són diverses. Al meu entendre, però, n'hi ha tres d'importants. En primer lloc, la decisió d'aparcar la idea de la capitalitat política de Barcelona com una possibilitat real. Sense això, malauradament, no es podran resoldre les tensions urbanístiques i econòmiques de la ciutat: sense un estat a favor, Barcelona es veu obligada a substituir totes les seves mancances amb un model econòmic (turístic i hoteler) que reforça els conflictes que l'alcaldessa diu voler resoldre. En segon lloc, una política de seguretat excessivament laxa. L'esquerra francesa va cometre el mateix error. En comptes de defensar una política de tolerància zero en matèria de delinqüència, va preferir una aproximació menys restrictiva en aquest àmbit ―una posició que va acabar empenyent una part important dels votants més febles cap al Front Nacional. En tercer lloc, una estratègia de redistribució subòptima. Avui en dia (un cop mort el comunisme soviètic), hi ha dues esquerres al món: la socialdemocràtica i la populista. Les dues volen corregir (i acabar amb) les desigualtats d'oportunitat (i, si és possible, de resultats) existents. La primera es nega a sacrificar el mercat perquè aquest, basat en la competició, impedeix que guanyin els " insiders " i els " padrone " de cada gremi, sector econòmic i/o xarxa clientelar, i crea, per tant, els mecanismes perquè hi hagi mobilitat social. La correcció del mercat es fa a través d'un sistema universal i obert de prestacions socials i, sobretot, articulant mecanismes que complementin les necessitats d'un sistema productiu competitiu (educació, una administració flexible, un sistema d'habitatge públic que, sense crear clientelisme, redueixi l'especulació i la volatilitat dels lloguers). La segona, la populista, és essencialment "intervencionista" i "regulativa". La igualtat s'intenta aconseguir prohibint la competició: congelant lloguers directament, restringint la competència en serveis públics (inclòs el transport), etc. En la seva versió més extrema, a la intervenció segueix la fragmentació dels serveis socials per barris i estrats específics: la provisió no és universal i determinada per condicions individuals objectives (finançada per un sistema impositiu progressiu) sinó per un conjunt d'indicadors que fan que determinats grups o col·lectius, sovint definits per territori, rebin un tracte diferent dels altres. I aquesta fragmentació finalment condueix a la creació d'un sistema de patrons polítics i clients electorals. Tot i que l'orientació de l'administració Colau ha mostrat més indicis de "populisme" que de "socialdemocràcia", quatre anys de govern no permeten fer un judici complet sobre les virtuts i els defectes del govern municipal actual. Tanmateix, el model futur de ciutat dependrà decisivament de les aliances polítiques que s'estableixin per als propers quatre anys. Si els comuns pacten amb socialistes i Valls, és molt probable que la gestió municipal prengui un caire populista més intens: una política de construcció de clienteles és precisament el model preferit per l'establishment especulatiu-constructor-hoteler de la ciutat, que, a canvi d'una política urbanística "generosa", no posarà traves a la multiplicació de transferències específiques i personalitzades als barris més proclius a votar Colau. Un model "populista" conviu bé amb una ciutat molt dualitzada i amb fortes desigualtats econòmiques i espacials. Sense voler ser alarmista pel que fa a les perspectives de Barcelona, aquest és el model que impera a les ciutats llatinoamericanes. Per contra, si els comuns pacten amb en Maragall, hi ha una possibilitat que la gestió municipal es democratitzi i escandinavitzi. Entenc que els estrats centrals de la ciutat que han donat suport a Esquerra demanen la construcció d'una ciutat més justa, més verda i més igual ―i que, en el seu imaginari polític, això passa per potenciar la gestió imparcial i universal dels serveis públics.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Comunicat Romain Grau, celebren a Elna, els 80 anys del naixement del primer nen a la Maternitat d'Elna, manifestació cheminots i altres treballadors ahir a Perpinyà, i vídeo de l'ANC. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. * Eleccions municpals a Perpinyà: comunicat de Romain Grau. El cap de llista de LREM, ens ha enviat un comunicat, on anuncia que ha rebut el label 'Citoyens vraiment' que atribueix el moviment 'La France vraiment', fundat per Aurélie Gros. El candidat de LREM ha signat un acord de cooperació amb aquest moviment. Podeu llegir el comunicat sencer (en francès ) clicant com sempre, al mot 'comunicat. * El Col·legi Paul Langevin en col·laboració amb l 'associació DAME celebra els 80 anys del primer naixement a la Maternitat d'Elna. Avui 7 de desembre, es compleixen 80 anys, del naixement del primer nen a la Maternitat d'Elna, una efemèride que els responsables del col·legi Paul Langevin han decidit commemorar juntament amb l 'associació DAME, que representa els fills i amics de la Maternitat d'Elna. Aquests, començaran a les 9h30 del matí amb la inauguració d'un mura l realitzat per l'artista Manuel Sierra al pati del centre educatiu amb la participació del cor Tutti Canti. També s'hi presentaran els treballs dels alumnes i els equips pedagògics (entre els quals el de català) i s'inaugurarà l'exposició ' Refugiades de lluny i de prop ' amb la col·laboració de l'Associació Catalana per la Pau. Més tard, l'actual sala polivalent passarà a anomenar-se Sala Elisabeth Eidenbenz i la coral de l'establiment hi cantarà per a celebrar-ho. Els actes de la tarda començaran a les 14h30 amb la lectura de ' Témoignages de la Retirada ' per Agnès Sajaloli, directora del Memorial del Camp de Ribesaltes i a la tarda el duo 'Cuerdas en el aire' oferirà un concert a partir de les 15h30 amb un repertori composat especialment per aquesta data. * Manifestació ahir divendres dels Cheminots pels carrers de Perpinyà. Ahir divendres els Cheminots es van manifestar des de l'estació de Perpinyà fins a la prefectura. Però no ho vanfer tots sols, ja que alguns ensenyants, treballadors del sector energetic i armilles grogues es van afegir a la manifestació. Hi havia doncs els cheminots de la CGT, de FO i de l'Unsa, una delegació de la CGT Énergie i ensenyants de segon grau. Per altre costat, la intersindical ha cridat a una nova vaga general el pròxim dimarts. * El nostre vídeo d'avui és de l'ANC publicat pel Vell Blues intitulat La força del voluntariat és la força de l' La força que ens porta al'. La força del voluntariat és la força de l'. La força que ens apropa a l '! 💪 Bon Dia Internacional del Voluntariat! Gràcies💚 👫 Si tu també vols formar part del grup de voluntariat, suma-t'hi! Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Palacios Rubios (Ávila). Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Palacios Rubios per organitzar la teva escapada rural.
El blog del teu col·legi professional Els rumors i les notícies falses ( fake news ) sempre han existit. Ara, Internet i les xarxes socials han accelerat enormement la seva velocitat de transmissió i el seu abast. Moltes fakes news surten amb una intencionalitat molt clara: desprestigiar una figura pública, una ideologia, crear una falsa realitat, guanyar diners il·lícitament... En salut, però, les fake news són molt perilloses perquè tracten una matèria molt sensible, es fan virals a molta velocitat i generen alarma i preocupació. En aquest context, els pacients s'informen en fonts fiables sobre temes de salut o cauen fàcilment en informacions errònies? Què poden fer els professionals sanitaris al respecte? Quin és el seu paper i responsabilitat? Aquests van ser alguns dels interrogants plantejats a la jornada "Com combatre les Fake News de salut a la xarxa", organitzada recentment al CoMB amb motiu del 20è aniversari del servei Web Mèdica Acreditada (WMA). Joaquim Julià-Torras, director assistencial i cap del Servei de Suport Integral – Cures Pal·liatives de l'ICO Badalona; Irene Puig, membre de la Junta directiva de l'Associació Celíacs de Catalunya; i e l Dr. Joan Escarrabill, metge pneumòleg i director del comitè de redacció de PortalClínic. A la jornada es