Datasets:

projecte-aina

/

catalan_general_crawling

like 0

Follow

Projecte Aina 127

D'acord amb l'article 34 de la Llei 6/2001, de 21 de desembre, Orgànica d'Universitats, les universitats, conjuntament amb els títols oficials poden impartir ensenyaments que portin a l'obtenció d'altres títols. D'acord amb l'article 14 de la Llei d'Universitats de Catalunya, l'educació superior al llarg de la vida ha de permetre una formació universitària i l'actualització de coneixements i habilitats, i defineix aquesta formació com element de l'espai europeu d'ensenyament superior. L'article 160 dels Estatuts de la UPF estableix que correspon al Consell de Govern establir la denominació dels títols, els requisits d'accés i el procediment d'aprovació i de finançament i vetllar perquè l'oferta de programes, amb independència de l'òrgan acadèmic o instrumental de la Universitat que els gestioni, sigui coherent i complementària a la dels estudis oficials de postgrau que ofereix la UPF. També li correspon regular el format i el contingut dels títols i diplomes dels programes de formació al llarg de tota la vida. D'altra banda, els Estatuts estableixen que aquests ensenyaments es poden oferir amb caràcter interuniversitari i es poden desenvolupar en col·laboració amb altres institucions o entitats mitjançant conveni. La normativa vigent a la UPF sobre aquesta matèria data de l'any 1991, i tot i que a la pràctica la majoria d'estudis propis s'han adequat els ensenyaments, cal establir a nivell normatiu diferents aspectes d'aquests ensenyaments per a garantir, tant als centres integrats com als centres adscrits a la UPF, l'assimilació en els requisits d'accés i nombre de crèdits al que estableix pels estudis oficials de màster el Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre, i per ensems, el concepte de crèdit europeu establert pel Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre. Un altre objectiu de la nova norma és l'assegurament de la coherència de l'oferta formativa de la Universitat mitjançant l'assignació de la responsabilitat dels estudis propis de grau i postgrau als òrgans acadèmics responsables de l'àmbit corresponent, així com regular la seva participació en el procés d'aprovació d'aquests estudis propis. Així mateix, la Universitat ha de garantir la qualitat acadèmica d'aquests ensenyaments que, malgrat la seva no oficialitat, tenen una gran demanda social i dels ocupadors i un prestigi que cal preservar. L'aprenentatge al llarg de tota la vida és un dels objectius de les universitats i per això cal establir uns procediments objectius de gestió tant pels centres integrats com pels centres adscrits. Aquests procediments han de permetre respondre de manera àgil a les demandes de formació acadèmica o professional. 1.1 Els estudis propis de la Universitat Pompeu Fabra són ensenyaments adreçats a donar una formació universitària adequada i complementària dels ensenyaments oficials universitaris, que permeten l'obtenció de coneixements i habilitats, i que donen lloc a un títol propi de la Universitat. Poden tenir caràcter interuniversitari. 1.2 En funció de la seva durada, dels requisits d'accés i del títol propi a què donen lloc es classifiquen en: 1.3 Els ensenyaments que condueixen a títols propis diferents dels previstos en aquesta normativa seran aprovats pel Consell de Govern. 1.4 Els títols propis de la UPF no poden portar confusió amb els títols oficials pel seu contingut ni poden portar una denominació coincident amb un títol oficial o amb especialitats reglades. El reconeixement d'assignatures estarà subjecte al que regulin les normatives acadèmiques de la UPF. Els diplomes de grau i els cursos de grau 2.1 Els diplomes de grau són estudis de nivell de grau en els quals cal cursar un mínim de 60 ECTS. La seva durada serà, almenys, d'un curs acadèmic. 2.2 Els cursos de grau són estudis de nivell de grau amb una càrrega lectiva inferior a 60 ECTS i superior a 10 ECTS. 2.3 El títol a què donaran dret serà, en el cas dels diplomes de grau, el de "Diploma d'Especialista en (nom del diploma) per la Universitat Pompeu Fabra", i en els cursos de grau, el de "Curs d'Especialista en ( nom del curs ) per la Universitat Pompeu Fabra" 3.1 Els màsters s'adrecen a aquelles persones que vulguin assolir una especialització acadèmica o professional en determinats àmbits del saber. Comprendran, com a mínim, 60 crèdits ECTS i la seva durada lectiva serà, almenys, d'un curs acadèmic. 3.2 El títol al que donarà dret serà el de "Màster en ( nom del màster ) per la Universitat Pompeu Fabra". Els diplomes de postgrau i els cursos de postgrau 4.1 Els diplomes de postgrau i els cursos de postgrau són estudis amb la mateixa orientació i finalitat que els màsters, en els quals cal cursar un mínim de 30 crèdits ECTS, en el primer cas i de 10 crèdits ECTS en el cas del cursos de postgrau. 4.2 El títol a què donen dret serà, en el cas dels diplomes de postgrau, el de "Diploma de Postgrau en ( nom del postgrau ) per la Universitat Pompeu Fabra", i en els Cursos de Postgrau, un títol lliurat per la Universitat que no podrà portar confusió amb els títols regulats en aquest article. Amb el terme "altres estudis" s'entenen aquells cursos o activitats docents, que per les seves característiques no estan inclosos en els anteriors i que poden donar lloc a un certificat de superació o d'assistència. Els "altres estudis" presentats pels centres integrats de la UPF es regiran per aquesta normativa. Els "altres estudis" presentats pels centres adscrits es regiran per les seves pròpies regulacions. També s'inclouen en aquest epígraf els "Mínors", com a formació complementària dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra en una àrea de coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal dels seus estudis. Capítol II Organització i procediment d'aprovació 6.1 Els estudis propis de la UPF s'organitzen per les unitats acadèmiques que els han proposat. 6.2 En el cas d'estudis propis interuniversitaris s'estarà a allò que s'hagi previst en el conveni de col·laboració. 6.3 En el cas dels estudis propis proposats per centres adscrits, l'organització correspondrà als respectius centres sense perjudici d'establir convenis de col·laboració amb la UPF. En el cas que la proposta sigui conjunta de dos centres adscrits, un d'ells en serà l'organitzador i el que en faci tota la tramitació davant la UPF. Proposta i òrgans competents d'aprovació 7.1 Els Diplomes i cursos de grau són aprovats per la Comissió d'Ordenació Acadèmica a proposta de les unitats acadèmiques de la Universitat en el marc de les Unitats de Coordinació Acadèmica (UCA), als efectes d'assegurar la coherència de l'oferta formativa d'aquell àmbit. 7.2 Els màsters, diplomes de postgrau i cursos de postgrau són aprovats per la Comissió de Postgrau i Doctorat a proposta de les unitats acadèmiques de la Universitat en el marc de les Unitats de Coordinació Acadèmica (UCA), als efectes d'assegurar la coherència de l'oferta formativa d'aquell àmbit. La proposta també pot procedir dels centres adscrits a la UPF. Així mateix, es podran atendre iniciatives d'altres entitats sempre que els ensenyaments permetin complementar l'oferta de la UPF. En ambdós casos el vicerector o vicerectora competent en matèria de docència haurà de validar les propostes que provinguin dels centres adscrits i que hauran d'arribar amb l'informe favorable de l'òrgan corresponent del propi centre. El vicerector o vicerectora competent estudiarà les propostes conjuntament amb la persona responsable de la coordinació dels centres adscrits, amb l'informe previ favorable del responsable de l'UCA de l'àmbit vinculat a la proposta. 7.3 Els "altres estudis" són d'iniciativa del professorat i requereixen la conformitat del responsable de l'UCA corresponent. En el cas dels mínors la proposta i els òrgans competents d'aprovació seran aquells que reguli la seva normativa específica. 7.4 Correspon al Consell Social aprovar el preu de matrícula dels estudis propis organitzats per la Universitat. En el cas dels centres adscrits, l'aprovació del preu correspon al titular del centre. 7.5 La UPF farà pública l'oferta i difondrà la informació dels estudis propis que s'impartiran. Les unitats acadèmiques col·laboraran en aquesta activitat de promoció. La difusió i promoció dels "altres estudis" correspondrà a la unitat que els organitza. En el cas dels centres adscrits, la promoció i difusió la faran el mateixos centres sense perjudici d'arribar a acords de col·laboració amb la UPF. Les propostes diplomes i cursos de grau es presentaran davant la Comissió d'Ordenació Acadèmica, llevat casos excepcionals, abans del mes de març del curs anterior al qual es volen impartir. Les propostes de màsters, diplomes de postgrau i cursos de postgrau es presentaran davant la Comissió de Postgrau i Doctorat, en els mesos de novembre o març del curs anterior al qual es volen impartir. Les propostes dels "altres estudis" s'hauran de comunicar als òrgans competents amb suficient antelació al seu inici. Els centres adscrits faran arribar les seves propostes a la unitat de l'Àrea de Docència encarregada de la tramitació amb antelació suficient per a donar compliment al termini establert a l'apartat 8.1. 8.3 Les propostes de diplomes i cursos de grau, màsters, diplomes de postgrau i cursos de postgrau aniran acompanyades d'una memòria que indicarà, com a mínim, la següent informació: 8.4 Les propostes, llevat de la dels "altres estudis" aniran acompanyades del vistiplau del responsable de l'estudi i del responsable de la UCA en la que es desenvolupi l'activitat o del responsable acadèmic del centre adscrit. 8.5 En cas de programes inteuniversitaris o amb altres entitats s'establiran els termes de la col·laboració en un conveni, que s'adjuntarà a la proposta, en el que caldrà contemplar els següents aspectes: Per a la renovació de les propostes de títols propis caldrà presentar una memòria de renovació en la que es recullin només els aspectes que queden modificats en relació a la memòria original i que afectin als apartats següents: Els responsables de l'organització de diplomes de grau, màsters o diplomes de postgrau realitzaran enquestes de valoració dels ensenyaments entre els matriculats, d'acord amb el model d'enquesta que estableixi la universitat, els resultats de la qual seran tramesos pel director o directora de l'estudi a l'òrgan acadèmic responsable 11.1 Els estudis propis organitzats per la Universitat s'hauran d'autofinançar i hauran de presentar un avantprojecte de pressupost ajustat al model normalitzat. Aquest avantprojecte contemplarà les condicions econòmiques acordades pels òrgans de govern de la Universitat pels estudis organitzats per unitats acadèmiques de la UPF i pels coorganitzats per la UPF i altres centres. En el cas dels "altres estudis" hauran de comptar amb el vistiplau de les direccions del Campus on es realitzi l'activitat. L'avantprojecte incorporarà la retribució per les activitats docents i de direcció d'estudis propis. Aquesta retribució no es podrà incrementar en funció del resultat econòmic del curs. Aquest avantprojecte haurà de preveure els costos d'expedició del títol. Acabat el procés de matrícula o preinscripció, si és el cas, el director o directora de l'estudi propi presentarà un projecte de pressupost, ajustat al model normalitzat, que asseguri la seva viabilitat. Els responsables de la iniciativa s'hauran de comprometre a ingressar, com a mínim, els recursos necessaris per fer front al cost de professorat i al canon corresponent, normalment un % dels ingressos, fixat per la normativa de canons. Les diferents comissions encarregades de la tramitació autoritzaran l'inici d'activitats dels estudis a què fan referència els articles 2 i 3 d'aquesta normativa, que comporta l'aprovació de l'expedient de modificació de crèdit pressupostari. Al final de cada curs acadèmic, el director o directora de l'estudi presentarà davant la gerència, per a la seva aprovació, la liquidació del pressupost de cada estudi. Caldrà tendir a la col·laboració d'entitats externes per a la concessió de beques, la realització de pràctiques o qualsevol altre tipus de col·laboració. Serà requisit previ la signatura d'un conveni entre les parts que prevegi les aportacions econòmiques. Els centres adscrits abonaran a la Universitat les tarifes per estudis propis i els seus estudiants abonaran el preu per tutela acadèmica dels estudis propis aprovades pel Consell Social, d'acord amb el procediment que s'estableixi. Capítol IV Direcció dels estudis i professorat 12.1 Cada estudi propi tindrà assignat un director o directora que serà responsable del manteniment de la qualitat de l'ensenyament i coordinarà el professorat i l'atenció personalitzada als alumnes. 12.2 La funció de director o directora recaurà en professors a temps complet de la UPF. En el cas dels centres adscrits haurà de ser un professor del centre o una persona degudament qualificada. 13.1 En el cas dels estudis propis organitzats pels centres integrats de la Universitat, un mínim del trenta per cent del professorat de l'estudi ha de tenir dedicació a temps complet. En cas de no donar-se aquest mínim, caldrà justificar-ho. 13.2 Les activitats docents corresponents als estudis propis no computaran als efectes de la dedicació docent del professorat. 13.3 Els centres adscrits hauran de garantir un professorat de qualitat i amb experiència en la matèria impartida. 14.1 Els diplomes i cursos de nivell de grau determinaran en cada cas els requisits previs de titulació o d'experiència professional 14.2 El títol de màster requerirà com a requisit previ estar en possessió d'un títol universitari oficial de grau (graduat o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits) o un altre expedit per una institució d'educació superior de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior que facultin en el país expedidor del títol per a l'accés a ensenyaments de màster. 14.3 Com a norma general, els diplomes de postgrau i els cursos de postgrau requeriran com a requisit previ estar en possessió d'un títol universitari oficial de grau (graduat o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits) o un altre expedit per una institució d'educació superior de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior que facultin en el país expedidor del títol per a l'accés a ensenyaments de postgrau. Excepcionalment es podrà proposar a la Comissió de Postgrau i Doctorat l'admissió de professionals relacionats amb la corresponent especialitat. 14.4 Tant als màsters com als diplomes i cursos de postgrau hi podran accedir els titulats conforme a sistemes educatius aliens l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior sense necessitat de l'homologació dels seus títols, prèvia comprovació per la Universitat de que acrediten un nivell de formació equivalent als corresponents títols universitaris oficials espanyols i que faculten en el país expedidor del títol per a l'accés a ensenyaments de postgrau. L'accés per aquesta via no implicarà, en cap cas, l'homologació del títol previ del qual estigui en possessió l'interessat, ni el seu reconeixement a altres efectes que els de cursar el títol propi corresponent. 14.5 Els requisits d'admissió als "altres Estudis" es regiran, si s'escau, per la seva normativa específica. 15.1 Una vegada formalitzada la matrícula només serà admesa la renúncia per causes derivades de l'actuació de la universitat i només en aquest cas l'estudiant tindrà dret a la devolució de l'import de matrícula. 15.2 L'import a abonar en el cost dels crèdits reconeguts, en concepte de matrícula, serà proposat en la memòria pel director de l'estudi propi, si bé com a mínim serà del 25% de l'import de cada crèdit. 16.1 Per a l'obtenció dels títols propis de la UPF s'exigirà la superació, per mitjà del corresponent procés d'avaluació, dels estudis i activitats acadèmiques que el conformen. En el cas que s'estableixin terminis per a la superació del programa o per al lliurament de treballs caldrà fer-ho constar i fer-los públics, juntament amb el mètode d'avaluació, en el moment de la difusió dels estudis. 16.2 Es pot efectuar una avaluació global del seguiment del programa sense haver de qualificar cada una de les matèries o continguts que l'integrin. 17.1 Els alumnes matriculats als estudis de postgrau a què fan referència els articles 2 i 3 d'aquesta normativa podran sol·licitar el reconeixement dels crèdits cursats en altres estudis propis o oficials, ja sigui de la UPF o d'altres universitats, fins a un límit del 60% del total dels crèdits necessaris per a l'obtenció del títol. 17.2 Les sol·licituds seran resoltes de conformitat amb el procediment previst per al reconeixement de crèdits en els estudis oficials de grau i postgrau. 18.1 Una vegada formalitzades les actes de qualificació del curs se sol·licitarà al Servei de Gestió Acadèmica l'expedició dels títols, diplomes o certificats, segons correspongui, per a les persones que l'hagin superat. Pel que fa als estudis organitzats pels centres adscrits, serà cada centre l'encarregat d'expedir els seus títols, diplomes o certificats. L'expedició dels títols dels estudis propis gestionats conjuntament amb altres entitats es regirà per allò acordat al conveni de col·laboració. 18.2 Els títols dels programes de màster, els dels diplomes de postgrau i els dels cursos de postgrau incorporaran el següent contingut: 18.3 Els títols de diploma de grau, màster i de diploma de postgrau es podran expedir en català, castellà i anglès, i d'acord amb les indicacions de la direcció dels estudis, en alguna de les altres llengües de la Unió Europea, per causa justificada i a sol·licitud escrita de la persona interessada. 18.4 Els títols portaran la signatures preimpresa del rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui, la signatura original del director o directora del programa i la de la persona titulada. En el cas de títols expedits pel centres adscrits, la signatura del director o directora del programa podrà ser substituïda per la del més alt càrrec acadèmic o càrrec administratiu del centre. 18.5 El preu específic a abonar pels estudiants per a l'expedició del títol propi de postgrau es considera abonat juntament amb el pagament de la matrícula. Nogensmenys, l'expedició de duplicats del títol donarà lloc al cobrament del preu públic que determini el Consell Social. 18.6 La Universitat portarà un registre del títols propis expedits pels centres integrats i pels adscrits. 18.7 Correspon al vicerector o vicerectora competent en matèria de docència l'autorització del format gràfic d'aquests títols. La gestió econòmica i pressupostària que es deriva d'aquesta norma s'ha d'ajustar a les Bases d'execució del pressupost de la UPF del corresponent exercici. Quan aquesta normativa fa referència a centres adscrits es refereix als centres docents d'ensenyament superior adscrits i als centres de recerca adscrits com instituts universitaris. El vicerector o vicerectora competent en matèria de docència dictarà d'acord amb les unitats administratives implicades el procediment i terminis anual per a la sol·licitud i resolució dels tràmits que afecten a aquesta normativa. La Universitat establirà mecanismes d'avaluació de la qualitat dels estudis propis de màster i de postgrau. Es deroguen les Normes que regulen els estudis propis de la Universitat Pompeu Fabra aprovades per Acord de la Comissió Gestora de 16 de setembre de 1991, 12 de maig de 1994 i de la Junta de Govern de 16 de febrer del 2000; l'Acord de la Junta de Govern de 6 de febrer del 2001 de regulació dels títols propis de la UPF; l'Acord de la Junta de Govern de 16 de febrer del 2000, que aprova la Normativa reguladora del procediment per a l'autorització dels estudis de postgrau dels centres d'ensenyament superior adscrits a la UPF; i la darrera frase de l'apartat 7.4 de la Normativa per a l'adscripció de centres docents d'ensenyament superior a la UPF, aprovada per Acord de la Junta de Govern de 4 de febrer de 1998. Amb caràcter general, aquestes normes entraran en vigor a partir de l'endemà de la seva aprovació. En el cas dels títols propis presentats pels Centres Adscrits, aquesta normativa serà d'aplicació en l'oferta acadèmica del curs 2019-20. (Veure aquí la normativa aplicable en el cas dels títols propis presentats pels Centres Adscrits fins el curs 2019-2020).

El repositori institucional recull, difon i preserva la producció intel·lectual en format digital que resulta de l'activitat acadèmica i investigadora de la UPF, les revistes científiques i les publicacions institucionals. La seva finalitat és contribuir a augmentar l'impacte de la investigació feta a la UPF i preservar la memòria intel·lectual de la UPF. Seleccioneu una comunitat per explorar-ne les col·leccions.

D'acord amb la normativa d'adscripció dels centres docents d'ensenyament superior a la UPF, aprovada per acord de Junta de Govern de 4 de febrer de 1998, els centres adscrits requereixen de l'autorització prèvia de la UPF per a realitzar estudis de postgrau (article 7.4). Cal, per tant, definir els tràmits que hauran de realitzar els centres adscrits per obtenir aquesta autorització. És per això, que la Junta de Govern acorda: Primer.- El titular del centre adscrit adreçarà a la Delegada del rector de la UPF per a la coordinació dels centres adscrits la sol·licitud per a l'autorització dels estudis de postrgrau que el centre vulgui impartir, amb una memòria que contindrà les dades següents: Segon.- El titular del centre indicarà si la titulació serà del propi centre o si sol·licita que sigui una titulació de la UPF. En ambdós casos, els màsters tindran un mínim de 40 crèdits, els diplomes de postgrau un mínim de 15 crèdits, els cursos de postgrau un mínim de 5 crèdits i els altres estudis menys de 5 crèdits. Tercer.- En el cas que sigui una titulació del centre, la Delegada del rector per a la coordinació dels centres adscrits estudiarà conjuntament amb el vicerector de Formació Contínua la viabilitat de la proposta i s'assegurarà que l'oferta del curs, la seva promoció i el seu títol es fan sense la menció a la UPF. L'autorització del curs correspondrà al vicerector de Formació Contínua. La UPF percebrà per aquests estudis el cànon establert a la normativa vigent. Quart.- En el cas que el titular del centre adscrit demani que l'estudi de postgrau sigui un títol propi de la UPF, la Delegada del rector per a la coordinació dels centres adscrits informarà l'expedient i l'elevarà al vicerector de Formació Contínua. En el cas que la proposta sigui viable, se sotmetrà a l'aprovació de la Comissió de Formació Contínua. D'acord amb la normativa vigent, és necessari que un departament o un centre o un estudi supervisi acadèmicament l'estudi. El preu de matricula serà aprovat pel centre adscrit. La UPF percebrà un cànon per aquests estudis, d'acord amb la normativa vigent. S'entendrà que un estudi de postgrau d'un centre adscrit és un títol propi de la UPF quan estigui relacionat amb les titulacions de pregrau adscrites a la UPF. Cinquè.- El centre adscrit, al finalitzar cada estudi, presentarà davant la delegada del rector per als centres adscrits una liquidació final dels cursos. Sisè.- L'estudi de postgrau es podrà desenvolupar directament pel centre adscrit o per mitjà de l'IDEC. En aquest cas, abans de l'aprovació de la Comissió de Formació Contínua de la UPF haurà de ser aprovat pel Consell Rector de l'IDEC, dins la programació de l'IDEC. El cànon serà establert per l'IDEC i als efectes de la UPF tindrà el mateix tractament que una activitat de l'IDEC, per la qual cosa es regirà pel conveni establert entre aquest i la Universitat.

L'experiència assolida en relació amb l'adscripció a la UPF de centres docents d'ensenyament superior durant aquests anys de funcionament de la Universitat Pompeu Fabra aconsella establir uns criteris bàsics per a l'adscripció de nous centres i uns mecanismes de supervisió i de control de l'activitat d'aquests centres que permetin desplegar un model universitari amb coherència i rigor, ajustant-se al mateix temps a les condicions i a les circumstàncies del nostre entorn. Així mateix, es fa necessari regular la col·laboració del professorat de la UPF amb els centres docents adscrits i fixar un nou marc de relacions econòmiques. És per això que, vist el Decret 390/1996, de 2 de desembre, de regulació del règim d'adscripció a universitats públiques de centres docents d'ensenyament superior, Àmbit d'aplicació i criteris d'adscripció Aquesta normativa té per objecte regular: Els mecanismes de supervisió i de control de l'activitat dels centres docents adscrits. Les relacions econòmiques amb els centres docents adscrits. L'activitat dels professors de la UPF en els centres docents adscrits. L'estructura de la UPF vinculada al suport i al control dels centres docents adscrits. Legislació i procediment aplicables per a l'adscripció o per a l'autorització d'ensenyaments L'adscripció de centres docents d'ensenyament superior a la UPF o l'autorització de nous ensenyaments d'aquests centres, així com la revocació de l'adscripció, es regiran pel Decret 390/1996, de 2 de desembre, de regulació del règim d'adscripció a universitats públiques de centres docents d'ensenyament superior ( DOGC núm. 2291, d'11 de desembre de 1996), per l'article 22 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, per aquesta normativa, pels convenis d'adscripció i per la resta de normativa de desplegament. La memòria que hauran de presentar els centres docents que sol·licitin l'adscripció a la UPF o l'autorització de nous ensenyaments s'haurà d'ajustar a allò que s'estableix en l'article 3r. del Decret 390/1996, de 2 de desembre. Criteris d'adscripció dels centres o d'autorització d'ensenyaments en centres ja adscrits Els criteris bàsics que es valoraran per adscriure a la UPF centres docents d'ensenyament superior perquè imparteixen estudis oficials o diplomes propis de primer cicle graduat o títols propis de primer i segon cicle graduat superior, o per implantar aquests ensenyaments en els centres ja adscrits, seran els següents: En relació amb el titular del centre: a) Que es tracti d'entitats públiques o privades que constitueixin essencialment organitzacions sense ànim de lucre. b) Que es tracti de centres de prestigi i de qualitat reconeguda; en el cas de centres de nova planta, que de la memòria presentada se'n pugui deduir una prestació de serveis d'ensenyament de qualitat. c) Que resti garantida la solvència econòmica del centre. En relació amb els ensenyaments a oferir, caldrà que es trobin en algun d'aquests supòsits: a) Que es tracti de titulacions distintes però complementàries de l'oferta de la UPF. b) Que permetin l'obertura a nous camps docents i l'especialització dins les línies de programació d'estudis de la UPF. c) Que es tracti de titulacions ja impartides a la UPF però en àmbits territorials de Catalunya amb una forta demanda. d) Que es tracti de titulacions ja impartides a la UPF, però amb una especialització prou marcada respecte d'allò que ofereix la Universitat. També es valorarà la viabilitat del projecte en termes de demanda i de preus de matrícula proposats. En qualsevol cas, només s'estendran convenis d'adscripció o s'autoritzaran ensenyaments quan es pugui garantir suficientment la supervisió del centre o de la titulació per part de la UPF, a l'efecte de garantir la qualitat i el prestigi dels centres adscrits a aquesta universitat. De l'activitat acadèmica dels centres docents adscrits Dels convenis de col·laboració acadèmica La UPF i els centres docents adscrits hauran de signar un conveni de col·laboració acadèmica que haurà de considerar, d'acord amb el que es preveu en l'article 3r. del Decret 390/1996, de 2 de desembre, els aspectes següents: a) Funcionament del centre i organització acadèmica. b) Mètodes d'inspecció i de supervisió acadèmica que utilitzarà la Universitat. c) Criteris d'avaluació dels estudiants, que serà realitzada pel mateix centre. d) Requisits d'accés al centre docent adscrit, que hauran de respectar els criteris de valoració i les prioritats previstos en la normativa vigent per a les universitats públiques. e) La distribució funcional i econòmica entre la Universitat i el centre dels serveis acadèmics i administratius. f) La proporció de la representació de la Universitat en l'òrgan col·legiat de govern del centre. g) La concessió de la venia docendi al professorat del centre. h) Aquells altres aspectes considerats en aquesta normativa. Del funcionament del centre i de la seva organització acadèmica De l'organització dels centres docents adscrits El funcionament dels centres docents adscrits quedarà reflectit en el reglament del centre, que serà aprovat per l'òrgan de govern del centre amb l'autorització prèvia de la UPF. En el reglament es preveurà la composició de l'òrgan de govern col·legiat del centre i s'hi indicaran la representació de la UPF segons els termes establerts en aquesta normativa, les funcions del director del centre i dels òrgans acadèmics unipersonals i col·legiats que siguin necessaris per al funcionament del centre amb indicació de la participació que hi tindran els estudiants. En qualsevol cas, hi haurà un professor responsable de l'ensenyament, amb les funcions atribuïdes als degans o directors de centres universitaris homòlegs. Mètodes d'inspecció i de supervisió acadèmica Els centres docents adscrits seran avaluats anualment per la UPF mitjançant la presentació d'una memòria d'activitats, sobre la qual el delegat de la UPF al centre emetrà un informe, i que serà tramesa al Comissionat per a Universitats i Recerca, d'acord amb allò que s'estableix en l'article 8è., apartat 3r. del Decret 390/1996, de 2 de desembre. La UPF avaluarà l'activitat dels centres docents adscrits i hi introduirà, si escau, fórmules d'avaluació externa. La memòria d'activitats anual inclourà: a) Els resultats de l'avaluació de l'activitat docent del professorat. A aquest efecte, el centre realitzarà periòdicament enquestes als estudiants, d'acord amb el model d'enquesta que li facilitarà la UPF. b) L'activitat de recerca portada a terme i els objectius assolits. c) El grau d'assoliment dels objectius anuals que la UPF hagi pogut establir per a aquell centre en matèria docent o de recerca en desenvolupament del conveni de col·laboració. d) Una anàlisi sobre el rendiment acadèmic. e) Una anàlisi sobre el funcionament del centre i sobre els resultats econòmics assolits. Els centres presentaran, amb la memòria que acompanya la sol·licitud d'adscripció o d'autorització de nous ensenyaments, una proposta de pla d'estudis, que haurà de ser aprovada per la UPF. Els plans d'estudis de titulacions oficials amb validesa en tot el territori nacional s'hauran d'adequar a les directrius generals establertes pel govern de l'Estat i a les peculiaritats de l'ordenació acadèmica de la UPF, llevat que la UPF autoritzi una altra ordenació. L'homologació d'aquests plans d'estudis es realitzarà de conformitat amb el que preveu en el Decret 390/1996, de 2 de desembre. Els plans d'estudis de diplomes propis de primer cicle graduat o títols propis de primer i segon cicle graduat superior requeriran l'aprovació de la Junta de Govern de la UPF. Els centres docents adscrits també podran realitzar estudis de postgrau relacionats amb les titulacions que imparteixen, amb l'autorització prèvia de la UPF. Aquestes activitats, en el cas que el centre docent adscrit demani que tinguin la consideració de titulacions pròpies de la UPF, requeriran la supervisió acadèmica d'un centre o estudi o d'un departament de la UPF i seran autoritzades d'acord amb el procediment previst a la UPF per als estudis propis; amb caràcter general, seran desenvolupades mitjançant l'Institut d'Educació Contínua. L'accés dels estudiants als centres docents adscrits, el règim de permanència i l'avaluació s'ajustaran a la normativa de la UPF en els termes que s'estableixin en el conveni de col·laboració acadèmica. Els drets i els deures dels estudiants dels centres docents adscrits s'ajustaran en el contingut als que es defineixen en el títol 5 dels Estatuts de la UPF. Els centres docents adscrits destinaran un percentatge dels ingressos en concepte de matrícula a beques o a ajuts de matrícula per als estudiants; aquest percentatge serà establert en el conveni de col·laboració acadèmica. De la distribució funcional i econòmica Els centres docents adscrits gestionaran administrativament els expedients dels estudiants. En els convenis de col·laboració s'establirà un sistema per lliurar a la UPF una còpia de les actes d'avaluació i un procediment per expedir els títols corresponents. De la relació dels centres o estudis i dels departaments de la UPF amb els centres adscrits La UPF potenciarà la col·laboració dels centres o estudis i dels departaments de la UPF amb els centres docents adscrits, amb la finalitat d'homogeneïtzar criteris docents de les diverses disciplines i de realitzar projectes de recerca. Els centres docents adscrits satisfaran a la UPF el percentatge dels preus oficials de matrícula fixat per la normativa vigent. En el cas de titulacions no oficials (diplomes propis de primer cicle graduat o títols propis de primer i segon cicle graduat) la UPF determinarà per a cada cas, en el conveni de col·laboració acadèmica, el percentatge a aplicar sobre el preu de matrícula. Aquest cànon no inclou la gestió de determinades activitats per part de la UPF (assessorament especialitzat, tramitació de projectes de recerca, imatge, programes d'intercanvi o mobilitat a l'estranger, programes o materials docents i similars) ni la utilització de serveis de suport a la docència i a la recerca de la UPF (la Biblioteca, informàtica) i d'altres àmbits (esports, cultura), que la UPF podrà facturar al centre en aplicació dels acords econòmics establerts entre la UPF i el centre docent adscrit. Els centres docents adscrits abonaran mensualment a la UPF l'import de les activitats realitzades en el centre adscrit per professors a temps complet de la UPF -als quals fa referència l'article 17 d'aquesta normativa-, amb l'objectiu que la UPF pugui abonar als professors l'import que els correspon per aquestes activitats. De la representació de la UPF en els òrgans de govern del centre docent adscrit Representació en l'òrgan de govern col·legiat La UPF tindrà un mínim de dos representants en l'òrgan de govern col·legiat del centre docent adscrit. En el conveni de col·laboració acadèmica es concretarà el nombre exacte de representants, en funció de les titulacions realitzades pel centre i del grau de vinculació que s'estableixi. De les condicions de nomenament del director del centre El director del centre docent adscrit haurà de tenir la mateixa titulació que els directors de centres universitaris públics homòlegs, i serà nomenat pel rector a proposta del titular del centre. Del professorat dels centres docents adscrits Requisits de plantilla i règim del professorat La plantilla de professorat dels centres docents adscrits haurà de respectar els percentatges mínims previstos per la normativa vigent en la progressió establerta en la memòria d'adscripció. La UPF podrà exigir un increment d'aquests mínims per tal de garantir el desenvolupament correcte de l'activitat docent. El professorat dels centres docents adscrits haurà de posseir la titulació que exigeixen per als centres universitaris públics homòlegs la Llei orgànica de reforma universitària i les normes que la desenvolupen, i haurà de tenir la venia docendi del rector o del vicerector en qui aquest delegui. El règim de retribucions i de dedicació del professorat dels centres docents adscrits es regirà pel conveni col·lectiu aplicable i, en el seu defecte, pel que acordi l'òrgan de govern col·legiat del centre. De la selecció i la contractació del professorat La selecció del professorat dels centres docents adscrits es farà per mitjà d'una convocatòria pública de l'òrgan competent del centre docent adscrit. La resolució del procés selectiu correspondrà a una comissió avaluadora en què la UPF participarà amb un mínim d'una tercera part dels membres. La contractació del professorat correspondrà al centre adscrit, el qual sol·licitarà amb caràcter previ a la formalització dels contractes la venia docendi de la Universitat. La contractació es farà amb antelació suficient a l'inici del curs acadèmic i només per causes extraordinàries es podran contractar nous professors durant el curs, cosa que caldrà fer sempre segons el procediment establert. Una vegada finalitzat el procés de selecció de professorat, el centre docent adscrit enviarà a la UPF la documentació següent: - proposta d'assignació de places de la Comissió Avaluadora - dades personals identificatives de cada professor proposat - nom de les assignatures que impartirà cada professor - còpia de la titulació acadèmica de cada professor El rector o el vicerector en qui aquest delegui, amb informe previ del degà o director del centre o estudi homòleg de la UPF, si és el cas, procedirà a concedir o a denegar la venia docendi a la vista de l'avaluació realitzada per la Comissió Avaluadora i de la idoneïtat de les dades que consten en l'expedient de cadascun dels candidats proposats per a les assignatures a impartir. La venia docendi tindrà validesa per un curs acadèmic i per a les assignatures per a les quals s'hagi acordat. La renovació per a cada curs acadèmic serà sol·licitada pel director del centre docent adscrit de manera raonada i es condicionarà als informes que emetin el delegat de la UPF en el centre docent adscrit i el coordinador dels centres docents adscrits, d'acord amb el procediment d'avaluació del professorat dels centres docents adscrits. De la col·laboració del professorat de la UPF en els centres docents adscrits En el cas que els professors pertanyin als cossos docents o siguin professors de la UPF contractats a temps complet, el rector o el vicerector en qui aquest delegui haurà d'autoritzar les tasques docents assignades i el període de durada d'aquestes, d'acord amb el que es preveu en l'article 5è., apartat 5è del Reial Decret 898/1985, de 30 d'abril, sobre el règim del professorat universitari. En el cas que s'autoritzin, el desenvolupament de la docència en els centres docents adscrits no podrà comportar un detriment de les obligacions d'aquests professors a la UPF. El professorat dels centres docents adscrits, a petició d'un departament universitari de la UPF, podrà desenvolupar la seva activitat en la Universitat per a períodes concrets. De l'estructura de la UPF per a la supervisió i el control dels centres adscrits Del coordinador dels centres docents adscrits El coordinador dels centres docents adscrits a la UPF exercirà, sota la direcció del rector o del vicerector en qui aquest delegui, les funcions següents: a) Representar la UPF en l'òrgan de govern col·legiat dels centres docents adscrits. b) Elaborar l'informe sobre la sol·licitud d'autorització d'inici de les activitats acadèmiques a què fa referència l'article 5è., apartat 2n. del Decret 390/1996, de 2 de desembre. c) Coordinar els delegats de la UPF en els centres i fer-ne el seguiment. d) Coordinar les relacions entre els centres docents adscrits i els departaments, centres o estudis de la UPF relacionats amb els estudis impartits per aquells, així com les relacions entre el centre i els serveis de la UPF. e) Emetre un informe sobre les sol·licituds de venia docendi del professorat dels centres docents adscrits abans que el rector o el vicerector en qui aquest delegui l'atorgui. f) Supervisar el compliment dels convenis de col·laboració acadèmica i dels acords que els desenvolupin. g) Fer propostes relatives als mecanismes de control docent dels centres adscrits i coordinar-ne l'aplicació. h) Qualsevol altra funció que, en relació amb els centres adscrits, li encomani el rector o el vicerector competent. El coordinador de centres docents adscrits és nomenat pel rector entre els professors dels cossos docents de la UPF amb títol de doctor, per a un període de tres anys. El càrrec de coordinador de centres docents adscrits estarà equiparat amb el càrrec de degà. Dels delegats de la UPF als centres docents adscrits La Universitat designarà per a cada centre adscrit -i, si escau, per a cada ensenyament impartit en un centre docent adscrit- un delegat de la UPF, amb la finalitat de supervisar la docència impartida pel centre i garantir la qualitat dels ensenyaments que s'imparteixen. El delegat desenvoluparà les funcions següents: a) Verificar l'aplicació dels requisits d'accés i dels procediments de selecció dels estudiants i comprovar la concordança entre els estudiants admesos i matriculats i les avaluacions. b) Participar en els procediments de denominació de les places docents i en la determinació dels perfils. c) Formar part de les comissions de selecció del professorat, llevat que la UPF designi un professor de l'àrea de coneixement corresponent. d) Emetre un informe sobre la renovació de les venia docendi. e) Emetre un informe sobre la memòria anual d'activitats del centre abans que aquesta es trameti al Comissionat per a Universitats i Recerca. L'informe del delegat haurà de recollir l'avaluació de l'activitat acadèmica del professorat i del funcionament del centre adscrit i haurà de valorar si es compleixen els requisits previstos en la normativa vigent i les obligacions que hagi assumit el centre en el conveni de col·laboració acadèmica. Per a això, el delegat tindrà accés a la documentació necessària i a les instal·lacions del centre. f) Qualsevol altra funció que la normativa vigent, els convenis de col·laboració docent o bé el rector o el vicerector corresponent li atribueixin. Els delegats de la UPF en els centres docents adscrits són nomenats pel rector entre els professors dels cossos docents de la UPF amb títol de doctor que representen la Universitat en l'òrgan de govern col·legiat del centre. El càrrec de delegat tindrà una durada de tres anys. Els delegats no podran impartir docència en el centre adscrit ni fer altres funcions per encàrrec del centre docent adscrit. De la Comissió de Centres Docents Adscrits Amb l'objectiu de coordinar la supervisió dels centres docents adscrits, es crea la Comissió de Centres Docents Adscrits, que estarà formada pels membres següents: -El vicerector de Docència, Programació i Avaluació, que actuarà de president. -El vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat. -El coordinador dels centres docents adscrits. -Els delegats de la UPF en els centres docents adscrits. -Els degans o directors de centre o estudi relacionats amb les titulacions impartides. -El vicegerent d'Afers Acadèmics i Promoció, que actuarà de secretari. De la utilització del nom i de la imatge de la UPF Els centres docents adscrits faran constar en la seva documentació la seva condició de centre docent adscrit a la UPF. A aquest efecte, els centres docents adscrits sotmetran a l'aprovació de la Universitat la utilització del nom o de la imatge corporativa de la UPF. La utilització del nom o de la imatge de la UPF per part del professorat del centre docent adscrit també se subjectarà als criteris que estableixi la UPF. De la col·laboració dels centres adscrits amb tercers L'establiment d'acords dels centres docents adscrits a la UPF amb terceres entitats de caràcter docent o de recerca requerirà l'autorització de la UPF. La UPF, si així ho acorda la Junta de Govern, podrà, per si mateixa o conjuntament amb terceres persones, crear entitats sense ànim de lucre amb personalitat jurídica pròpia, o participar-hi, per gestionar titulacions de les previstes en aquesta normativa. Dins del termini d'un any es procedirà a revisar els convenis de col·laboració acadèmica amb els centres docents actualment adscrits a la UPF per adaptar-los a aquesta normativa. En el cas que aquests centres sol·licitin l'autorització per impartir un nou ensenyament, s'haurà de formalitzar un conveni de col·laboració en els termes previstos en aquesta normativa.