van analitzar també, d'una banda, el paper dels mitjans de comunicació pel que fa al tractament de les fake news de salut, i de l'altra, la capacitat d'acció que tenen els organismes reguladors, com Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), el Departament de Salut, l'Agència Catalana de Consum i el propi Col·legi de Metges de Barcelona, a l'hora de posar limitacions a la difusió d'aqueses informacions falses o mancades de rigor. Entre les fake news en l'àmbit sanitari que, segurament, ha causat més impacte negatiu es troben les relacionades amb les vacunes. Andrew Wakefield va publicar a la revista The Lancet un treball fraudulent on relacionava la vacuna triple vírica amb l'autisme. Tot i que la revista es va retractar l'any 2011 i el metge va ser inhabilitat, la falsa idea que les vacunes provoquen autisme encara perdura entre part de la població i és un dels arguments dels moviments antivacunes. Les fake news són propaganda que consisteix a ocultar informació deliberadament o a difondre missatges falsos. S'emmarquen també molt sovint dins del fenomen del clickbait (aconseguir el màxim de clics a Internet amb un titular espectacular que no reflecteix necessàriament el contingut al qual enllaça), segons va denunciar el doctor Joaquim Julià-Torras. Les fake news sobre salut es propaguen a molta velocitat i tenen un gran impacte entre la població degut, en part, a les expectatives que generen. Molt sovint aprofiten que el lector probablement serà un pacient en situació de vulnerabilitat per trobar el seu filó. La prova és que a Youtube, assenyala Julià-Torra, podem trobar infinitat de vídeos on s'assegura que s'ha trobat la cura definitiva pel càncer. Hi ha canals de vídeo replets d 'informació falsa que compten amb centenars de milers de subscriptors. Però, en canvi, una institució sanitària de confiança com el DM Anderson Cancer Center no n'arriba als 30.000. Internet està consolidat com a font d'informació sobre salut i els professionals han de saber generar confiança, allargar la mà als pacients i no jutjar-los per les coses que aprenen a partir dels mitjans i les xarxes La lluita per la visibilitat a la xarxa és ferotge. Des del món científic, va recordar Julià-Torras, "veiem que no juguem en les mateixes condicions, ni amb les mateixes armes i que tenim la balança molt desequilibrada". ¿Com crear un missatge més atractiu, i que a la vegada sigui rigorós, que la idea d'haver descobert una solució fàcil i definitiva per al càncer o la SIDA? Bata blanca vs l'algoritme de Dr. Tot i que el fenomen de les fake news en salut no és recent, hi ha dos factors nous. Per una banda, la bata blanca ha perdut part de la seva autoritat i ara els professionals han de guanyar-se la confiança i la credibilitat d'uns pacients cada cop més apoderats, que cerquen informació a Dr. A Internet, els pacients poden trobar-hi informacions alarmistes i també aquells missatges que desitjarien escoltar de la veu del seu metge, com cures ràpides o remeis miraculosos. Per una altra part, tal com analitza Joan Escarrabill, "ens enfrontem a unes tecnologies digitals que impliquen una visibilitat permanent, que tenen memòria perpètua i que tenen per darrere uns algoritmes que no controlem de cap manera. Aquesta tecnologia té una gran capacitat de fragmentació i personalització i permet sobrecàrregues d'informació molt importants". Tan és així, que el pacient, tot i que es pot creure molt informat perquè té a l'abast una gran quantitat de dades que no pot analitzar correctament, en el fons està més aviat desinformat. WhatsApp és el canal a través del qual es comparteix més quantitat d'informació errònia sobre salut, segons conclou l' informe EHON ¿Cómo actuar frente al Dr. Per exemple, hi ha molts grups de Facebook i de Whatsapp on pacients amb celiaquia comparteixen informació d'interès. Irene Puig i l'equip de l'Associació Celíacs de Catalunya ha tingut accés a alguns d'aquests grups i hi han detectat missatges incorrectes i potencialment perillosos. La desinformació pot tenir greus conseqüències en la salut. En el cas de les persones celíaques, com explica Puig, no seguir una dieta adequada podria provocar osteoporosi, anèmia, problemes intestinals, etc. Què poden fer els professionals Els pacients no poden restar sols. "La realitat és que el món cada cop està més polaritzat entre bons i dolents, vertader i fals... I, en medicina hi ha una certa escala de grisos que no tothom té la capacitat per comprendre de la mateixa manera", va recordar la Dra. Els algoritmes generen un biaix cognitiu i afavoreixen que a les nostres xarxes socials només hi apareguin missatges que ens impacten perquè coincideixen amb les nostres creences inicials. Per Escarrabill, l'única manera de "neutralitzar" les fake news és treballant conjuntament professionals de la salut i pacients, implicats en la creació de solucions útils i que generin confiança, tal com s'està fent des del web divulgatiu sobre salut PortalClínic. Arce planteja algunes preguntes als professionals de la salut: on estan els pacients?, on cerquen la informació relacionada sobre salut?, qui són els seus referents? La tasca dels professionals no hauria d'anar més enllà de diagnosticar i curar? Internet està consolidat com a font d'informació sobre salut i els professionals han de saber generar confiança, allargar la mà als pacients i no jutjar-los per les coses que aprenen a partir dels mitjans i les xarxes. Els professionals han de ser proactius i contrarestar els continguts erronis i perillosos que circulen. I cal fer-ho des de l'empatia i l'emoció. XXI i les coses ara són d'aquesta manera". Per a la pediatra, els professionals haurien de ser "referents en informació i educació sanitària". "I si els nostres pacients estan a les xarxes, doncs potser nosaltres hem d'entrar en aquest fòrum, encara que ens sigui incòmode. Les notícies falses afecten les decisions de salut i això no és una qüestió menor, afirma Arce. "Afecten l'acceptació de les vacunes, i qui diu vacunes, diu tractaments davant del càncer o d'altres malalties". Julià-Torras aposta per treballar la confiança dels pacients en els professionals, millorar l'educació sanitària, proporcionar als pacients llocs segurs i acreditats, perseguir el frau i, en el cas de les vacunes, per exemple, crear "brigadistes" anti-anti-vacunes entre la societat. Els professionals tenen, doncs, a la seva mà, la responsabilitat d'informar els pacients sobre quines són les fonts d'informació fiables -afirma Puig- com les webs mèdiques amb acreditacions de confiança, les associacions mèdiques, els instituts oficials, blogs que es basen en l'evidència científica i no només en experiències personals... i també ensenyar-los, de manera concreta, on no han de buscar informació. Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Esteu comentant fent servir el compte Google. Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic. per estar al dia de l'actualitat del Col·legi
Abertoir és l'únic festival de terror de Gal·les i és membre de la Federació Europea de Festivals de Cinema Fantàstic. A més de projectar noves pel·lícules de terror de gran pressupost, les pel·lícules clàssiques i independents formen una part important i important de la programació del festival. Cada any se celebra un concurs de curtmetratges que mostra curtmetratges de terror i fantasia de tot el món. A més de projeccions de cinema, el festival ofereix regularment concerts, espectacles de teatre i classes magistrals en la seva programació. Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats.