Amb la voluntat d'ordenar el procediment de tramitació i seguiment dels convenis que subscriu la UPF amb altres entitats, el Consell de Govern, per Acord de 19 d'octubre del 2016, ha aprovat la Normativa sobre convenis administratius signats per la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta normativa preveu la tramitació preceptiva d'una sèrie de documents normalitzats que formaran part de l'expedient administratiu de cada conveni. Vistes les competències que m'atorga la Disposició addicional segona de la Normativa referenciada, Aprovar els models de documents normalitzats que formaran part de l'expedient dels convenis administratius que figuren a l' annex a aquesta resolució:

El capítol VI del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del sector públic regula els convenis administratius, en la línia prevista en el Dictamen 878 del Tribunal de Cuentas, de 30 de novembre del 2010, que recomanava sistematitzar el seu marc legal i la tipologia, establir-ne els requisits per a la seva validesa i imposar l'obligació de remetre'ls al mateix Tribunal o al corresponent de cada comunitat autònoma. Així, els articles 47 i següents de l'esmentada Llei, d'aplicació a les universitats públiques, desenvolupa un règim complet dels convenis, fixa el seu contingut mínim, les classes, la durada i l'extinció, i n'assegura el control. A banda, les importants i extenses relacions de la Universitat amb altres organismes genera la signatura de molts convenis, i aquesta important producció fa necessari dictar unes normes que facilitin i que agilitin la tramitació administrativa d'elaboració dels convenis amb un procediment que garanteixi que la signatura d'un conveni ha seguit tots els tràmits necessaris que requereix per confirmar-ne l'oportunitat i la legalitat, a més del seu coneixement per part de tots els òrgans i unitats implicades. És per això, que el Consell de Govern, Aprovar la normativa sobre convenis administratius signats per la Universitat Pompeu Fabra. Definició, classes i contingut dels convenis L'objecte d'aquesta normativa és regular la subscripció de convenis administratius de la Universitat Pompeu Fabra amb altres entitats públiques o privades, de qualsevol nacionalitat, i el procediment de proposta, tramitació, aprovació, signatura i control d'aquests convenis. S'entén per conveni els acords, amb efectes jurídics, adoptats per la Universitat amb administracions públiques, amb els organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents d'aquelles o d'ella mateixa, amb altres universitats i amb subjectes de dret privat per a un fi comú. No tenen la consideració de convenis, a efectes de la Llei 40/2015, els protocols generals d'actuació o els instruments similars que comportin meres declaracions d'intenció de contingut general o que expressin la voluntat de les administracions i les parts subscriptores per actuar amb un objectiu comú, sempre que no suposin la formalització de compromisos jurídics concrets i exigibles. Això no obstant, queden subjectes a la present normativa interna a efectes de tramitació amb les especialitats indicades quant al procediment. Els convenis no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes. En aquest cas, la seva naturalesa i el règim jurídic s'ajustaran a la legislació de contractes del sector públic. No se sotmeten a aquesta normativa les encomandes de gestió, els convenis que finalitzen un procediment administratiu, ni tampoc els instruments que suposen la cessió de la titularitat de la competència, que es regulen per les seves pròpies normes. No tenen la consideració de convenis i, per tant, queden exclosos d'aquesta normativa, els contractes de qualsevol naturalesa i en particular: - Els de l'àmbit d'aplicació de la Llei de contractes del sector públic i de la Llei de patrimoni. - Els contractes subscrits a l'empara de l'article 83 de la LOU i els relatius als projectes de recerca, al suport tecnològic i a la transferència de tecnologia. - Les donacions de persones privades, físiques o jurídiques i qualsevol negoci jurídic subscrit amb persona privada que estigui sotmès al dret privat. Convenis amb especialitat per la matèria Tots els convenis signats per la Universitat Pompeu Fabra seguiran el procediment de proposta, tramitació, aprovació, signatura i control previst en aquesta normativa, si bé hi ha convenis que per l'especialitat de la matèria hauran de tenir en compte, a més, la normativa que els regula, com ara: - Els convenis per a l'adscripció de centres d'ensenyament superior o per a l'adscripció o creació de centres de recerca o d'instituts universitaris de recerca conjuntament amb altres institucions. - Els concerts amb institucions sanitàries previstos a la legislació sanitària i universitària. - Els convenis que instrumentin una subvenció hauran de complir el previst en la legislació de subvencions que els resulti aplicable. - Els convenis per a la implantació d'ensenyaments oficials conjuntament amb altres universitats. - Els convenis de cotutela de tesi. - Els convenis de pràctiques externes dels estudiants. - Els convenis per adscriure o vincular residències universitàries. - Els convenis d'avantatges per a la comunitat universitària que preveuen descomptes, ofertes, etc., sense contraprestació per part de la Universitat. - Els convenis amb entitats bancàries per donar serveis bancaris o financers a la comunitat universitària. - Els convenis de cessió de dades personals. Els convenis poden ser del tipus següent: a) Convenis interadministratius: els signats per la Universitat amb administracions públiques o els seus ens dependents o vinculats. b) Convenis intraadministratius: els signats per la Universitat amb els seus ens dependents o vinculats. c) Convenis signats per la Universitat amb entitats privades. d) Convenis signats per la Universitat amb subjectes de dret internacional que no siguin constitutius ni de tractat internacional, ni d'acord internacional administratiu, ni d'acord internacional no normatiu, que estan sotmesos a l'ordenament jurídic del país que determinin les parts. Els convenis poden ser de la classe següent: Convenis generals: els que estableixen línies generals de cooperació i d'intercanvi i comprenen a tota la Universitat. En general, requereixen el desenvolupament mitjançant convenis específics. Convenis específics: els que plantegen un objectiu determinat, amb indicació de les obligacions i les contraprestacions concretes de les parts. Els convenis han de contenir, com a mínim, els elements següents: a) Subjectes que subscriuen el conveni i la capacitat jurídica amb què actua cada una de les parts, amb indicació expressa de les dades identificatives de les entitats, de la competència en la qual es fonamenta l'actuació de la Universitat, i de la responsabilitat, càrrec o poders que ostenta la persona que signa com a representant de l'altra part. b) Una part expositiva en la qual es descriuen les raons i les circumstàncies que motiven la col·laboració. c) En el cas que existeixi un conveni general previ, els convenis específics hi hauran de fer referència. d) Descripció de l'objecte del conveni, i actuacions que ha de fer cada subjecte per al seu compliment, amb indicació, en el seu cas, de la titularitat dels resultats obtinguts. e) Obligacions i compromisos econòmics assumits per cada una de les parts, si n'hi ha, amb indicació de la seva distribució temporal per anualitats i la seva imputació concreta al pressupost corresponent, d'acord amb el previst en la legislació pressupostària. Llevat que s'expressin en un altre document, s'han d'indicar les dades bancàries del compte on es faran els ingressos. f) Conseqüències aplicables en cas d'incompliment de les obligacions i els compromisos assumits per cadascuna de les parts i, en el seu cas, els criteris per determinar la possible indemnització per l'incompliment. g) Mecanismes de seguiment, vigilància i control de l'execució del conveni i dels compromisos adquirits, bé sigui amb la creació de comissions mixtes, bé amb la indicació del responsable de cada entitat per al seguiment, a més de la presentació de memòries, documents, resultats o similars. Aquest mecanisme resoldrà els problemes d'interpretació i compliment que es puguin plantejar respecte dels convenis. h) El règim de modificació del conveni. Si manca una regulació expressa, la modificació del contingut del conveni requerirà acord unànime de les parts signants. i) Termini de vigència del conveni sota les regles següents: - Els convenis tindran una durada determinada, que no pot ser superior a quatre anys, llevat que normativament estigui previst un termini superior. - En qualsevol moment abans de la finalització del termini establert en l'apartat anterior, els signants del conveni podran acordar-ne unànimement la pròrroga per un període de fins a quatre anys addicionals o la seva extinció. j) Sotmetiment a la jurisdicció que correspongui. Alternativament i sempre que estigui justificat i les parts signants hi estiguin d'acord, es podran preveure sistemes per sotmetre les controvèrsies a arbitratge. Els convenis han d'incloure les causes d'extinció i, com a mínim, han de constar-hi les causes següents: -Pel compliment de les actuacions que constitueixen el seu objecte. -Per incórrer en causa de resolució, indicant les causes següents, com a mínim: a ) El transcurs del termini de vigència del conveni sense haver-ne acordat la seva pròrroga. b ) L'acord unànime de tots els signants. c ) L'incompliment de les obligacions i dels compromisos assumits per part d'algun dels signants. En aquest cas, qualsevol de les parts pot notificar a la part incomplidora un requeriment perquè es compleixin en un determinat termini les obligacions o els compromisos que es considerin incomplerts. Aquest requeriment serà comunicat al responsable del mecanisme de seguiment, vigilància i control de l'execució del conveni i a la resta de les parts signants. Si transcorregut el termini indicat en el requeriment persistís l'incompliment, la part que ha fet el requeriment notificarà a les parts la concurrència de la causa de resolució i s'entendrà resolt el conveni. La resolució del conveni per aquesta causa pot comportar la indemnització dels perjudicis causats si així s'ha previst. d ) Per decisió judicial declaratòria de la nul·litat del conveni. e ) Per qualsevol altra causa prevista en la legislació. Els efectes de l'extinció seran els establerts a l'article 52 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del sector públic. Tràmits per a la subscripció de convenis La iniciativa per a l'establiment d'un conveni pot provenir de qualsevol unitat acadèmica o administrativa de la Universitat o del seu professorat. En el cas dels convenis a iniciativa del professorat, la proposta haurà de comptar amb el vistiplau del titular de la unitat acadèmica afectada i, en el seu cas, del coordinador o coordinadora d'intercanvis, segons l'àmbit del conveni. La unitat acadèmica o administrativa o el professor o professora que promogui un conveni haurà de complimentar una proposta, amb un model normalitzat, on consti: - L'entitat o entitats amb les quals se signarà. - La indicació de si hi ha un conveni general previ. - Les activitats que s'han de desenvolupar. - El caràcter no contractual de l'activitat. - Els compromisos adquirits per cadascuna de les parts amb indicació, en el seu cas, de la titularitat dels resultats obtinguts. - Els recursos humans, econòmics o materials i la dotació pressupostària prevista. - Les persones que signaran per l'altra o altres entitats, amb indicació del càrrec que ostenten i la menció a l'acreditació de la seva representació. - La persona de contacte amb la tercera entitat, amb telèfon i adreça. - L'autoritat de la UPF que signarà el conveni, amb indicació de la competència que ostenta. - Els mecanismes de seguiment, vigilància i control de l'execució del conveni i dels compromisos adquirits. - En el seu cas, el vistiplau del titular de la unitat acadèmica corresponent o, en el seu cas, del coordinador o coordinadora d'intercanvis. En el cas que es disposi d'un esborrany de conveni, s'adjuntarà a la proposta. En cap cas s'adjuntarà una proposta de conveni ja signada per l'altra entitat. En el cas de propostes de conveni redactades en una llengua estrangera per raó de la nacionalitat de l'entitat signant, els serveis i les unitats administratives que tramitin o que informin el conveni podran demanar-ne una versió en català. Les addendes a un conveni, ja siguin de pròrroga o de modificació del conveni principal, així com les propostes de denúncia per finalitzar un conveni, seguiran la tramitació prevista per les propostes de conveni. En el cas de les propostes de denúncia, s'ha d'adjuntar un informe sobre les causes i si hi ha pendents d'execució compromisos adquirits en el conveni. La tramitació d'un conveni correspon a un servei o unitat administrativa, sense perjudici de qui promou el conveni: - Si la iniciativa és d'un professor o professora o d'una unitat acadèmica, la unitat administrativa de tramitació serà la unitat de gestió i administració de l'àmbit de la unitat acadèmica o el servei o unitat administrativa especialitzat en la matèria del conveni. - Si la iniciativa és d'un servei o unitat administrativa, la unitat administrativa de tramitació serà aquest mateix servei o unitat. - Si la iniciativa és del Rectorat o de la Gerència, assenyalaran quin és el servei o unitat administrativa de tramitació. El servei o unitat administrativa de tramitació elaborarà l'esborrany de conveni si el promotor no li ha facilitat. El servei o unitat administrativa de tramitació obrirà un expedient administratiu, d'acord amb les normes del sistema de gestió documental i arxiu de la UPF, que inclourà els documents normalitzats que indica aquesta normativa, els informes i l'esborrany o esborranys de conveni i quan estigui signat, l'original del conveni. El servei o unitat administrativa de tramitació sol·licitarà els informes i les validacions necessaris per formalitzar el conveni d'acord amb el previst en aquesta normativa. El servei o unitat administrativa de tramitació és el responsable del seguiment de l'execució del conveni, sense perjudici del sistema de seguiment previst en el conveni. Tramitació especial per als convenis internacionals Les propostes de convenis institucionals amb universitats i centres estrangers seran adreçades directament pel promotor al Servei de Relacions Internacionals, que farà el seguiment del conveni fins a la seva signatura i sol·licitarà els informes sobre l'oportunitat, la legalitat i la viabilitat de la proposta. En el cas que la proposta provingui d'un professor o professora, haurà de portar el vistiplau del titular de la unitat acadèmica o, en el seu cas, del coordinador o coordinadora d'intercanvis. En el cas de conveni amb subjectes de dret internacional que siguin constitutius de tractat internacional, d'acord internacional administratiu o d'acord internacional no normatiu, seran sotmesos al que estableix la legislació de l'Estat en aquesta matèria, sens perjudici de complir les fases de tramitació previstes en aquesta normativa. Els convenis amb compromisos econòmics o que impliquin recursos humans o d'espais o infraestructures requeriran l'autorització de la Gerència. Les propostes de conveni promogudes per professors i unitats acadèmiques, llevat dels convenis amb institucions internacionals, hauran de ser informades prèviament per la direcció del campus, que haurà de valorar els compromisos adquirits sobre recursos de qualsevol mena i el sistema de finançament previst. Tots els convenis han de ser informats preceptivament pel Servei d'Assessoria Jurídica, llevat si el conveni segueix un model tipus prèviament aprovat per aquest servei o es tracti de convenis de l'article 3 d'aquesta normativa que es limitin a incloure les clàusules previstes a la normativa que els regula. L'informe del Servei d'Assessoria Jurídica, que serà posterior a l'informe econòmic, pot incloure indicacions de millora o modificacions per fer en la proposta o en la redacció resultant del conveni. En el cas que dels informes es derivin propostes de modificació, el servei o unitat administrativa de tramitació les comunicarà al promotor o promotora del conveni i es comunicarà a l'entitat tercera per aconseguir el consens en la redacció definitiva. La unitat tramitadora farà un informe justificatiu de les esmenes fetes en els informes que no s'incorporaran finalment al conveni. Si dels informes es derivés la no-viabilitat de la proposta en els termes plantejats, el servei o unitat administrativa de tramitació ho comunicarà a l'entitat tercera, als efectes de tancar el procediment o de començar-ne un de nou amb una nova proposta. En el cas que la documentació no sigui completa, els serveis que han d'informar els convenis demanaran al servei o unitat administrativa de tramitació que la completi. El Gabinet del Rectorat podrà, en qualsevol moment abans de la signatura d'un conveni, informar sobre l'oportunitat del conveni. Els serveis i unitats administratives que han d'informar un conveni podran demanar al servei o unitat administrativa de tramitació l'esborrany de conveni en format electrònic. La signatura dels convenis correspon al rector o rectora, llevat que hi hagi una delegació expressa en altres òrgans. En el cas que, degut al càrrec que ostenta la persona que signa per l'altra entitat, es consideri que un conveni el signi una autoritat diferent, el rector o rectora podrà delegar-ne la signatura. La resolució de delegació s'ha de sol·licitar al Servei d'Assessoria Jurídica. Aquesta resolució haurà d'incorporar-se a l'expedient del conveni. Els convenis es perfeccionen per la prestació del consentiment de les parts. La signatura d'un conveni podrà fer-se amb un acte presencial, segons que acordin ambdues parts, o de manera separada. Els convenis seguiran, en principi, les normes lingüístiques de la UPF. Els convenis se signen en paper blanc sense senyals corporatives, llevat que les entitats signants acordin incorporar el logotip o senyal de totes les institucions signants. El servei o unitat administrativa de tramitació elevarà a la secretaria del Rectorat el conveni per signar, conjuntament amb els documents normalitzats que formen part de l'expedient administratiu. El servei o unitat administrativa que tramita el conveni ha de donar trasllat d'un exemplar original a l'entitat o entitats signatàries. També ha de fer arribar una còpia del conveni a aquelles unitats acadèmiques o administratives de la UPF directament implicades en el seu compliment i execució. Quan el conveni prevegi moviments econòmics, s'hauran de comunicar al Servei de Pressupostos i Finances les dates previstes. Correspon al servei o unitat administrativa que tramita el conveni custodiar l'expedient del conveni, d'acord amb el model de gestió documental i arxiu de la Universitat, que inclourà, a més dels documents normalitzats, l'exemplar original del conveni signat. La Universitat crearà el Registre de Convenis als efectes de publicitat i control dels convenis subscrits per la Universitat sotmesos a aquesta normativa. El servei o unitat administrativa que ha tramitat el conveni ha de fer arribar, en el termini màxim de deu dies des de la signatura, una còpia del conveni al Registre de Convenis i la informació necessària per inscriure el conveni en el Registre, segons que aquest indiqui. Informació als òrgans de govern de la UPF La Secretaria General informarà periòdicament al Consell de Govern dels convenis inscrits en el Registre de Convenis. La Gerència haurà de fer arribar al Consell Social informació de manera periòdica sobre els convenis que suposen ingressos o despeses. Tramitació als òrgans de control extern Els convenis subscrits que superin els 600.000 euros, o la xifra que s'estableixi en cada moment en la legislació, així com les seves modificacions, pròrrogues o extinció, seran remesos per la Gerència a l'òrgan o òrgans externs de fiscalització de comptes de la Universitat. Creació del Registre de Convenis S'autoritza el rector o rectora a crear, per resolució, el Registre de Convenis i a determinar les seves característiques. Mentre no estigui en marxa el Registre de Convenis, els convenis es continuaran inscrivint a l'Arxiu de Convenis i custodiantse l'original en l'esmentat Arxiu. S'autoritza el rector o rectora a aprovar els documents normalitzats que han de formar part de l'expedient dels convenis administratius. En el cas que el procediment de tramitació de convenis sigui electrònic, el rector o rectora en farà les adaptacions oportunes. Adaptació dels convenis vigents subscrits Els convenis signats per la Universitat s'han d'adaptar a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del sector públic, en el termini de tres anys a comptar des de l'entrada en vigor de la Llei; això és, l'1 d'octubre del 2019. Això no obstant, l'adaptació serà automàtica en allò que es refereix al termini de vigència dels convenis. Els convenis que no tinguin fixat un termini o, si el tenen, tinguin prevista una pròrroga tàcita per temps indefinit, el termini de vigència serà de quatre anys a comptar des de l'entrada en vigor de la Llei; això és, l'1 d'octubre del 2020.

La Universitat Pompeu Fabra ha inclòs en el Pla d'Administració Electrònica el projecte de votació electrònica en els processos d'elecció dels òrgans de govern o altres representacions, especialment aquells que es regeixen per sufragi universal, lliure, directe i secret. Els avantatges d'aquest sistema es troben tant pels electors, que poden emetre el seu vot des dels seus propis terminals, de manera segura, i normalment en un període més llarg que el d'una jornada electoral, com per l'administració electoral, que no necessita organitzar meses electorals presencials, formades per membres de la comunitat universitària, com per la facilitat del recompte, a més d'altres aspectes que fan més eficient el sistema, com ara, no haver d'imprimir paperetes. Atesa la voluntat d'iniciar processos electorals d'aquestes característiques, es fa necessari aprovar una normativa que reguli, especialment, els principis pels que regeix el sistema a la UPF, per donar totes les garanties de seguretat, així com el seu funcionament, sense perjudici que per allò no previst en aquesta normativa, s'aplica el Reglament Electoral de la UPF. En execució del conveni Marc entre el Departament competent en matèria d'Universitats, l'AOC i les universitats públiques catalanes i la UOC per implantar el Pla d'Administració Electrònica que porta a terme l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), les universitats catalanes han implantat una plataforma única, instal·lada al maquinari del CESCA, que permet realitzar votacions de manera electrònica, accessible des del web de cadascuna de les universitats. El sistema de vot electrònic que adopta la UPF segueix els principis i garanties establerts a la Recomanació (2004) 11 del Consell d'Europa als Estats membres sobre estàndards legals, operacionals i tècnics del vot electrònic adoptat pel consell de ministres de 30 de setembre del 2004. Tot i que es refereix a processos d'elecció ciutadana, es considera que les votacions en el marc dels òrgans de govern de la UPF han de garantir els principis que s'hi estableixen. És per això que el Consell de Govern aprova la normativa següent: Principis i garanties del sistema de votació electrònica El sistema de votació electrònica de la Universitat Pompeu Fabra garanteix que el sufragi és universal, lliure, igual, directe i secret. Es basa en els principis i garanties següents: a) Principis en relació amb el caràcter secret del sufragi: 1.El vot electrònic s'organitza de manera que es pugui excloure en qualsevol fase dels procés de votació i, en particular en l'autenticació de l'elector, tot allò que posi en perill el secret de vot. 2.El sistema de vot electrònic garanteix que els vots introduïts a l'urna i els vots comptats són, i es mantenen, anònims, i que no és possible reconstruir el vincle entre el vot i el votant. 3.El sistema de vot electrònic està dissenyat de manera que el nombre de vots de cada urna electrònica no permeti relacionar el resultat amb els vots individuals. 4.S'estableixen les mesures necessàries per tal d'assegurar que la informació necessària durant el procés electrònic no pot ser usada per trencar el secret de vot. 1.La Universitat informa del sistema de vot electrònic a la comunitat universitària i del seu ús per establir confiança en el seu ús. 2.Aquesta informació és públicament disponible. c) Garanties de verificabilitat i responsabilitat del sistema: 1.Els components de vot electrònic són coneguts per l'administració electoral de la UPF amb la finalitat de comprovació i certificació. 2.Abans de la posta en marxa del sistema de vot electrònic i en les seves modificacions es verifica el correcte funcionament i que s'han adoptat les mesures de seguretat necessàries. d) Garanties de fiabilitat i seguretat del sistema: 1.La universitat garanteix la fiabilitat i seguretat del sistema de vot electrònic. 2.S'adopten les mesures necessàries per evitar el frau o intervencions desautoritzades que puguin afectar al sistema durant el procés de votació sencer. 3.Abans de qualsevol votació electrònica cal comprovar que el sistema de vot electrònic opera correctament. 4.S'adopten les mesures per conservar la disponibilitat del sistema de votació electrònica durant el procés de vot i de resistència al funcionament defectuós, avaries o atacs de denegació de servei. 5.Només les persones designades per l'autoritat electoral de la UPF poden tenir accés a la infraestructura central, els servidors i les dades d'elecció. Les activitat tècniques crítiques es fan per equips de com a mínim dues persones i aquestes operacions es fan fora de períodes d'elecció. 6.Mentre la urna estigui oberta, qualsevol intervenció autoritzada que afecti al sistema es fa per equips com a mínim de dues persones, se'n fa un informe, i són controlats per representants de l'autoritat electoral. 7.El sistema de vot electrònic manté la disponibilitat i integritat dels vots. També manté la confidencialitat dels vots i els manté impermeabilitzats fins el procés de recompte. Si s'emmagatzema o es comunica a fora d'ambients controlats, els vots s'encripten. 8.Els vots i la informació de votants roman impermeabilitzats mentre les dades estiguin d'una manera que puguin ser associats. La informació d'autenticació està separada de la decisió del votant en una fase predefinida en l'elecció. Als efectes de la protecció de dades personals, ultra les mesures de seguretat tecnològica aplicades al sistema de vot electrònic, s'adopten les mesures de seguretat necessàries per evitar l'alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat del vot electrònic, d'acord amb l'article 9 de la Llei Orgànica de Protecció de dades (LOPD), i s'apliquen les mesures de seguretat de nivell alt per la naturalesa de les dades conforme l'article 81 del Reglament de la LOPD. En les campanyes institucionals que s'organitzen amb votació electrònica, a més de promoure la participació, es dona informació sobre el sistema de votació, el procediment i les mesures de seguretat aplicades i com seran tractades les seves dades. Només la persona que ha emès el vot pot conèixer el seu contingut. En la fase d'emissió del vot els sistema d'emmagatzematge dels vots emesos no poden ser accedits, per consulta o alteració, des de xarxes externes de caràcter públic o xarxes internes. Ningú no pot conèixer el contingut del vot d'una persona ni tampoc per mitjançant processos d'explotació de la informació a partir de l'exportació de bases de dades o la còpia d'aquesta informació a altres ubicacions que permetin un accés fora dels canals habituals d'explotació de la informació. S'apliquen les mesures de seguretat en relació als usuaris d'aplicacions informàtiques relacionades amb l'explotació de dades i del personal tècnic o administradors del sistema que puguin tenir relació amb els servidors i infraestructures tècniques de suport al procés de votació electrònica. Les paperetes electròniques s'han de conservar de forma que no coincideixi amb l'ordre en què han estat emesos els vots. La informació sobre els vots no és accessible fins que no finalitzi el termini de votació del conjunt del procés electoral. La informació està convenientment custodiada fins que els sistemes d'escrutini comencen a comptabilitzar els vots rebuts. S'estableixen mesures de seguretat per al transport de la informació des dels dispositius fins als sistemes d'escrutini o de consolidació de resultats tant si el transport es basa en xarxes de telecomunicacions, com en el trasllat físic de dispositius d'emmagatzemament. S'utilitzen mecanisme d'encriptació segura. Als efectes de salvaguardar la no-alteració de la informació en els processos d'escrutini i de controlar errades informàtiques es lliura als votants un comprovant del seu vot, que actua de resguard del vot exercit i es publica una llista amb els codis alfanumèrics assignats a cada votant en el moment de la votació per permetre-li comprovar que el seu vot ha estat registrat. Aquest comprovant en cap cas ha de deixar deduir el contingut del vot. El responsable del tractament de les dades personals ha de salvaguardar la informació emmagatzemada i el suports que la contenen (còpies de seguretat, per exemple), i garantir que només pot accedir a aquesta informació la persona a la que correspon el vot emès. Una vegada tancat oficialment el procés de votació i finalitzat l'escrutini la informació queda bloquejada fins que finalitzen els terminis dels recursos previstos al reglament electoral. El sistema de vot electrònic implantat a la UPF és de vot electrònic que es registra a través d'un dispositiu connectat a internet davant una urna digital remota situada en un recinte protegit i sota la custòdia de la Junta Electoral competent. Els electors podran exercir el dret de vot des dels seus terminals i els de la Universitat. A la convocatòria de les eleccions s'indicarà si el dia o dies de jornada electoral la universitat facilitarà terminals addicionals a cada campus per tal que els membres de la comunitat universitària que ho desitgin pugui'n emetre-hi el seu vot, amb totes les garanties de seguretat i confidencialitat. Així mateix la universitat donarà suport tècnic i tecnològic per efectuar la votació electrònica i es resoldran els dubtes i incidències que es presentin. A las web oficial de les eleccions es farà constar un correu de consultes i l'extensió telefònica o a l'adreça on es podran tramitar les incidències tècniques. Període de votació electrònica. El vot electrònic es podrà realitzar durant el període de vot anticipat i el dia o dies de jornada electoral. L'horari de votacions serà el que hagi establert la Junta Electoral. Per evitar accessos o utilitzacions indegudes, la consulta dels censos electorals en el cas d'eleccions a claustre universitari i a rector o rectora es farà per mitjans electrònics prèvia identificació dels interessats, que podran accedir a les seves dades individuals. Òrgans responsables del procés electoral. La Junta Electoral de la UPF i les juntes electorals descentralitzades tindran, en l'àmbit de les seves competències, la supervisió i control dels sistemes electrònics de votació. Correspon a la Secretaria General la direcció i coordinació dels mitjans humans en el cas de les eleccions a òrgans unipersonals i col·legiats d'àmbit general en els que es voti per sufragi universal, lliure i secret. En el cas d'òrgans col·legiats d'àmbit particular la direcció i coordinació recau en la secretaria de les unitats acadèmiques per mitjà de la secretaria acadèmica. La vicegerència competent en matèria de TIC és la responsable de la direcció i coordinació dels mitjans tecnològics per a la realització del vot electrònic. La Junta Electoral de la UPF i les juntes electorals descentralitzades disposaran de l'assessorament i suport tecnològic necessari al sistema de votació electrònica. La Junta Electoral competent segons el tipus d'elecció serà la responsable de la custòdia dels vots emesos i de l'obertura de la urna electrònica en presència dels interventors designats, si és el cas. A aquests efectes es constituirà en Mesa Electoral Electrònica, responsable de l'escrutini. El mecanisme d'escrutini requerirà la participació dels membres de la Mesa a cadascun dels quals s'haurà facilitat una part d'un codi. Els membres de la Mesa Electoral Electrònica s'hauran de responsabilitzar de la custòdia de la clau desxifradora que permet l'escrutini. La Mesa Electoral Electrònica estendrà les actes d'escrutini, que seran publicades. També serà la competent per resoldre les reclamacions i recursos. La Junta electoral podrà constituir una Mesa d'administració per a resoldre les incidències tècniques o administratives que es puguin produir durant la votació electrònica, en la que hi col·laborarà un equip de suport tècnic que assessorarà en aspectes tecnològics. La Junta electoral competent es constituirà en Mesa Electoral Electrònica en una reunió que tindrà lloc abans de l'inici de la votació anticipada en el lloc que acordi el president de la Junta electoral. A la reunió hi podran assistir els interventors designats, si és el cas, i l'equip de suport responsable del manteniment del vot electrònic. Serà suficient la presència de tres dels seus membres per a la constitució així com per a iniciar el mecanisme d'escrutini. Abans d'iniciar-se el període de vot caldrà que el president de la Mesa Electoral Electrònica: a) Validi el contingut de la pantalla de votació d'acord amb criteris objectius i igualitaris per als candidats. b) Iniciï el sistema amb la generació de dues claus criptogràfiques, una de codificació/xifra i una altra desxifradora. La clau desxifradora es dividirà en fraccions i es distribuirà entre els membres de la Mesa. Aquests fraccions es faran secretes codificant-se els certificats digitals de cadascun dels membres, que hauran de custodiar les targetes i contrasenyes atès que són imprescindibles per a l'obertura de la urna digital. El president podrà ordenar la suspensió de la votació en els períodes no habilitats per al vot, continuant en els restants dies habilitats. A l'hora indicada a la convocatòria de les eleccions finalitzarà la votació electrònica anticipada i cap elector o electora podrà accedir a la direcció electrònica que dona accés a la web electoral. L'escrutini del vot avançat es farà amb la resta de vots emesos en els períodes de votació. L'exercici per part dels electors del vot electrònic anticipat es regeix per les mateixes normes que es preveuen a l'article següent. Procediment de votació i inici de la votació en jornada o jornades electorals En el cas que no estigui programat el reinici automàtic del programa, els membres de la Mesa Electoral Electrònica, els interventors, si n'hi ha, i l'equip de suport de manteniment del vot electrònic s'hauran de reunir prèviament a l'inici de la votació en el lloc acordat pel president amb la finalitat de reiniciar el programari electoral i donar inici de la votació a l'hora indicada a la convocatòria. Els electors s'hauran de connectar a la web electoral la direcció de la qual s'haurà facilitat en la difusió de la convocatòria o a través del Campus Global. El sistema d'identificació i autenticació dels electors amb dret a vot serà mitjançant els certificats electrònics reconeguts admesos en el procés i, en tot cas, amb el certificat digital T-CAT (carnet de la UPF) i el DNI-e i, amb caràcter subsidiari, identificant-se prèviament amb el NIS/password al Campus Global. En les pantalles de votació, l'elector trobarà la relació de les candidatures proclamades. En el cas que un mateix elector hagi de votar a més d'una elecció o dins d'una mateixa elecció en més d'una circumscripció, haurà de trobar clarament indicat en quina elecció està exercint el vot. La pantalla de votació ha d'especificar clarament el nombre màxim de candidats que poden ser votats. Caldrà procurar que els candidats apareguin en una sola pantalla i, cas de no ser possible, una indicació clara de l'existència de més pantalles. A més del noms dels candidats trobarà l'opció de votar en blanc que s'exercirà mitjançant una marca en aquesta opció i el vot nul, que consistirà en poder fer una marca en aquesta opció o escriure un text lliure a l'espai habilitat a l'efecte. Una vegada realitzada l'opció de vot, caldrà prémer el botó corresponent i a continuació es mostrarà la candidatura o candidatures escollides i se li sol·licitarà la confirmació de l'opció escollida. En el cas de no confirmar-la, l'elector o electora tindrà la possibilitat de realitzar una nova selecció. Una vegada confirmada l'opció de vot, es codificarà el vot amb la clau de codificació/xifra i es remetrà a la urna digital remota. Una vegada finalitzat el processament del vot, es donarà l'opció d'imprimir o guardar el rebut amb el codi de control, que permetrà comprovar a l'elector o electora que el seu vot ha estat emès i utilitzat en l'escrutini. Només es podrà votar una vegada. Incidències en el procés de votació Si per causa de força major o per qualsevol incidència tècnica no és possible iniciar l'acte de votació o d'escrutini, o s'interrompen una vegada iniciats, la Junta Electoral, en funció de la durada i les causes podrà adoptar qualsevol de les solucions següents: a) Prorrogar la durada del període de votació electrònica pel temps que estimi convenient. b) Suspendre o ajornar la votació o escrutini. c) Acordar que la votació es faci pel sistema tradicional, indicant els terminis pertinents i ordenant el sorteig de meses electorals. En el cas d'optar pel cas b) o c) es podrà acordar la destrucció dels vots que ja s'haguessin emès electrònicament, així com de les claus criptogràfiques. En aquest cas, els electors tornaran a emetre el seu vot. Si l'anomalia comporta la substitució dels computadors que conformen el sistema electoral, la Junta electoral podrà ordenar la seva reposició o la destrucció dels vots i de les claus criptogràfiques. Si el que s'ha de substituir és la urna electrònica, la Junta Electoral decidirà quan cal procedir a la destrucció dels vots i de les claus criptogràfiques. El president de la Junta electoral comunicarà les mesures a l'òrgan competent a fi de que s'informi a l'electorat, i es difongui a la pàgina web electoral. Les incidències produïdes al llarg del procés electoral i les mesures de resolució adoptades es faran constar en acta. Acabades les votacions electròniques, els membres de la Junta Electoral constituïts en Mesa Electoral Electrònica es reuniran en el lloc que el seu president determini. En el cas que algun dels seus membres no hi pugui assistir o hagi extraviat la seva fracció de clau, ho haurà de comunicar al president i es farà constar a l'acta de la sessió. En el cas de votació mixta en paper i electrònica, els resultats es donaran agregats. Els membres de la Mesa amb presència dels interventors, si n'hi ha, i dels assessors tècnics de vot electrònic, procediran a reconstruir la clau desxifradora, descodificar els vots i iniciar l'escrutini. Cadascun dels membres de la Mesa posarà la fracció de clau desxifradora que li correspon i la descodificarà amb el seu certificat digital. Així es reconstruirà la clau mencionada que permetrà interpretar el contingut dels vots electrònics. A continuació començarà l'escrutini electrònic. El procés de descodificació dels vots garanteix que en cap cas es pugui conèixer la identitat dels votants. En el cas de les eleccions de rector, a partir dels resultats escrutats, la Junta Electoral de la UPF aplicarà la ponderació de vots prevista als Estatuts de la UPF. Publicitat dels resultats i conservació de dades El president de la Junta Electoral publicarà el resultat provisional de les eleccions sense que de la informació detallada en cap cas sigui possible deduir el sentit del vot dels votants de circumscripcions petites. Llevat impugnació, transcorregut el termini de quatre mesos des de la proclamació dels candidats electes, el president de la Junta electoral, en presència del personal de Secretaria General designat i amb la presència dels assessors tècnics pertinents, procedirà a la destrucció tant de la clau desxifradora que permet obrir la urna electoral, com dels vots electrònics dipositats a la urna electrònica remota. No es podran destruir els vots sotmesos a impugnació o reclamació ni la clau desxifradora, fins que finalitzi el procediment corresponent, havent de procedir a la seva custòdia i conservació. Fins a la destrucció de la clau desxifradora i dels vots electrònics dipositats a la urna, la Mesa procedirà a la custòdia de la clau desxifradora i dels vots electrònics dipositats a la urna amb el procediment següent: a) Cada membre de la Mesa introduirà en un sobre la tarja amb la part de clau criptogràfica, i en un altre sobre el PIN i PUK de la tarja. Tos els sobres hauran d'estar segellats i signats de forma manuscrita. b) Es guardaran en un suport informàtic la llista de vots electrònics xifrats. La Secretaria General conservarà tota la informació generada durant el procés electoral que garanteixi que els vots emesos no han estat alterats. Seran objecte de sanció, sense perjudici del trasllat a les autoritats judicials competents, els intents de vulneració del secret de vot, suplantació de votant, atacs informàtics contra el sistema, la introducció de codis maliciosos o qualsevol altre conducta feta per alterar o manipular el sistema. En el cas que en la convocatòria s'especifiqui, els candidats podran assenyalar que en la candidatura consti la seva foto. En aquest cas, la imatge que es publicarà serà la que consta en el Sistema d'Acreditació d'Usuaris de la Universitat. El procediment de votació electrònica es regirà per aquesta normativa, per la resta de disposicions del reglament electoral de la UPF en tot allò que sigui aplicable. Aquesta normativa s'aplicarà a totes aquelles eleccions que es realitzin a la UPF en que prèviament s'hagi acordat pel secretari o secretària general que s'aplica aquest sistema de votació i així s'indiqui a la convocatòria, ja sigui com a sistema únic o amb convivència amb el vot en paper. Abans de procedir a una elecció amb sistema de votació electrònica, el secretari o secretària general podrà ordenar un procés pilot per a la comprovació del funcionament del sistema de vot electrònic, amb o sense valor electoral, en un procés electoral regit pel sistema de papereta en paper. En el pilot es podrà incloure un grup de col·legis i/o circumscripcions electorals d'un o diversos col·lectius universitaris.