El fill de l'exconsellera de la Generalitat Meritxell Borràs, encausada per l'1- O, s'ha postulat per liderar una llista independentista per a les eleccions municipals del mes de maig que ve a la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat. Bernat Asensio Borràs, de 22 anys, ha presentat la seva candidatura al procés de primàries emparat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per escollir un candidat independentista a la ciutat, que és un dels principals bastions del PSC a l'àrea metropolitana de Barcelona, sota el govern de la socialista Núria Marín. Entre les 25 persones que s'han postulat fins al moment per encapçalar la llista que surti d'aquestes primàries, que es dirimiran el 2 de febrer, figuren també diversos representants del PDECat a la ciutat, com l'actual portaveu de la formació a l'Ajuntament, Jordi Monrós, o Eliseu Esterlich. La direcció del PDECat va descartar en el seu moment sumar-se al procés de primàries que sí que ha avalat l'ANC perquè considera que "divideix" l'independentisme. "Aquesta candidatura té tot el que a casa m'han ensenyat sempre: la igualtat d'oportunitats i l'apoderament de les persones davant dels reptes amb què es troben durant la seva vida", ha assegurat Bernat Asensio en l'explicació de la seva proposta. El candidat ha dit que el seu projecte representa un objectiu comú, el del "somni d'un poble que només busca la llibertat". "Com deia sempre l'avi, tot ho pots aconseguir amb força, voluntat i amor propi", ha afegit. L'avi a qui es refereix Asensio és Jacint Borràs, que va ser un dels fundadors de CDC, partit en què anys després va entrar a militar la seva filla, Meritxell Borràs, que va abandonar la política després de passar un mes en presó preventiva per la seva implicació en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la posterior declaració d'independència. Per aquests mateixos fets, Borràs s'asseurà al banc dels acusats del Tribunal Suprem acusada de desobediència i malversació, delictes pels quals la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat li demanen una pena de set anys de presó.
La selecció es va trobar a Kiev amb un equip superior, com és el d'Ucraïna, i un àrbitre letó gens encertat anomenat Andrejs Sipalio. Va caure per 5 a 0, amb 3 penals en contra, dos d'ells en el temps de descompte de la 2a part. El president de la UEFA, Michel Platini, es trobava present l'estadi, pel que deuria agafar nota del que va passar. Parlar de l'actuació arbitral sempre sembla una excusa, però en ocasions no es pot passar per sobre d'aquest tema. Els locals van sortir molt forts, aprofitant algunes errades que es van produir en la línia defensiva. Només va necessitar 2 minuts perquè Gusiev enviés amb el cap la pilota al travesser. Fernando Silva, en el 5', va ser providencial posant el peu abans que rematés Yarmolenko quan es trobava sol davant Gomes. El gol s'intuïa per tal com s'estava desenvolupant el matx. El mateix davanter local va enviar una segona pilota al travesser i en la següent jugada Milevsky va enviar l'esfèrica massa alta a porteria buida. El públic, recordant encara la darrera derrota, va començar a xiular al seus jugadors per les constants errades, fins que va arribar el gol de Milevsky, precedit d'una falta dubtosa i quan es trobaven dues pilotes sobre el terreny de joc. En la represa el joc d'Andorra no va tenir res a veure amb el que s'havia vist en la primera part, amb les línies millor cobertes i sense errades defensives. Fins el 60' no es va produir la primera ocasió ucraïnesa, amb un potent xut de Chygrynsky que va enviar a córner Gomes amb una espectacular estirada. El conjunt local continuava sense trobar espais, el que provocava que en moltes ocasions es precipitessin en les seves accions. El rival estava controlat, però l'àrbitre es va voler convertir en protagonista del partit. Primer amb un penal excessivament rigorós de Silva sobre Milevsky, que es va encarregar de materialitzar Shevchenko. Milevsky va errar una nova ocasió amb una mala rematada que es va escapar per sobre el travesser quan només havia de tocar l'esfèrica per introduir-la dins la porteria. Quan semblava que amb aquest marcador conclouria el partit, en el temps de descompte Vales va fer caure de forma clara a Milevsky dins l'àrea, que va suposar un nou penal, amb el mateix jugador fent el llançament per fer el quart. Però aquí no acabaria la cosa, ja que a Sipailo encara li va donar temps d'assenyalar una nova pena màxima, novament de Vales. Un xut proper li va rebotar al braç, quan el tenia enganxat al cos, fet que va ser considerat com a penal. Seleznov va ser l'encarregat de tancar el marcador. A part de la derrota, la targeta groga que va veure Marc Pujol el farà ser baixa pel matx de dimecres contra Kazahkstan per sanció. Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Si vols contactar amb un professional API a Cànoves i Samalús
MADRID, 2 maig (EUROPA PRESS) - El tennista serbi Novak Djokovic prepara la seva defensa del títol en el Mutua Madrid Open, quart Masters 1.000 de la temporada, enmig d'una temporada irregular necessitada de victòries, un 2017 en el qual reconeix el gran "inici" d'un Rafa Nadal que sens dubte és el rival a batre sobre la terra batuda. "Rafa ha tingut un gran inici de temporada, va estar molt a prop de guanyar l'Obert d'Austràlia i està sent molt perillós sobre terra batuda, on ja ha guanyat dos títols. És la seva millor superfície, sense cap dubte", ha afirmat en una entrevista amb els mitjans oficials del torneig madrileny. 'Nole' elogia així un Nadal que arribarà a la Caixa Màgica la setmana vinent després d'aixecar per desena ocasió els títols de Montecarlo i Barcelona. Encara que no estarà present a la capital espanyola, el serbi també destaca el retorn després de lesió del suís Roger Federer, campió aquest any a Austràlia, Indian Wells i Miami. "Federer va demostrar a Melbourne el gran campió que és, tornant després de sis mesos de baixa per guanyar un altre títol. És bo per al tennis tenir-lo de tornada en el circuit", ha afirmat. Tornant al Mutua Madrid Open, Djokovic ha recordat la passada edició, on es va coronar davant Andy Murray. "Portava sense jugar un parell de temporades a Madrid, així que va ser positiu per a mi tornar. Va ser una setmana fantàstica, vaig tenir durs rivals i vam disputar grans batalles, especialment la final davant Murray, que va establir en certa mesura les bases per a la resta de la temporada", ha dit. "Cada torneig és diferent però guanyar a Madrid, que és un gran Masters 1.000, em va donar confiança i va ser interessant recuperar-me tan aviat en perdre de manera prematura a Montecarlo", ha afegit, reconeixent la importància que va tenir aquella victòria en el seu posterior triomf a Roland Garros, on va tancar el seu particular 'Grand Slam'. D'altra banda, el de Belgrad s'ha referit al domini del 'Big 4' a Madrid i a la temporada de les promeses que truquen a la porta. "No sabia que haguéssim guanyat cada edició del torneig des del 2007. És una cosa molt especial, per descomptat. Puc dir que no m'ha estat res senzill guanyar les dues vegades que ho he aconseguit, ja que sempre vaig tenir partits duríssims i grans rivals", ha indicat. "Sens dubte estan trucant a la porta (l'anomenada 'Next Gen ATP') i posant-nos en problemes. Crec que ve un gran moment per al tennis masculí amb jugadors en la cimera i la següent generació en ascens. Són ingredients per produir grans històries aquesta temporada, com ja hem vist en els primers mesos", ha finalitzat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Al contrari del que ens han venut els contes de fades des que érem al bressol, ser reina a l'edat mitjana no devia ser cap ganga. Volia dir casar-se per raons d'estat, separar-se de la família (sovint, també, del país d'origen) i viure sempre vigilada. En aquests casos, tenir algú al costat que t'ajudés i t'estimés com una mare no devia tenir preu. I Constança de Sicília va tenir aquesta sort amb Bella d'Amichi. Bella i el seu marit eren membres de la noblesa calabresa. Ella va tenir cura de Constança, filla del rei Manfred I de Sicília, des que era molt petita. Com que la princesa era òrfena de mare, el paper de dama de companyia va anar molt més enllà del que seria normal: no solament servia la noia, sinó que pràcticament l'estimava i l'educava com si fos la seva filla. De fet, Bella tenia un fill propi que només tenia dos anys menys que la princesa. Es deia Roger i va heretar el nom del poble del seu pare com a cognom: Lauria (o Llúria). El 1262, Bella i Roger van formar part de la comitiva que va acompanyar Constança, de catorze anys, a casar-se amb el futur rei Pere el Gran. A la seva cort, a Roger el van educar els cavallers, i Bella va continuar al costat de la princesa. Va ser