Les eleccions dels titulars dels òrgans de govern unipersonals i dels representants als òrgans de govern i representació col·legiats de la Universitat es regeixen pel present reglament, que es dicta en desenvolupament del títol 12 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra. El dret de sufragi correspon a tots els membres de la comunitat universitària que prestin serveis a la Universitat o que hi estiguin matriculats, en les condicions que s'estableixen en aquest reglament. En tot cas, els requisits han de reunir-se en la data de la convocatòria de les eleccions i mantenir-se fins al dia de la votació. Les eleccions es realitzaran mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, dins la circumscripció o sector que pertoqui. Són electors i elegibles les persones que figurin en el cens electoral d'acord amb els requisits següents: a) El personal acadèmic amb nomenament o contracte en actiu a la UPF. b) El personal d'administració i serveis en actiu a la UPF. c) Els estudiants d'ensenyaments que condueixen a l'obtenció de títols oficials que estiguin matriculats a la UPF de les assignatures i matèries del pla d'estudis o programes. En el cas dels apartats a) i b) s'hi entenen incloses les persones que estiguin prestant serveis a la UPF en comissió de serveis, no així les persones de la UPF que estiguin en comissió de serveis fora de la Universitat. Llevat que els Estatuts de la UPF determinin expressament que formen part d'un col·legi o sector electoral separat, les persones que ocupen una plaça interinament formaran part del mateix col·legi o sector electoral que els funcionaris o els treballadors fixos. Formaran part del cens del personal acadèmic, els estudiants de postgrau oficial de la UPF que tinguin un nomenament o contracte, o que gaudeixin d'una beca de formació investigadora, Formaran part del cens del personal d'administració i serveis els estudiants de grau i de postgrau oficial de la UPF que tinguin un nomenament o contracte com a personal d'administració i serveis. Els estudiants, en les eleccions en què els electors han d'estar inclosos en un únic cens electoral, formaran part d'aquest d'acord amb els criteris següents: - Els estudiants matriculats en dos o més graus oficials de la UPF constaran en el cens del grau matriculat en primer lloc, llevat que manifestin la seva voluntat de constar en un dels altres, fins a la finalització del període de reclamacions al cens electoral. - Els estudiants matriculats en titulacions de grau, màster universitari i doctorat constaran en el cens de la titulació que tingui un nivell acadèmic superior. - Els estudiants que estiguin cursant un doble grau constaran en el cens del centre que gestioni la titulació, llevat que manifestin la seva voluntat de constar en l'altre, fins a la finalització del període de reclamacions al cens electoral. a) Els estudiants d'ensenyaments d'estudis propis de la Universitat sense validesa oficial. b) El professorat, els estudiants i el personal d'administració i serveis dels centres adscrits. El personal nomenat o contractat de forma específica per fer substitucions associades a situacions de maternitat, causa mèdica, acumulació de tasques, llicències, altres supòsits d'obres o serveis determinats, o per donar suport a programes o projectes específics de recerca, i altres situacions equiparables, només podrà exercir el sufragi actiu. Les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat són les que estableixen les lleis, els Estatuts, aquest reglament i la normativa complementària. En les eleccions a un mateix òrgan ningú no es pot presentar per més d'un col·legi, sector o circumscripció electoral. Els membres nats d'un òrgan col·legiat per raó del càrrec acadèmic podran presentar-se i ser elegits pel seu col·legi, sector o circumscripció electoral. Això no obstant, atesa la incompatibilitat entre membre nat i membre electe, se'ls suspendrà la condició de membre electe, i passarà a ocupar el lloc vacant el candidat o candidata següent més votat de cada col·legi, sector o circumscripció electoral, d'acord amb l'escrutini definitiu. En cas que durant el període de mandat de l'òrgan els membres nats perdin la seva condició, quedarà sense efecte la suspensió i passaran a exercir la representació en l'òrgan com a membres electes; alhora cessarà en la representació el candidat o candidata que l'havia substituït. El dret de sufragi és personal i intransferible, i mai no pot exercir-se per delegació. Tot elector o electora ha d'exercir el dret de sufragi a la circumscripció i al col·legi, sector o circumscripció electoral en què estigui inscrit, i a la mesa electoral que li correspongui. Els processos electorals es realitzaran necessàriament en període lectiu, i les votacions no poden tenir lloc en períodes d'exàmens. El procés electoral serà iniciat per l'òrgan que en cada cas estableixi aquest reglament. Caldrà convocar eleccions abans dels 30 dies anteriors a l'acabament del mandat de l'òrgan. La convocatòria d'eleccions fixarà la data de celebració de les eleccions, les quals tindran lloc entre els 20 i els 60 dies següents a la data de publicació de la convocatòria si es tracta d'un òrgan col·legiat, i entre els 20 i els 30 dies següents, en el cas d'un òrgan unipersonal. Les eleccions també es podran convocar per la seva renovació total o per col·legis electorals o sectors quan el president o presidenta de l'òrgan al·legui causa justificada. En el cas d'eleccions al Claustre s'haurà d'escoltar la Mesa del Claustre. A partir de la data de convocatòria d'eleccions s'obrirà un procés que, si escau, constarà de tres fases: presentació de candidats, campanya electoral i votació. Les convocatòries establiran el règim i el calendari electoral, i han d'incloure: - El termini d'exposició dels censos, amb els períodes de reclamació i rectificació. - El termini de presentació de candidatures i la data de proclamació, amb els períodes de reclamació. - El període destinat a la campanya electoral, que s'iniciarà amb la proclamació definitiva de candidats i fins les zero hores del dia de les votacions. - La data de proclamació dels candidats electes, amb els períodes de reclamació. La resolució de convocatòria d'unes eleccions es comunicarà a les dependències acadèmiques i administratives de la Universitat afectades amb la finalitat que es faci pública mitjançant els taulers d'anuncis corresponents l'endemà de la seva adopció. També es publicaran en els mitjans d'informació electrònica de la Universitat destinats a l'efecte, els quals tindran plena validesa oficial. Des de la proclamació definitiva de candidats fins les zero hores del dia de les votacions els candidats podran realitzar actes de campanya electoral, que no han d'alterar la normalitat de la vida acadèmica a la Universitat. El degà o director de centre o departament i, si escau, el gerent, en funció del tipus d'elecció, podran facilitar equitativament als candidats que ho sol·licitin espais per fer els actes electorals dins del seu àmbit d'actuació. Els membres dels òrgans col·legiats estan obligats a assistir a totes les sessions, llevat que els ho impedeixi una causa justificada, que hauran de comunicar a la secretaria de l'òrgan. El Consell de Govern, a proposta d'un òrgan col·legiat de govern i representació, i havent escoltat prèviament l'interessat, podrà sancionar-lo amb la pèrdua de la condició de representant en els supòsits en què, de forma reiterada i notòria, deixi d'assistir voluntàriament a les sessions de l'òrgan col·legiat. L'administració electoral de la UPF està formada per la Junta Electoral de la UPF, per les juntes electorals desconcentrades previstes a l'article 211 dels Estatuts i 9 d'aquest reglament i per les meses electorals. L'administració electoral té per finalitat garantir, en els termes del present reglament, la transparència i l'objectivitat del procés electoral i el principi d'igualtat. La Junta Electoral de la UPF està formada per: a) El secretari o secretària general de la Universitat, que la presideix. b) Dos representants del professorat, designats pel Consell de Govern. c) Un representant dels estudiants, designat per l'òrgan de representació dels estudiants. d) Un representant del personal d'administració i serveis, designat pels representants d'aquest col·lectiu al Claustre. e) El secretari o secretària general adjunt, que n'exerceix la secretaria. Les juntes electorals de centre estan formades per: b) Dos professors del centre, elegits per sorteig. c) Un estudiant, elegit per i entre els estudiants del centre. d) Un membre del personal d'administració i serveis, elegit per i entre els membres d'aquest col·lectiu adscrits al centre. e) El secretari o secretària del centre, que actuarà de secretari o secretària de la Junta. Les juntes electorals de departament estan formades per: b) Dos professors membres nats del consell de departament, elegits per sorteig. c) Un estudiant, elegit per i entre els estudiants del departament. d) Un membre del personal d'administració i serveis, elegit per i entre els membres d'aquest col·lectiu adscrits al departament. e) El secretari o secretària del departament, que actuarà de secretari o secretària de la Junta. Les juntes electorals d'institut universitari de recerca estan formades per: c) Un estudiant elegit per i entre els estudiants matriculats a programes de doctorat de l'institut. d) Un membre del personal d'administració i serveis, elegit per i entre els membres d'aquest col·lectiu adscrits a l'institut. e) El secretari o secretària de l'institut, que actuarà de secretari o secretària de la Junta. Tots els vocals de les juntes electorals tindran el suplent corresponent, que passarà a ocupar el càrrec per cessament del titular, quan aquest concorri a unes eleccions de competència de la Junta a la qual pertany o en cas d'absència justificada del titular. En el cas que el secretari o secretària de la Junta concorri a les eleccions, assumirà les seves funcions la persona que designi el president o presidenta de la Junta corresponent. Les juntes electorals les convoquen els seus presidents respectius. Les juntes electorals es reuniran en els casos i en les dates assenyalats en aquest reglament, i també sempre que el seu president o presidenta ho consideri necessari o ho sol·licitin quatre vocals. Perquè la reunió tingui lloc cal que hi assisteixin, almenys, quatre dels seus membres, entre els quals hi ha d'haver sempre el president o la presidenta i el secretari o la secretària, o els seus substituts. Els acords es prendran per majoria simple. El vot del president o presidenta serà de qualitat en cas d'empat. El mandat dels membres de les juntes electorals és de quatre anys, i són renovables les representacions. Són competència de la Junta Electoral de la UPF els processos electorals per a l'elecció dels membres del Claustre, dels representants dels claustrals al Consell de Govern, llevat que es realitzin en una sessió del Claustre, dels representants dels degans i directors dels centres o estudis, departaments i instituts universitaris de recerca al Consell de Govern i les eleccions a òrgans unipersonals. En el cas que la comissió d'estudiants a la qual fa referència l'article 91 dels Estatuts prevegi representants designats per elecció, el procés electoral corresponent també serà competència de la Junta Electoral de la UPF. Són competència de les juntes electorals de centre els processos electorals per a l'elecció dels representants a la junta de centre. Són competència de les juntes electorals de departament els processos electorals per a l'elecció dels representants al consell de departament. Són competència de les juntes electorals d'institut universitari de recerca els processos electorals per a l'elecció dels representants al consell d'institut. Són funcions de la Junta Electoral de la UPF: a) Interpretar les normes per les quals es regeix el procés electoral. b) Supervisar l'elaboració i la publicació del cens electoral. c) Proclamar els candidats, així com els resultats de les eleccions i els candidats electes. d) Determinar el nombre de meses electorals, així com la ubicació i la distribució d'aquestes entre els electors, i els horaris de votació. e) Dirigir i coordinar l'actuació de les juntes electorals desconcentrades. f) Resoldre les reclamacions i impugnacions sobre qualsevol assumpte relatiu al procés o als resultats electorals en un termini màxim de deu dies, llevat que aquest reglament o la convocatòria prevegi per a algun cas un altre termini. g) Aquelles altres funcions que li atorga el present reglament. Són funcions de les juntes electorals desconcentrades respecte de les eleccions en què són competents: a) Supervisar l'elaboració i la publicació del cens electoral. b) Proclamar els candidats, així com els resultats de les eleccions i els candidats electes. c) Determinar el nombre de meses electorals, així com la ubicació i la distribució d'aquestes entre els electors, i els horaris de votació. d) Resoldre les reclamacions que es presentin durant el procés en un termini màxim de deu dies, llevat que aquest reglament o la convocatòria prevegi per a algun cas un altre termini. e) Aquelles altres funcions que li atorga el present reglament. Contra les resolucions que resolguin reclamacions i impugnacions de les juntes electorals desconcentrades es podrà interposar recurs en el termini de deu dies davant la Junta Electoral de la UPF. Les circumscripcions o sectors estaran dividits, si escau, en meses electorals, si bé es podran agrupar amb sistemes d'urna o papereta de vot diferenciat. Cada mesa electoral estarà formada per un president o presidenta i dos vocals i pels seus suplents respectius, designats per sorteig entre els electors que hi han d'emetre el vot. La Junta Electoral de la UPF o les juntes electorals desconcentrades podran acordar que formin part de les meses electorals representants de col·lectius diferents dels que hagin d'emetre el vot en aquelles eleccions. En el cas d'eleccions que se celebrin dins del Claustre o les juntes de centre, consells de departament o consells d'institut universitari de recerca s'estarà a la composició de les meses electorals que preveu l'article 20 d'aquest reglament. El sorteig es realitzarà davant el president o presidenta de la junta electoral competent una vegada proclamats definitivament els candidats. El càrrec és obligatori i només podrà al·legar-se excusa, discrecionalment apreciada per la junta electoral competent, fins a 72 hores abans de la celebració de les votacions. En cas que s'admeti l'excusa, la junta electoral competent designarà el suplent i procedirà al sorteig d'un nou suplent. Són funcions de les meses electorals: c) Verificar la identitat dels votants. La Mesa del Claustre actuarà com a mesa electoral en l'elecció de representants al Consell de Govern en el cas que es portin a terme en sessió del Claustre, com també en tots els processos d'elecció que corresponguin al Claustre. En el cas de les eleccions de degà o degana o director o directora de centre i de director o directora de departament, les meses electorals estaran formades pel secretari o secretària del centre o departament i per dos membres designats per sorteig entre els membres de la junta de centre o el consell de departament, respectivament, d'acord amb allò que estableix aquest reglament. En el cas que el reglament d'un institut universitari de recerca prevegi que la terna de professors doctors a proposar com a director o directora de l'institut es fa per sistema electoral, la mesa electoral estarà formada pel secretari o secretària de l'institut i per dos membres designats per sorteig entre els membres del consell d'institut. Els candidats, tant a òrgans col·legiats com a òrgans unipersonals, poden nomenar un interventor o interventora en cada mesa electoral en què es pugui votar la seva candidatura. L'interventor o interventora haurà de figurar en el cens electoral i es procurarà que també aparegui en el cens de la mesa corresponent. Si no fos així haurà de votar en la mesa que li correspongui. En el decurs d'una jornada electoral no es poden realitzar actes de propaganda electoral o que pertorbin el normal funcionament de les eleccions o que puguin coartar la llibertat dels electors. En el cas que es vulguin realitzar consultes o altres actes de participació de la comunitat universitària el mateix dia d'unes eleccions, hauran de ser comunicats a la Junta Electoral de la UPF almenys 48 hores abans d'aquella data, sense perjudici d'altres comunicacions que els organitzadors hagin de realitzar a les autoritats acadèmiques competents. La Junta Electoral vetllarà perquè aquestes activitats no puguin alterar el decurs de les eleccions i perquè no es realitzin en el mateix espai o en els llocs d'accés a les meses electorals. Per exercir el dret al sufragi serà necessari estar inclòs en el cens electoral. L'elaboració dels censos electorals correspon a la Secretaria General de la Universitat. Els secretaris de centre, de departament i d'institut universitari de recerca, així com les unitats administratives de la Universitat col·laboraran en la seva elaboració. El cens provisional es farà públic amb la convocatòria a les corresponents dependències acadèmiques i administratives de la Universitat. També es publicarà en els mitjans d'informació electrònica de la Universitat destinats a l'efecte, els quals tindran plena validesa oficial. Tots els titulars del dret al sufragi estan legitimats per interposar recurs davant la Junta Electoral competent en el termini de tres dies des de la publicació del cens, tant per inclusió com per omissió indegudes. La junta electoral competent resoldrà els recursos, en única instància, amb la qual cosa posarà fi a la via administrativa, i publicarà el cens definitiu amb tres dies d'antelació a la data de finalització del termini de presentació de candidatures. Llevat que per a alguna elecció determinada aquest reglament ho disposi altrament, les candidatures es formalitzaran en el model establert a aquest efecte i s'adreçaran a la junta electoral competent. Les candidatures es presentaran degudament signades pels candidats. Es presentaran en el Registre de la Universitat en el termini que estableixi la convocatòria, que no podrà ser inferior a deu dies des de la convocatòria, llevat que per causa justificada apreciada per la junta electoral competent s'estableixi un termini més curt. En el cas que un candidat o candidata estigui absent de la Universitat per causa justificada podrà fer arribar la seva candidatura a través de les oficines de correus mitjançant correu urgent o burofax, o bé acreditant la presentació de la candidatura a les oficines diplomàtiques o consulars. En aquests casos, perquè sigui vàlida l'admissió de la candidatura, haurà de comunicar la seva presentació a la Secretaria General, per qualsevol mitjà, el mateix dia de la presentació i en tot cas abans d'acabar el termini de presentació de candidatures. En el cas que estigui disponible, les candidatures es podran presentar a través de la seu electrònica en format electrònic, mitjançant el model oficial i signades electrònicament amb el certificat digital o aquelles signatures reconegudes o avançades admeses per les plataformes de validació d'autoritats de certificació, i en particular la PSIS de Catcert, així com amb altres mecanismes d'identificació i signatura basats en la identificació més les evidències de la voluntat de signar per part de l'interessat, que inclou la signatura amb la plataforma Vàlid del Consorci AOC. La junta electoral competent examinarà les candidatures i, en un termini no superior a dos dies des de la finalització del termini de presentació, farà pública la proclamació de candidats admesos. Durant un termini de tres dies des de la proclamació provisional, els candidats proclamats o exclosos estan legitimats per interposar recurs davant la junta electoral competent, que resoldrà els recursos en un termini de tres dies, i procedirà a la proclamació definitiva. Els candidats podran retirar les seves candidatures fins a 48 hores abans de l'inici de les votacions, mitjançant un escrit adreçat a la junta electoral competent, que comunicarà aquesta circumstància a les meses electorals i a la Secretaria General als efectes oportuns i per a la seva comunicació a l'electorat. En el cas que les paperetes de vot estiguin emeses, els vots a candidatures retirades es tindran per no efectuats i no es recomptaran en l'escrutini. Constitució de les meses electorals El president o presidenta i els dos vocals de cada mesa electoral, així com els seus suplents corresponents, es reuniran mitja hora abans de l'inici de la votació. Si el president o presidenta no s'hi presentés, assumirà la presidència el suplent i, si tampoc no hi fos, el primer i el segon vocal successivament. En cap cas no podrà constituir-se la mesa sense la presència d'un president o presidenta i dos vocals. Un dels dos vocals exercirà la secretaria de la mesa electoral. Abans d'iniciar les votacions, el president o presidenta estendrà acta de constitució de la mesa, que haurà de signar juntament amb els vocals. En l'acta s'expressarà el nombre de persones que han constituït la Mesa. Durant les votacions els membres titulars i suplents de les meses electorals podran substituir-se de la manera que convinguin per acord intern de la mesa, si bé sempre hi hauran de ser presents dos membres. Les absències a la constitució de meses o durant el curs de la votació podran ser suplides per lliure designació de la Junta Electoral entre els electors que aquesta estimi més adequats d'entre els que reuneixen els requisits. Constituïda la Mesa, s'obrirà la votació a l'hora que hagi indicat la junta electoral competent, i continuarà sense interrupció fins a l'hora de tancament, llevat que, abans d'aquesta, haguessin votat la totalitat dels electors del col·legi electoral. Les votacions per als càrrecs de degà o degana i director o directora de centre, departament, i si escau, de la terna a director o directora d'institut universitari de recerca, es faran en el transcurs d'una reunió de l'òrgan col·legiat a qui competeix l'elecció, el qual haurà de complir els requeriments de quòrum de constitució que exigeix el reglament de l'òrgan per procedir a la votació. Els electors acreditaran davant la Mesa Electoral el seu nom i cognoms amb un document que n'acrediti la personalitat. Després que els membres de la Mesa hagin comprovat que l'elector o electora consta a les llistes del cens aquest lliurarà la papereta de vot al president o presidenta de la Mesa, que la dipositarà dins l'urna. En el cas d'eleccions de membres d'òrgans col·legiats i al càrrec de rector o rectora, aquells votants que prevegin la impossibilitat d'emetre el seu vot presencialment o a causa dels torns laborals podran emetre'l pel procediment de vot anticipat següent: L'elector o electora haurà d'adreçar a la secretaria de la junta electoral competent un sobre tancat al dors del qual hauran de figurar el seu nom i signatura i, si escau, el seu número de matrícula, i que haurà de contenir una fotocòpia del DNI/passaport i un altre sobre tancat i en blanc amb la papereta oficial de vot a l'interior. En el cas que encara no s'hagin emès les paperetes oficials, valdran les paperetes que continguin clarament el sector o circumscripció electoral i el candidat o candidats a qui es vota. El vot s'haurà de lliurar en presència del secretari o secretària de la junta electoral competent o davant el funcionari, que no podrà ser candidat, que designi la Junta Electoral en un termini que finalitzarà dos dies abans al de la celebració de les eleccions. Excepcionalment, en el cas que un elector o electora es trobi amb permís o llicència d'estudis o recerca de llarga durada o que participi en un intercanvi i no pugui emetre el vot presencial o el vot anticipat, haurà de comunicar a la Secretaria General aquesta circumstància. Haurà de lliurar, en el termini establert a l'apartat anterior, els esmentats sobres per correu urgent. Els sobres que no arribin dins d'aquest termini no es tindran en compte. La secretaria de la Junta Electoral farà arribar a la mesa electoral corresponent els sobres rebuts. El president o presidenta de la Mesa obrirà el sobre i llegirà el nom de l'elector o electora. Havent comprovant que aquest està inclòs en el cens electoral, introduirà a l'urna la papereta de votació. En el cas d'eleccions al càrrec de rector o rectora, el votant podrà emetre també el seu vot per a la segona volta. Si el candidat o candidats votats per aquest han estat eliminats, el vot en segona volta es declararà nul. A l'hora de tancament de les eleccions, el president o presidenta anunciarà que es dóna per acabada la votació. Acabada la votació dels membres presents, es faran efectius els vots emesos d'acord amb el procediment previst a l'article 31. Acabades les votacions, el president o presidenta ordenarà l'inici de l'escrutini, que serà públic. El vot serà declarat vàlid quan s'hagi realitzat en la papereta i, si és el cas, en sobre oficial. Es consideraran vots en blanc els emesos en paper què no contingui cap nom de candidat o candidata o en un sobre oficial buit. Seran declarats vots nuls els emesos en paperetes en sobre o paper diferent del model oficial, o sense sobre en aquelles en que així s'hagi d'emetre el vot, els que continguin més d'una papereta de diferent candidatura i els que representin un nombre més gran que el de llocs a cobrir per cadascun dels col·lectius. En cas que el sobre contingui més d'una papereta a una mateixa candidatura es computarà com un sol vot vàlid. També es consideraran vots nuls els emesos en paperetes no intel·ligibles, que continguin escrits improcedents o en les que s'hagués produït qualsevol tipus d'alteració. L'escrutini en les eleccions a rector o rectora es realitzarà conforme a les regles previstes en l'article 76 d'aquest reglament, sense perjudici de l'aplicació de les normes generals establertes en aquest capítol. En l'acte de recompte de vots el president o presidenta preguntarà si hi ha alguna al legació contra l'escrutini i, si no n'hi ha cap, o, una vegada resoltes per la Mesa les presentades, anunciarà en veu alta el resultat, especificant el nombre de votants, el de paperetes en blanc, el de paperetes nul les i el de vots obtinguts per cada candidat. Seguidament es destruiran, en presència dels assistents, les paperetes extretes de les urnes, llevat d'aquelles a les quals s'hagin negat la validesa o hagin estat objecte d'alguna reclamació, les quals s'uniran a l'acta original, una vegada rubricades pels membres de la Mesa, i s'arxivaran amb aquella. Acabades les operacions anteriors, el president o presidenta i els vocals de la Mesa estendran per triplicat l'acta, en la qual s'expressaran detalladament el nombre d'electors, segons la llista del cens electoral, el nombre de votants, el de vots vàlids, nuls, en blanc i el dels vots obtinguts per cada candidat; també s'hi expressaran succintament les reclamacions i protestes formals realitzades, si escau, pels candidats o electors sobre la votació i l'escrutini, així com les resolucions motivades sobre aquestes, amb els vots particulars, si n'hi ha. Així mateix, s'hi consignarà qualsevol incident que s'hi hagi produït. Cada mesa electoral adreçarà immediatament a la junta electoral competent les actes de constitució de la Mesa i de l'elecció, en original i una còpia. Una de les còpies es publicarà al tauler d'anuncis de les dependències on s'hagi ubicat la Mesa Electoral. L'arxiu definitiu de l'acta original correspondrà a la Secretaria General de la Universitat. Les actes de constitució de la Mesa i d'escrutini i les paperetes i sobres, si escau, de vot s'ajustaran al model oficial elaborat per la Secretaria General. Proclamació de candidats electes Una vegada remeses les actes a la junta electoral competent, aquesta procedirà a l'escrutini general. La junta electoral competent verificarà el recompte de vots emesos en les diverses meses electorals. Immediatament, procedirà a proclamar el representant o representants electes, publicarà la llista als taulers d'anuncis de la Universitat i l'enviarà als òrgans acadèmics afectats. En relació amb la proclamació de candidats electes, els empats es resoldran per sorteig efectuat per la junta electoral competent, llevat que aquest reglament prevegi un altre sistema de desempat. Correspondrà al secretari o secretària de les juntes electorals expedir els certificats relatius al procés electoral i als resultats. Contra l'acte de proclamació de candidats de les juntes electorals es podrà interposar recurs davant la mateixa junta en el termini de tres dies des de la seva publicació. El recurs s'haurà de resoldre en el termini de tres dies, després dels quals s'haurà de procedir a la proclamació definitiva dels candidats. Les candidatures a òrgans col·legiats seran individuals i la junta electoral competent les agruparà en una llista única per a cada col·legi electoral o sector ordenada alfabèticament. Els candidats hauran d'especificar el col·legi electoral o sector al qual pertanyen i el número de DNI/Passaport. Els estudiants hauran d'incloure el NIA i, si escau, el curs al qual pertanyen. Els candidats podran manifestar la seva afiliació a una associació o agrupació representativa legalment constituïda. La candidatura podrà incloure el nom d'un suplent amb la finalitat de substituir definitivament el titular només en el cas de pèrdua de la condició de representant per aquest darrer. Cap candidat o candidata podrà presentar-se com a titular d'una candidatura i com a suplent d'una altra. Un mateix suplent podrà constar com a tal, com a màxim, a dues candidatures. Per garantir una major representativitat, el nombre màxim de candidats susceptibles de ser votats no pot superar els dos terços dels llocs que correspongui elegir. Quan el nombre de llocs sigui igual o inferior a dos, podrà votar-se un nombre de candidats igual al de llocs que correspongui elegir. A les paperetes s'especificarà clarament el nombre exacte de candidats que poden ser votats. El vot a un candidat o candidata comportarà, simultàniament, el vot al seu suplent. Resultaran electes els candidats titulars que hagin obtingut el major nombre de vots fins al límit del nombre de representants assignats al col·legi electoral o sector. En el cas que el nombre de candidats coincideixi amb el de representants a escollir no caldrà celebrar votacions, i quedarà proclamat el candidat o candidats presentats. Pèrdua de la condició de representant Si durant el mandat d'un òrgan col·legiat algun representant perd la seva condició per una de les causes enumerades a l'article 214 dels Estatuts de la Universitat, aquest serà substituït pel seu suplent, si en té i compleix les condicions corresponents al col·legi o circumscripció electoral pel qual va ser elegit. En cas contrari, ha de ser substituït pel següent membre més votat en les eleccions d'entre aquells que no haguessin obtingut representació pel corresponent col·legi o sector electoral. En el cas que la substitució no sigui possible per cap dels sistemes establerts més amunt, es convocaran eleccions parcials, llevat que hagi transcorregut més de la meitat del temps de mandat de l'òrgan. Amb caràcter general aquestes eleccions es portaran a terme en el primer trimestre del curs. Els representants que cobreixin les vacants produïdes ocuparan el càrrec durant el període de temps que falti per a l'acabament del mandat. Són electors i elegibles els membres de la comunitat universitària previstos a l'article 43 dels Estatuts de la Universitat que en el moment de la convocatòria electoral compleixin els requisits estatutaris i reglamentaris. No es podrà ser candidat o candidata per més d'una circumscripció, sector o col·legi electoral. La circumscripció electoral per a les eleccions a Claustre serà el departament en el cas del personal acadèmic, el centre corresponent en el cas dels estudiants de grau i tota la Universitat en el cas del personal d'administració i serveis i dels estudiants de màster universitari i doctorat. Els col·legis electorals seran els establerts a l'article 43 dels Estatuts de la Universitat, i la distribució proporcional per centres dels representants al Claustre universitari serà l'establerta en aquest reglament. L'assignació de la representació dels diversos col·lectius que fixa el present reglament s'estableix prenent com a referència el nombre de claustrals electes, al qual s'afegirà el nombre de degans i de directors d'unitats acadèmiques previstes en els Estatuts. Per determinar el nombre enter de representants de cada col·lectiu al Claustre es farà l'arrodoniment necessari que s'aproximi el màxim possible als percentatges de representativitat de cada col·lectiu. Les eleccions seran convocades pel rector o rectora en un termini d'entre un i dos mesos abans de l'expiració del mandat del Claustre i, en el cas dels estudiants, en el mateix termini en relació amb l'expiració del seu mandat. En el cas que aquest termini coincidís amb el tercer trimestre del curs acadèmic, les eleccions es podran traslladar al primer trimestre del curs acadèmic següent. Disposicions especials per a l'elecció dels representants del professorat al Claustre A l'efecte de distribuir proporcionalment els representants al Claustre dels diferents col·legis de personal acadèmic entre els departaments, s'aplicarà per a cadascun dels col·legis la fórmula següent: on Ru és el nombre total de representants de cada col·legi per a tota la Universitat; Nd, el nombre de personal acadèmic del departament d'un col·legi determinat; Nu, el nombre total de personal acadèmic d'aquell col·legi a tota la Universitat, i Rd, el nombre de representants de cada col·legi que correspondria a cada departament. En el cas dels professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat, Ru correspondrà a la xifra que resulti una vegada descomptats els degans i els directors d'unitats acadèmiques previstes en els Estatuts. Del resultat Rd es prendrà la xifra entera i dos decimals. Efectuada aquesta operació, s'assignarà a cada departament el nombre de representants equivalent a la xifra entera. En el cas que en algun dels departaments no s'arribi a la unitat s'adjudicarà a aquest un representant. A l'efecte de repartir el nombre de representants que restin, fins a totalitzar Ru, es procedirà de la manera següent: Es dividiran les xifres decimals del resultat Rd per la xifra entera i s'assignarà un representant més als departaments per ordre decreixent del quocient resultant fins que quedin adjudicats tots els representants. En el cas que el nombre de departaments fos superior al total de representants que corresponen a un o diversos col·legis, s'agruparan els electors d'aquests col·legis dels diferents departaments segons criteris d'afinitat científica, i es distribuiran els representants entre aquestes agrupacions d'acord amb la fórmula descrita a l'apartat anterior. Disposicions especials per a l'elecció dels representants dels estudiants al Claustre A l'efecte de distribuir proporcionalment els representants dels estudiants entre els diferents centres, llevat dels estudiants de màster universitari i de doctorat, que conformen una circumscripció única, s'aplicarà la fórmula següent: on Ru és el nombre de representants dels estudiants de tota la Universitat; Nc, el nombre d'estudiants de cada centre; Nu, el nombre total d'estudiants de la Universitat; i Rc, els representants que correspondrien a cada centre. a) Del resultat Rc es prendrà la xifra entera i dos decimals. Efectuada aquesta operació, s'assignarà a cada centre el nombre de representants equivalent a la xifra entera. En el cas que en algun dels centres no s'arribi a la unitat s'adjudicarà a aquest un representant. b) A l'efecte de repartir el nombre de representants que restin, fins a totalitzar Ru, es dividiran les xifres decimals del resultat Rc per la xifra entera i s'assignarà un representant més als centres per ordre decreixent del quocient resultant fins que quedin adjudicats tots els representants. Disposicions especials per a l'elecció dels representants del personal d'administració i serveis al Claustre El nombre de places que resulti per al personal d'administració i serveis conforma un únic col·legi i circumscripció electoral. Eleccions a representants electes al Consell de Govern La durada del mandat de representació dels membres del Consell de Govern és de quatre anys, llevat el dels estudiants, que té una durada de dos anys. Les eleccions dels membres electes del Consell de Govern seran convocades pel rector o rectora en un termini no superior a un mes des de la constitució del Claustre. Les successives renovacions d'estudiants es convocaran un mes abans que finalitzi el seu mandat. En el cas que l'acabament del mandat es produeixi en el tercer trimestre del curs, les eleccions es podran traslladar al primer trimestre lectiu del curs acadèmic següent. Les candidatures es presentaran en model formalitzat davant la Mesa del Claustre, si així ho indica la convocatòria, o davant la Junta Electoral, en el termini de deu dies des de la publicació de la convocatòria. Les candidatures es faran públiques tres dies abans de la celebració de les votacions. Elecció dels representants del Claustre al Consell de Govern Les circumscripcions per elegir els vint representants claustrals seran les establertes a l'article 40.2 dels Estatuts de la Universitat. Les votacions podran realitzar-se en una sessió del Claustre. Altrament les eleccions es podran fer en jornada electoral o a porta tancada dels respectius col·lectius. Són electors i elegibles els membres del Claustre universitari. D'acord amb el que preveu l'article 212 dels Estatuts, el sistema electoral serà el següent per a cada col·legi electoral: Els nou representants dels professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat seran elegits de la manera següent: cada claustral d'aquest col·legi podrà assenyalar en una papereta fins a un màxim de sis candidats. Resultaran elegits els nou candidats que obtinguin el major nombre de vots. Els dos representants dels professors lectors, els professors visitants, el personal investigador propi o vinculat i els professors emèrits seran elegits de la manera següent: cada claustral d'aquest col·legi podrà votar fins a dos candidats. Resultaran elegits els dos candidats que obtinguin major nombre de vots. Els dos representants en representació de la resta del professorat i el personal investigador en formació: cada claustral d'aquest col·legi podrà votar fins a dos candidats. Els quatre estudiants de grau seran elegits de la manera següent: cada claustral d'aquest col·legi electoral podran votar fins a un màxim de dos candidats. Resultaran elegits els quatre candidats que obtinguin major nombre de vots. L'estudiant de màster universitari i doctorat serà elegit de la manera següent: cada claustral d'aquest col·legi electoral podrà votar un màxim d'un candidat. Resultarà elegit el candidat o candidata que obtingui major nombre de vots." Els dos representants del personal d'administració i serveis s'elegiran de la manera següent: cada claustral del col·lectiu del PAS podrà assenyalar a la papereta fins a un màxim de dos candidats. Quedaran elegits els dos candidats més votats. En el cas d'eleccions realitzades en sessió de Claustre o a porta tancada dels col·lectius en cas d'empat que impedeixi el repartiment de les representacions es repetiran les votacions per als llocs que sigui necessari. Cas de persistir l'empat després de la segona votació, es resoldrà per sorteig realitzat per la Junta Electoral. Elecció dels degans i directors de centre, departament i institut universitari al Consell de Govern Les eleccions dels degans o directors de centre, directors de departament i directors d'institut universitari de recerca seran convocades pel rector o rectora. Per assignar els llocs a cobrir en representació de cadascuna d'aquestes estructures acadèmiques, es farà una distribució en funció del nombre de centres o estudis, departaments o instituts universitaris de recerca existents a la Universitat en el moment de convocar les eleccions. En tot cas es garantirà que cada tipus d'estructura tingui com a mínim un representant. S'organitzaran tres sectors electorals: un conformat pels degans i directors de centre; un altre, pels directors de departament; i un altre, pels directors d'institut universitari de recerca. Seran electors i elegibles els degans i directors de centre, departament o institut universitari de recerca. En cas de quedar vacant la plaça, en tindrà la representació, fins a la finalització del mandat, la persona que ocupi el deganat o direcció en cada moment. Les eleccions dels representants dels degans i directors de centre, de departament i d'institut universitari de recerca seran a porta tancada de cada col·lectiu. El sistema electoral serà el majoritari simple; cada elector o electora podrà votar, dins del seu sector electoral, un nombre de candidats no superior als dos terços dels llocs que correspongui elegir, llevat quan el nombre de llocs a elegir sigui igual o inferior a dos, en què podrà votar-se un nombre de candidats igual que els llocs que correspongui elegir. En cas d'empat es repetiran les eleccions en un termini màxim de 48 hores. Si l'empat continua, seran proclamats els degans i directors més antics en el càrrec o, si no n'hi ha cap de més antic, els de més antiguitat acadèmica. Eleccions a junta de centre, consell de departament i consell d'institut universitari de recerca Els col·legis o sectors electorals seran els previstos al reglament del centre, departament o institut universitari de recerca, respectivament, conforme a allò que estableixen els Estatuts de la UPF. Els professors que imparteixen docència en més d'un centre podran ser elegits i electors en cadascun d'ells. A aquests efectes s'inclouran en el cens electoral els professors que en aquell curs acadèmic o regularment imparteixen docència en el centre en qualsevol de les assignatures dels plans d'estudis. També s'hi inclouran els professors vinculats al centre que gaudeixen d'exempció docent perquè exerceixen un càrrec acadèmic. La convocatòria d'eleccions correspon al degà o degana o director o directora de centre, al director o directora de departament o director o directora d'institut universitari de recerca, respectivament, i aquestes se celebraran mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La convocatòria es farà pública als taulers d'anuncis del centre, departament o institut universitari de recerca, respectivament, sense perjudici de la seva publicació en els mitjans de comunicació electrònica de la UPF. Les eleccions se celebraran amb caràcter general en el primer trimestre del curs acadèmic. Cada any, a l'inici del curs acadèmic, s'establirà el nombre total de membres del consell de departament i d'institut universitari de recerca, prenent com a referència la situació existent a 30 de setembre, a l'efecte de realitzar l'elecció d'aquells col·lectius la representació dels quals s'estableixi en el reglament del departament o de l'institut universitari de recerca mitjançant un percentatge en relació amb el total de membres del consell. L'elecció dels representants del professorat i del personal d'administració i serveis es realitzarà en reunió a porta tancada de cada un dels col·lectius, mitjançant papereta dipositada en una urna, llevat que el degà o degana o director o directora de centre, departament o institut universitari de recerca consideri necessari convocar una jornada electoral. L'elecció dels estudiants es realitzarà en una jornada electoral, mitjançant papereta dipositada en una urna. L'urna dels estudiants de màster universitari i doctorat es diferenciarà en els casos que aquests conformin un sector electoral. L'elecció dels estudiants es realitzarà una vegada es disposi de la relació d'alumnes matriculats. Quan per motius de matriculació del màster universitari i doctorat no sigui oportú realitzar eleccions conjuntes d'estudiants de tots els cicles, aquestes es podran realitzar separadament. Les altes i baixes dels membres nats dels òrgans de govern de centre, departament o institut universitari de recerca que es produeixin durant el curs acadèmic no alteraran el nombre de membres electius de l'òrgan. Si es produeixen vacants, s'han de fer eleccions anuals per cobrir-les durant el primer trimestre del curs acadèmic. La Junta Electoral del centre, departament o institut universitari de recerca trametrà la notificació dels resultats a la Secretaria General de la UPF. La Secretaria General de la UPF dotarà dels mitjans necessaris per celebrar les eleccions i fer-ne l'oportuna publicitat. Elecció dels representants dels estudiants a la comissió d'estudiants prevista a l'article 91 dels Estatuts En el cas que l'acord de creació de la comissió prevista a l'article 91 dels Estatuts prevegi que la designació dels representants dels estudiants sigui per elecció, la convocatòria de les eleccions correspondrà al rector o rectora i aquestes es regiran pel que determini l'esmentat acord i en allò que no hi sigui previst, pel present reglament. Les eleccions als òrgans de govern unipersonals es faran per votació mitjançant una papereta, que es dipositarà en una urna, en la qual figuraran els noms dels candidats. Les candidatures es presentaran davant la Junta Electoral de la UPF mitjançant model normalitzat i en el termini de deu dies des de la publicació de la convocatòria. El rector o rectora és elegit per la comunitat universitària mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, d'entre els professors que reuneixin els requisits previstos a la legislació universitària i els Estatuts de la UPF, en actiu, que prestin els seus serveis a la UPF. La convocatòria de les eleccions a rector o rectora correspon al Consell de Govern. En el termini de set dies des de la proclamació definitiva de candidats, aquests podran presentar el seu programa i, si escau, els membres que conformaran el Consell de Direcció a la Junta Electoral, a l'efecte de posar-los en coneixement de la comunitat universitària. La Junta Electoral trametrà la documentació a la Secretaria General per difondre-la entre la comunitat universitària. Així mateix, la Junta Electoral determinarà l'extensió de la reserva d'espais per als candidats en els mitjans electrònics de la UPF. A la web de la UPF es facilitarà la informació prevista a l'apartat anterior en termes d'igualtat i equitat i es garantiran els enllaços corresponents amb les pàgines web dels candidats. La Universitat facilitarà locals als candidats per al desenvolupament de la campanya electoral així com els censos electorals i la tramesa de correus electrònics a la comunitat universitària. Així mateix, el Consell de Govern haurà d'acordar, amb motiu de cada elecció, la quantia econòmica màxima que es facilita a cada candidat o candidata a partir de la seva proclamació definitiva per al finançament de la campanya. Aquesta quantitat s'haurà de destinar exclusivament a la promoció i la comunicació dels candidats i el seu programa i haurà de justificar-se amb les factures corresponents, que s'enviaran a la Gerència en el termini d'un mes a comptar des del dia de la darrera votació. El vot per a l'elecció de rector o rectora és ponderat per sectors de la comunitat universitària d'acord amb els percentatges indicats a l'article 51.2 dels Estatuts de la Universitat. La Junta Electoral de la UPF fixarà, després de l'escrutini de vots, els coeficients de ponderació que correspondrà aplicar als vots emesos vàlidament en cada sector. Només es tindrà en compte el vot vàlidament emès a candidatures en cada sector, i en queden exclosos el vot nul i el vot en blanc. El coeficient de ponderació (Cp) dels vots emesos vàlidament en cada sector s'obtindrà dividint el percentatge corresponent al sector (Ps) pel nombre total de vots emesos vàlidament en aquell sector (TV), i s'ajustarà amb quatre xifres decimals, d'acord amb la fórmula següent: on Cp és el coeficient de ponderació dels vots emesos vàlidament en cada sector, Ps és el percentatge del sector i Tv és el total de vots vàlids del sector a les diferents candidatures. El nombre de vots ponderats corresponent a cada candidat o candidata en cada sector (Vp) es calcularà multiplicant el nombre de vots que obtingui el candidat (Vc) pel coeficient de ponderació del sector (Cp), d'acord amb la fórmula següent: on Vp és el nombre de vots ponderats corresponent a cada candidat o candidata en cada sector; Vc són els vots rebuts pel candidat o candidata en el sector, i Cp és el coeficient de ponderació dels vots emesos vàlidament en cada sector. Serà proclamat rector o rectora, en primera volta, el candidat o candidata que obtingui el suport proporcional de més de la meitat dels vots a candidatures emesos vàlidament, una vegada fetes i aplicades les corresponents ponderacions. Si cap candidat o candidata l'assoleix, es procedirà a una segona votació, a la qual només podran concórrer els dos candidats amb més suport a la primera votació, tenint en compte les esmentades ponderacions. A la segona volta serà proclamat el candidat o candidata que obtingui la majoria simple de vots, aplicant les mateixes ponderacions. En cas d'igualtat de vot es realitzaran noves votacions fins que es desfaci l'empat. En el cas d'una sola candidatura se celebrarà únicament la primera volta. S'entendrà que s'assoleix més de la meitat dels vots quan s'obtingui el 50,0001% dels vots ponderats. Cada candidat o candidata podrà nomenar un interventor o interventora per assistir a la reunió de la Junta Electoral en la qual es realitza l'escrutini global i la proclamació dels resultats. Elecció de degans i directors de centre Són elegibles els professors que reuneixin els requisits establerts a la legislació universitària i als Estatuts, que estiguin en actiu. Són electors els membres de la junta de centre. Les eleccions seran convocades pel rector o rectora. El degà o degana o director o directora en funcions, en el termini màxim de deu dies des de la proclamació definitiva de candidats per la Junta Electoral de la UPF, convocarà sessió extraordinària de la junta de centre perquè procedeixi a elegir un nou degà o degana o director o directora. Seran membres de la junta de centre a l'efecte d'aquesta elecció els que ho siguin en el moment de l'acabament del mandat del degà o degana o director o directora. En el cas de més d'un candidat, quedarà proclamat el candidat o candidata que obtingui el vot de la majoria absoluta dels membres de la junta de centre. Si cap candidat o candidata no obté aquesta majoria, es repetirà la votació immediatament o no més enllà dels tres dies següents. Només podran concórrer a aquesta segona votació els dos candidats que hagin obtingut en la primera volta major nombre de vots. Resultarà elegit en segona volta el candidat o candidata que obtingui major nombre de vots. En cas d'empat es realitzaran noves votacions fins que aquest es desfaci. En el cas d'un únic candidat, quedarà elegit en primera volta si obté el vot de la majoria absoluta dels membres de la junta de centre i, en segona volta, sortirà elegit sigui quin sigui el nombre de vots. Les actes de les votacions s'adreçaran a la Junta Electoral de la UPF, la qual després de proclamar els resultats els comunicarà al rector o rectora per tal que procedeixi al nomenament. En el cas que el candidat o candidata proclamat fos un membre electe de la Junta, es procedirà a cobrir la vacant del vocal amb el suplent corresponent, si n'hi ha, o amb el següent candidat o candidata més votat dels que no van obtenir representació en les eleccions corresponents. Si cap d'aquests procediments no és factible, es procedirà a elegir un nou representant del professorat, sempre que no hagi transcorregut més de la meitat del mandat de la Junta. Si es convoquen eleccions al càrrec de degà o degana o director o directora i no s'hi presenta cap candidat, el rector o rectora prendrà les mesures necessàries per resoldre transitòriament aquesta situació, i podrà designar un degà o degana o director o directora de manera extraordinària per un període limitat de temps. Elecció de director o directora de departament Seran elegibles els professors que reuneixin els requisits establerts a la legislació universitària i als Estatuts, que estiguin en actiu, i que tinguin el suport d'un terç dels membres del consell de departament. Seran electors els membres del consell de departament. El director o directora de departament en funcions, en el termini màxim de deu dies des de la proclamació definitiva de candidats per la Junta Electoral de la UPF, convocarà sessió extraordinària del consell de departament perquè procedeixi a elegir un nou director o directora. Seran membres del consell de departament a l'efecte d'aquesta elecció els que ho siguin en el moment de l'acabament del mandat del director o directora o de la seva dimissió. A la candidatura s'acreditarà el suport que aquesta obté a l'efecte del que preveu l'article 67.2 dels Estatuts de la Universitat, adjuntant-t'hi les signatures perquè la Junta Electoral les verifiqui. El plec de signatures haurà de contenir el nom i els cognoms, el número de DNI / Passaport o NIA i la signatura dels qui hi donen suport, tots ells del consell de departament. Seran aplicables a aquestes eleccions les disposicions establertes als articles 80, 81, 82 i 83 d'aquest reglament, amb les adaptacions corresponents als òrgans dels departaments. Elecció de la terna de candidats a director o directora d'institut universitari de recerca En el cas que els reglaments dels instituts universitaris de recerca prevegin que la terna de professors a ser proposats al rector o rectora com a director o directora d'institut es faci pel sistema electoral, les eleccions es regiran per les normes que estableixi l'esmentat reglament. La terna és elegible entre els professors que reuneixin els requisits establerts a la legislació universitària i als Estatuts, que estiguin en actiu i que hi estiguin adscrits. Són electors els membres del consell d'institut. Les eleccions seran convocades pel director o directora en funcions de l'institut. El director o directora en funcions de l'institut universitari, en el termini màxim de deu dies des de la proclamació definitiva de candidats per la Junta Electoral de l'institut, convocarà sessió extraordinària del consell d'institut perquè procedeixi a elegir la terna de candidats. Seran membres del consell d'institut, a l'efecte d'aquesta elecció, els que ho siguin en el moment de l'acabament del mandat del director o directora o de la seva dimissió. Els terminis previstos en aquesta norma s'entendrà que són comptats per dies naturals si són assenyalats per dies, i de data a data quan siguin assenyalats per mesos. En el cas que el darrer dia d'un termini sigui un dissabte o un festiu, el termini s'entendrà prorrogat fins al dia hàbil següent. Si per l'aplicació dels terminis reglamentaris resultés que les eleccions a òrgans unipersonals o col·legiats s'haguessin de celebrar en períodes no lectius, la convocatòria es traslladaria de manera que les votacions se celebressin en els quinze dies immediatament anteriors o posteriors als períodes inhàbils esmentats. A efectes d'aquest reglament, s'entendrà com a períodes no lectius tot el mes d'agost i el mes de setembre fins a l'inici del curs acadèmic, i els períodes de vacances de Nadal i Setmana Santa. En el cas d'unitats acadèmiques de nova creació, les eleccions als òrgans de govern inicials seran convocades pel rector o rectora i el procés electoral serà competència de la Junta Electoral de la UPF. En el cas que la Universitat incorpori els procediments de votació electrònica amb caràcter oficial caldrà que el Consell de Govern aprovi prèviament les normes específiques que, si és el cas, regiran els corresponents processos electorals. En el cas de votació electrònica, el període de vot avançat i la jornada electoral podran ser continuats. L'organització o, si escau, la coordinació dels processos electorals correspon a la Secretaria General de la Universitat. Les primeres eleccions a Claustre es realitzaran d'acord amb els col·legis electorals establerts a la disposició transitòria segona dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra. Queda derogat el reglament electoral de la UPF aprovat per acord de la Junta de Govern de 31 d'octubre de 1996. En tot allò no previst en el present reglament es podrà aplicar la legislació general electoral. El present reglament entrarà en vigor el mateix dia que el Consell de Govern l'aprovi.

Des de fa uns anys, en convocar les reunions del Consell de Govern, la Secretaria General demana a les unitats que fan determinades propostes que, abans de trametre els documents corresponents, hagin estat revisats per l'Assessoria Jurídica. Sens dubte, aquest procediment, que s'ha consolidat plenament, és una bona pràctica que pretén aconseguir l'adequació jurídica dels acords més rellevants del nostre principal òrgan de govern. Transcorregut el temps, sembla oportú que això que ja es venia efectuant a la pràctica sigui sancionat per mitjà d'un acord de l'òrgan receptor dels documents. D'aquesta manera, s'incrementa la seguretat jurídica i la transparència en el funcionament de l'òrgan col·legiat, com també s'assegura la disponibilitat d'evidències dels antecedents dels acords finalment adoptats. Així mateix, amb l'extensió de l'administració electrònica, resultarà inexorable la disponibilitat de tota la documentació prèvia a l'aprovació, per exemple, de les disposicions de caràcter general o les bases de convocatòries de beques o ajuts. En conseqüència, es considera convenient que, si s'elaboren informes, notes o documents de caràcter jurídic, tècnic o d'altra mena, aquests siguin posats en coneixement de l'òrgan que decideix sobre aquella qüestió i han de formar part de l'expedient administratiu corresponent. Per tot això, el Consell de Govern, aprova els acords següent: Tramitació de propostes davant del Consell de Govern Abans de trametre a la Secretaria General els documents que tinguin caràcter normatiu, com ara normes, reglaments o establiment del règim jurídic d'una matèria; bases de convocatòria d'ajuts o beques; acords de constitució o participació de la UPF en una persona jurídica i aquells que comportin drets i obligacions per a la UPF, han d'haver estat revisats per l'Assessoria Jurídica, la qual ha de formular les seves observacions en una nota o informe. La unitat que tramiti la proposta, juntament amb el document de la proposta d'acord, ha de fer arribar a la Secretaria General, si escau, el document que contingui les observacions de l'Assessoria Jurídica o altres documents preparatoris de la proposta d'acord que formen part de l'expedient corresponent.. Disponibilitat de documentació per part dels membres del Consell de Govern La Secretaria General ha de posar la documentació anterior a disposició de tots els membres del Consell de Govern que la vulguin consultar presencialment. En tot cas, la Secretaria General ha de facilitar, pels mitjans electrònics establerts, els documents que consideri rellevants conjuntament amb el text de la proposta d'acord corresponent. Tota la documentació generada, incloent les notes o informes jurídics o tècnics, ha de formar part de l'expedient administratiu corresponent al qual s'ha d'integrar.

Sobre la creació de les càtedres d'empresa Definició, objecte i règim jurídic de les càtedres d'empresa Les càtedres d'empresa constitueixen una fórmula de col·laboració entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i les empreses, fundacions, associacions, administracions públiques i altres entitats públiques o privades (denominades d'ara en endavant l'"empresa"). L'objectiu comú d'ambdues és realitzar activitats relacionades amb la docència, la recerca, la difusió del coneixement i la promoció de la cultura en una àrea d'interès comú i durant un temps determinat. La iniciativa de creació de les càtedres d'empresa correspon al personal docent i investigador (PDI) de la UPF. Així mateix, la iniciativa pot provenir de qualsevol dels òrgans de govern de la UPF o del desenvolupament d'un conveni de col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. La sol·licitud d'establir una col·laboració mitjançant una càtedra d'empresa, l'ha de presentar un membre del PDI, que actuarà com a "promotor" durant el procés de tramitació de la proposta, i serà la persona de contacte i responsable d'aquesta mentre es constitueixi formalment la càtedra. Aquesta persona no ha de ser necessàriament qui n'assumeixi la direcció, un cop creada. Les càtedres poden ser proposades amb una o més entitats públiques o privades (nacionals o internacionals) externes a la UPF, entenent com a externes aquelles entitats que no tinguin participació de la UPF o en les quals la participació de la UPF, bé accionarial o bé en els òrgans col·legiats de govern, sigui minoritària. El promotor d'una càtedra d'empresa ha de presentar una proposta dirigida al Rectorat, a través de la unitat UPFund-Patrocini i Mecenatge, qui la sotmetrà a avaluació per part del vicerectorat que tingui delegades les competències en l'àmbit del patrocini i mecenatge. La proposta ha de contenir necessàriament un programa d'activitats i una memòria justificativa, que ha d'incorporar, com a mínim, la informació següent: El vicerectorat competent en la matèria valorarà l'oportunitat de la proposta presentada i la seva idoneïtat, en funció de les actuacions que s'hagin de realitzar que justifiquin la seva creació. Si és aprovada, la creació de la càtedra d'empresa es formalitzarà mitjançant la signatura d'un conveni de col·laboració entre la UPF i una o més entitats externes. Conveni de creació de les càtedres d'empresa Les càtedres d'empresa s'han de formalitzar mitjançant la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Universitat i l'empresa o entitat col·laboradora, segons els objectius i les condicions acordades. El conveni ha de recollir almenys, entre d'altres, els aspectes següents: Dinamització i gestió dels convenis de les càtedres d'empresa La dinamització d'iniciatives per promocionar el mecenatge i la creació de càtedres d'empresa correspon al personal docent i investigador (PDI), als grups de recerca i a l'estructura acadèmica de la UPF. La unitat UPFund-Patrocini i Mecenatge ha d'informar i assessorar la comunitat universitària sobre la creació de les càtedres d'empresa i gestionar-ne la formalització mitjançant el conveni corresponent. El director o directora de la càtedra ha de ser un acadèmic vinculat a la Universitat, de reconegut prestigi i experiència —consensuat amb l'empresa i designat pel rector o rectora—, que exerceix el rol de màxima responsabilitat en la gestió de la càtedra i que té com a funcions la direcció i la realització de les activitats previstes en el programa de treball de la càtedra, així com la gestió dels recursos econòmics. Per facilitar la gestió econòmica, el director o directora de la càtedra comptarà amb el suport de la seva unitat de gestió i administració (UGA) i de la secció econòmica del campus corresponent. Les activitats que han de desenvolupar són les establertes en el conveni de creació de la càtedra d'empresa i les acordades per la Comissió Mixta de Seguiment a què es refereix l'article 8. Entre altres activitats considerades d'interès mutu s'inclouen a títol orientatiu les següents: Activitats de divulgació i transferència de coneixement Les càtedres d'empresa formalitzen una relació estable entre una empresa i la Universitat (de caràcter plurianual), que permet posar en marxa activitats que requereixen certa continuïtat en el temps. Per aquest motiu, la durada mínima d'aquests convenis és de 3 anys, prorrogables per mutu acord de les parts. El director o directora de la càtedra (amb el vistiplau de la Comissió de Seguiment) és l'encarregat de presentar la proposta de pròrroga de la càtedra. La càtedra d'empresa pot deixar de ser reconeguda per la UPF com a tal si es demostra la seva inactivitat en la memòria anual d'activitats, o l'entitat o entitats externes col·laboradores no fan les aportacions establertes en el conveni. Estructura i òrgans de direcció Estructura de les càtedres d'empresa El model de govern de les càtedres vol potenciar que l'empresa i la Universitat presentin conjuntament la realització d'activitats d'interès comú. Per això, la direcció d'aquestes és responsabilitat d'un director o directora de la càtedra i d'una Comissió Mixta de Seguiment. Director o directora de la càtedra El director o directora de la càtedra serà un acadèmic vinculat a la UPF de reconegut prestigi i experiència nomenat pel rector un cop escoltada l'empresa o institució patrocinadora de la càtedra i la unitat acadèmica de referència. El director o directora de la càtedra és el responsable de l'execució i el seguiment de les activitats previstes. La Comissió Mixta de Seguiment apareixerà en el conveni que regula la col·laboració i decideix les activitats que s'han de realitzar i la corresponent distribució pressupostària. Estarà formada, paritàriament, per representants de l'empresa o entitat col·laboradora i de la Universitat: La Comissió Mixta es reunirà, almenys, una vegada a l'any, i tindrà entre d'altres, les funcions següents: —Fer el seguiment, la vigilància i el control de l'execució del conveni i dels compromisos adquirits. —Aprovar els programes d'actuació de la càtedra, amb detall de les activitats que s'han de realitzar i la corresponent assignació pressupostària. —Fer el seguiment i l'avaluació de les activitats desenvolupades. —Adoptar els acords necessaris per al compliment de les finalitats i els objectius de la càtedra, d'acord amb la normativa de la UPF i el mateix conveni de creació. Règim econòmic i compromisos de les parts Amb la finalitat de poder executar les activitats de la càtedra, l'empresa es compromet a dotar-la, durant el període de durada del conveni, amb una aportació fixa anual. Per a les càtedres d'empresa, l'aportació mínima són 30.000 € anuals. Dintre del pressupost de la càtedra s'ha de distingir entre: Costos d'execució: tots els costos necessaris per desenvolupar les activitats de la càtedra. Costos indirectes: la universitat aplicarà, en concepte de costos indirectes, el percentatge que estableixi la normativa vigent d'aplicació de cànons de la UPF. Al conveni de creació de la càtedra s'establiran els terminis en què es faran les aportacions econòmiques per part de l'empresa/entitat col·laboradora i les possibles modificacions de les aportacions anuals. La distribució del pressupost es farà segons allò acordat al conveni de creació de la càtedra i/o a la Comissió Mixta de Seguiment. Per facilitar la gestió econòmica, el director o directora de la càtedra comptarà amb el suport de: La unitat de gestió i administració (UGA) corresponent. —Per gestionar i tramitar totes aquelles sol·licituds de despeses associades a la càtedra (per exemple, contractació de personal, beques, liquidacions de viatges, serveis externs, etc.). —Per donar suport, si escau, a la realització d'activitats (espais, logística...). La secció econòmica del campus corresponent. —Per obrir els segments econòmics, fer la dotació de crèdit i la gestió de pagaments. —Per preparar, si escau, l'informe econòmic de les despeses fetes. Compromisos de difusió de la UPF La UPF es compromet a difondre la participació i la col·laboració de l'empresa en totes les activitats que faci la càtedra d'empresa. Aquest compromís inclou, entre d'altres: La presentació pública de la càtedra d'empresa. La inclusió d'informació de la càtedra d'empresa a la pàgina web de la UPF. La difusió de la càtedra d'empresa en la comunicació derivada de les activitats realitzades. La menció en les memòries anuals i altres publicacions corporatives de la UPF. La recepció d'informació periòdica de la UPF. La participació en actes de reconeixement a entitats patrocinadores de la UPF. La presència del logotip de les entitats col·laboradores al portal UPFund-Patrocini i Mecenatge. La menció en notícies publicades en els mitjans de comunicació propis de la UPF. La invitació als actes institucionals i acadèmics de la UPF. Tant l'empresa com la UPF poden fer ús de la marca de les altres parts del conveni de col·laboració exclusivament en relació amb les activitats realitzades a l'empara de la càtedra, prèvia aprovació per escrit de l'altra part. Titularitat dels drets de propietat intel·lectual Titularitat dels drets per a les càtedres d'empresa La titularitat dels drets sobre els resultats generats sota el conveni de la càtedra d'empresa correspon a la UPF. La formalització d'una càtedra no suposa la cessió o la transmissió de cap dret de propietat intel·lectual o industrial titularitat de les parts. Les actuals càtedres d'empresa han d'adequar-se a la present normativa en el moment de renovar-les. Si cap de les càtedres d'empresa existents abans de l'aprovació d'aquesta normativa no ha reportat cap activitat durant dos anys consecutius i/o les entitats col·laboradores no han fet les aportacions econòmiques establertes en el conveni corresponent, el vicerectorat amb les competències en l'àmbit del patrocini i mecenatge pot proposar al rector o rectora que les cancel·li. Aquesta normativa entrarà en vigor al dia següent de la seva aprovació per Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquest document descriu la responsabilitat i compromís de la Universitat Pompeu Fabra envers la sostenibilitat ètica i constitueix el punt de partida per la implementació de polítiques en aquest àmbit així com el marc per ajudar els membres de la comunitat universitària a incorporar la sostenibilitat ètica en la seva presa de decisions. Aquesta responsabilitat i compromís s'ha reflectit fins ara en l'aplicació de l'Agenda 21 i les actuacions que d'aquesta aplicació s'han derivat, així com en els articles 175.3 i 179 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra. La declaració de Talloires de 1990, sorgida d'un congrés internacional que tingué lloc a la ciutat francesa de Talloires, és la primera declaració oficial realitzada per universitats de tot el món manifestant públicament el seu compromís envers la sostenibilitat mediambiental en l'educació superior. A través d'aquest document, universitats de tot el món reconeixen la necessitat d'enfrontar-se i redreçar el fet que la humanitat està afectant el medi ambient a una escala sense precedents i potencialment devastadora per a tots els éssers vius i per a l'ecosistema natural en general. Aquesta declaració estableix un pla d'acció de deu punts que comporta el compromís de les universitats signants envers l'educació i posada en pràctica de la sostenibilitat mediambiental. La Universitat Pompeu Fabra està adherida a aquesta declaració, així com a les posteriors iniciatives impulsades per la Global Reporting Initiative i el Global Compact de Nacions Unides. Prenent com a base aquests compromisos, la UPF estableix una política de sostenibilitat que anomenarem sostenibilitat ètica. Pot afirmar-se que un sistema és econòmicament sostenible quan no esgota el fons per a finançar-lo, socialment sostenible quan no condueix al conflicte social, i ecològicament sostenible quan el medi pot absorbir-ne la contaminació i renovar els recursos naturals sense esgotar-los. La sostenibilitat ètica inclou la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, sense reduir-se a elles. A més de ser global, no està justificada únicament per l'interès egoista d'un grup sinó també per l'obligació moral de respectar els interessos de les demés persones, espècies i generacions amb les que hem de compartir el planeta. 1) Disposar d'un Pla de sostenibilitat ètica i desenvolupar i posar en pràctica un pla d'acció envers la sostenibilitat ètica que impliqui el funcionament èticament sostenible de tots els seus campus i la contribució a construir una ciutadania global responsable, activa i informada, mantenint el compromís actiu dels òrgans gestors de la universitat. 2) Assolir la sostenibilitat ètica a tots els nivells -institucional, docent i investigador- amb l'objectiu de contribuir a elevar l'estàndard ètic de l'educació superior i per tal d'assolir i mantenir el lideratge institucional en l'àmbit de la sostenibilitat i del compromís ètic. 3) Mantenir la transparència institucional pel que fa a la seva petjada ecològica i a l'establiment d'objectius mesurables dins del pla de sostenibilitat ètica, fent un seguiment regular dels mateixos. 4) Recolzar-se en l'expertesa i coneixement de la comunitat acadèmica per a promoure pràctiques que maximitzin els efectes beneficiosos i minimitzin els impactes negatius que poden sorgir de les activitats institucionals, acadèmiques o de recerca. 5) Encoratjar la implicació activa de tots els membres de la comunitat universitària en temes de sostenibilitat ètica i donar suport a totes les activitats de conscienciació en aquesta direcció que s'hi promoguin, oferint també oportunitats per a col·laborar en iniciatives de sostenibilitat ètica per part dels estudiants, els professors, els investigadors i el personal administratiu i de serveis tant dins com fora de la universitat. 6) Impulsar la recerca i l'educació basada en principis de sostenibilitat ètica i aprofitar aquesta expertesa per a promoure accions basades en la sostenibilitat ètica tant dins com fora de la universitat, amb la intenció d'involucrar no només a la comunitat acadèmica sinó també als responsables polítics i a la ciutadania en general. Dins d'aquests esforços s'inclourà promoure campanyes de comunicació de les accions realitzades així com dels progressos i resultats obtinguts i disposar d'una pàgina web en la que s'informi de les mesures que es posin en pràctica i resultats obtinguts L'aplicació de la política de sostenibilitat ètica, com a política transversal, concerneix tots els òrgans unipersonals i col·legiats de la universitat. Correspon al Consell de Govern, a proposta del rector o rectora, aprovar els plans, plans d'acció i programes sobre sostenibilitat ètica i ser informat dels resultats anualment. Correspon al rector o rectora la direcció i execució de les accions de sostenibilitat ètica per mitjà del vicerector o vicerectora competent en la matèria i el gerent.

L'article 35 c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reconeix el dret dels ciutadans a obtenir una còpia segellada dels documents originals que presentin a l'administració així com el dret a que aquests originals els hi siguin retornats llevat que hagin de figurar en el procediment. Per a l'eficàcia d'aquests drets l'article 38.5 de la mateixa norma preveu que els ciutadans puguin adjuntar una còpia dels documents que presentin amb les seves sol·licituds, escrits i comunicacions. Aquesta còpia amb l'acarament previ amb l'original per part del Registre en el qual es presenti la sol·licitud, s'ha de trametre a l'òrgan destinatari i tornar l'original al ciutadà. Quan l'original hagi de constar en el procediment s'ha de lliurar la còpia al ciutadà, un cop segellada pel Registre, amb la comprovació prèvia de la identitat amb l'original. D'altra banda l'article 46 de la citada Llei 30/1992, regula l'eficàcia de les còpies dels documents dels quals els originals obren en poder de l'administració. Per a l'adequada aplicació d'aquestes normes en l'àmbit de la Universitat Pompeu Fabra esdevé necessari dictar la següent Aportació de documents originals als procediments. Quan les normes reguladores del procediment o actuació administrativa requereixin l'aportació de documents originals per part dels ciutadans juntament amb els seus escrits o sol·licituds, aquests tindran dret a l'expedició per part del Registre, o de la unitat davant la qual es presentin les sol·licituds en el cas que el procediment així ho estableixi, d'una còpia segellada del document original en el moment de la seva presentació. El ciutadà aportarà amb el document original una còpia del mateix. El Registre o la unitat administrativa en què es presenti comprovarà la identitat de la còpia amb l'original, i remetrà la sol·licitud de l'interessat juntament amb el document original a l'òrgan destinatari, i lliurarà la còpia al ciutadà diligenciada amb un segell en el qual constin les dades següents: -data de lliurament del document original i lloc de presentació. -òrgan destinatari del document original i referència a l'objecte del procediment pel qual s'aporta. La còpia segellada acreditarà que el document original es troba en poder de la Universitat. Un cop finalitzat el procediment el ciutadà podrà sol·licitar la devolució de l'original. En el moment que la Universitat retorni l'original al ciutadà aquest lliurarà a la Universitat la còpia segellada. Aportació de còpies compulsades al procediment Quan les normes reguladores del procediment o actuació administrativa permetin l'aportació de còpies compulsades de documents originals, els ciutadans podran exercir el dret a la immediata devolució d'aquests per part del Registre o unitat administrativa davant la qual es presenti l'escrit o sol·licitud a la qual s'hagi d'acompanyar la còpia compulsada. El ciutadà aportarà juntament amb l'original una còpia del mateix. El Registre o la unitat administrativa en què es presenti comprovarà la identitat de la còpia amb l'original, retornarà l'original al ciutadà i remetrà la sol·licitud juntament amb la còpia compulsada a l'òrgan destinatari. El segell de compulsa indicarà la data de presentació i la identificació de l'òrgan que expedeix la còpia compulsada. Si el ciutadà aportés una còpia ja acarada i legalitzada davant Notari no serà necessària la presentació simultània de l'original. La còpia compulsada tindrà el mateix valor que l'original en el procediment concret al qual s'incorpori. Expedició de còpies de documents originals que obrin en poder de l'administració Els ciutadans podran sol·licitar, en qualsevol moment, l'expedició de còpies dels documents que formin part de procediments finalitzats en la data de sol·licitud. Les sol·licituds podran ser denegades en els casos que estableix l'article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. La còpia serà expedida per la unitat administrativa que custodiï l'expedient i contindrà un segell en el que consti l'autenticitat de la mateixa, la data d'expedició, l'òrgan que l'expedeix i la persona responsable de l'expedició Correspondrà a la unitat administrativa que tingui la custòdia d'un expedient administratiu l'expedició de còpies dels documents que obrin en aquest expedient quan aquestes hagin de ser aportades per la UPF a un procediment administratiu o judicial.. No s'expediran per part de les diferents unitats administratives altres còpies que les regulades en aquesta instrucció. En particular, no es compulsaran per part del Registre o de les unitats administratives receptores de documents, les còpies de documents originals quan aquestes còpies no acompanyin sol·licituds o escrits que es presentin pel ciutadà en el mateix Registre o unitat. Als efectes del previst als articles primer i segon totes les unitats administratives receptores de documents disposaran de segells de compulsa en el qual constaran les dades esmentades en els articles referits. Als efectes del previst al l'article tercer totes les unitats administratives que custodiïn documents originals disposaran d'un segell que acrediti l'autenticitat de les còpies, en el qual quedarà suficientment identificat l'òrgan que l'expedeix i la persona responsable de l'expedició. Quan els membres de la Comunitat Universitària hagin de presentar documents en procediments administratius seguits en d'altres administracions, s'indicarà als interessats que han de seguir les normes concretes del procediment en què intervinguin, en especial les relatives als llocs de presentació dels documents i a la d'aportació d'originals o còpies compulsades. En tot cas s'indicarà que l'acarament (la compulsa) de l'original amb la còpia correspon efectuar-lo al Registre on hagin de presentar les sol·licituds.

La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix en la seva disposició addicional tercera que s'adequaran a la Llei les normes reguladores dels diferents procediments administratius, sigui quin sigui el seu rang, amb referència específica dels efectes estimatoris o desestimatoris que es produeixen per la manca de resolució expressa. És per això que es fa necessari fixar els procediments que se segueixen a la Universitat Pompeu Fabra, iniciats a instància de part, amb indicació del termini a partir del qual cal entendre estimada o desestimada una sol× licitud. En conseqüència, en ús de les competències que l'article 43 u) dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra atorguen a la Junta de Govern, El present acord té per objecte l'adequació a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, dels procediments administratius que se segueixen, a instància de part, en l'àmbit de competències de la Universitat Pompeu Fabra. Termini de resolució dels procediments administratius El termini màxim de resolució dels procediments administratius iniciats a instància de part serà l'establert a l'annex 1. En el cas dels procediments no previstos a l'annex 1, el termini serà el que s'indiqui a la normativa específica, i si no n'hi ha, serà el termini establert amb caràcter general per l'article 42.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de tres mesos, i tindrà efectes desestimatoris. Efectes de la manca de resolució Transcorregut el termini màxim de resolució dels expedients tramitats a la Universitat Pompeu Fabra iniciats a instància de part sense que l'òrgan competent hagi dictat resolució expressa, es podrà entendre estimada o desestimada la sol× licitud, d'acord amb el que s'estableix per a cada supòsit a l'annex 1. Per a la seva eficàcia, els interessats hauran d'acreditar els actes presumptes mitjançant la certificació administrativa que preveu l'article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Durant el termini per a l'emissió de la certificació es podrà resoldre expressament sobre el fons, d'acord amb les normes aplicables, i sense vinculació amb els efectes atribuïts a la resolució presumpta de la qual s'ha sol× licitat la certificació. En tot cas, una vegada emesa la certificació, l'òrgan competent no podrà resoldre la sol× licitud. La certificació d'acte presumpte l'emetrà, a petició de part, l'òrgan competent per resoldre el procediment, sense que es pugui delegar aquesta competència específica. En el cas d'òrgans col× legiats, la certificació serà emesa pel secretari. Les certificacions s'expediran en el termini màxim de vint dies hàbils des que són sol× licitades, llevat que en aquest termini s'hagi dictat resolució expressa. La certificació d'actes presumptes ha de comprendre la persona que el sol× licita, l'objecte del procediment seguit, la data d'inici, el venciment del termini per dictar resolució i els efectes, estimatoris o desestimatoris, que genera l'absència de resolució expressa. Així mateix, ha d'incloure els recursos que s'hi poden interposar. Les resolucions del rector i els acords del Claustre universitari, de la Junta de Govern i del Consell Social esgoten la via administrativa, i seran impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Les resolucions dels vicerectors, del secretari general i del gerent podrien ser objecte de recurs ordinari davant el rector, en el termini d'un mes, llevat que hagin estat dictades per delegació del rector, cas en el qual esgotaran la via administrativa. Les resolucions dels degans o directors de centre o estudi i dels directors de departament o institut o de qualsevol altre òrgan unipersonal podran ser objecte de recurs ordinari davant el rector. Les resolucions dels òrgans col× legiats diferents dels previstos a l'apartat 4.1 podran ser objecte de recurs o esgotaran la via administrativa segons indiqui la seva normativa de creació. Si no n'hi ha, s'hi podrà recórrer davant el rector. Així mateix, contra els acords i resolucions que no esgotin la via administrativa podrà formular-se reclamació administrativa quan la normativa específica així ho prevegi o quan ho exigeixi la naturalesa del procediment i així s'indiqués a l'interessat en la notificació de l'acte administratiu. Si no hi ha una previsió expressa, el termini per formular la reclamació serà de deu dies, i per resoldre-la es disposarà de quinze dies, i els efectes de la manca de resolució seran desestimatoris. Els procediments als quals fa referència aquest acord iniciats abans de la seva entrada en vigor es regiran per la normativa establerta fins ara. Queden derogades totes les normes de règim interior de la Universitat que s'oposin al que es disposa en aquest acord o que el contradiguin. Aquest acord entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. EFECTES DE LA FALTA DE RESOLUCIÓ EXPRESSA Vicerector/a competent en matèria d'Ordenació Acadèmica (per estudis de 1r i 2n cicle) Vicerector/a competent en matèria de Doctorat i Tercer Cicle (per estudis de 3r cicle) Matrícula de les proves d'accés a la Universitat per als més grans de 25 anys Vicerector/a competent en matèria d'Ordenació Acadèmica Exempció de pagament de preus públics Devolució de l'import abonat per preus públics Ajornament o fraccionament del pagament de preus públics Ampliació de la matrícula d'estudis oficials Vicerector/a competent en matèria d'Ordenació Acadèmica (per assignatures de lliure elecció) Degans/es i directors/es de centres i estudis (per la resta d'assignatures) Aplicació del règim de permanència dels estudiants a la Universitat Anul·lació de la matrícula d'estudis oficials Cap del Servei de Programació i Gestió Acadèmica Anul·lació de convocatòria (posterior a la data d'examen) Altres supòsits de la normativa de permanència Simultaneïtat d'estudis oficials Convalidació d'estudis universitaris Comissió de Convalidacions (per estudis de 1r i 2n cicle) Comissió de Doctorat i Tercer Cicle (per estudis de 3r cicle) Expedició de títols d'estudis oficials i de títols propis Admissió d'alumnes per trasllat d'expedient provinent d'estudis oficials en altres Universitats Modificació d'assignació d'assignatura (optatives-lliure elecció) Incorporació dels crèdits de lliure elecció cursats en estudis previs Cap del Servei de Programació i Gestio Acadèmica * Competències delegades en el vicerector d'Economia i Administració per resolució de 8 de març de 1995 ** Competències delegades en la vicerectora d'Ordenació Acadèmica i Professorat per resolució de 8 de febrer de 1996 Ampliació de jornada per qui la té reduïda per guarda legal e) personal d'administració i serveis: delegació en el gerent només per unitats i serveis depenents de gerència (13.11.1992)

La universitat pública, com a institució al servei de la societat, ha anat evolucionant en la prestació de les seves competències adaptant-les a les demandes socials. D'aquesta manera, si l'essència de l'educació superior és la formació de professionals, en els darrers anys aquesta visió s'ha anat modificant fins a incorporar un concepte integral de la formació que cerca no només la preparació de professionals per a la vida, sinó també la consecució d'una ciutadania responsable socialment. En aquest context, l'aprovació de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes va introduir modificacions substancials que afectaven l'activitat universitària. Així, en la disposició addicional 12a. de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modificava la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, s'establia la Unitat d'Igualtat com a estructura a través de la qual havien de desenvolupar-se les mesures necessàries perquè, en l'àmbit universitari, es fes realitat la igualtat efectiva entre dones i homes, especialment per mitjà de plans d'igualtat. Aquest manament va ser incorporat en l'articulat dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva entre dones i homes, aprofundeix en el mandat de les universitats en aquesta matèria. Al seu torn, el 15 de desembre del 2008, el Consell de Govern aprovava el Pla d'Igualtat Isabel de Villena (2008-2010), la vigència del qual ha estat prorrogada. En un primer moment, la gestió d'aquest pla es va dur a terme des de la Unitat de Suport a Programes Especials (USPE), que li va atorgar la condició d'Unitat d'Igualtat, i posteriorment, d'acord amb la Resolució de 23 d'octubre del 2012, es va assignar a l'aleshores Unitat d'Informació i Projecció Institucionals (UIPI) -la qual passava a desenvolupar les funcions de suport a la planificació- la promoció i la coordinació de les accions previstes en el Programa de Responsabilitat Social, també amb la condició d'Unitat d'Igualtat. D'acord amb la Resolució de 12 de febrer del 2014, s'atribuïa a l'àmbit d'Informació Institucional i Responsabilitat Social, dintre de l'actual Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals (UCPI), la funció d'Unitat d'Igualtat. Atès el compromís institucional per la igualtat efectiva entre dones i homes en l'àmbit de l'educació superior i l'objectiu d'igualtat proclamat legalment, es requereix estructurar millor la Unitat d'Igualtat, per configurar-la com un servei universitari especialitzat. És per això que, vist el que disposa l'article 181.3 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, el Consell de Govern S'estructura la Unitat d'Igualtat com a servei universitari especialitzat, sota la coordinació general del vicerector o vicerectora competent en matèria de polítiques d'igualtat de gènere. La coordinació administrativa i la coordinació amb la Gerència es farà mitjançant la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals, adscrita al Gabinet del Rectorat. Totes les unitats acadèmiques i administratives col·laboren en l'assoliment dels objectius de la Unitat d'Igualtat per a les seves finalitats. Objectius de la Unitat d'Igualtat La Unitat d'Igualtat té per objectius assessorar els òrgans de govern de la Universitat, elaborar i desenvolupar els programes necessaris per impulsar les polítiques d'igualtat a la UPF i coordinar les accions específiques que puguin exercir en aquest àmbit els diferents òrgans, serveis i unitats acadèmiques i administratives. Funcions de la Unitat d'Igualtat Són funcions de la Unitat d'Igualtat: a) Elaborar els informes de diagnosi de l'estat del Pla d'Igualtat i fer el seguiment del Pla d'Igualtat de la Universitat. b) Fer estudis d'avaluació, seguiment i valoració del grau de compliment de la legislació sobre igualtat entre dones i homes, i dels plans i mesures que es proposin o s'apliquin per promoure i assolir la igualtat efectiva. c) Assessorar els diferents òrgans, serveis i unitats acadèmiques i administratives en matèria de polítiques d'igualtat de gènere, així com proposar i promoure, en el seu cas, mesures correctores de les desigualtats i els incompliments detectats. d) Coordinar les persones i les unitats involucrades en l'elaboració, l'aplicació, el seguiment i l'avaluació dels plans d'igualtat a la Universitat. e) Difondre informació periòdica i sistemàtica sobre la situació i el desenvolupament del principi d'igualtat entre dones i homes a la UPF i sobre accions per a la seva promoció, així com facilitar que la comunitat universitària pugui plantejar-hi iniciatives, opinions i propostes. f) Proposar i promoure mesures que facilitin la formació, la investigació, la transferència, la conciliació i la gestió amb perspectiva de gènere. Així com proposar mesures que propiciïn la presència equilibrada d'homes i dones en els òrgans col·legiats. g) Proposar i promoure mesures que garanteixin els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i que facin efectius els principis de no-discriminació i de respecte a l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere. h) Prevenir, i en el seu cas tractar, els episodis de violència masclista que afectin una estudiant de la UPF i aquells altres que li siguin assignats d'acord amb els protocols o normativa de la Universitat. La Unitat d'Igualtat es coordinarà amb les unitats de la Universitat responsables en la prevenció i la solució de conflictes de conductes violentes, discriminatòries o d'assetjament entre els empleats públics de la Universitat en el desplegament de programes i d'activitats dirigides a l'eradicació de qualsevol expressió de violència masclista o d'homofòbia, bifòbia i transfòbia. La Unitat d'Igualtat impulsarà la coordinació de les polítiques d'igualtat amb els centres d'ensenyament superior adscrits a la UPF Organització de la Unitat d'Igualtat La Unitat d'Igualtat té al capdavant un director o directora nomenat pel rector o rectora d'entre el professorat a temps complet de la UPF i amb experiència en les polítiques d'igualtat de gènere. Són funcions del director o directora, entre d'altres: a) Elaborar i avaluar els plans d'igualtat, impulsar-ne la implementació, coordinant les diferents unitats implicades. b) Dissenyar, impulsar i avaluar la incorporació progressiva de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques de la Universitat. c) Dissenyar els programes i les activitats de sensibilització, informació i formació en matèria d'igualtat d'oportunitats i de gènere per a diferents públics objectius. d) Assessorar els òrgans de govern en l'impuls i el desplegament de les polítiques d'igualtat de gènere. L'agent d'Igualtat, nomenat pel gerent entre el personal d'administració i serveis funcionari de la Universitat, estarà adscrit orgànicament a la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals i funcionalment, també a la Unitat d'Igualtat. Són funcions de l'agent d'Igualtat, entre d'altres: b) Gestionar el Pla d'Igualtat, els programes i les activitats de sensibilització, informació i formació en matèria d'igualtat d'oportunitats i de gènere que dugui a terme la Unitat d'Igualtat. c) Exercir les funcions que li atorguen els protocols i la normativa de la Universitat en episodis de violència masclista que afectin una estudiant de la UPF. d) L'agent d'Igualtat ha d'assessorar i de col·laborar, si així li ho demana, la Comissió d'Investigació de Conflictes del Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria de conductes violentes, discriminatòries o d'assetjament, o aquelles altres que es creïn en la matèria. Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere La Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere desenvolupa les funcions següents: a) Assessorar i ser consultada sobre l'elaboració, el desplegament i l'avaluació dels successius Plans d'Igualtat Isabel de Villena, així com sobre la promoció de la transversalitat de gènere en el conjunt de la política universitària i les activitats de sensibilització en matèria d'igualtat entre dones i homes. b) Elaborar propostes d'activitats en l'àmbit de les polítiques d'igualtat de gènere per ser desenvolupades per la Unitat d'Igualtat o per altres òrgans de la Universitat. c) Informar de les activitats i les decisions institucionals sobre les polítiques d'igualtat de gènere i recollir les propostes que en facin els diferents centres i unitats de la Universitat. d) Instar el director o directora de la Unitat d'Igualtat que proposi als òrgans de govern de la Universitat noves mesures destinades a promoure la igualtat entre dones i homes. La Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere està formada per: El rector o rectora establirà l'equiparació del càrrec de director o directora de la Unitat d'Igualtat. El gerent dotarà la Unitat d'Igualtat dels mitjans materials i personals necessaris perquè compleixi les seves funcions. El gerent vetllarà perquè en el Pla de Formació hi hagi un disseny de formació per a les persones que han d'assolir un nivell adequat per exercir les funcions encomanades en aquest acord. Queda sense efecte la Resolució del rector per a la creació i regulació de funcions de la Comissió Permanent de Polítiques d'Igualtat de Gènere de 16 de juny del 2009, així com aquelles disposicions que contradiguin aquest acord. Aquest acord entrarà en vigor l'endemà de la seva aprovació.

El pla estratègic UPF25 Anys preveu, en l'eix Marc de Governança i Gestió Eficient, l'acció 5.8. Articulació d'una estratègia de responsabilitat social de la Universitat, a l'entorn dels principis d'igualtat d'oportunitats, cooperació i sostenibilitat. Durant els darrers anys aquests valors s'han concretat en el disseny i el desenvolupament de plans i programes que tenen en comú perseguir el benestar del conjunt de la comunitat universitària. Alguns corresponen a plans que han esdevingut preceptius per la legislació vigent, com són el Pla d'Igualtat Isabel de Villena, el Pla d'Inclusió de les Persones amb Discapacitat, l'Agenda 21 de la UPF, que es desenvolupa amb el Programa de Desenvolupament Sostenible i el Pla de Prevenció de Riscos Laborals, i altres a accions que suposen un suport institucional a un conjunt d'iniciatives, com ara el Programa de Cooperació Universitària per al Desenvolupament i Solidaritat, que permeten una millor cohesió social de la comunitat universitària. El desenvolupament d'aquesta acció estratègica del pla UPF25 Anys requereix una visió de conjunt d'aquestes accions i programes per tal de donar una rellevància institucional a l'àmbit de la responsabilitat social, i és per això que es considera oportú la creació d'un Programa de Responsabilitat Social que permeti la planificació, la comunicació i la promoció conjunta de totes les accions, sense perjudici de la seva gestió. Per aquest motiu es considera adient que la dependència d'aquest Programa correspongui al Gabinet del Rectorat, ateses les seves competències en matèria de comunicació i promoció, i tenint en compte que el Programa tindrà com a destinatari el conjunt de la comunitat universitària. És per això que, a proposta del gerent, i en ús de les competències que m'atorga l'article 52 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, Crear el Programa de Responsabilitat Social de la UPF per portar a terme l'estratègia conjunta de les accions i els programes que es desenvolupen entorn dels principis d'igualtat d'oportunitats, cooperació i sostenibilitat que actualment es porten a terme per mitjà dels programes i les accions següents: Assignar la direcció, la coordinació, l'impuls i l'avaluació del Programa de Responsabilitat Social de la UPF, així com la coordinació dels programes i accions que l'integren al Gabinet del Rectorat, sense perjudici de les competències dels vicerectorats i de la Gerència en cadascuna de les matèries que el conformen i les funcions dels serveis o les unitats administratives que els gestionen. El desenvolupament de les funcions d'implementació de les accions dels diversos programes que conformen el Programa de Responsabilitat Social de la UPF es realitza en els termes establerts en aquests instruments de planificació i d'acord amb allò que determinin, si és el cas, els òrgans previstos. Aquesta resolució entrarà en vigor l'endemà de la seva signatura. Barcelona, 22 d'octubre del 2012

La Universitat Pompeu Fabra ve utilitzant des dels seus inicis els sistemes electrònics en els seus processos de comunicació i informació com a eines al servei de la docència i de la recerca. Per tal d'estructurar aquests sistemes, als efectes de la seva integració, així com per promoure la seva expansió a altres àmbits d'actuació de la UPF, s'ha creat, per resolució del rector, el Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica, com un únic sistema que integra la web de la UPF, amb la informació accessible des de l'exterior, el Campus Global, com a intranet, i aquells altres mitjans de comunicació àudiovisual a través dels quals es difon informació institucional. Atesa la importància estratègica que les noves tecnologies tenen en el futur immediat de la UPF i a la vista de l'expansió que aquestes tecnologies adquiriran en qualsevol dels àmbits en què actua la Universitat, es fa necessari regular l'ús del Sistema per tal que la comunitat universitària conegui el marc d'actuació i pugui intervenir en aquests recursos electrònics d'acord amb els paràmetres establerts i els principis rectors de la UPF, sense perjudici del principi descentralitzador que regeix la pròpia configuració del sistema. És per això que la Junta de Govern aprova la normativa següent: El Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica és una eina per a ús de la comunitat universitària i dels usuaris externs que hi accedeixin, destinada a la docència, a la recerca i a la gestió, així com també a la informació i a la comunicació. El Sistema està integrat per la Web de la UPF, que incorpora la informació accessible des de l'exterior, el Campus Global, com a intranet, i aquells altres mitjans de comunicació àudiovisual a través dels quals es difon informació institucional. No es podrà difondre informació, ni emetre missatges o imatges contraris als principis de la Universitat o que puguin anar contra l'ordenament jurídic o suposar un atac o manca de respecte a la imatge, l'honor, la dignitat o la intimitat de les persones. El Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica de la UPF s'ha d'utilitzar únicament per a activitats educatives, científiques, de comunicació i informació i de gestió relacionades amb la Universitat. La Universitat i els membres de la Comunitat Universitària no utilitzaran la xarxa per a activitats diferents a les assenyalades ni permetrà usos comercials o publicitaris tret dels que autoritzi el rector, a qui correspondrà igualment l'autorització d'incorporació de patrocinis. No es pot utilitzar sense autorització el nom de la Universitat com a suport a activitats, productes o serveis de terceres entitats. Cap membre de la comunitat universitària podrà llogar o cedir a tercers els accessos i espais en el servidor Web de la Universitat que obtenen en la seva condició de membres de la comunitat universitària. L'ús del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica es farà de manera eficient i responsable, de manera que no es pertorbi l'activitat de la resta de membres de la comunitat universitària. Les dades considerades confidencials o d'ús restringit per mitjà d'una contrasenya seran respectades, per la qual cosa els restants membres de la comunitat universitària hauran de respectar aquestes limitacions i abstenir-se de buscar informació en aquests arxius, obtenir-ne còpies, modificar-los o accedir-hi amb la contrasenya d'una tercera persona sense autorització. Es desenvoluparan codis de conducta i recomanacions per a la comunitat universitària sobre l'ús del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica i de la xarxa informàtica en general. Les unitats administratives o acadèmiques de la UPF podran sol·licitar a la Unitat del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica espais en el servidor Web de la Universitat. També es preveu que les organitzacions d'estudiants registrades al Registre d'Associacions de la UPF i les organitzacions sindicals amb implantació a la Universitat i altres entitats similars puguin sol·licitar a la Unitat del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica espais en el servidor Web de la Universitat. Les unitats acadèmiques o administratives també poden sol·licitar espais de disc en el servidor de la UPF d'adreces pròpies. En tots aquests casos no els serà d'aplicació les normes previstes en l capítol Cinquè d'aquesta normativa. La concessió d'espais la resoldrà la Unitat del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica quan els sol·licitants acreditin el compliment dels requisits establerts en aquestes normes i es comprometen a acceptar les normes d'ús del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica. Els criteris de concessió d'espais al servidor Web de la Universitat seran establerts per la Comissió del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica. La cessió de serveis de xarxa de la Universitat a tercers només es podrà autoritzar pel rector. Als espais de la web de la UPF i del Campus Global que continguin processos reservats a usuaris que s'han d'identificar amb un codi i una contrasenya hi constaran les condicions d'accés, les quals s'aniran adaptant conforme les successives modificacions o ampliacions. Els usuaris hauran d'acceptar les condicions d'accés abans d'accedir-hi per primera vegada. En les condicions d'accés s'hi faran constar: a) Els aspectes relacionats amb la titularitat de la Universitat sobre el contingut de les pàgines, el seu disseny, el desenvolupament del sistema i codis. b) La prohibició de distribuir, modificar, trametre o reenviar el codi o la informació que conté el Campus Global o la Web de la UPF amb serveis a l'usuari, així com la seva utilització comercial, venda o cessió, inclosa la gratuïta. c) La possibilitat que l'usuari, lliurement i per al seu ús personal, pugui copiar en el seu ordinador o bé tenir una còpia impresa de les pàgines o pantalles a les que pot accedir. d) La prohibició de fer còpies, reproduccions i ús, en qualsevol medi, de les imatges, logotips o altres signes identificatius de la UPF, fora de l'ús personal. e) S'advertirà a l'usuari que la disponibilitat i el correcte funcionament dels serveis de gestió electrònica estan limitats i condicionats per elements tècnics com ara els programaris, els equips informàtics, l'estat i la sobrecàrrega de la xarxa, el subministrament elèctric, línies i serveis telefònics, la realització de diferents operacions i còpies de seguretat. f) La resta de condicions que es derivin d'aquesta normativa. (Deixat sense efecte pel Reglament d'ús dels mitjans electrònics i del procediment administratiu electrònic en l'ambit de la Universitat Pompeu Fabra ) (Deixat sense efecte pel Reglament d'ús dels mitjans electrònics i del procediment administratiu electrònic en l'ambit de la Universitat Pompeu Fabra) La Universitat adoptarà les mesures necessàries per a la protecció de les dades personals dels usuaris que utilitzen la xarxa per a realitzar gestions. Quart: Drets de propietat intel·lectual Els drets de propietat intel·lectual dels materials publicats a la xarxa es regiran per lla Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) i la seva normativa de desenvolupament, en especial, per l'Acord de la Junta de Govern de 21 de juliol de 1999 i per les normes que es disposen a continuació. No es podran difondre a través de la Web externa aquelles informacions que la Universitat té contractades per mitjà de llicències amb tercers per a ús restringit intern de la Universitat. Els treballs o materials originals protegits pel Dret de Propietat Intel·lectual que s'incorporin a la Web o al Campus Global i que puguin constituir un producte comercial perquè es considerin susceptibles de ser comercialitzats en algun moment, es registraran en el registre de la propietat intel·lectual o en el de la propietat industrial, segons la seva naturalesa. Quan un material o una obra que es publiqui a la Web de la UPF o al Campus Global tingui unes condicions o restriccions d'ús específiques, caldrà fer-hi constar les condicions. La distribució d'una obra a tercers constitueix un acte d'explotació que precisa l'autorització del titular dels drets d'autor, d'acord amb l'Art. Per tant, la simple disponibilitat d'una obra a la xarxa no faculta per a la seva redistribució sense autorització expressa. Llevat de prohibició expressa, la publicació d'una obra a la xarxa comporta l'autorització per a realitzar impressions per a finalitats d'estudi personal, d'investigació o per al desenvolupament de les tasques pròpies del personal de la UPF A la pàgina principal de la Web de la UPF es posarà el senyal de copyright © seguida del nom de la Universitat i l'any de divulgació. El tractament, l'elaboració i la inserció dels continguts serà de responsabilitat exclusiva dels cessionaris dels espais. El disseny gràfic s'establirà en base al que estableixi el Llibre d'Estil de la UPF i del Manual d'estil Web que, d'acord amb aquests criteris, gestionarà la Unitat del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica. El Manual d'estil web també recollirà aspectes tècnics i de procediment per a la creació i publicació de pàgines web a la UPF. La informació electrònica de la UPF s'escriurà en català i es procurarà fer versions en castellà i en anglès per a la web de la UPF, d'acord amb el que estableix la Normativa d'ús del català de la UPF. Les pàgines web que ho requereixin hauran d'incloure un registre de metadades per facilitar la posterior recuperació de la informació, a partir dels criteris que estableixi el Manual d'estil Web. Els procediments administratius (Deixat sense efecte pel Reglament d'ús dels mitjans electrònics i del procediment administratiu electrònic en l'ambit de la Universitat Pompeu Fabra) La Universitat sancionarà, d'acord amb els reglaments disciplinaris i d'aplicació als membres de la comunitat universitària, l'incompliment d'aquestes normes, sense perjudici de les responsabilitats civils o penals en què es pugui incórrer. El cap de la Unitat del Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica podrà acordar, com a mesura cautelar o complementària, la suspensió de l'accés a la xarxa d'una manera indefinida o per un termini determinat. També es donarà coneixement d'aquest fet al vicerector competent en la matèria, el qual decidirà, si és el cas, les accions a dur a terme.

I. DESCRIPCIÓ DE LES HABITACIONS I DELS SERVEIS a) L'edifici consta de 231 habitacions, totalment equipades i moblades. N'hi ha de cinc tipus diferents, els plànols i les característiques de les quals figuren en la documentació que es lliura a cada resident en el moment de la signatura del contracte d'arrendament. L'edifici, les habitacions, així com el mobiliari i els estris de què estan proveïdes, estan coberts per una pòlissa d'assegurança a tot risc subscrita per la propietat. b) Així mateix, aquesta pòlissa cobreix els estris particulars dels residents a cadascun dels apartaments fins a un import màxim de dues-centes cinquanta mil pessetes (250.000,- PTA), contra risc de: El resident que ho desitgi podrà subscriure pòlisses complementàries amb companyies de reconeguda solvència. La propietat no es farà en cap cas responsable de cap dany que afecti els béns dels residents per sobre de la quantitat esmentada. Així mateix, es recomana a cada resident que subscrigui una pòlissa que cobreixi els danys que aquest pugui ocasionar a tercers (responsabilitat civil de l'inquilí). En cas que el resident desitgi subscriure una pòlissa, en podrà aconseguir tota la informació al despatx de l'administració. c) L'edifici disposa dels serveis comuns següents: recepció; porteria; vigilància i neteja de les parts comunes; manteniment tècnic de les habitacions; local per a cafeteria; sala de televisió i projecció de vídeos; sala d'esports equipada amb aparells de manteniment físic; sales d'estudi; bugaderia equipada amb rentadores, assecadores, posts de planxar i planxes; cafeteria amb dispensadors automàtics de begudes i refrigeris; espais de reunió i jocs (futbolí); aparcament subterrani tancat per a vehicles de dues rodes, etc. Així mateix, l'edifici està equipat amb una xarxa de televisió amb recepció i difusió interna de programes emesos via satèl·lit. d) L'accés als serveis comuns de l'edifici és gratuït per als residents; en canvi, la utilització de determinats aparells, com rentadores, assecadores, dispensadors automàtics, billar i futbolí, així com la contractació dels serveis opcionals (neteja de l'habitació, subministrament de llençols i tovalloles) que la propietat s'obliga a prestar a qui ho demani, requereixen el pagament de les tarifes que figuren al taulell d'anuncis de l'edifici; cada resident rep un exemplar de la llista de les tarifes aplicables, juntament amb el contracte de lloguer. Aquestes tarifes podran ser modificades en qualsevol moment, prèvia notificació a cada resident. e) "Pack de comunicació": el "Pack de comunicació" dóna dret a l'accés gratuït i il·limitat a Internet des de la pròpia habitació, sempre que, naturalment, es disposi d'un ordinador adaptat per a Internet. Així mateix, el "Pack de comunicació" dóna dret a la utilització de telèfon propi amb número personal. Cada habitació disposa d'un o dos terminals telefònics, segons el tipus d'habitació, connectat a la centraleta de l'edifici, que permet l'accés directe a la xarxa telefònica. Aquest terminal serveix, a la vegada, de porter automàtic. Les comunicacions entre habitacions de l'edifici és gratuïta. Des d'aquest terminal, el resident pot trucar i rebre trucades directament; a aquest efecte, cada terminal té assignat un número específic. Els residents pagaran el cost de les seves comunicacions telefòniques, així com una quota fixa anual d'abonament. Per poder trucar a l'exterior de l'edifici, el resident haurà d'abonar prèviament el seu compte particular al despatx de l'administració, amb l'import que cregui adient; només disposarà de la possibilitat de trucar a l'exterior mentre quedi crèdit en el seu compte; una vegada esgotat aquest crèdit, i mentre no torni a abonar el seu compte, només podrà rebre trucades de l'exterior i comunicar-se amb altres habitacions de l'edifici. Cada resident podrà sol·licitar en qualsevol moment l'estat detallat de les seves comunicacions per saber els números de telèfon als quals ha trucat, la data i la duració de les trucades, dels passos corresponents, així com el seu import. L'extracte telefònic haurà de ser-li comunicat en un termini màxim de tres dies hàbils comptant des que l'ha demanat. UTILITZACIÓ DE LES ZONES I DELS ESPAIS D'ÚS PRIVAT Els residents tindran dret a utilitzar les zones privades compreses en les seves respectives habitacions i fer-ne l'ús que ells creguin convenient, amb la condició de no perjudicar els drets d'altres residents o de terceres persones i de no fer o deixar de fer res que, o bé pugui comprometre la integritat de l'immoble, o bé no en respecti la finalitat, tot això sense perjudici del que es detalla a continuació. En cas d'absència prolongada (més de 96 hores), els residents n'hauran d'informar la propietat. En aquest cas la propietat podrà exigir que se li lliurin les claus de l'habitació o que es deixin en mans d'un altre resident que romangui a l'edifici per poder-hi entrar en cas d'emergència o necessitat. Els residents i els seus invitats hauran de comportar-se en tot moment de manera que no comprometin o perjudiquin la seguretat, la higiene i latranquil·litat de les altres persones ocupants de l'immoble. Les habitacions només podran ser ocupades pels seus llogaters, llevat d'una autorització expressa i motivada de la propietat. c) Utilització de finestres i terrasses És prohibit d'estendre la roba a les façanes de l'edifici, o a l'interior de les habitacions, llevat de la cambra de bany i dintre del límit de la capacitat de l'estenedor de què disposa aquesta. És prohibit de penjar o dipositar cap objecte als ampits de les finestres de l'edifici. És prohibit expressament de llençar per les finestres o des dels balcons, terrasses i teulades, qualsevol tipus d'objecte o substància. El fet de tenir una antena exterior col·locada en la teulada de l'immoble no autoritza la instal·lació d'antenes individuals exteriors. No es podrà col·locar a les façanes de l'edifici cap tipus de cartell, anunci, fanal o pancarta. f) Manteniment de canonades d'aigua, desguassos i aixetes Amb la finalitat d'evitar fuites d'aigua i vibracions en les canonades, les aixetes i sanitaris hauran de mantenir-se en bon estat de funcionament i s'hi hauran de fer les reparacions necessàries sense dilacions en cas d'avaria o mal funcionament, prèvia comunicació a la propietat. En cas de fuita d'aigua a causa de la negligència de l'inquilí o d'un dels seus invitats, l'inquilí de l'habitació on hi ha hagut la fuita haurà de pagar els desperfectes causats i reemborsar les despeses causades pel consum addicional d'aigua que la fuita hagi provocat. En període de perill de glaçades, no es podrà abocar aigua a les canonades exteriors d'evacuació. A les piques, lavabos, dutxes i wàters, és prohibit de llençar o vessar objectes susceptibles d'obstruir o de malmetre les conduccions. Els residents seran responsables de les conseqüències perjudicials dels seus actes o omissions, així com d'aquells efectes que es derivin dels actes o omissions de les persones que els acompanyin. h) Neteja i manteniment de les instal·lacions Els aparells i les instal·lacions hauran de mantenir-se d'acord amb el seu reglament d'ús. És formalment prohibit l'emmagatzematge o col·locació d'elements de mobiliari en les habitacions, llevat dels objectes personals de cada resident, elements de roba i aparells informàtics, fotogràfics, de televisió, de reproducció de vídeo i de música, amb el límit, pel que fa als aparells, d'un de cada classe per resident. Així mateix, és prohibit qualsevol mètode de fixació de qualsevol tipus d'objecte, cartell o fotografia en les parets, finestres, portes, sostres, terres i mobles de les habitacions que els puguin danyar, senyalar o malmetre. És formalment prohibit, així mateix, la introducció o l'emmagatzematge de qualsevol tipus de material perillós, insalubre, que produeixi males olors, volàtil o inflamable i, en general, materials perillosos per a la salut, la higiene i la seguretat de l'edifici i dels seus ocupants. No és permesa l'entrada d'animals a l'edifici ni a les habitacions. j) Reparacions i accés dels operaris Els residents tenen l'obligació de notificar a la propietat, en el termini més breu possible, qualsevol tipus d'avaria o desperfecte que pugui aparèixer en qualsevol dels elements de les habitacions. En cas d'avaria o desperfecte d'algun dels seus elements, els residents hauran d'autoritzar l'entrada a les seves habitacions de les persones designades per la propietat per emprendre els treballs necessaris per solucionar o reparar els desperfectes o avaries. Llevat de casos d'urgència o necessitat, els treballs que impliquin l'entrada en una de les habitacions, hauran de ser notificats als residents interessats amb un termini mínim de 24 hores d'antelació. En cas d'urgència o necessitat, es podrà entrar a l'habitació sense previ avís. És expressament prohibit de portar a terme qualsevol activitat que pugui perjudicar l'estabilitat i solidesa de l'edifici. La utilització d'aparells, màquines o estris que generin soroll, així com qualsevol tipus d'activitat que pugui pertorbar la tranquil·litat dels residents i dels veïns en general, està sotmesa a l'estricta observació de la reglamentació de vigilància en vigor. Es recomana posar especial atenció entre les 22.00 i les 7.00 hores de cada dia. Les places d'aparcament es reserven exclusivament per estacionar-hi vehicles. Les places no podran en cap cas servir com a traster o dipòsit de materials o objectes, sigui quina sigui la seva finalitat. És expressament prohibit de fer reparacions, rentar o buidar fluids en els espais reservats per aparcar, així com circular-hi amb el motor engegat. ÚS I FUNCIONAMENT DELS SERVEIS COMUNS a) Els serveis comuns són d'ús exclusiu dels residents. Les persones alienes que hi vulguin accedir hauran de tenir en tot cas l'autorització prèvia i expressa per part de la propietat. El resident que obtingui autorització perquè persones alienes a l'edifici accedeixin als serveis comuns, se'n farà responsable a tots els efectes. De fer qualsevol ús dels serveis comuns que no s'adigui a la seva finalitat. De fumar als locals i als espais que integren els serveis comuns de l'edifici. D'introduir o deixar a l'edifici materials perillosos per a la salut, la higiene, els ornaments i la seguretat de l'edifici i dels seus ocupants. D'obstaculitzar, encara que sigui momentàniament, els espais i les parts comunes, així com instal·lar-hi objectes personals o utilitzar-los per a una finalitat personal que no s'adigui a la seva funció normal, llevat d'un cas de necessitat. Les entrades, escales, sortides i altres espais de trànsit comuns hauran de romandre lliures sempre. D'estacionar vehicles fora dels locals i dels espais expressament previstos per a aquest fet. c) Tot allò descrit en els apartats c), e), f), g), h), i) i k) del capítol II, "Utilització de les zones i espais d'ús privat", serà també d'aplicació en el present capítol. d) Els espais lliures, així com les seves instal·lacions i accessoris i, en general, tots els espais comuns de l'edifici i del solar en què s'ubica, seran objecte de cura i respecte per part dels residents, per la qualcosa és expressament prohibit qualsevol acte o omissió que pugui causar perjudicis, deteriorament, destrucció o embrutiment d'aquests espais. e) Els residents hauran de respectar en tot moment la normativa vigent d'higiene, salubritat, tranquil·litat i de vigilància, així com, en general, tots els usos i costums de bona convivència en una casa ordenada. Els residents seran personalment responsables de tots els danys o perjudicis que resultin dels seus actes o omissions, de l'ús abusiu o d'una utilització dels espais comuns no conforme a la seva finalitat, així com dels actes o omissions d'aquelles persones alienes a l'edifici que hi hagin accedit amb la seva ajuda directa o indirecta, o sota la seva responsabilitat. f) La propietat no es fa responsable dels danys o perjudicis que es derivin de les infraccions a la normativa vigent, al contracte de lloguer o al present reglament. a) En signar el contracte d'arrendament, els residents s'obliguen a respectar el present reglament interior, per la qual cosa qualsevol infracció que es cometi tindrà la consideració d'incompliment contractual i podrà donar lloc a l'aplicació del que disposa sobre això el Codi Civil. Així, i sense perjudici de la seva possible consideració com a causa de resolució del contracte, qualsevol incompliment que origini un dany haurà de ser reparat pel resident que en sigui el responsable, amb independència de la imposició, en el seu cas, de la corresponent sanció conforme al que disposa el present capítol. En el cas particular de danys causats a béns de la propietat, el causant n'haurà d'abonar sense dilació l'import total si el bé danyat no és recuperable o, en cas contrari, l'import de la seva reparació o neteja, tot això d'acord amb la taula de tarifes vigents en la data en què es produeixi el dany. De la mateixa manera, els residents responsables d'una infracció al present reglament interior s'obliguen a rescabalar la propietat amb l'import de les multes o dels danys i perjudicis que la propietat hagi de pagar a terceres persones com a conseqüència de la susdita infracció. b) Sense perjudici del que es disposa en l'apartat anterior, les infraccions del present reglament que puguin cometre els residents es classificaran com a lleus, greus o molt greus. Es considera infracció lleu l'incompliment esporàdic d'alguna de les condicions especificades en els apartats a), c)1., d), e) i i)1 del capítol II, així com en els apartats a), b)2., b)5. i b)6 del capítol III del present reglament. Es consideren infraccions greus: Es consideren infraccions molt greus: c) Les infraccions lleus se sancionaran amb un advertiment escrit del director de l'edifici dirigit i notificat a l'infractor. Les infraccions greus se sancionaran amb una amonestació escrita i dirigida i notificada a l'infractor. Les infraccions molt greus seran causa de resolució immediata del contracte d'arrendament. d) Les sancions a les infraccions greus i molt greus seran imposades per una Comissió de Disciplina, prèvia classificació dels fets i compareixença del presumpte infractor. Aquesta comissió estarà composta per tres membres: el director d'explotació de la propietat -qui actuarà com a president-, un representant de la Universitat Pompeu Fabra i el director de l'edifici. Actuarà de secretari de la Comissió, sense dret a vot, el lletrat assessor de la propietat. Les decisions de la Comissió de Disciplina es prendran per unanimitat. El present reglament entrarà en vigor entre les parts a partir de la data de la presa de possessió de l'habitació objecte del contracte d'arrendament corresponent.

Establir les normes que han de regir les convocatòries de concessió d'ajuts destinats a finançar activitats d'impacte social de la recerca. Naturalesa i àmbits d'aplicació Les propostes que es poden presentar han de complir necessàriament algun dels tres criteris següents: Estar adreçades als mateixos col·lectius de ciutadans als quals s'adreça la recerca pròpiament. Ser activitats obertes al conjunt de la societat (sigui o no beneficiària de la mateixa activitat de recerca) o, com a mínim, estar adreçades a col·lectius que normalment no tindrien accés a la informació que difon la proposta. Orientar-se en la consecució d'algun dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) establerts a l'Agenda 2030, amb un enfocament interdisciplinari i obert. Poden optar-hi les activitats amb impacte social de la recerca i el coneixement produïdes a la UPF que promoguin la visibilitat de la ciència en la societat i la comunicació científica i/o la promoció de la participació dels ciutadans i usuaris finals en els processos de codisseny i cocreació. A mode d'exemple, s'entenen per activitats amb impacte social les exposicions, els tallers, les conferències, la publicació de materials divulgatius, la consultoria o informes a ONG (o fundacions sense ànim de lucre), la participació de la ciutadania en les diferents fases del procés d'investigació, etc. Queden fora de l'abast d'aquestes bases les actuacions de transferència dirigides exclusivament a la comunitat científica i aquelles la finalitat de les quals sigui la transferència entesa en el sentit tradicional, com poden ser les diferents modalitats existents de patents, les spin-offs i les publicacions científiques. Poden optar a obtenir ajuts en el marc d'aquestes bases els membres en actiu de la comunitat universitària de la UPF que hagin participat en projectes de recerca o de transferència. Totes les persones participants en una mateixa activitat han de presentar una única sol·licitud conjunta, per a la qual s'ha de designar un/una responsable. La persona que en sigui responsable, i sol·licitant de l'activitat, ha de liderar l'acció, exercir d'interlocutora amb la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals (a partir d'ara UCPI) i participar directament i de manera activa en la realització de l'activitat proposada, en tots els casos. La participació directa i activa de totes les persones membres de l'activitat —que s'han de detallar al formulari de la convocatòria, indicant la seva vinculació amb la UPF i el rol que desenvoluparan en el marc de l'activitat finançada— és un requisit indispensable. Les actuacions poden preveure l'existència d'una entitat col·laboradora on es vinculi l'activitat. Les activitats s'han de realitzar dins l'any de la convocatòria i finalitzar abans del 31 de desembre del mateix any. Dotació econòmica de la convocatòria anual La dotació econòmica de la convocatòria dels ajuts prové del pressupost de la Universitat i la quantitat s'estableix en cada convocatòria anual. Assignació econòmica a les activitats L'assignació econòmica màxima atorgable a les sol·licituds presentades pot cobrir el 100% del cost total de l'activitat (amb l'excepció del que marca el punt 8.2). No es cobriran despeses de caràcter administratiu originades a la UPF ni es pot destinar l'ajut a la remuneració dels serveis professionals de les persones participants de la Universitat. Es publicarà una convocatòria anual, i l'òrgan convocant serà el vicerector o vicerectora que tingui les competències en aquesta matèria. La convocatòria dels ajuts es difondrà a través de la pàgina web i d'altres canals de comunicació habituals de la Universitat i ha de contenir la informació següent: Objectius o temàtiques prioritàries Documentació que s'hagi de presentar Les sol·licituds s'han de presentar mitjançant el formulari normalitzat, que es publicarà amb la convocatòria i que estarà disponible a la web La recerca a la UPF [URL]. La sol·licitud ha de ser emplenada i signada pel membre o membres de la comunitat universitària de la UPF que hagin d'assumir la responsabilitat de l'activitat. Les sol·licituds inclouen, a més del formulari de la UPF degudament emplenat, si és el cas, una carta signada de l'entitat col·laboradora —a la qual es pensi vincular l'activitat—, en què es justifiqui l'interès i el tipus de participació i una declaració d'inexistència de conflicte d'interessos. Els sol·licitants es responsabilitzen del fet que les seves activitats no vulnerin drets de tercers, com sigui de propietat intel·lectual, industrial, d'imatge, de protecció de dades personals o qualsevol altre. Les sol·licituds s'han d'adreçar a l'UCPI i presentar-les al Registre General de la UPF (plaça de la Mercè, 12. Barcelona) o en qualsevol de les seves seus, acompanyades de la documentació que s'hi adjunta. A més, s'ha d'enviar dins del mateix termini la sol·licitud i la documentació que s'hi adjunta, en format electrònic. El termini de presentació de les sol·licituds es determinarà en cada convocatòria anual. La falta de documentació requerida pot fer inadmetre la sol·licitud. La UPF pot demanar als sol·licitants la informació complementària que consideri convenient per aclarir o detallar el contingut de les propostes. Procés de valoració i de selecció Es crea una Comissió Avaluadora, que serà presidida pel vicerector o vicerectora per a la direcció de projectes per al compromís social i la igualtat, i que serà l'encarregada de valorar i de seleccionar les activitats objecte de la convocatòria. La Comissió Avaluadora estarà formada pels membres següents: El vicerector o vicerectora per a la direcció de projectes per al compromís social i la igualtat o persona en qui delegui, la qual n'exercirà la presidència. El vicerector o vicerectora per a la direcció de projectes en l'àmbit de la recerca o persona en qui delegui. Una persona amb expertesa en impacte social de la recerca i/o en recerca i innovació responsables (RRI), nomenada pel rector o rectora. Una persona en representació del Consell Social de la UPF. La persona responsable de la unitat a la qual correspon gestionar el programa d'ajuts, que n'exercirà la Secretaria. Les activitats seran valorades fins a 10 punts, d'acord amb els criteris següents: Indicadors de qualitat: (4 punts) El format que es proposa és original, innovador i apropiat als objectius que s'indiquen. L'activitat té caràcter interdisciplinari. El/la responsable de l'activitat no ha de tenir obligatòriament experiència o formació en impacte social de la recerca i/o en RRI, però es valorarà que, entre els participants, hi hagi alguna persona amb experiència o formació en impacte social de la recerca i/o en RRI. Presència equilibrada de dones i homes en l'equip de treball (mínim 40% del sexe minoritari) i altres mesures per fomentar la perspectiva de gènere en l'activitat pròpiament. Inclusió d'elements que possibilitin una ciència participativa i que permetin a tots els públics accedir a l'activitat. Activitats que desenvolupin els ODS de cada convocatòria en particular. Activitat que estigui lligada a d'altres activitats que la UPF realitza en l'àmbit de la cultura científica i la responsabilitat social. Descripció i coherència de l'activitat: que els diferents elements descriptius (objectius, activitats, formats, abast, recursos, avaluació de resultats i comunicació de la mateixa activitat) estiguin correctament dimensionats, que estiguin ajustats en el temps i que siguin adequats al pressupost. Descripció de les entitats col·laboradores i de com s'articularà la col·laboració. Previsió de l'impacte del resultat de l'activitat. Explicació de com es mesurarà aquest impacte (indicadors, metodologies...). Com a norma general, seran objecte d'especial consideració les activitats que no hagin rebut ajuts en convocatòries anteriors. La puntuació mínima exigida per poder beneficiar-se d'aquests ajuts serà de 7 punts i caldrà obtenir com a mínim un 50% de la puntuació en cadascun dels tres criteris esmentats anteriorment. Instrucció, valoració de les propostes i resolució de la convocatòria L'UCPI efectua d'ofici els actes d'instrucció i estan subjectes a les previsions corresponents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La Comissió Avaluadora valorarà i seleccionarà les sol·licituds presentades i elevarà la seva proposta de resolució a l'òrgan encarregat de resoldre la convocatòria. L'òrgan encarregat de resoldre la convocatòria serà el rector o rectora o vicerector o vicerectora que tingui les competències en aquesta matèria. Es farà pública la resolució de la convocatòria a través de la pàgina web La recerca a la UPF [URL], i es comunicarà el resultat als sol·licitants per escrit a través del correu electrònic que hagin indicat en la seva sol·licitud. L'atorgament dels ajuts a una activitat pot estar condicionat a la reformulació de qualsevol aspecte que es consideri necessari. Així, l'ajut estarà condicionat al fet que els sol·licitants presentin la documentació requerida per la resolució en la fase d'acceptació de l'ajut. Procediment de tramitació dels ajuts atorgats Perquè la resolució sigui definitiva, els sol·licitants de les activitats seleccionades han de comunicar per escrit a la Universitat l'acceptació expressa de l'ajut i de les bases de la convocatòria, en el termini d'un mes a partir de l'endemà de la data de publicació de la resolució. En el cas d'activitats pendents de reformulació, l'acceptació de l'ajut només s'admetrà si està acompanyada de la reformulació de l'activitat d'acord amb les indicacions de la resolució. L'acceptació de l'ajut concedit implica la realització de l'activitat en els termes indicats en la sol·licitud presentada a la convocatòria. Qualsevol variació s'ha de consultar a l'UCPI. Una vegada acceptat l'ajut, s'iniciarà el tràmit de la transferència per fer efectiu l'import atorgat a l'activitat. Els ajuts concedits han de destinar-se a finançar únicament les despeses aprovades per l'òrgan atorgant i en el període acordat. En cas que calgui fer alguna modificació, s'haurà de sol·licitar prèviament a l'UCPI. L'ajut atorgat s'ingressarà al grup de recerca, centre de recerca o departament al qual estigui assignada la coordinació i la gestió econòmica de l'activitat. Qualsevol modificació substantiva de l'activitat s'ha de comunicar abans de dur-la a terme. Es considera una modificació substantiva aquella que implica un canvi en els objectius o els resultats de l'activitat, o bé aquella que suposa una desviació superior al 10% en qualsevol dels conceptes pressupostats o una modificació de les partides previstes en l'activitat inicial. L'acceptació o la desestimació d'aquesta modificació es comunicarà en un termini màxim de deu dies hàbils. Revocació i renúncia dels ajuts Els ajuts atorgats es poden revocar totalment o parcialment quan no es respectin els terminis establerts o quan es modifiqui substantivament el contingut de l'activitat sense prèvia autorització de la UPF. S'entendrà que la persona sol·licitant renuncia a aquest ajut si no l'accepta en el termini previst en la base 13.1. La justificació inadequada d'una activitat i l'incompliment en la presentació de l'informe de seguiment comportarà la revocació de l'ajut. En el cas que les persones beneficiàries no hagin gastat les quantitats concedides una vegada presentada la memòria final, els romanents existents passaran a disposició del pressupost de l'UCPI. En cas que la persona responsable, per motius diferents als exposats en aquest apartat, decideixi renunciar al desenvolupament de l'activitat que ha rebut l'ajut, haurà de presentar a l'UCPI un escrit en què manifesti la renúncia a l'import concedit, indicant-ne els motius. Seguiment i justificació de les activitats L'UCPI establirà un sistema de contacte periòdic amb la persona responsable de l'activitat. S'ha de presentar una memòria final en el termini d'un mes després de la finalització de l'activitat, en la qual s'ha de: Justificar l'assoliment dels objectius de l'activitat. Adjuntar-hi documentació (enllaç, còpia física, còpia digital...) de tot el material gràfic i promocional que s'hagi fet servir abans i durant l'activitat. Per tal que el/la sol·licitant pugui presentar-se a una nova convocatòria és imprescindible haver lliurat la memòria final i la documentació corresponent. Per confeccionar la memòria final, s'han de seguir les indicacions establertes a la convocatòria. En el cas que no es compleixin els requisits mínims exigibles, l'UCPI demanarà l'ampliació o l'esmena de la informació. En cas que en el termini de presentació de la memòria no es justifiqui correctament l'import total atorgat, el/la responsable de l'ajut haurà de retornar a la UPF els diners no gastats o no justificats. Difusió del resultat de les activitats La UPF pot convocar els responsables de les activitats per fer sessions informatives i donar-los a conèixer entre la comunitat universitària. En qualsevol informació pública que es generi en relació amb l'activitat ha de constar el suport rebut per la Universitat. Quan es reprodueixin els logotips de les entitats col·laboradores també s'hi ha d'incloure el de la UPF. La UPF pot utilitzar tota la informació de l'activitat amb l'objectiu de difondre les accions en què la Universitat ha participat, per elaborar materials de difusió, per fer campanyes de sensibilització i per incloure-la en la seva memòria anual d'activitats.

El Benestar Planetari és un nou concepte que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) proposa per crear una agenda d'investigació global, interdisciplinària i orientada a l'impacte sobre problemes urgents a escala planetària i reptes relacionats amb l'antropocè, inclòs el benestar de les persones, les societats i el mateix planeta. Aquest nou concepte de Benestar Planetari assumeix que cal amb urgència investigació, ensenyament, transferència i difusió de coneixements originals creats conjuntament per les ciències socials, les humanitats, les ciències de la vida i la tecnologia. Tal com s'utilitza en aquesta convocatòria, el concepte s'adapta a la idea de Salut Planetària. La Salut Planetària s'ha concebut recentment com l'assoliment del nivell més alt possible de salut, benestar i equitat a tot el món a través d'una atenció acurada envers els sistemes humans —polítics, econòmics i socials— que conformen el futur de la humanitat i els sistemes naturals de la Terra, els quals defineixen els límits ambientals segurs en què la humanitat pot prosperar. En un context sense precedents de canvi climàtic ràpid i transformacions globals del món, l'informe sobre Salut Planetària[1] suggereix que la humanitat només es pot desenvolupar amb èxit al segle XXI si les desigualtats inacceptables en salut i riquesa s'adrecen dins els límits ambientals de la Terra, a través de la generació de nous coneixements, la implementació de polítiques sàvies, diverses accions determinades i un lideratge inspirador. Les amenaces ambientals a la salut i la civilització humanes es caracteritzen per arribar de manera sobtada i incerta. Les nostres societats s'enfronten a riscos grans i poderosos que requereixen accions urgents i transformadores per protegir les generacions presents i futures. L'informe també destaca diversos desafiaments transversals, com ara la necessitat d'entendre la complexitat, la interdisciplinarietat i la urgència. L'objectiu d'aquesta iniciativa és promoure una acció interdisciplinària transversal en el camp del benestar planetari, amb l'objectiu de proporcionar a la Universitat una visió compromesa amb els grans reptes de la societat en el segle XXI. Durant el segle passat, la humanitat va fet grans progressos per millorar el benestar de la societat. Aquest progrés, però, ha tingut un cost: una taxa d'explotació sense precedents de recursos naturals i desigualtats inacceptables en salut i riquesa. Per això, la UPF ha decidit centrar la seva energia a respondre a aquesta situació, que suposa un repte en els diversos àmbits de coneixement i educació de la Universitat. El contingut i els límits de la iniciativa sobre Benestar Planetari encara no estan definits, però s'entén que impliquen estendre el concepte del marc de Salut Planetària a una gamma més àmplia d'àrees relacionades amb el benestar, així com fer èmfasi en la importància del treball interdisciplinari entre les ciències socials, les humanitats, les ciències de la vida i la tecnologia. Seguint l'informe de l'International Panel on Social Progress (IPSP), entenem el benestar individual i social com un objectiu general de la societat, amb una naturalesa multidimensional que inclou riquesa, equitat, medi ambient i altres béns públics, com la salut i l'educació. Aquesta idea de benestar planetari és normativa en el sentit que hi ha múltiples perspectives sobre el que importa a la societat.[2] La iniciativa sobre Benestar Planetari de la UPF està estretament alineada amb els tres centres concèntrics dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En primer lloc, el nucli central d'objectius relacionats amb el benestar (ODS 1, ODS 3, ODS 4, ODS 5, ODS 10, ODS 16); en segon lloc, els objectius relacionats amb les infraestructures (ODS 2, ODS 6, ODS 7, ODS 8, ODS 9 i ODS 12); i en tercer lloc, una capa que insereix els anteriors ODS en els objectius relacionats amb el medi natural (ODS 6, ODS 13, ODS 14 i ODS 15). Finalment, també acompleix l'objectiu general de crear aliances per aconseguir els objectius anteriors (ODS 17). Qualsevol recerca que pugui contribuir a desenvolupar nous coneixements en alguna de les àrees següents pot constituir un exemple excel·lent d'una preocupació relacionada amb el Benestar Planetari: - Co-beneficis per a la salut i el medi ambient - Integració de la protecció mediambiental en els sistemes de salut - Producció alimentària i dietes sanes amb baix impacte ambiental - Solucions integrades de l'ús del sòl La present convocatòria té per objectiu promoure col·laboracions interdisciplinàries per aportar oportunitats de finançament inicial i de petita escala (seed funding) en tot allò relacionat amb l'encara ampli concepte de Benestar Planetari. Les col·laboracions interdisciplinàries es consideraran una condició necessària en totes les modalitats de la present convocatòria. També seran ben avaluats aquells temes que s'entenguin com a nous enfocaments per comprendre la complexitat a escala local i global. Aquesta convocatòria ha estat concebuda com un primer pas per identificar una comunitat de científics de la UPF que se sent interrogada pels reptes globals de l'antropocè i que està preparada per explorar sinergies amb altres disciplines a fi d'abordar aquests desafiaments. L'objectiu d'aquesta convocatòria és donar suport a una nova generació d'investigadors i d'acadèmics per promoure i afavorir col·laboracions multidisciplinàries i transdisciplinàries entre els professors de la UPF i potenciar col·laboracions amb líders i institucions internacionals reconegudes. Es consideren dues estratègies, tot incloent diferents accions, per assolir aquest objectiu: Estratègia 1: promoure una nova generació d'acadèmics amb un fort enfocament en Benestar Planetari. Estratègia 2: promoure la investigació multidisciplinària en Benestar Planetari Dintre d'aquesta convocatòria marc, s'obriran diferents modalitats que s'expliciten a continuació per a cadascuna de les accions especificades. Les accions finançades en aquesta convocatòria s'han de relacionar amb temes de recerca globals i complexos rellevants per al Benestar Planetari i que han ser abordats des d'un punt de vista multidisciplinari. Atès que es tracta d'una primera convocatòria, la iniciativa de Benestar Planetari 2019 ha de ser el màxim de flexible. Tanmateix, una condició necessària és que totes les propostes tinguin un enfocament interdisciplinari, que pot ser fruit de col·laboracions d'investigadors de diferents departaments o del mateix departament amb disciplines i/o enfocaments diversos i complementaris. Es valoraran especialment les propostes que apliquen enfocaments innovadors a problemes globals i complexos. En cas de propostes amb investigadors d'altres institucions, el sol·licitant que rebrà el finançament ha de ser membre de la UPF. En cas de ser concedides, totes les propostes s'han de completar en el termini de dos anys des de l'aprovació. El pressupost total d'aquesta convocatòria marc per a totes les accions, provinent del pressupost general de la universitat, és de 146.000 euros. Una modalitat o acció es declararà deserta si no se n'aprova cap sol·licitud. En aquest cas, així com en el cas que les sol·licituds presentades i concedides no esgotin els fons previstos per a cada acció, els fons sobrants es podran distribuir entre les altres accions. Les sol·licituds s'hauran de presentar entre el dies 13 i el 31 de maig, ambdós inclosos, per via telemàtica a l'adreça següent: [EMAIL] La unitat administrativa instructora d'aquesta convocatòria serà el Servei de Recerca. El Rector/a anomenarà una Comissió Avaluadora integrada per entre tres i sis professors o recercadors permanents de la UPF provinents de disciplines o àmbits diferents. Aquesta Comissió Avaluadora seleccionarà i/o prioritzarà les sol·licituds segons els criteris d'avaluació i priorització expressats respectivament dins de cada acció. El Rector/a, o l'òrgan en que ell delegui, resoldrà la concessió d'aquests ajuts. Aquesta resolució exhaurirà la via administrativa, i serà publicada al Campus Global, com a molt tard el 30 de juny. Convocatòria d'ajuts per a estudiants de doctorat L'objectiu d'aquesta acció és promoure una nova generació d'investigadors en Benestar Planetari, tot donant finançament als estudiants de doctorat per participar en diferents activitats en l'àrea del Benestar Planetari. Es podrà finançar fins a 4.000 € per sol·licitud, fins a un total per aquesta acció de 8.000 €. Les despeses elegibles inclouen: Es podran considerar altres accions si es justifiquen correctament Seran elegibles els estudiants de doctorat de la UPF, sempre i quan no es trobin en període de pròrroga extraordinària. Els projectes de doctorat que es presentin en aquesta convocatòria seran convidats a registrar-se com a projectes relacionats amb la iniciativa de Benestar Planetari. Aquests projectes es destacaran a la pàgina web de Benestar Planetari i se'ls convidarà a participar a totes les activitats relacionades amb la iniciativa. Les sol·licituds han d'ajustar-se al format i a l'extensió que es descriuen a continuació; en cas contrari, les propostes no seran elegibles. Les sol·licituds han d'incloure la informació següent en un únic fitxer PDF (és obligatori utilitzar la plantilla proporcionada): Criteris de valoració/priorització de les sol·licituds Es prioritzaran les sol·licituds en que: el projecte de la tesi doctoral estigui directament relacionat amb l'àrea del benestar planetari, o es justifiqui que la realització de l'acció permetrà donar un enfoc de benestar planetari a aquells projectes no directament enfocats a aquesta àrea. el projecte de recerca tingui un marcat component interdisciplinari, o es justifiquin que la realització de l'acció permetrà donar aquest enfoc interdisciplinari al projecte. l'acció permeti la implementació de metodologies, temàtiques o punts de vista innovadors a la tesi doctoral. Els beneficiaris de les ajudes han de presentar un informe després de la finalització de l'activitat (se'n donaran detalls als adjudicataris) i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l'acció corresponent (targeta d'embarcament, rebut de la inscripció a cursos, o altres, segons correspongui). Convocatòria d'ajuts per a investigadors postdoctorals L'objectiu d'aquesta acció és promoure una nova generació d'investigadors en Benestar Planetari, tot donant finançament a investigadors postdoctorals per participar en diferents activitats en l'àrea del Benestar Planetari. Es podrà finançar fins a 10.000 € per sol·licitud, fins a un total per aquesta acció de 50.000 €. Seran elegibles aquells investigadors doctors que hagin obtingut el títol de doctor amb data posterior a l'1 de gener del 2009. Les sol·licituds han d'incloure la informació següent en un únic fitxer PDF (utilitzeu la plantilla proporcionada): Els beneficiaris de les ajudes han de presentar un informe després de la finalització de l'activitat (se'n donaran detalls als adjudicataris) i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l'acció corresponent (targeta d'embarcament, rebut inscripció a cursos, o altres, segons correspongui) CONVOCATÒRIA PER A PROJECTES DE RECERCA PILOT I ESTABLIMENT DE col·laboracions D'INVESTIGACIÓ SOBRE BENESTAR PLANETARI L'objectiu d'aquesta convocatòria és donar suport a accions que promoguin la recerca col·laborativa i permetre als investigadors buscar fons externs per a la realització de projectes col·laboratius de major envergadura en àrees d'investigació de rellevància estratègica per al Benestar Planetari, mitjançant l'aplicació de propostes en convocatòries competitives internacionals. Aquestes accions poden anar des de projectes pilot per donar suport a futures sol·licituds amb dades inicials, fins a l'organització de reunions de treball amb investigadors nacionals i internacionals per treballar aquestes propostes. Es podrà finançar fins a 20.000 € per sol·licitud, fins a un total en aquesta acció de 67.000 €. Seran elegibles totes aquelles propostes presentades per investigadors doctors que formin part d'un grup de recerca reconegut establert a la UPF i que treballi en àrees relacionades amb la iniciativa del Benestar Planetari. El sol·licitant podrà presentar una sol·licitud conjunta amb investigadors, grups de recerca o institucions externes a la UPF. Els beneficiaris de les ajudes han de presentar un informe després de la finalització de l'activitat (se'n donaran detalls als adjudicataris) i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l'acció corresponent. CONVOCATÒRIA DE TALLERS I CONFERÈNCIES sobre BENESTAR PLANETARI L'objectiu d'aquesta acció és promoure tallers i conferències interdisciplinàries dedicades al debat sobre temes de recerca d'avantguarda relacionats amb el Benestar Planetari. S'espera que reuneixin un grup d'investigadors internacionals de diversos àmbits acadèmics per un període breu a les instal·lacions de la UPF. Es podrà finançar fins a 6.000 € per sol·licitud, fins a un total en aquesta acció de 21.000 €. Seran elegibles per aquesta acció les propostes presentades i liderades per un mínim de dos professors de la UPF de diferents àmbits disciplinaris. Els beneficiaris de les ajudes han de presentar el programa final del taller/conferència ) i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l'acció corresponent.

Constituir una Comissió Institucional de Revisió Ètica de Projectes (CIREP-UPF) amb les finalitats següents: a) Avaluar els projectes de recerca que es presentin a revisió, que seran projectes que involucrin éssers humans, tan individualment com agregada, en la recerca o facin ús de dades de caràcter personal. b) Emetre, amb caràcter preceptiu, informes de conformitat ètica per als projectes avaluats. Per a dur a terme el projecte de recerca presentat a avaluació serà necessari l'informe favorable. c) Contribuir a la millora entre la comunitat UPF dels estàndards ètics en les activitats i pràctiques acadèmiques i de recerca relacionades amb els éssers humans, mitjançant activitats informatives i formatives i l'atenció de consultes. d) Aconsellar als investigadors sobre els procediments a seguir en relació amb els aspectes ètics dels projectes de recerca o de les activitats acadèmiques que impliquin a éssers humans o que afectin la protecció de dades personals. e) Exercir la coordinació institucional de la UPF amb el comitè de revisió ètica que dona cobertura a la recerca clínica i biomèdica amb éssers humans de la Universitat. En particular, tramitar consultes relatives sobre la pertinència o no de sotmetre un determinat projecte de naturalesa limítrof a un comitè o l'altre i proposar vocals d'especialitats específiques de projectes de la UPF. f) Exercir aquelles altres funcions, dins de la normativa vigent, que el Consell de Direcció de la Universitat Pompeu Fabra consideri adients o necessàries La CIREP-UPF tindrà la composició següent: La gerència establirà els mecanismes de suport administratiu i tècnic adient perquè la comissió pugui desenvolupar la seva activitat.

Les activitats de la Universitat Pompeu Fabra s'han anat diversificant i especialitzant a mesura que ha ampliat la seva estructura de personal docent i investigador els darrers anys. En aquest sentit, les col·laboracions en matèria de recerca, transferència en el marc del grup UPF així com d'altres institucions i empreses del nostre context han anat creixent en volum i intensitat com a resultat de l'alta producció científica i l'excel·lència docent assolida els darrers anys. És voluntat de la pròpia institució oferir un marc amb plenes garanties de manera que aquestes col·laboracions es puguin articular malgrat la seva diversitat i complexitat, a més de potenciar-se com a part nuclear de l'activitat de transferència de coneixement cap a la nostra societat. Aquesta major implicació suposarà una relació més intensa amb el teixit econòmic i social del nostre context, incrementant la presència de la UPF i del seu grup en els diferents sectors d'activitat amb contribucions que ajudin a refermar el compromís amb l'entorn productiu. Aquesta transferència s'ha de traduir en una millora de la competitivitat de les empreses i institucions a la vegada que la Universitat apropa el seu coneixement a la realitat i necessitats de les mateixes. L'article 83.1 de Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats (LOU), permet al professorat universitari, a través de determinades estructures universitàries, la celebració de contractes amb persones, universitats o entitats públiques i privades per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, així com per al desenvolupament d'ensenyaments d'especialització o activitats específiques de formació. El mateix article indica que els Estatuts, en el marc de les normes bàsiques que dicti el Govern, han d'establir els procediments d'autorització d'aquells treballs i de celebració dels contractes, així com dels criteris per fixar el destí dels bens i recursos que amb ells s'obtinguin. L'article 170 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, que regula els contractes a l'empara de l'article 83 de la LOU, atribueix al rector l'autorització dels contractes i la compatibilitat del personal docent i investigador que hi participi, d'acord amb la normativa que aprovi el Consell de Govern, la qual ha d'establir el procediment per a la tramitació dels contractes i els criteris d'afectació dels béns i dels ingressos obtinguts mitjançant aquests, tenint en compte en tot cas que la Universitat ha de ser compensada per tots els costos directes i indirectes que siguin atribuïbles a cada contracte. És per això que ell Consell de Govern aprova la normativa següent: L'objecte d'aquesta normativa és fixar el procediment d'autorització dels treballs i de celebració dels contractes amb persones, universitats o entitats públiques i privades per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic així com per al desenvolupament d'ensenyaments d'especialització o activitats específiques de formació, que es contempla a l'article 83.1 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats. L'autorització per la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, així com per al desenvolupament d'ensenyaments d'especialització o activitats específiques de formació i la posterior signatura dels corresponents contractes, correspon al rector o rectora de la Universitat o vicerector o vicerectora en qui delegui. L'autorització implicarà la concessió de la compatibilitat per als professors que hi participin, que quedarà circumscrita a l'objecte dels contractes signats. Abans de la seva signatura, els contractes seran informats pels directors de departament o, si és el cas per raó de la matèria, pels directors d'institut universitari de recerca, al que estigui adscrit el professor o professora. Els directors de departament o institut universitari de recerca rebran trimestralment un llistat amb la relació de contractes signats per professors que hi estan adscrits, a efectes informatius. Les activitats del professorat fetes en el marc d'aquesta normativa en cap cas poden suposar una afectació a llurs obligacions ordinàries vers la UPF. Les propostes de contractes per a treballs de recerca, transferència de coneixement i activitats específiques de formació poden ser formulades directament a la Universitat o per mitjà d'un departament, un institut universitari de recerca, un grup de recerca o un professor o professora. El responsable del treball de recerca, transferència de coneixement o activitat específica de formació acordarà amb l'entitat les condicions bàsiques de la col·laboració i elaborarà una proposta del contracte, així com el projecte de pressupost. La Unitat d'Innovació i Parcs de Recerca, pel que fa als contractes de recerca i transferència i el Servei de PDI pel que fa als contractes d'activitats de formació, donaran suport a la preparació, tramitació i signatura del mateix. El professor responsable del treball de recerca, transferència de coneixement o activitat específica de formació farà arribar la proposta de redactat del contracte a la Unitat d'Innovació i Parcs de Recerca o al Servei de PDI, segons el seu contingut, que el revisarà i modificarà o adaptarà aquells aspectes que ho requereixin, amb l'informe, si s'escau, de l'Assessoria Jurídica o altres unitats administratives de la Universitat. Aquestes revisions i modificacions es faran de comú acord amb el professor responsable del treball o activitat. Una vegada acordat el redactat definitiu del contracte el professor responsable signarà un model normalitzat de "proposta de contracte" en el que figuren les dades bàsiques de la col·laboració i els compromisos legals que comporta la signatura del mateix. En el cas de contractes d'activitats de formació en els que hi participi una pluralitat de professors se signarà un acord marc entre la UPF i l'entitat, al qual s'hi adheriran els professors que hi participin. Els contractes hauran de contemplar, almenys, els següents aspectes: a) Identificació de les parts contractants. b) Objecte amb especificació de les obligacions assumides per les parts. c) Professor o professora responsable del treball o activitat de formació. d) Llistat de professors participants en el contracte, si s'escau. e) Durada total i terminis parcials d'execució, si escau. f) Lloc on es farà el treball o activitat si no és en instal·lacions de la UPF. h) Clàusules, si és el cas, de limitació de responsabilitat. i) Titularitat dels drets de propietat intel·lectual o industrial de l'obra resultant. j) Clàusules de resolució de conflictes. Els ingressos procedents dels contracte, considerant com a tals l'import facturat sense comptar l'IVA, han de compensar la Universitat per tots els costos directes i indirectes generats per aquest. A aquests efectes, s'estarà al que estableix la Normativa per la que es regeix l'aplicació de cànons a diverses activitats. Els contractes regulats per aquesta normativa es registraran a l'Arxiu de Convenis que farà la publicació de les dades principals, sense perjudici de les clàusules de confidencialitat que continguin. Aquesta normativa entrarà en vigor pels treball de recerca i transferència de coneixement el dia primer d'abril del 2012, per les activitats específiques de formació el dia primer de juliol del 2012 i serà d'aplicació als contractes dels que s'iniciï la tramitació a partir d'aquestes dates en funció del tipus d'activitat.

El Pla de Mesures de Suport a la Recerca per a l'any 2020 es regeix per les bases següents: Aquestes bases regulen les condicions i el procediment per a la concessió dels ajuts del Pla de Mesures de Suport a la Recerca per a l'any 2020. Correspon al rector o al vicerector/a en qui delegui la convocatòria dels ajuts del Pla de Mesures de Suport a la Recerca. La convocatòria establirà el pressupost de cada programa, els terminis de presentació de les sol·licituds, el període durant el qual es pot realitzar l'activitat objecte de cada programa, i el termini màxim de resolució de les sol·licituds. Lloc de presentació de les sol·licituds Les sol·licituds d'ajuts s'han de presentar, acompanyades de la documentació que s'estableixi a les bases de cada programa, al Registre General de la Universitat Pompeu Fabra adreçades al Servei de Recerca, ja sigui presencialment o a través de la seu electrònica. Els impresos i documents per participar en aquesta convocatòria es poden obtenir al web del Servei de Recerca, dins l'apartat Ajuts UPF. Els actes d'instrucció s'efectuen d'ofici pel Servei de Recerca i estan subjectes a les previsions corresponents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques El rector o vicerector o vicerctora en qui delegui resoldrà l'assignació dels ajuts en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la data de publicació de la convocatòria. Sense perjudici de l'obligació legal de l'Administració de resoldre, la manca de resolució expressa produirà efectes desestimatoris, segons el que disposa l'article 25 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques Les sol·licituds resoltes favorablement seran finançades en funció de la disponibilitat pressupostària i fins al límit màxim especificat a la convocatòria. La resolució dels ajuts es farà pública al web del Servei de Recerca de la Universitat. Vuitè.- Denegació d'ajuts per incompliment L'incompliment de les obligacions derivades de la concessió d'ajuts dins del Pla de Mesures de Suport a la Recerca d'edicions anteriors podrà comportar la denegació de l'ajut. Ajuts per al cofinançament de les activitats de recerca dels departaments, centres específics, unitats i grups de recerca L'objecte d'aquest programa és cofinançar les activitats de recerca dels departaments, centres específics, unitats i grups de recerca. Poden sol·licitar aquest ajut els departaments de la UPF: Modalitat B: Centres Específics, Unitats i Grups de Recerca Poden participar en aquesta modalitat els centres específics, les unitats i els grups de recerca UPF reconeguts segons la normativa vigent, els coordinadors dels quals estiguin vinculats a la UPF per dur a termes tasques de recerca en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds. En el cas dels grups de recerca, els beneficiaris dels ajuts seran els coordinadors del grup. En el cas de les unitats, el seu coordinador serà el beneficiari dels ajuts atorgats a cadascun dels grups que formen part de la unitat. En el cas dels centres específics de recerca, el beneficiari de l'ajut serà el director del CER. Quan hi hagi un CER reconegut, la sol·licitud es farà en nom d'aquest i no dels grups i unitats que en puguin formar part. Aquest programa permet el finançament dels conceptes següents: No seran despeses elegibles les minutes d'honoraris a personal UPF. Els departaments formalitzaran la sol·licitud a través de la seu electrònica i hauran d'adjuntar una memòria (segons model normalitzat disponible al web del Servei de Recerca) que contingui 1) la previsió de pressupost i les actuacions a les que es destinaran el finançament del programa i 2) una explicació sobre la distribució del finançament i les acciones dutes a terme amb els fons obtinguts pel programa COFRE de l'any anterior. La sol·licitud es formalitzarà mitjançant l'imprès normalitzat que es pot obtenir al web del Servei de Recerca, dins l'apartat Ajuts UPF en el qual s'hi inclouran les dades actualitzades del grup (relació de membres i nombre de doctors). És requisit obligatori la signatura del coordinador del grup i dels membres que s'incorporin al grup Els ajuts atorgats es podran utilitzar des del moment de la seva concessió i fins al 31 de desembre de l'any següent de l'atorgament. Els romanents que puguin restar dels ajuts seran reintegrats al Pressupost de Recerca. excepte que s'acordi una altra finalitat. La dotació global del Programa COFRE 2020 serà de 1.750.000€, repartits de la manera següent: B. CER, Unitats i Grups de Recerca S'aplicaran els criteris següents: L'import es calcula proporcionalment al cànon generat pels ajuts de recerca i convenis a l'empara de l'article 83 de la LOU, de cada departament, en els darrers tres anys. Es tindran en compte els criteris següents. - Criteri A: Repartiment lineal per a cada departament. Aquest import es pondera amb el resultat de l'avaluació de recerca del departament en el darrer període avaluat. Excel·lent: 1,5; molt bé: 1,2 (25% dotació). - Criteri B: Repartiment en funció del nombre de PDI del departament l'activitat de recerca dels quals ha obtingut una qualificació d'excel·lent o molt bona en el darrer període avaluat (25% dotació) - Criteri C: Repartiment proporcional al nombre d'ajuts de recerca i convenis a l'empara de l'article 83 de la LOU, dels 3 exercicis anteriors, obtinguts pel PDI dels departaments. Pel que fa als convenis, es consideren els d'import superior a 5.000€. S'entén per ajuts de recerca competitius els projectes de recerca, les xarxes temàtiques, les accions de recerca i les infraestructures europees que han estat obtinguts en convocatòria competitiva. - Criteri D: Repartiment proporcional al nombre d'ajuts de recerca competitius que siguin d'especial rellevància, dels 3 exercicis anteriors, obtinguts pel PDI dels departaments (25% dotació). S'entén per ajuts de recerca competitius d'especial rellevància els següents: La Comissió de Recerca podrà aprovar l'ampliació de la llista de projectes d'especial rellevància. Aquesta ampliació, si s'escau, s'haurà de produir prèviament a la publicació de la convocatòria, en la qual constarà la llista de projectes actualitzada. L'import total que rebrà cada departament per l'ajut COFRE és la suma de l'import procedent de "Finançament " i de l'import procedent de "Indicadors". COFRE Modalitat B: Centres Específics, Unitats i Grups de Recerca L'import es calcula proporcionalment al cànon generat pels ajuts de recerca i convenis a l'empara de l'article 83 de la LOU en els 3 darrers anys obtingut pel PDI de cada CER, unitat o grup. Aquest import es pondera amb el resultat de l'avaluació de l'activitat de recerca de cada PDI en el darrer període avaluat. Excel·lent: 1,5; molt bé: 1,2; resta: 1 Els departaments hauran d'adreçar al vicerector o vicerectora competent en matèria de Recerca, mitjançant el Servei de Recerca, una breu memòria descriptiva anual sobre la distribució del finançament i les actuacions realitzades durant l'exercici anterior amb els fons del COFRE Modalitat A. Aquesta memòria es lliura juntament amb la sol·licitud COFRE de l'edició següent com disposa el punt 2 de la base quarta de la documentació.

Les figures de recerca de la Universitat Pompeu Fabra són les següents: i es regeixen per les normes que segueixen. La denominació institut universitari propi es reservarà per a aquelles iniciatives que, en el marc dels Estatuts i per acord del Consell de Govern amb l'informe previ favorable del Consell Social, són proposades per a la seva oficialització al departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya, i plantegen portar a terme investigacions i estudis, a càrrec d'un equip estable de professors, en un camp determinat, així com docència en ensenyaments especialitzats, assessorament tècnic i, si escau, ensenyaments de postgrau. Les seves activitats no podran coincidir amb l'àmbit d'activitats de cap departament universitari. Criteris per a la creació d'un Institut universitari de recerca propi Per crear un institut universitari de recerca propi es valorarà el següent: a) L'àmbit de les investigacions o activitats a desenvolupar i la seva coherència amb la configuració docent o de recerca de la UPF. Principalment es valorarà que no coincideixi amb l'àmbit de les titulacions ja atorgades per la UPF i que el sector temàtic a desenvolupar sigui considerat estratègic en la programació de la Universitat. b) La participació de l'equip investigador en projectes finançats. Hauran de ser equips consolidats o amb possibilitats de consolidació. c) El nombre i l'especificitat de les línies de recerca. d) La dimensió de l'equip de cada projecte. e) El grau de consolidació prèvia de cada grup. f) La dedicació del professorat i la seva incidència en el pla d'activitat docent, d'acord amb el que es prevegi respecte de les dotacions als instituts amb caràcter general o per a aquell institut. g) Les col·laboracions externes amb altres entitats de recerca. h) L'especificitat temàtica, de manera que permeti completar estudis que la UPF no imparteix. El procediment per a la creació d'un institut universitari de recerca propi és el previst als Estatuts de la UPF i aquesta requereix l'autorització del govern de la Generalitat de Catalunya. Els instituts universitaris de recerca propis dependran del Vicerectorat de Política Científica. Els instituts universitaris de recerca propis tenen l'estructura interna prevista als Estatuts de la UPF (director o directora, consell d'institut i secretari o secretària d'institut) i un reglament de funcionament intern que ha d'aprovar el Consell de Govern. En el reglament es preveurà la constitució d'un consell assessor compost per experts de reconegut prestigi. Dotació de mitjans per part de la Universitat Els instituts universitaris de recerca propis tenen un pressupost integrat en el general de la UPF. La UPF dotarà els instituts amb el mitjans suficients quant a locals, personal de suport administratiu i dotacions pressupostàries. Així mateix, la UPF dotarà els instituts amb ajudanties de recerca. La UPF podrà acordar també exempcions docents per als professors adscrits als instituts que hi tinguin alguna responsabilitat. A més de les partides que se'ls assignin en el pressupost de la UPF i altres ingressos que puguin obtenir, els instituts universitaris de recerca propis disposaran dels ingressos obtinguts per mitjà dels contractes a què fa referència l'article 11 de la Llei orgànica de reforma universitària (LRU). Les condicions d'adscripció de professors als instituts universitaris de recerca propis s'establiran en l'acord de creació en funció de les responsabilitats i de la dimensió i importància dels projectes que s'hi porten a terme. El Vicerectorat de Política Científica avaluarà cada tres anys les activitats dels instituts universitaris de recerca propis prenent com a base les memòries presentades anualment per aquests, amb la finalitat de valorar-ne la continuïtat. Els instituts universitaris de recerca propis podran tenir un logotip propi, si bé hauran de mantenir la unitat d'imatge corporativa de la Universitat Pompeu Fabra. Són instituts universitaris de recerca adscrits les institucions o centres d'investigació o de creació artística de caràcter públic o privat que s'adscriuen a la Universitat per mitjà d'un conveni. També pot donar-se el supòsit que la Universitat creï amb altres institucions un organisme de recerca amb el compromís d'adscriure'l com a institut universitari de recerca. L'adscripció dels centres a què fa referència l'apartat 2.1.1 es farà tenint en compte els aspectes següents: - el prestigi o excel·lència de la institució que la sol·licita, i la seva solvència econòmica. - que les activitats de recerca o acadèmiques de postgrau de la institució complementin les realitzades a la UPF. Els organismes de recerca a què fa referència l'apartat 2.1.2 es crearan quan es compleixin els requisits següents: - els requerits en el cas dels instituts universitaris de recerca propis. - que l'organisme disposi del finançament regular d'una tercera entitat, encara que la dotació de locals i les despeses de funcionament d'aquests locals puguin ser a càrrec de la UPF. La UPF podrà adscriure professorat a aquests organismes amb les condicions que s'estableixi en els Estatuts de l'organisme i en el conveni d'adscripció. L'adscripció d'institucions o centres de recerca o de creació artística, públics o privats, com a instituts universitaris de recerca es realitzarà d'acord amb el procediment previst a l'article 30 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra. Els instituts universitaris adscrits dependran del Vicerectorat de Política Científica. Dotació de mitjans per part de la UPF Els centres a què es refereix l'apartat 2.1.1 seran finançats completament per l'entitat titular del centre, per la qual cosa l'adscripció no comportarà cap càrrec en el pressupost de la UPF. Quant als centres de l'apartat 2.1.2, la UPF podrà aportar els locals en el seu campus, sense perjudici que les obres d'adaptació siguin finançades per l'altra entitat titular, i si escau, es farà càrrec de les despeses de funcionament dels locals i aportarà el professorat en els termes establerts a l'apartat 2.2.2. Col·laboració del professorat de la UPF El professorat de la UPF col·laborarà amb els instituts universitaris de recerca adscrits en projectes o activitats concretes, i aquesta col·laboració requerirà l'autorització del director o directora del departament al qual pertanyi el professorat. La UPF participarà en els òrgans de govern de la institució adscrita en la forma en què s'estableixi en el conveni d'adscripció o en els Estatuts de l'organisme. Els instituts universitaris adscrits presentaran anualment una memòria d'activitats amb la finalitat que la Universitat en pugui fer una valoració. El Vicerectorat de Política Científica avaluarà cada tres anys les activitats dels instituts universitaris de recerca adscrits prenent com a base les memòries presentades anualment per aquests, amb la finalitat de valorar la continuïtat de l'adscripció. (segons redacció donada per l'Acord del Consell de Govern de 5 d'octubre del 2005) Són figures organitzatives creades a iniciativa de col·lectius de PDI de la UPF per tal de potenciar la seva activitat científica mitjançant la col·laboració entre els seus membres, la projecció externa conjunta per assolir una major visibilitat, l'obtenció de recursos per a la recerca i el desenvolupament de les relacions amb altres col·legues i organitzacions. Si bé normalment tots els membres d'un GR-UPF han de formar part del mateix departament de la Universitat, es poden establir GR-UPF interdepartamentals. Igualment es poden establir grups i unitats de recerca (UR-UPF) interinstitucionals amb la participació de membres de diferents universitats o institucions de recerca. La Universitat no crea una estructura específica d'administració i gestió per als GR-UPF i les UR-UPF, ni els proveeix d'espais específics -tret de les obligacions que la Universitat assumeixi amb altres institucions en virtut del corresponent acord o conveni-, sinó que els GR-UPF i les UR-UPF s'han d'enquadrar en els departaments o instituts universitaris de recerca als quals pertanyin o hagin adscrit la recerca els seus membres. Tanmateix, mitjançant els seus propis recursos econòmics, els GR-UPF i les UR-UPF poden proposar la contractació de personal investigador, tècnic o administratiu, el qual ha de ser reconegut per la Universitat com a vinculat al GR-UPF o a la UR-UPF que el financi. Condicions de reconeixement dels grups de recerca Les condicions per al reconeixement inicial d'un grup són les següents: Pot ser membre d'un grup de recerca UPF el personal docent i investigador vinculat a la UPF mitjançant una relació funcionarial, contracte laboral o beca degudament acreditada, inclosos els investigadors ICREA, els investigadors que pertanyin a organismes de recerca vinculats a la UPF i també el personal acadèmic d'altres universitats, institucions o centres de recerca amb autorització prèvia de la seva institució. Els membres d'un GR-UPF ho poden ser amb dedicació única en un sol grup o amb dedicació compartida en més d'un grup. A efectes de constituir un grup de recerca UPF és necessari un mínim de cinc membres que ho siguin amb dedicació única, els quals tenen consideració de membres promotors del grup. A efectes d'aquest reconeixement ningú pot pertànyer a més d'un grup en qualitat de membre promotor. El personal que pertanyi a organismes de recerca vinculats a la UPF també pot actuar com a membre promotor, sempre que el coordinador del grup i la majoria dels promotors siguin personal docent i investigador de la UPF. No pot actuar com a membre promotor el personal acadèmic d'altres universitats, institucions o centres de recerca que no tingui vinculació amb la UPF. Un dels membres promotors del grup ha d'actuar com a coordinador o coordinadora. Els investigadors ICREA, els investigadors contractats en les modalitats d'accés al Sistema Espanyol de Ciència Tecnologia i Innovació i d'investigador distingit, i els catedràtics i professors emèrits en el període de contracte, també poden coordinar un GR-UPF. Els membres del grup han de tenir un mínim de dos projectes de recerca actius, un d'ells amb finançament obtingut en convocatòria pública competitiva. L'investigador o investigadora principal d'aquest projecte ha de ser membre promotor del grup. A efectes d'aquest requeriment, cada projecte pot ser computat per un únic grup, excepte en el cas de projectes explícitament concedits com a coordinats amb la participació de diversos grups. Els projectes que estiguin adscrits a organismes de recerca vinculats amb la UPF poden computar si l'investigador o investigadora principal és personal acadèmic de la UPF. Condicions de reconeixement de les unitats de recerca Amb la finalitat que els grups puguin coordinar-se per participar en convocatòries externes, dos o més GR-UPF poden sol·licitar el reconeixement de la seva agregació en una UR-UPF, la qual cosa no implica la desaparició dels GR-UPF. Poden ser membres de la UR-UPF, a títol individual, investigadors que pertanyin a la UPF o a organismes de recerca vinculats a la UPF, com també personal acadèmic d'altres universitats, institucions o centres de recerca, encara que no formin part d'un GR-UPF. El coordinador o coordinadora de la UR-UPF ha de ser membre promotor d'un GR-UPF i ha de reunir les mateixes condicions exigides per a la coordinació d'un GR-UPF. Procediment de reconeixement i acreditació Per tal de procedir al reconeixement inicial d'un GR-UPF o d'una UR-UPF, el professor o professora que es proposa com a coordinador del grup ha d'adreçar una sol·licitud al vicerector o vicerectora competent en matèria de recerca. Pel que fa als GR-UPF, a la sol·licitud hi ha de constar el nom que es proposa per al grup i el dels membres que inicialment l'integren, amb indicació del coordinador o coordinadora i dels membres promotors. Tant el coordinador o coordinadora com la resta dels membres han d'avalar la sol·licitud amb la seva signatura. A la sol·licitud hi ha de constar també un pla de recerca en què s'especifiquin: - els projectes de recerca actius - els resultats que el grup espera assolir al llarg de tres anys en l'àmbit de la recerca, la transferència de coneixement i la formació d'investigadors. En el cas de les UR-UPF, a la sol·licitud hi ha de constar el nom que es proposa per a la unitat i el dels grups que inicialment la integren, així com les raons que, al seu parer, donen suport al reconeixement. Els coordinadors de tots els grups que formin part de la unitat han d'avalar la sol·licitud amb la seva signatura. En el cas que s'incorpori personal acadèmic i investigador a la unitat, a títol individual, aquest també ha d'avalar la seva participació amb la seva signatura. Per poder participar en un grup o unitat de recerca UPF, el personal acadèmic i investigador que pertanyi a un organisme de recerca vinculat a la UPF ha d'acreditar la corresponent pertinença. En el cas dels investigadors d'altres universitats, institucions o centres de recerca, han d'adjuntar un escrit d'autorització de la seva institució. El vicerectorat competent en matèria de recerca ha de sol·licitar un informe sobre la procedència del reconeixement als directors de departaments i/o instituts universitaris de recerca als quals pertanyin els membres del grup o unitat sol·licitant. Així mateix, ha de demanar un informe de la Comissió de Recerca. El reconeixement dels GR-UPF i dels UR-UPF correspon al Consell de Govern, a proposta del vicerector o vicerectora. El vicerector o vicerectora, a proposta de la Comissió de Recerca, pot establir mitjançant resolució els requisits que han de complir, per poder formar part d'un grup o unitat de recerca, els becaris de recerca i el personal de suport a la recerca contractat a càrrec de projectes. Una vegada reconegut pel Consell de Govern un grup de recerca o una unitat de recerca de la UPF, correspon al vicerector o vicerectora competent en matèria de recerca aprovar les modificacions de la denominació dels grups i unitats de recerca; el canvi de coordinador o coordinadora; les altes i baixes de membres d'un grup o unitat; les modificacions de les línies de recerca que no comportin un canvi de l'àmbit d'activitat d'un grup, i qualsevol altra modificació de tràmit ordinari. Anualment s'ha de sol·licitar l'actualització de les dades relatives als grups reconeguts. L' incompliment durant dues anualitats consecutives d'alguna de les condicions requerides per al reconeixement implica la suspensió de l'esmentat reconeixement. Experts externs a la Universitat han d'avaluar periòdicament els GR-UPF. i Les avaluacions han de tenir lloc en el marc d'aquelles a què són sotmesos els departaments i els instituts universitaris de recerca als quals pertanyin els membres dels grups i unitats. Per al procés d'avaluació, els GR-UPF i les UR-UPF han de presentar una memòria d'activitats en el format que oportunament s'indiqui. Denominació i imatge dels GR-UPF Les denominacions grup de recerca i unitat de recerca són les denominacions recomanades per raons d'homogeneïtat en la nomenclatura. Tanmateix, en casos degudament justificats (per exemple, per l'existència d'una denominació preexistent) els GR-UPF o les UR-UPF poden adoptar altres noms específics. Els GR-UPF i els UR-UPF han d'utilitzar sempre el logotip de la UPF -al qual poden incorporar-hi el nom del grup-, respectant els criteris d'imatge corporativa establerts per la UPF. En casos justificats poden tenir a més un logotip específic, que ha de ser aprovat pel Gabinet del Rectorat. (segons redacció donada per l'Acord del Consell de Govern de 17 de novembre del 2010). Els Centres Específics de Recerca (CER) són estructures internes de la Universitat, sense personalitat jurídica pròpia, en les que participen grups de recerca de la UPF i entitats externes que tenen com a finalitat l'assoliment d'uns objectius de recerca que, per les seves característiques, guanyarien projecció i solidesa amb una estructura i imatge pròpies. Les característiques definitòries bàsiques per considerar que una iniciativa en l'àmbit de la recerca pugui esdevenir un CER seran les següents: a) Representi un nucli de recerca, consolidat i amb reconeixement internacional, i amb viabilitat pressupostària garantida a mig termini. Aquesta viabilitat es podrà garantir amb recursos obtinguts de contractes externs i convocatòries competitives i/o a partir de la participació d'entitats externes que aportin un finançament estable. b) Requereixi, a criteri de la Universitat, d'una gestió específica i una projecció externa singularitzada. c) Tingui una dimensió significativament més gran que l'exigida per un grups de recerca. La creació i la supressió dels CER són competència del Consell de Govern i han de comptar amb l'informe favorable previ de la Comissió de Recerca. La proposta de creació ha de ser formulada a iniciativa del grup de PDI que en sigui promotor, i ha d'anar acompanyada per: - Una memòria científica que justifiqui la necessitat de creació del centre i on es detalli: - Activitats desenvolupades i impacte científic internacional. - Línies de recerca a desenvolupar. - Entitats externes que hi participen. - Un organigrama de gestió, en el que hi consti la figura d'un director i el nom de la persona que assoleix la direcció del centre. -Una memòria econòmica, on es detalli: - Recursos econòmics obtinguts per via competitiva i no competitiva. - Compromisos de finançament d'entitats externes. - Pla de viabilitat econòmica del centre. El Vicerectorat competent en Política Científica sol·licitarà als directors de departament de la UPF al que estan adscrits el PDI que es vol vincular al CER, un informe sobre la proposta de creació del CER. Els CER elaboraran anualment una memòria d'activitats en què s'inclouran específicament totes les activitats i projectes desenvolupats. Aquesta memòria d'activitats s'ha de trametre al vicerectorat competent en política científica, responsable del seguiment de les activitats del CER. Els CER han de ser avaluats cada quatre anys per un comitè d'experts extern anomenat pel vicerector o vicerectora responsable de política científica. Aquest comitè d'experts emetrà un informe en base al qual el vicerector o vicerectora de política científica, consultada la Comissió de Recerca, valorarà la continuïtat del CER. Els CER han de tenir un reglament de funcionament intern, que serà aprovat pel Consell de Govern previ informe favorable de la Comissió de Recerca. Aquest Reglament ha d'incloure una descripció de les activitats i el procés de vinculació del PDI al CER. La vinculació del PDI al CER no modifica en cap aspecte la seva vinculació al departament de la UPF al que pertany, mantenint totes les responsabilitats que se'n deriven. El funcionament dels CER es regirà pel seu reglament, i per la resta de les disposicions normatives vigents a la UPF. Els CER són centres autofinançats, en el sentit que s'han de finançar bàsicament de l'exterior, a través de les aportacions d'entitats externes, de convocatòries competitives, o mitjançant contractes i convenis. Els CER podran tenir una imatge corporativa, que haurà de ser aprovada pel Gabinet del Rectorat, de manera que es garanteixi la unitat d'imatge corporativa de la Universitat Pompeu Fabra. En la utilització externa, la denominació del CER haurà d'anar sempre seguida del nom de la Universitat, és a dir: "nom del CER" i a continuació "Universitat Pompeu Fabra". Són figures organitzatives creades a iniciativa de col·lectius de personal docent i investigador de la UPF per tal de projectar i de visibilitzar la seva activitat investigadora i acadèmica en un tema d'interès específic. Els membres poden pertànyer a diversos departaments de la UPF i també a d'altres universitats, institucions de recerca, empreses o organismes. La Universitat no crea una estructura específica d'administració i de gestió per als centres d'estudis, ni els proveeix d'espais específics; sinó que els seus membres s'han d'enquadrar en els departaments als quals pertanyin. Condicions de reconeixement dels centres d'estudis Les condicions per reconèixer inicialment un centre d'estudis són les següents: Pot ser membre d'un centre d'estudis UPF el personal docent i investigador vinculat a la UPF mitjançant una relació funcionarial, contracte laboral o beca degudament acreditada, inclosos els investigadors ICREA i els investigadors que pertanyin a organismes de recerca vinculats a la UPF. També en pot ser membre qualsevol persona d'altres universitats, institucions de recerca, empreses o organismes, amb autorització prèvia de la seva institució. Ser membre d'un centre d'estudis és compatible amb la pertinença a grups, a unitats de recerca i a centres especials de recerca (CER) de la UPF. El centre d'estudis ofereix la possibilitat de fer una agrupació transversal a la que ofereixen les altres figures de recerca. A diferència de les altres figures, els centres d'estudis no gestionen projectes de recerca ni poden optar al Pla de Mesures de Suport a la Recerca. Per constituir un centre d'estudis UPF hi ha d'haver tres membres com a mínim, dels quals almenys un ha de ser professor o professora permanent de la UPF o investigador o investigadora ICREA. Un dels membres del grup ha d'actuar com a coordinador o coordinadora, i ha de ser professor o professora permanent de la UPF o investigador o investigadora ICREA. Per tal de procedir al reconeixement inicial d'un centre d'estudis UPF, el professor o professora que es proposa com a coordinador o coordinadora del grup ha d'adreçar una sol·licitud al vicerector o vicerectora competent en matèria de recerca. A la sol·licitud hi ha de constar el nom que es proposa per al centre d'estudis i el dels membres que inicialment l'integren, amb indicació del coordinador o coordinadora. Tant aquest com la resta dels membres han d'avalar la sol·licitud amb la seva signatura. A la sol·licitud també s'ha d'indicar l'àmbit d'activitat del grup i justificar el seu interès especial per la UPF i la no-cobertura d'aquest interès per part de les figures de recerca ja existents. Els investigadors d'altres universitats, institucions o centres de recerca han d'adjuntar un escrit d'autorització de la seva institució. El vicerectorat competent en matèria de recerca ha de sol·licitar el vistiplau sobre la procedència del reconeixement als directors de departaments als quals pertanyin els membres dels centres d'estudis. Correspon al Consell de Govern reconèixer els centres d'estudis i aprovar-ne els canvis de denominació. Correspon al vicerector o vicerectora competent en matèria de recerca aprovar les modificacions de coordinador o coordinadora, les altes i baixes i qualsevol altra modificació de tràmit ordinari. Anualment, s'ha de sol·licitar l'actualització de les dades relatives als centres d'estudis reconeguts. L'incompliment durant dues anualitats consecutives d'alguna de les condicions requerides per al reconeixement comportarà la suspensió de l'esmentat reconeixement. Denominació i imatge dels centres d'estudis La denominació centre d'estudis és la recomanada per raons d'homogeneïtat a la nomenclatura. Tanmateix, en casos degudament justificats (per exemple, per l'existència d'una denominació preexistent) es poden adoptar altres noms específics. Els centres d'estudis de la UPF han d'utilitzar sempre el logotip de la UPF -al qual poden incorporar el nom del centre d'estudis-, respectant els criteris d'imatge corporativa establerts per la UPF. (segons redacció donada per l'Acord del Consell de Govern de 10 de novembre del 2004) En casos excepcionals, el Consell de Govern podrà reconèixer com a GR-UPF col·lectius que complint els requisits de grandària, titulació i vinculació dels membres, incompleixin parcialment el requisit relatiu als projectes de recerca. La sol·licitud haurà d'anar acompanyada d'un informe del director o directora de departament o d'institut que justifiqui l'excepcionalitat, i es sotmetrà a una avaluació externa prèvia a la consideració del cas per part del Consell de Govern. En cas de què s'accepti reconeixement, es farà el seguiment i avaluació del GR-UPF segons s'especifica en l'apartat 3.5. (segons redacció donada per l'Acord del Consell de Govern de 17 de novembre del 2010) En tant que no manifestin el contrari tenen consideració de grups de recerca UPF els grups de recerca acreditats per la Generalitat de Catalunya o altres organismes públics. Per raons d'homogeneïtat en la nomenclatura dels grups i unitats de recerca UPF, aquests grups han d'adequar la seves denominació a la recomanada en aquesta normativa. Els Centres especials de recerca (CER) i els Grups de recerca amb nom específic (GNE) existents a la UPF que es relacionen en annex i que desenvolupin una activitat específica de recerca, hauran d'adaptar-se abans del 31 de desembre del 2004 a la present normativa. A aquests efectes, dins del termini assenyalat, els coordinadors dels grups hauran d'adreçar una sol·licitud al vicerectorat responsable de recerca acreditant que compleixen les condicions establertes a l'article 3.2. En cas de no fer-ho no seran considerats grups de recerca als efectes d'aquesta normativa. Verificades les sol·licituds, el vicerector o vicerectora dictarà resolució sobre el reconeixement dels grups. Els Centres especials de recerca (CER) i els Grups de recerca amb nom específic (GNE) existents a la UPF, relacionats en el mateix annex, que no desenvolupin activitat específica de recerca segons els requeriments d'aquesta normativa i que tinguin voluntat de seguir desenvolupant la seva activitat, restaran en la situació actual fins a l'elaboració d'una normativa específica. Els Instituts universitaris de recerca propis que es transformin en Centres Específics de Recerca (CER) tindran un tractament d'excepcionalitat que es concretarà en els aspectes següents: La denominació c entre específic de recerca és la recomanada per raons d'homogeneïtat a la nomenclatura. Tanmateix, els Instituts reconvertits en CER podran mantenir la paraula Institut que s'afegirà després de la denominació recomanada de CER però no podran incloure el terme universitari. La creació d'aquests CER serà competència del Consell de Govern i no necessitaran comptar amb l'informe previ favorable de la Comissió de Recerca. Per a la seva constitució hauran de presentar una breu memòria que inclogui: Estaran exempts de la presentació d'una memòria científica o econòmica de justificació de la creació del centre tal i com es detalla al l'article.4.3 d'aquesta normativa. Tampoc caldrà l'informe del corresponent director o directora de departament al vicerector o vicerectora competent en política científica sobre la proposta de creació del CER. Els nous CER hauran de tenir un reglament de funcionament intern que serà aprovat pel Consell de Govern en un període màxim de 6 mesos a comptar des de la data de la seva creació i no requerirà l'informe previ de la Comissió de Recerca. El finançament orgànic del qual disposin els Instituts universitaris de recerca en el moment de la seva reconversió en CER es mantindrà dins del corresponent departament que disposarà d'un segment específic per a aquesta finalitat. Quan sigui d'aplicació, el departament i la corresponent UCA tindran cura que el nou CER continuï la tasca que venia exercint l'Institut universitari en relació al postgrau. La universitat, a través dels corresponents departaments i UCA, vetllarà per tal que els nou CER disposin dels espais i del suport als processos de gestió adequats per mantenir la seva activitat actual. Les beques o ajudanties de recerca vigents en el moment de la creació dels CER continuaran dins del departament sense cap modificació fins a la seva conclusió. Els CER reconvertits no hauran de lliurar una memòria d'activitats anual sinó al cap de quatre anys de la seva creació. Aquest informe s'utilitzarà per a la seva avaluació per un comitè d'experts nomenat pel vicerector o vicerectora competent en política científica. Aquest comitè emetrà un informe en base al qual el vicerector o vicerectora, previ consulta a la Comissió de Recerca, valorarà la continuïtat del CER i les excepcions ara con­templades. Centres especials de recerca (CER) i Grups de recerca amb nom específic (GNE) existents a la UPF: - Grups de recerca amb nom específic (GNE)

Article 1.- El professorat de la Universitat Pompeu Fabra es regeix per la Llei Orgànica de reforma universitària i per les normes que la desenvolupen i la complementen, per la legislació de funcionaris que els sigui d'aplicació, per les normes provisionals de funcionament de la UPF i pel present reglament i les normes que se'n derivin. 1.- Són drets de tot professorat de la UPF, a més dels que els reconeix la Constitució i les lleis, els següents: a) La llibertat acadèmica, que es manifesta en les llibertats de càtedra i d'investigació. b) El dret d'impartir la docència en les assignatures adscrites a l'àrea de coneixement a què pertanyin d'acord amb la planificació establerta. c) La participació en els òrgans de govern i de gestió en els termes establerts en les normes provisionals de funcionament de la UPF. d) El dret de disposar dels mitjans adequats per al desenvolupament de la seva tasca docent i investigadora d'acord amb les possibilitats que permetin les dotacions de la Universitat. e) La formació permanent que els permeti millorar la seva capacitat docent i investigadora. f) El dret d'utilitzar les instal× lacions i els mitjans universitaris, segons les normes que els regulen. g) El dret de formar equips de recerca i de percebre ajuts, borses de viatge i subvencions que contribueixin a la seva formació docent i investigadora. 2.- Són deures del professorat de la UPF: a) Complir les normes provisionals de funcionament de la UPF i la normativa de desenvolupament. b) Exercir les activitats docents pròpies de la seva categoria i lloc de treball i informar-ne i respondre'n; programar, desenvolupar i avaluar els ensenyaments teòrics i pràctics, i assistir als alumnes, d'acord amb el que disposa la legislació vigent i les presents normes. c) Exercir les seves activitats investigadores, i informar-ne i respondre'n, en els termes previstos a la legislació vigent i en aquestes normes. d) Sotmetre's a una avaluació objectiva del compliment de les seves obligacions amb la Universitat. e) Col× laborar en l'establiment dels continguts i les metodologies de la docència i dels programes i línies de recerca. g) Contribuir a la millora i al desenvolupament dels fins de la Universitat. h) Exercir responsablement els càrrecs per als quals ha estat elegit o designat. i) Participar en tot allò que afecti la vida universitària, en els termes previstos en les normes que regeixen la UPF i en les normes de desenvolupament. Article 3.- El professorat de la Universitat Pompeu Fabra està format per: a) els professors ordinaris, funcionaris o interins, dels cossos docents següents: catedràtics d'universitat, titulars d'universitat, catedràtics d'escola universitària i titulars d'escola universitària; b) els professors associats, visitants i emèrits; c) els professors associats de nacionalitat estrangera amb caràcter indefinit. Tindran la consideració de professorat en formació els ajudants i els becaris d'investigació. Article 4.- El professorat estarà agrupat en departaments, en els quals durà a terme la seva tasca docent i investigadora. La vinculació administrativa dels professors als centres serà acordada per la Comissió Gestora en funció dels centres o estudis en els quals els professors imparteixin docència. Article 5.- El professorat de la Universitat Pompeu Fabra percep les seves retribucions amb càrrec al pressupost de la Universitat. La Comissió Gestora establirà el procediment per assignar, amb caràcter extraordinari, els conceptes retributius a què fa referència l'article 46.2 de la Llei de reforma universitària, sense perjudici de les previsions establertes a l'article 43 d'aquestes normes. 1.- El Consell Econòmic, a proposta de la Comissió Gestora, aprovarà amb caràcter plurianual, la plantilla de professorat distribuïda per categories i departaments. La distribució per departaments es realitzarà amb criteris objectius, tenint en compte el nombre de crèdits corresponent a cada àrea de coneixement, el nombre de grups assignats, el desenvolupament de la recerca, la proporció entre categories, i que el nombre de places de cada categoria permeti la realització de la carrera docent. 2.- Abans del mes de març de cada any, els departaments i instituts proposaran, amb l'informe previ del centre o estudi corresponent, les necessitats de places docents per al curs acadèmic següent. La Comissió Gestora aprovarà en el termini de dos mesos la proposta de plantilla. Procediment de selecció i de nomenament dels funcionaris dels cossos docents 1.- Els funcionaris docents que constitueixin el professorat de la Universitat seran seleccionats mitjançant concurs conforme preveuen la Llei de reforma universitària i les normes que la desenvolupen, el present reglament i les normes que se'n derivin. 2.- Quan quedi vacant una plaça dels cossos docents, la Comissió Gestora acordarà, d'acord amb les necessitats docents i investigadores de la UPF manifestades pels departaments, si és procedent amortitzar o canviar la denominació o la categoria de la plaça. Article 8.- La Comissió Gestora aprovarà la convocatòria dels concursos per a la provisió de places vacants o de nova creació, a petició dels departaments. Article 9.- En les convocatòries a concurs de mèrits de places de professor titular d'universitat o de catedràtic d'escola universitària de determinades àrees de coneixement, la Comissió Gestora podrà acordar, en ocasió de cada concurs, que puguin presentar-s'hi els catedràtics numeraris de batxillerat que estiguin en possessió del títol de doctor. Article 10.- Correspon a la Comissió Gestora designar els professors de la UPF o d'una altra universitat que han de formar part, com a president i secretari, titulars i suplents, de les comissions encarregades de resoldre els concursos. A aquest efectes, els departaments presentaran una relació de candidats. Article 11.- La composició de les comissions serà la que estableixi la legislació vigent. En el supòsit que no hi hagués prou professors del cos de què es tracti i de l'àrea de coneixement a què correspongui la plaça per formar les comissions, la Comissió Gestora proposarà els catedràtics i professors titulars que consideri més idonis. Article 12.- En el concurs de mèrits, les comissions encarregades de resoldre aquests concursos tindran la mateixa composició que l'establerta per als concursos d'accés. La Comissió Gestora designarà la totalitat dels seus membres d'acord amb el procediment previst en l'article 10. Article 13.- Correspondrà al rector el nomenament dels professors designats per formar part de les comissions esmentades. Article 14.- Per a cada plaça de cossos docents de nova creació, el rector, amb l'acord previ de la Comissió Gestora i a proposta dels departaments, podrà determinar la conveniència que l'esmentada plaça sigui ocupada interinament, sempre que el candidat posseeixi la titulació requerida per al tipus de plaça de què es tracti. En cas que la plaça continuï vacant caldrà procedir d'acord amb el previst a l'article 7.2. Article 15.- La Comissió Gestora designarà sis catedràtics, els quals, presidits pel rector, constituiran la Comissió d'Apel× lacions a què fa referència l'article 43.2 de la Llei de reforma universitària. Procediment de contractació i règim dels professors contractats Article 16. - La contractació de professors associats serà acordada per la Comissió Gestora a instàncies dels departaments, i es realitzarà a través d'un concurs públic que serà resolt per una o per diverses comissions formades per: - un director del departament designat per la Comissió Gestora. Si els departaments no estan constituïts, la Comissió Gestora designarà un professor de la Universitat per fer les funcions de director de departament en el concurs; - tres professors amb títol de doctor, designats per la Comissió Gestora. Article 17 (1). - Els contractes de professors associats seran subscrits pel rector per una durada mínima d'un trimestre i màxima d'un any; els contractes anuals podran ser renovats per iguals períodes de temps. Els contractes inferiors a l'any, tindran una durada de tres, sis o nou mesos i només podran ser prorrogats per a completar el curs acadèmic, sens perjudici de la seva renovació, si escau, en els cursos successius. La contractació de professors associats podrà fer-se en règim de dedicació a temps complet. En aquest últim cas, la relació contractual no podrà excedir un termini de tres anys, prorrogables únicament en el cas que el professor passi a dedicació a temps parcial. La Universitat Pompeu Fabra podrà nomenar professors convidats a docents que no tenint vincle contractual retribuït amb la UPF col× laborin en la docència, impartint o coordinant cursos i pràctiques de qualsevol dels cicles dels estudis. El nomenament correspondrà al rector a proposta dels departaments i se'n donarà compte a la Junta de Govern. Els professors convidats desenvoluparan les seves funcions docents sota la direcció del departament, amb les facultats i obligacions inherents a aquestes, com ara la responsabilitat acadèmica o el deure d'assistència a l'alumnat. En el nomenament, que tindrà una durada d'un curs acadèmic prorrogable a proposta del departament afectat, s'indicaran les obligacions docents concretes del professor convidat, amb especificació de l'assignatura o assignatures que impartirà. Article 18.- La contractació de professors associats estrangers amb caràcter permanent s'acordarà a proposta d'una comissió designada per la Comissió Gestora, que tindrà la mateixa composició que les comissions de selecció dels cossos docents, segons la categoria a la qual, en cada cas, sigui equiparada la plaça. Article 19.- La contractació de professors visitants serà acordada pel rector, a proposta dels departaments. Amb la proposta s'acompanyarà un informe amb l'activitat i els mèrits del professor proposat. Els contractes de professors visitants tindran una durada de sis anys, com a màxim, i una durada mínima d'un mes. Article 20.- La Comissió Gestora establirà les retribucions dels professors visitants i dels associats permanents de nacionalitat estrangera. Aquestes retribucions no podran excedir, en còmput anual, el doble de la retribució que correspon a un catedràtic d'universitat. Article 21. - La Comissió Gestora podrà acordar la contractació de professors emèrits d'acord amb la legislació vigent, havent escoltat prèviament el departament i el centre o estudi afectats. La durada del contractes de professors emèrits serà de tres anys, prorrogables fins un màxim de tres anys més. Article 22.- La contractació d'ajudants de facultat i d'escola s'ajustarà al procediment establert a l'article 16 d'aquestes normes per a la contractació de professors associats. El règim jurídic contractual dels ajudants serà l'establert a l'article 34 de la Llei de reforma universitària i a les normes de desenvolupament. 1.- L'activitat dels ajudants i dels becaris estarà orientada a completar la seva formació científica. La col× laboració en les tasques docents serà excepcional i es centrarà, preferentment, en l'assistència a l'alumnat i en les proves d'avaluació, sempre que aquesta darrera activitat no impedeixi el desenvolupament de les tasques d'investigació o de formació. La dedicació a les tasques docents no pot ser, en cap cas, superior al 30% de les hores lectives impartides pels professors funcionaris amb dedicació a temps complet, ni excedir el 20% dels crèdits totals d'una assignatura. 2.- La càrrega docent dels ajudants haurà de constar en els plans d'activitat docent, sense que pugui comptabilitzar-se dins la dedicació del professor encarregat de l'assignatura. De la dedicació docent i investigadora Article 24. - Els catedràtics i els titulars d'universitat tindran reconeguda la plena capacitat docent i investigadora. Els catedràtics i els professors titulars d'escola universitària tindran plena capacitat docent i, quan tinguin el títol de doctor, plena capacitat investigadora. Els titulars d'escola no doctors, malgrat no gaudir de plena capacitat investigadora, podran integrar-se en l'estructura de recerca de la UPF. 1.- La dedicació docent comprèn el deure de programar, desenvolupar i avaluar els ensenyaments teòrics i pràctics impartits en els centres o estudis de la Universitat en les matèries de la pròpia àrea de coneixement que figurin en els plans d'estudis conduents a l'obtenció de títols acadèmics, sense perjudici de la coordinació que estableixin el departament i el centre o estudi. 2.- Els professors doctors desenvoluparan la docència en la seva àrea de coneixement en qualsevol cicle dels ensenyaments que s'imparteixin als diferents centres de la UPF, d'acord amb les necessitats dels plans d'activitat docent. Els titulars d'escola impartiran ensenyaments teòrics i pràctics en la seva àrea de coneixement en qualsevol centre de la UPF en què s'imparteixi el primer cicle dels plans d'estudis. 1.- L'obligació docent es realitzarà amb subjecció al règim de dedicació i de permanència que es tingui assignat. Els professors del cossos docents exerciran les seves funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet. 2.- En el moment de prendre possessió, cada professor optarà pel règim de dedicació a què se sotmet. En cas de voler modificar posteriorment aquest règim, ho haurà de sol× licitar a la Comissió Gestora abans de la programació del curs acadèmic. 3.- El compromís de dedicació vincula per a tot el curs acadèmic, llevat el pas de parcial a completa, si ho permeten les disponibilitats pressupostàries. 4.- Les activitats corresponents al règim de dedicació de cada professor (horari de classes i d'assistència i tutoria) hauran de constar en els taulers d'anuncis del centre o estudi. 1.- Podran acollir-se al règim d'exempcions al règim de dedicació docent i d'assistència als alumnes: - el rector, que durant el seu mandat, podrà acollir-se al règim d'exempció docent; - els vice-rectors i degans i directors de centre o estudi, que podran acollir-se al règim d'exempció parcial si així ho aprova la Comissió Gestora. 2.- Amb caràcter excepcional, els departaments podran proposar a la Comissió Gestora d'excloure totalment o parcialment de les obligacions docents alguns dels seus professors per un temps màxim d'un any en atenció a les necessitats d'investigació. Els departaments hauran d'arbitrar les substitucions pertinents, que no podran comportar, en cap cas, un increment de professorat. Article 28.- El temps de permanència a la Universitat serà el fixat amb caràcter general per als funcionaris públics, d'acord amb el seu règim de dedicació. 1.-La dedicació dels catedràtics i dels titulars es podrà repartir en mòduls d'activitats docents i, si escau, d'investigació i de gestió (assistència a comissions, tasques de secretaria de departament). En el mòdul docent s'hi inclouran les hores lectives setmanals de primer, segon i tercer cicle (doctorat), si és el cas, i les hores d'assistència a l'alumne. Els professors del cossos docents també han de participar en l'avaluació de les proves d'accés a la universitat. 2.- Es podrà preveure la concentració de les obligacions docents en dos trimestres, sense perjudici de l'obligació docent anual, amb la finalitat d'afavorir les tasques investigadores. L'alliberament d'un trimestre afectarà el desenvolupament d'activitats docents, però no l'obligada permanència a la Universitat, llevat dels supòsits d'absència previstos a la legislació vigent. Article 30 (2).- Els professors hauran de presentar, abans de la fi de la primera quinzena del mes de juny, el programa de l'assignatura o assignatures que imparteixen. Les modificacions dels programes que afectin assignatures del tercer trimestre hauran de presentar-se durant la primera quinzena de setembre. Els programes, sense perjudici de la llibertat de càtedra, inclouran el temari de qüestions que seran objecte de docència i d'avaluació, així com la bibliografia corresponent. Llicències i permisos per estudi 1.- La Universitat Pompeu Fabra podrà concedir llicències per estudis als professors dels cossos docents i als professors contractats amb dedicació a temps complet, per realitzar activitats docents o investigadores vinculades a una universitat, institució o centre, nacional o estranger, en el marc de les disponibilitats pressupostàries, sempre que resti garantida la docència. 2.- La Junta de Govern podrà autoritzar llicències per estudis en una altra universitat o institució acadèmica, nacional o estrangera, als ajudants per un termini màxim de dos anys, durant el qual mantindran íntegres les seves retribucions. (5-6) La concessió de llicències no podrà afectar al compliment de la càrrega lectiva total prevista en el pla d'activitat docent per part del professor sol× licitant (activitats lectives o d'avaluació). En casos excepcionals, el rector podrà autoritzar l'acumulació de la totalitat de la càrrega docent en un trimestre o que la docència sigui garantida per un altre professor del departament. 1.- En la resolució de concessió de llicències es fixaran les retribucions a que pot tenir dret el beneficiari de la llicència en funció del temps de durada del treball a realitzar, del règim d'incompatibilitats d'aplicació al professorat, de les retribucions que percebrà per qualsevol concepte i institució, de les disponibilitats pressupostàries i d'altres condicions. 2.- Les llicències per estudis es concediran sense perjudici del compliment de la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. 3.- En el decurs d'un any acadèmic es podran concedir llicències per un període inferior a tres mesos, continu o fraccionat. D'acord amb els criteris establerts a l'apartat 1 d'aquest article, en la resolució d'autorització es fixarà la retribució a percebre pels professors que gaudeixin d'una llicència, podent arribar a percebre fins la totalitat de les que venien percebent si la durada de la llicència és de tres mesos. En les llicències superiors a tres mesos i inferiors a un any la universitat podrà arribar a reconèixer al professor autoritzat fins el 80% de les retribucions que venia percebent. 4.- El calendari acadèmic establirà cada any els períodes que no es computaran als efectes de llicències i permisos per estudis del professorat. 1.- Les llicències inferiors a tres dies no requeriran autorització, si bé s'hauran de comunicar al director de departament. Les llicències de tres a deu dies s'hauran de sol× licitar amb cinc dies naturals d'antelació al director de departament per a la seva autorització, si no afecta a la docència, i amb quinze dies si afecten a aquesta. En ambdós casos es requerirà l'autorització del degà o director de centre o estudi si la llicència afecta el desenvolupament de la docència. En el cas que no s'hagi resolt en dos dies naturals des de la sol× licitud les llicències que no afecten la docència o en cinc dies les que si l'afecten, s'entendrà que la llicència ha estat concedida. Els directors de departament comunicaran al vice-rectorat competent en matèria de professorat les llicències concedides. 2.- Les llicències superiors a deu dies s'hauran de sol× licitar amb quinze dies naturals d'antelació si no afecten la docència i un mes abans de finalitzar el trimestre anterior a aquell en què han de tenir efecte si afecten el pla d'activitat docent. La seva resolució correspondrà al rector, amb l'informe previ del director de departament i del degà o director de centre o estudi si afecten el desenvolupament de la docència. Les llicències superiors a tres mesos requeriran l'informe previ de la Junta de Govern. En el cas que no s'hagin resolt en un termini de deu dies naturals des de la sol·licitud les llicències que no afecten la docència o en vint en el cas de les que l'afecten, s'entendrà que la llicència ha estat concedida. El vice-rectorat competent en matèria de professorat comunicarà la resolució adoptada al professor sol·licitant, al director del departament, i en el cas que la llicència afecti a la docència, al degà o director de centre o estudi. 3.- La concessió de llicències per estudis no podrà generar un increment de la plantilla de professorat de la Universitat, si bé la concessió de llicències sense dret a retribució podrà donar lloc a la contractació de substituts. 1.- Els professors de la Universitat amb dedicació a temps complet podran gaudir d'un any sabàtic cada sis anys d'activitat ininterrompuda a la UPF per realitzar treballs de recerca i de perfeccionament. Durant el període d'aquesta llicència especial, el professor conservarà tots els drets administratius i econòmics. 2.- La Comissió Gestora establirà el calendari d'implementació d'aquestes llicències especials o anys sabàtics. També correspondrà a la Comissió Gestora, a proposta dels departaments, decidir sobre la concessió d'aquestes llicències d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, les sol× licituds presentades, els projectes a realitzar i la valoració de les activitats realitzades pels professors sol× licitants en l'àmbit docent, de recerca i de gestió. En tot cas, s'haurà d'assegurar que resten degudament cobertes les funcions docents del departament corresponent. 3.- El professor que hagi gaudit d'un any sabàtic n'haurà de presentar una memòria justificativa. 4.- El rector, en finalitzar el seu mandat, tindrà dret a una llicència especial per estudis d'un any de durada, amb dret a retribució. Del control i l'avaluació de l'activitat docent 1.- El pla d'activitat docent és l'instrument d'organització, de programació i de control de la docència que elaboren els departaments, d'acord amb les directrius del centre o estudi en què imparteixen docència, en el qual es distribueixen les obligacions docents dels professors i es fan constar les dades següents: - tasques docents atribuïdes a cada professor, per cicles; - assignatures encomanades, amb indicació de les hores assignades; - hores teòriques i pràctiques de cadascuna; - nombre d'alumnes i grups que li corresponen, amb indicació de si és responsable del grup que té assignat; La determinació dels horaris i l'assignació d'aules correspon a l'Administració de l'àrea d'estudis, coordinadament amb els degans i directors de centre o estudi. 2.- Els directors de departament, abans de finalitzar el mes de maig, elevaran els plans d'activitat docent per al curs acadèmic següent als degans o directors dels centres o estudis en què imparteixen docència. En cas de desacord es procedirà conforme el que estableix l'article 19, lletra i) de les normes provisionals de funcionament de la UPF. 3.- Els plans d'activitat docent seran elevats a la Comissió Gestora a l'efecte del control de l'activitat docent. 1.- Correspondrà al Consell de Departament el control del desenvolupament de temaris i la coordinació entre docents. El compliment dels horaris de classe i d'assistència a l'alumnat, la realització d'exàmens, la confecció d'actes i altres aspectes d'organització administrativa correspondran al centre o estudi. 2.- El control del compliment de les hores lectives es realitzarà mitjançant la signatura del docent al final de la classe. El llibre de signatures serà custodiat pel degà o director de centre o estudi. En el supòsit que un professor encarregat d'una classe hagi d'absentar-se per raons justificades (assistència a concursos, lectures de tesis o obligacions personals d'ineludible compliment), ho haurà de comunicar amb dues setmanes d'antel× lació al director de departament i al degà o director de centre o estudi. La classe cancel× lada haurà de recuperar-se. Només en casos de malaltia o supòsits imprevisibles el director de departament autoritzarà una substitució. Cada centre o estudi establirà les mesures que estimi més adequades a les seves característiques docents i investigadores per al compliment dels deures del seu professorat, si bé, amb caràcter general, els ensenyaments seran desenvolupats pels catedràtics, els titulars, els associats, els visitants i els emèrits. 1.- Cada grup tindrà assignat un professor responsable de la docència i de l'avaluació i la signatura de les actes, sense perjudici de la coordinació del departament. 2.- Els responsables de grup de les diverses disciplines es coordinaran a l'efecte de distribuir d'una manera racional la càrrega docent a l'alumnat i de valorar els resultats dels alumnes. 3.- (12) Previ a la signatura de les actes corresponents a l'avaluació de setembre, els professors responsables de grup de les diverses disciplines realitzaran una avaluació de conjunt dels estudiants matriculats a cada curs als efectes de ponderar el nivell de coneixement assolit. Article 41. - Cada professor redactarà una memòria anual d'activitats, que lliurarà al director de departament, en la qual reflectirà l'activitat docent, investigadora i de gestió portada a terme, i farà constar les publicacions realitzades, la participació en projectes d'investigació, l'assistència a congressos i a reunions científiques i les tesis doctorals dirigides. 1.-L'avaluació de l'activitat docent es durà a terme per una comissió d'ensenyament, que es constituirà a nivell d'Universitat formada per: - el vice-rector d'Ordenació Acadèmica i Professorat; - els degans i directors de centre o estudi; - tres professors designats per la Comissió Gestora; - tres estudiants elegits per i entre ells. 2.- L'avaluació del professorat es realitzarà cada any tenint en compte les memòries elaborades pel professor i el resultat de les enquestes realitzades als alumnes. El contingut de les enquestes haurà de permetre avaluar el compliment horari, l'atenció als alumnes, la programació i el contingut de les classes i les aptituds pedagògiques. La Comissió Gestora aprovarà el model d'enquesta dels alumnes. 1.- La Comissió d'Ensenyament elaborarà un informe raonat sobre el rendiment del professorat. Aquests informes seran presentats per la Universitat en els concursos de promoció o canvi de plaça, i es tindran en compte a l'efecte de l'atorgament del complement de docència, així com per a l'assignació amb caràcter individual dels complements a què fa referència l'article 46.2 de la LRU, d'acord amb les normes que estableixi la Comissió Gestora. 2.- Els resultats de les enquestes dels estudiants podran ser consultades d'acord amb les normes que estableixi l'autoritat acadèmica. Article 44. - Contra les avaluacions de la Comissió d'Ensenyament els professors podran interposar recurs davant el rector de la Universitat. Article 45.- El rector podrà sancionar els funcionaris docents i als professors contractats d'acord amb el que disposa el Reglament de Règim Disciplinari dels funcionaris de l'Administració i el Reglament de Professorat dictat en desenvolupament de la LRU. Durant un període transitori, la Comissió Gestora, a instàncies dels departaments, podrà autoritzar excepcions als límits de dedicació docent dels ajudants que es preveuen en l'article 23 d'aquestes normes. * S'entendrà derogada en tot allò que hagi estat regulat als Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra. Segons redacció acordada per la Comissió Gestora en la sessió de 17 de març de 1993 i per la Junta de Govern en la sessió de 9 de novembre de 1994. Aquests articles queden sense efecte per acord de la Junta de Govern de 15 de juliol de 1997. Segons redacció acordada per la Junta de Govern en la sessió de 9 de novembre de 1994. Aquest article queda sense efecte per acord del Consell de Govern de 14 de març del 2007. Segons redacció acordada per la Comissió Gestora en la sessió de 17 de març de 1993.

1.2 El Barcelona International Summer School (BISS) és un programa especial adreçat a estudiants de la UPF i altres estudiants que arribin per mitjà de convenis de col·laboració amb altres institucions educatives o sol·licitin l'admissió individualment. La seva especificitat suposa una oferta complementària als cursos regulars de la UPF que permet desplegar l'oferta acadèmica durant el trimestre d'estiu amb caràcter estable. 2.1 El programa BISS comptarà amb un director o directora acadèmic, que serà responsable de la preparació de l'oferta, de la coordinació i desplegament dels cursos, així com de supervisar la tasca docent dels professors i del seguiment dels estudiants. Aquestes funcions les desenvoluparà sota la supervisió del vicerector o vicerectora competent en matèria de Relacions Internacionals. 2.2 En el marc de les convocatòries impulsades per la direcció acadèmica del programa, la iniciativa de presentació de propostes d'assignatures correspon als professors de la UPF. Les bases de la convocatòria inclouran les temàtiques prioritàries, els requisits dels cursos, els criteris de selecció de les propostes i les condicions de participació, incloent la retribució. 2.3 L'acceptació d'una proposta comportarà l'acceptació del proposant com a docent, amb els seus drets i obligacions. 2.4 L'aprovació de l'oferta acadèmica i el seguiment del programa BISS correspon a la Comissió del Programa d'Estudis per a Estrangers creada per Acord del Consell de Govern de 8 d'abril del 2003. Aquesta oferta es podrà complementar amb cursos de llengua espanyola adreçats a estudiants internacionals. 3.2 L'oferta del programa BISS té un caràcter transversal atès que comprèn matèries relatives a totes les àrees de coneixement de la UPF i amb marcat caràcter transdiciplinar i interdisciplinar, impartides per professors de la UPF. 3.3 Els cursos que integren el programa BISS poden respondre a diferents modalitats, amb un valor acadèmic proporcional a les hores de treball i a la seva intensitat. El seu valor en crèdits s'estableix sobre la base de 2 ECTS per 50 hores de dedicació de l'estudiant, que incloguin com a mínim 15h de contacte presencial amb el professor o professora que té el curs i que inclouen sessions a l'aula o fora d'aquesta, seminaris, etc. 3.4 Els cursos es podran programar en qualsevol de les llengües de treball de la UPF. 3.5 S'estableix una capacitat mínima de 5 estudiants i una màxima de 25, adequada a la intensitat i durada dels cursos. L'obertura d'assignatures en les quals hi hagi preinscrits un nombre inferior a 5 resta condicionada a l'autorització del vicerector o vicerectora competent en matèria de Relacions Internacionals, a proposta del director o directora acadèmic del programa BISS. En aquest cas, es valorarà l'oportunitat d'oferir el curs en modalitat "estudi independent", amb menys hores de contactes i més treball individual de l'estudiant. 5.1 En el moment de sol·licitud, els alumnes de la UPF han d'estar matriculats com a mínim a segon curs dels seus estudis i tenir un bon rendiment acadèmic. Les assignatures que cursin al programa BISS constaran al seu expedient en forma de crèdits de formació transversal de lliure elecció. 5.2 En el moment de sol·licitud, els alumnes de fora de la UPF han d'estar matriculats en el segon, tercer o quart any dels seus estudis en una universitat o institució d'educació superior acreditada, amb un GPA de 3.0 mínim o equivalent. S'emetrà un certificat de notes de tots els cursos que matriculin al programa BISS per a facilitar la seva incorporació als seu expedient acadèmic a la universitat d'origen. De manera excepcional, es podran admetre al programa estudiants de la UPF o de fora de la UPF que estiguin matriculats en el primer curs dels seus estudis en el moment de sol·licitud, sempre i quan compleixin els requisits que s'indiquen a continuació: El compliment d'aquests requisits serà valorat per la direcció acadèmica del BISS. 5.3 Es recomana que els estudiants que vulguin cursar assignatures impartides en anglès, català o castellà disposin d'un nivell B2 de la llengua respectiva, que permeti garantir el seu seguiment i aprofitament. 5.4 Si escau, els cursos especificaran incompatibilitats i prerequisits, tant a nivell de llengua com de coneixements previs. En aquests casos, es verificarà el seu compliment. Els estudiants són responsables de gestionar les seves absències i no es farà cap distinció entre absències justificades o injustificades. Les situacions de emergència (hospitalització, crisi familiar, etc) seran avaluades pel director o directora acadèmic de la BISS cas per cas, si s'escau. En tots els casos els estudiants hauran de presentar documentació apropiada amb aquest objectiu. Els programes docents de les assignatures inclouran detalls sobre com les absències afecten a la qualificació final del curs. 6.2 L'avaluació dels coneixements adquirits en el programa BISS es farà en una única convocatòria. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua durant l'assignatura. 6.3 Les qualificacions provisionals es publicaran en el Campus Global en el termini màxim de set dies naturals una vegada fetes les proves finals. 6.4 L'estudiant té dret a la revisió de la qualificació davant el personal docent responsable de l'assignatura. En el cas que no pugui assistir personalment a la revisió de l'examen, podrà fer arribar les seves observacions al professor o professora responsable de l'assignatura abans del 5 de setembre, quan les qualificacions definitives es publicaran en el Campus Global. 6.5 Contra la qualificació definitiva, hagi exercit o no el dret expressat en l'apartat anterior, l'estudiant pot presentar una reclamació degudament justificada i adreçar-la al director o directora acadèmic de la BISS fins al 15 de setembre. En aquests casos, es formarà un tribunal nomenat pel director o directora acadèmic del programa, del qual en formarà part ell mateix i els dos professors del programa que designi, que revisarà els treballs i qualificacions. Abans d'emetre la resolució, el tribunal haurà d'escoltar el professor o professora responsable de l'assignatura. El tribunal resoldrà les reclamacions en el termini de cinc dies, a comptar des de la fi del termini anterior, i la seva resolució esgotarà la via administrativa. En tot allò no previst en aquesta normativa s'estarà al que disposa la normativa de reclamacions de la UPF. 6.6 S'emetrà un certificat oficial amb les qualificacions finals i s'enviarà per correu a l'adreça postal de l'estudiant facilitada, o a la seva universitat o centre d'origen, si s'escau. 7.1 Pels estudiants de la UPF els crèdits cursats constaran al seu expedient com a Formació Transversal de Lliure Elecció (FTLE), d'acord amb la normativa vigent aplicable. 7.2 Com a activitat fora del període docent del curs acadèmic, les assignatures cursades es consideren una activitat del curs acadèmic actual, per la qual cosa els crèdits s'incorporaran en aquest curs. 7.3 Els estudiants de fora de la UPF podran incorporar els crèdits cursats al seu expedient segons la normativa de la seva universitat d'origen o segons estipuli el conveni de col·laboració entre la UPF i la seva institució. 8.1 Correspon al Consell Social fixar anualment el preu de matrícula dels cursos del programa BISS. 9.1 La difusió i publicació de l'oferta del programa BISS es farà per mitjà de la web de la UPF, fent-hi constar els objectius, programa detallat, valor acadèmic dels crèdits i professorat per cada curs. 9.2 La matrícula als cursos es podrà fer a través de la web amb una antelació de 4 mesos. En tot allò no regulat en aquesta normativa, serà d'aplicació la normativa general dels estudis de grau.

La Universitat Pompeu Fabra dóna molta importància a la interacció amb els estudiants d'ensenyament secundari, per la seva condició de futurs estudiants universitaris però, també, en el marc i en exercici de la responsabilitat que com a institució té envers la societat. En aquesta línia, el Pla Estratègic de la UPF 2016-2025 assenyala que "pensar la Universitat com un espai de reflexió crítica, accessible i obert a la societat és un requisit necessari perquè es puguin sentir acollits molts col·lectius específics, com ara la gent gran, els estudiants de secundària o els nostres veïns més pròxims". La informació és el primer element que cal tenir en compte per assegurar que aquest acolliment es desenvolupi correctament. Per això, fa quatre anys la UPF va posar en marxa el programa Campus Júnior, adreçat específicament a aquest col·lectiu de la població. En general, l'experiència acumulada fins ara permet afirmar que aquests cursos tenen una molt bona acceptació; en aquest sentit, molts dels estudiants que hi han participat han afirmat també que el fet d'haver fet un d'aquests cursos els ha ajudat a tenir les idees més clares sobre el que volien estudiar a la universitat. En conseqüència, després d'unes quantes edicions de funcionament, es planteja ara la necessitat d'estructurar el programa Campus Júnior UPF i de regular-ne els aspectes bàsics de manera sintètica. Característiques i tipologia dels cursos Els cursos han de tenir un mínim de vint hores lectives i, amb caràcter general, s'han de desenvolupar durant els mesos de juliol o setembre. L'oferta pot estar integrada pels dos tipus de cursos següents: Cursos ordinaris: són aquells que es plantegen presentar, de manera atractiva i accessible per a un públic en etapa preuniversitària, les principals característiques de l'oferta acadèmica d'ensenyaments de grau de la Universitat. Cursos institucionals: són aquells que inclouen formació inicial relacionada amb competències universitàries, o altres competències, especialment de caràcter transversal i transdisciplinari, així com cursos amb un component de responsabilitat social. Per poder participar en aquest programa cal ser estudiant de tercer o de quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria, de primer curs de Batxillerat o bé de cicle formatiu de grau mitjà. En cas que sobrin places s'hi podran inscriure estudiants de segon d'ESO i segon de Batxillerat. Correspon als responsables de les Unitats de Coordinació Acadèmica o, en cas que no n'hi hagi, als degans o directors de centre, fer una proposta dels cursos ordinaris del seu àmbit disciplinar, ordenats segons prioritat, per formar part de l'oferta anual. Les propostes s'hauran de presentar al vicerector o vicerectora competent en matèria de responsabilitat social. Correspon al vicerector o vicerectora competent en matèria de responsabilitat social proposar els cursos institucionals. Dins l'equip de professors corresponents a cada curs és imprescindible que hi consti, com a mínim, un membre del personal docent i investigador que presti serveis a la UPF a temps complet. Aprovació i publicació de la programació anual de l'oferta de cursos L'oferta del programa Campus Júnior UPF ha de ser aprovada per la Comissió d'Ordenació Acadèmica, a proposta del vicerector o vicerectora competent en matèria de responsabilitat social. En la proposta de cursos sotmesos a aprovació hi ha de constar per a cada curs, com a mínim, la informació següent: el nom o títol del curs, els objectius, el programa, el nombre màxim d'inscripcions, els professors, les hores lectives, el calendari i un pressupost d'ingressos i despeses, que inclogui la previsió de retribucions al professorat i, en cas que sigui necessari, el cost del material específic per al curs. Anualment s'elaborarà un pla de difusió per al programa, amb uns objectius de comunicació orientats a garantir-ne la sostenibilitat econòmica. Tots els estudiants que s'inscriguin al programa Campus Júnior UPF tindran accés a les instal·lacions de la UPF d'acord amb les necessitats de cada curs. En la proposta de cada curs hi ha de constar el nombre màxim de places que s'ofereixen, d'acord amb les característiques del curs. En cas que no se n'especifiqui cap, es considerarà que el màxim de places és de trenta. El nombre mínim de places no podrà en cap cas ser inferior al nombre que garanteixi la sostenibilitat econòmica del curs. La impartició de qualsevol curs es pot suspendre si no s'arriba a un nombre mínim d'inscrits. Tots els estudiants afectats per una mesura així en seran informats personalment i podran inscriure's en un altre dels cursos del Campus Júnior o bé sol·licitar el retorn de l'import pagat. Es podran realitzar segones i terceres edicions d'aquells cursos la demanda de places dels quals superi l'oferta durant el període d'inscripció. L'import de la inscripció a un curs només es retornarà en cas que el curs quedi anul·lat. Correspon al Consell Social fixar anualment el preu d'inscripció i els descomptes aplicables als cursos inclosos en el programa Campus Júnior UPF. El preu d'inscripció de cada curs pot variar depenent de si per impartir-lo cal necessàriament adquirir determinats materials. La Universitat oferirà anualment, en el marc de la seva disponibilitat pressupostària, un cert nombre de beques per l'import total de la inscripció per tal que cap estudiant amb inclinació i aptituds per als estudis universitaris no es quedi sense l'oportunitat de gaudir d'aquesta experiència per raons econòmiques. Aquestes beques les hauran de sol·licitar les escoles i els instituts enviant a la UPF una llista prioritzada d'un màxim de dos estudiants, amb indicació del curs del Campus Júnior al qual volen inscriure's. La Universitat podrà oferir, a proposta del vicerector o vicerectora competent en matèria de responsabilitat social, altres inscripcions gratuïtes per tal de promoure la participació en aquests cursos i d'afavorir la igualtat d'oportunitats entre estudiants de totes les procedències. Per poder rebre el certificat d'assistència i participació en un curs cal haver assistit obligatòriament a com a mínim el 80% de les sessions i haver dut a terme les activitats plantejades pel professorat de cada curs. La participació en un curs del programa Campus Júnior no comportarà en cap cas per a l'estudiant un valor acadèmic en crèdits. Correspon al vicerector o vicerectora competent en matèria de responsabilitat social publicar la convocatòria anual amb la relació dels cursos i la informació corresponent sobre nombre de places, oferta de beques i descomptes, així com resoldre qualsevol qüestió que no estigui prevista en aquesta normativa.

Per a més informació podeu consultar els reglaments dels centres Admissió d'estudiants, convalidacions, simultaneïtat d'estudis i reincorporació a la UPF Normativa d'admissió d'estudiants, reconeixement de valor acadèmic d'estudis, simultaneïtat d'estudis i reincorporació a la Universitat Pompeu Fabra (Acord de la Junta de Govern de 17 de maig del 2000, modificada per acords del Consell de Govern de 2 de maig del 2007, de 18 de juliol del 2007 i de 3 d'octubre del 2007 i de 3 de març del 2010) Accés i complements de formació / Adaptació de les llicenciatures als graus Taula d'adaptació de la llicenciatura en Biologia al grau en Biologia Humana (pdf) (Acord del Consell de Govern d'1 d'abril del 2009, modificat per acords de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 18 de gener i d'1 de març del 2011) Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (Acord de la Junta de Govern d'11 de juny de 1997) Complements de formació del segon cicle de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració Taula d'adaptació de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració al grau en Ciències Polítiques i de l'Administració ( pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 15 d'abril del 2011) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Dret al grau en Dret (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 17 de gener del 2012) Normativa d'accés i complements de formació per a la llicenciatura de segon cicle en Lingüística Acord del Consell de Govern de 29 de maig del 2003 Llicenciatura en Traducció i Interpretació Normes d'accés al primer cicle de la llicenciatura en Traducció i Interpretació Acord de la Junta de Govern d'11 de juny de 1997, modificat per acord del Consell de Govern de 14 de març del 2007 pel que fa a les Proves d'Aptitud Personal de llengua B (Alemany) Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Traducció i Interpretació Programa d'estudis simultanis de Traducció i Interpretació i Lingüística (Acord del Consell de Govern de 15 de desembre del 2004, modificat per acord del Consell de Govern de 29 de març del 2006) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Traducció i Interpretació al grau en Traducció i Interpretació (pdf) (Acord del Consell de Govern de 9 de juliol del 2008, modificat per acords de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 25 de maig del 2010, de 17 de gener del 2012 i de 8 de maig del 2012) Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Economia (Acord del Consell de Govern de 5 de maig del 2004) Compliment de càrrega lectiva del segon cicle de les llicenciatures en Administració i Direcció d'Empreses i en Economia per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials (Acord de la Junta de Govern de 20 de març del 2002, modificat per acord del Consell de Govern de 18 de juliol del 2002) Compliment de la càrrega lectiva del segon cicle de la llicenciatura en Economia per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials (Acord de la Junta de Govern de 4 de juliol del 2000) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Economia al grau en Economia (pdf) Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses Compliment de la càrrega lectiva del segon cicle de la llicenciatura en Administració i Direcció d'empreses per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials (fins el curs 2001-02) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses al grau en Administració i Direcció d'Empreses (pdf) Normes per a l'admissió en le programa de segona llicenciatura en Economia i en Administració i Direcció d'Empreses (Acord de la Junta de Govern de 20 de març del 2002) Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Periodisme (Acord de la Junta de Govern de 13 de desembre del 2006, modificat per acord del Consell de Govern d'1 d'abril del 2009) Complements de formació del pla d'estudis del segon cicle de Periodisme (Acord de la Comissió Gestora de 23 de juny de 1992) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Periodisme al grau en Periodisme (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009) Llicenciatura en Comunicació Audiovisual Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual i d'aprovació dels complements de formació (Acord de la Junta de Govern de 4 d'abril del 2001, modificat per acord del Consell de Govern de 18 de febrer del 2003) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual al grau en Comunicació Audiovisual (Acord del Consell de Govern de 9 de juliol del 2008) Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (Acord del Consell de Govern de 2 de maig del 2007) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques al grau en Publicitat i Relacions Públiques (pdf) Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Humanitats (Acord de la Junta de Govern de 4 d'abril del 2001) Complements de formació de segon cicle de la llicenciatura en Humanitats (Acord de la Junta de Govern de 4 de febrer de 1998, modificat per acord del Consell de Govern de 21 de gener del 2004) Taula d'adaptació de la llicenciatura en Humanitats al grau en Humanitats (pdf) (Acord del Consell de Govern de 9 de juliol del 2008 modificat per acord la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 25 de maig del 2010) Llicenciatura en Estudis d'Àsia Oriental Normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Estudis d'Àsia Oriental Acord del Consell de Govern de 5 de maig del 2004 Normativa d'accés al segon cicle de l'enginyeria en Informàtica (Acord de la Junta de Govern de 25 d'abril del 2001) Taula d'adaptació de l'enginyeria en Informàtica al grau en enginyeria en Informàtica (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 25 de novembre del 2009) Normativa d'accés al segon cicle dels estudis d'Enginyeria de Telecomunicació (Acord del Consell de Govern de 17 de març del 2004) Nomativa de compliment de la càrrega lectiva de l'Enginyeria en Telecomunicació Taula d'adaptació de l'enginyeria de Telecomunicació al grau en enginyeria en Telemàtica (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acords de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 25 de novembre del 2009 i de 26 de juliol del 2011) Taula d'adaptació de l'enginyeria de Telecomunicació al grau en enginyeria en Sistemes Audiovisuals (pdf) Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes Taula d'adaptació de l'enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes al grau en enginyeria en Informàtica (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificada per acords de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 25 de novembre del 2009 i de 18 de gener del 2011) Enginyeria tècnica de Telecomunicació (especialitat Telemàtica) Taula d'adaptació de l'enginyeria tècnica de Telecomunicació (especialitat Telemàtica) al grau en enginyeria en Telemàtica (pdf) Taula d'adaptació de l'enginyeria tècnica de Telecomunicació (especialitat Telemàtica) al grau en enginyeria en Sistemes Audiovisuals (pdf) Llicenciatura en Ciències del Treball Normativa d'accés a la llicenciatura en Ciències del Treball (segon cicle) (Acord de la Junta de Govern de 4 de desembre del 2001, modificat per Acord del Consell de Govern de 3 de març del 2010) Complements de formació de la llicenciatura de Ciències del Treball (segon cicle) (Acord del Consell de Govern de 13 d'abril del 2005) Diplomatura en Ciències Empresarials Normes d'admissió a la diplomatura en Ciències Empresarials havent completat els tres primers cursos del Graduat Superior en Comerç Internacional organitzat per l'Escola Superior de Comerç Internacional. (Acord de la Junta de Govern de 14 de maig del 2002) Requisits per a l'admissió a la diplomatura en Ciències Empresarials dels estudiants procedents del Graduat Superior en Comerç Internacional. (Acord del Consell de Govern de 18 de juliol del 2002) Taula d'adaptació de la diplomatura en Ciències Empresarials al grau en Ciències Empresarials (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 4 d'octubre del 2010) Taula d'adaptació de la diplomatura en Relacions Laborals al grau en Relacions Laborals (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica d'1 de març del 2011) Doble diplomatura en Ciències Empresarials i en Relacions Laborals Normes d'admissió en el programa d'estudis conjunt de doble diplomatura en Ciències Empresarials i en Relacions Laborals (Acord de la Junta de Govern de 25 d'abril del 2001, modificat per acord del Consell de Govern de 18 de juliol del 2002) Normativa per a l'accés al segon cicle del Graduat Superior en Disseny (Acord del Consell de Govern de 29 de maig del 2003) Taules d'adaptació del Graduat Superior en Disseny (plans d'estudis 1995 i 2001) i el Grau en Disseny (pdf) (Acord de la Comissió d'Ordenació Acadèmica d'11 de juliol del 2012) Diplomatura en Ciències Empresarials (Escola Universitària del Maresme) Diplomatures en Ciències Empresarials i en Turisme (Acord del Consell de Govern de 18 de juliol del 2007) Graduat Superior en Comer Internacional (Escola Superior de Comerç Internacional) (Vegeu: Normes acadèmiques de l'Escola Superior de Comerç Internacional ) Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat (Escola Superior de Comerç Internacional) (Vegeu: Normes acadèmiques de l'Escola Superior de Comerç Internacional ) Normativa sobre l'extinció dels plans d'ensenyaments estructurats d'acord amb el Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre (Acord del Consell de Govern de 6 de maig del 2009, modificat per acords del Consell de Govern de 12 de maig del 2010 i 6 de febrer del 2013) Criteris per a l'elaboració del programa especial de crèdits de lliure configuració (Acord de la Comissió Gestora de 23 de juny de 1992, modificat per acord de la Comissió Gestora de 12 de maig de 1994 i de la Junta de Govern d'1 de juny de 1995) Normes de règim acadèmic de matriculació dels crèdits de lliure elecció (Acords de la Comissió Gestora de 3 de novembre de 1992 i de 19 de gener de 1993, modificat per acord de 20 de febrer del 2002) Normes d'assignació de places d'assignatures del programa de crèdits de lliure elecció (Acord de la Comissió Gestora de 26 de maig de 1993) Normes sobre la consideració d'estudis previs per a l'aplicació de crèdits de lliure elecció pels ensenyaments estructurats d'acord amb el reial decret 1497/1987 (Acord de la Junta de Govern de 17 de juliol de 1996, modificat per acord de la Junta de Govern de 25 de juliol del 2000, modificat per acord del Consell de Govern de 17 de desembre del 2003) Normes acadèmiques de compliment de la càrrega lectiva corresponent als crèdits de lliure elecció (Acord de la Junta de Govern de 8 de març de 1995, modificat per acords de la Junta de Govern de 5 de juliol de 1995, 17 de juliol de 1996 i de 21 de juliol de 1999) Normativa acadèmica per a la superació i el reconeixement d'idiomes a la UPF (Acord del Consell de Govern de 3 d'octubre del 2007, modificat per acord del Consell de Govern de 5 de març del 2008) Normativa per al reconeixement d'activitats socioacadèmiques com a crèdits de lliure elecció (Acord del Consell de Govern de 14 de novembre del 2007) Normativa de reconeixement de crèdits de lliure elecció entre cicles formatius de grau superior (CFGS) i estudis universitaris (Acord del Consell de Govern de 9 d'abril del 2008) (Acord del Consell de Govern de 6 d'octubre del 2004) Vegeu: Normativa per la qual es regulen els aspectes econòmics de matriculació en ensenyaments oficials. Normativa acadèmica d'obligatorietat de matrícula de la totalitat de les assignatures de primer curs o de primer any de segon cicle (Acord de la Comissió Gestora de 15 de juliol de 1992) Norma acadèmica d'anul·lació d'assignatura (Acord de la Comissió Gestora de 17 de març de 1993, modificat per acord de la Junta de Govern d'11 de juny de 1997 i modificat per acord de la Junta de Govern de 20 de febrer del 2002) Norma acadèmica sobre l'establiment d'un mínim d'estudiants matriculats per impartir una assignatura (Acord de la Comissió Gestora de 12 de maig de 1994) (Acord del Consell Social de 17 de setembre de 1998, modificat per acord de la Comissió Acadèmica del Consell Social de 8 de novembre del 2001) (Vegeu també acord de la Comissió Acadèmica del Consell Social de 19 de febrer del 2007) Normativa reguladora dels convenis per a la realització de pràctiques de formació previstes als plans d'estudis de la UPF Regulació d'avaluació i qualificació de les pràctiques dels estudiants en el marc del pla d'estudis Normativa del Premi Extraordinari de Fi d'Estudis de la Universitat Pompeu Fabra (Acord del Consell de Govern de 13 de desembre del 2006, modificat per Acord del Consell de Govern de 7 d'octubre del 2009, Acord del Consell de Govern de 20 de juny del 2012 i Acord del Consell de Govern de 6 de febrer del 2013) Acord de la Comissió Acadèmica del Consell Social de 19 de febrer del 2007 Normativa de Mobilitat d'Estudiants de Grau de la Universitat Pompeu Fabra, sens perjudici d'allò que estableix la disposició transitòria de l'esmentada normativa, que preveu que els estudiants matriculats en els ensenyaments regulats pel Reial Decret 1497/87, mantindran el règim de reconeixement de crèdits previst per la normativa anterior i els seus plans d'estudis: Normes de funcionament del programa ERASMUS a la Universitat Pompeu Fabra (Acord de la Comissió Gestora de 13 de juliol de 1993, modificat per acord de 12 de maig de 1994) Normes de reconeixement o d'equiparació d'assignatures d'intercanvi i ERASMUS (Acord del Consell de Govern de 14 de novembre de 2007) Criteris per a la regulació i l'evaluació de les estades d'estudiants de primer cicle de la llicenciatura en Traducció i Interpretació en universitats estrangeres (Acord del Consell de Govern d'11 de juny de 1997) Normes acadèmiques de l'Escola Superior de Comerç Internacional

Els canvis experimentats durant els darrers anys per la Universitat i la constitució de les unitats de coordinació acadèmica (UCA), establertes per acord del Consell de Govern de 10 de desembre del 2014, han fet que esdevingui convenient regular els càrrecs acadèmics que assumeixen funcions de direcció i de gestió en les facultats o escoles i en els departaments. Per això, aquesta normativa pretén satisfer les diverses necessitats en un context canviant i alhora establir un marc transparent i flexible. Així mateix, en l'actual configuració de l'organització acadèmica de la UPF, es considera necessari crear, entre els òrgans unipersonals d'àmbit particular, figures que puguin desenvolupar funcions de caràcter transversal, com ara la recerca, que comprenen tot un àmbit científic i les seves diverses titulacions. Per això, aquesta normativa preveu la creació d'una nova figura de coordinador acadèmic o coordinadora acadèmica, sense que això hagi d'alterar el nombre de càrrecs acadèmics. D'altra banda, aquesta normativa incorpora els objectius previstos en el Segon Pla d'Igualtat Isabel de Villena (2018-2022) i, en particular, les previsions de l'objectiu estratègic 4.1, relatiu a "Impulsar la paritat en tots els àmbits de participació, representació i presa de decisions". Per això, es preveu que els responsables de fer les propostes de nomenament en facultats o escoles i en departaments ho hagin de tenir en compte. Finalment, es preveu la figura del delegat o delegada del degà o degana o director o directora, ja present en alguns reglaments de facultat o escola, i també la de representant de facultats o escoles o de departaments. Amb aquestes figures, els degans o directors poden designar per a encàrrecs o funcions concretes professors de la facultat o escola o del departament, respectivament. Són càrrecs acadèmics de la Universitat Pompeu Fabra els que estableix, amb caràcter general, la legislació universitària. Així mateix, tenen la consideració de càrrecs acadèmics els creats pels Estatuts de la UPF i per aquesta i altres normatives aprovades pel Consell de Govern. El desenvolupament de càrrecs acadèmics pot suposar la percepció d'un complement retributiu, d'acord amb la normativa general, en els termes que estableixi el seu nomenament. El desenvolupament de càrrecs acadèmics pot suposar una reducció de la dedicació docent, d'acord amb la normativa general, en els termes que estableixi el seu nomenament. Equips de direcció de facultat o escola i de departament Els càrrecs acadèmics unipersonals, la proposta de nomenament dels quals correspongui a degans o directors de facultat o escola i als directors de departament constitueixen, juntament amb ells, l'equip de direcció de la facultat o escola o del departament, respectivament. Participació paritària d'homes i dones en la formació dels equips de direcció de facultats o escoles i de departaments Les propostes de nomenament que facin els degans o directors de facultat o escola i els directors de departament han de respectar el criteri de paritat entre homes i dones que integrin els equips de direcció de facultat o escola i de departament, per la qual cosa han d'emetre un informe que justifiqui les raons de la impossibilitat en cas que aquesta es produeixi. Coordinador acadèmic o coordinadora acadèmica Es crea el càrrec de coordinador acadèmic o coordinadora acadèmica que, sota la supervisió del degà o degana de facultat o director o directora d'escola o del director o directora de departament, segons que correspongui, exerceix funcions de coordinació acadèmica de caràcter transversal en l'àmbit científic de què es tracti. Els coordinadors acadèmics són nomenats pel rector o rectora, d'acord amb la proposta del degà o degana de la facultat o director o directora d'escola o del director o directora de departament, entre els professors amb dedicació a temps complet vinculats a la facultat o escola o adscrits al departament, respectivament. El desenvolupament del càrrec de coordinador acadèmic o coordinadora acadèmica comporta la percepció d'un complement retributiu i una reducció en la dedicació docent que no poden superar les que s'estableixin per a vicedegans de facultat o escola o sostdirectors de departament. La durada del mandat del càrrec de coordinador acadèmic o coordinadora acadèmica va lligada a la de l'òrgan que l'ha proposat. El nombre màxim de càrrecs acadèmics de cada facultat o escola i departament és el que figura en l'annex d'aquesta normativa. Modificació de l'estructura de càrrecs acadèmics La modificació del nombre o la tipologia dels càrrecs acadèmics en les facultats o escoles i els departaments de cada unitat de coordinació acadèmica s'ha de dur a terme per mitjà d'una proposta motivada del seu responsable i requereix l'autorització del rector o rectora. Publicació al Portal de la Transparència El secretari o secretària general és el responsable de publicar al Portal de la Transparència de la UPF l'annex d'aquesta normativa amb la relació de tots els càrrecs acadèmics i també de mantenir-lo actualitzat, com a conseqüència de les eventuals modificacions que pugui experimentar. Delegat o delegada del degà o degana o director o directora i representant de facultat o escola o de departament Els degans de facultat o directors d'escola i els directors de departament poden designar com a delegats per a encàrrecs o funcions concretes professors de la facultat o escola o del departament, respectivament. Així mateix, els degans de facultat o directors d'escola i els directors de departament poden designar professors de la facultat o escola o del departament com a representants en les comissions específiques de la Universitat, sempre que la normativa específica de cada comissió ho permeti. Els càrrecs de delegats dels degans o directors i de representants de les facultats o escoles o dels departaments en comissions formen part de la dedicació ordinària del professorat a les tasques acadèmiques de la Universitat i no comporten retribució complementària ni reducció de la dedicació docent. Com a conseqüència de la limitació establerta a l'article 7 d'aquesta normativa, la proposta de nomenament de coordinadors acadèmics requereix el cessament d'algun dels càrrecs existents de manera que no s'alteri el nombre total de càrrecs acadèmics d'una facultat o escola o d'un departament. En el cas de titulacions de grau o de màster interuniversitàries en què la UPF no assumeix la coordinació com a titulació oficial, amb caràcter general, no es pot proposar el nomenament d'un coordinador o coordinadora addicionalment als càrrecs acadèmics ja existents, llevat que hi hagi condicions especials que ho justifiquin. Es faculta el secretari o secretària general, mitjançant resolució, a actualitzar l'annex d'aquesta normativa. Una vegada entri en vigor aquesta normativa, l'aplicació del que estableix l'article 5 en tots aquells equips de direcció ja constituïts s'ha de dur a terme a partir del moment de la seva renovació completa, sens perjudici que sigui possible la seva adaptació amb anterioritat. Aquesta normativa entra en vigor l'endemà de ser aprovada pel Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra. Cap d'estudis dels ensenyaments d'International Business Economics i dels ensenyaments d'Economia Cap d'estudis dels ensenyaments d'Administració i Direcció d'Empreses i dels ensenyaments de Ciències Empresarials-Management Coordinador o coordinadora docent: 1 per cada titulació de grau. Coordinador o coordinadora de màster universitari: 1 per cada màster universitari o màster interuniversitari coordinat per la UPF. ENGINYERIA I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LES COMUNICACIONS Director o directora de la Unitat de Suport a la Qualitat i a la Innovació Docent (USQUID) CIÈNCIES DE LA SALUT I DE LA VIDA FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT I DE LA VIDA DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS I DE LA SALUT Coordinador o coordinadora de màster universitari: 1 per cada màster universitari o màster interuniversitari coordinat per la UPF FACULTAT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIALS DEPARTAMENT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIALS Vicedegà o vicedegana amb funcions de direcció de la titulació de Publicitat i Relacions Públiques Vicedegà o vicedegana amb funcions de direcció de la titulació de Periodisme Cap d'estudis de la titulació de Comunicació Audiovisual Cap d'estudis de la titulació de Periodisme Cap d'estudis del la titulació de Publicitat i Relacions Públiques Director o directora de la Unitat de Suport a la Qualitat i la Innovació Docent (USQUID) Vicedegà o vicedegana amb funcions de direcció de la titulació de Relacions Laborals Vicedegà o vicedegana amb funcions de direcció del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció Cap d'Estudis de la titulació de Relacions Laborals Cap d'estudis del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció Cap d'estudis dels estudis de doble grau i estudis simultanis TRADUCCIÓ I CIÈNCIES DEL LLENGUATGE FACULTAT DE TRADUCCIÓ I CIÈNCIES DEL LLENGUATGE Cap d'estudis del grau en Traducció i Interpretació i del grau en Llengües Aplicades DEPARTAMENT DE TRADUCCIÓ I CIÈNCIES DEL LLENGUATGE

Actualment, la LOU deixa en mans de les universitats la manera de configurar els seus departaments i, és per això, que els Estatuts de la UPF preveuen en el seu article 16 que els departaments es constitueixen d'acord amb el que estableixi la normativa que aprovi el Consell de Govern. El punt de partida d'aquesta normativa que ara es proposa és el document Estratègia 'UPF25 ANYS', que estableix en l'apartat " Marc de governança i de gestió eficient" la voluntat de tenir un marc de governança en evolució, i com a fita la reducció de centres i la paritat o dualitat centre/departament. Pel que fa a la reducció de centres, el procés s'ha portat a terme els darrers cursos, arribant al nombre actual de vuit centres. Quant als departaments, actualment també n'hi ha vuit, un dels quals està en constitució a l'espera de que el Consell de Govern determini els requisits necessaris. A la pràctica, doncs, l'estructura actual és de paritat/dualitat i el que aquesta normativa pretén és consolidar, a nivell normatiu, aquesta estructura de departaments. La configuració d'un departament de la UPF, doncs, no s'ha de basar només en disposar d'un nombre important i suficient de professors permanents, que doni lloc a departaments de gran dimensió, sinó també en aquesta dualitat És per això, que el Consell de Govern aprova aquesta normativa: Els departaments de la Universitat Pompeu Fabra, unitats de docència i de recerca en els termes previstos als Estatuts, es conformen a partir de l'agrupació de personal acadèmic d'àrees o àmbits de coneixement afins d'una o diverses branques del saber, que en el seu conjunt són necessàries per a la docència d'una o varies titulacions oficials de la Universitat, a un o diversos