l'encarregada d'organitzar i gestionar l'entorn de la noia, i a ella mateixa se li van assignar quatre servidores i una mula. Se sap que va moure cel i terra per ajudar-la a quedar-se embarassada –buscant ajuda mèdica i divina– i que va estar al seu costat a València mentre paria l'hereu, Alfons. Bella també va viure prop de Constança el naixement de la resta dels seus fills; van patir juntes les absències dels marits i també estaven juntes quan el rei va nomenar almirall Roger de Llúria. En el parlament, Pere la va elogiar públicament: "En Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós." No se sap quan ni on va morir Bella d'Amichi, però ha quedat per a la història la seva relació amb Constança i la tendresa que tenia pel seu fill Roger. I les paraules de Ramon Muntaner a la seva Crònica, on la va descriure com una "sàvia dona e bona". Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La companyia reverteix a la plantilla la xifra rcord de 254 MEUR obtinguts el 2018 Martorell.-Seat destinar als treballadors part dels beneficis obtinguts el 2018, incrementant la paga extraordinria en un 49%. Segons ha anunciat la companyia aquest dimecres, la plantilla rebr una paga de beneficis de 1.068 euros bruts, mentre que lany passat lingrés extra va ser de 716 euros. Seat reverteix així als treballadors els 254 milions deuros (MEUR) de beneficis obtinguts el 2018, una xifra rcord que suposa un increment del 33,4% respecte lany anterior. El Grup Volkswagen va presentar ahir dimarts els resultats de la firma amb seu a Martorell, destacant que lúltim any Seat va assolir un volum de negoci de 10.202 MEUR i va vendre 517.600 vehicles, un 10,5% més que el 2017. LArona, amb gairebé 100.000 unitats entregades, va ser un dels models que va disparar les vendes de la marca durant lúltim any, situant aquest vehicle com el tercer SUV urb més venut dins la gamma.Pel que fa a aquest 2019, durant els dos primers mesos de lany, les vendes mundials de Seat continuen a lala. Entre gener i febrer, la companyia ha distribut la xifra rcord de 88.900 vehicles, fet que representa un 12,8% més que durant el mateix període del 2018. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que no li agrada utilitzar la xarxa social Twitter però que es veu obligat a fer-ho perquè la premsa és "deshonesta" i ell ha d'escriure els seus missatges per "corregir" els periodistes. Tinc altres coses que podria estar fent", ha explicat el pròxim mandatari dels Estats Units, en una entrevista concedida a la cadena de televisió Fox News. "Però la premsa em tracta de manera deshonesta, de manera molt deshonesta, i és l'única manera en la qual puc expressar-me i corregir", ha assegurat. Trump ha explicat que amb les xarxes socials estarà en contacte amb "al voltant de 50 milions de persones", entre Twitter, Facebook i Instagram, per la qual cosa si algú el "malinterpreta", confia a tenir com a mínim "una manera de dir que és una declaració falsa". "Si la premsa fos honesta, que no ho és, no usaria Twitter en absolut. No hauria de fer-ho", ha subratllat. El president electe també ha parlat de la possibilitat de traslladar la sala de premsa de la Casa Blanca a una altra lloc i ha dit que ho havien estudiat perquè tenen moltes sol·licituds de periodistes per a la cobertura informativa i hi ha poc espai. "La sala és molt petita i simplement volíem traslladar-la en una altra sala més gran, en una altra zona nova, no en la mateixa zona i la premsa es va tornar boja. Llavors jo vaig dir: No la traslladem", ha indicat, abans d'advertir que "algunes persones" dels mitjans no accediran a la sala de premsa de la Casa Blanca perquè hi ha "massa" periodistes que volen estar acreditats. "Haurem d'elegir i decidir les persones que podran estar a la sala (de premsa) i segur que hi haurà persones que es queixaran", ha assegurat. El president electe ha subratllat que el seu equip havia ofert una sala de premsa amb més capacitat i s'ha mostrat segur que els reporters "suplicaran" finalment que els portin a una sala més gran. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés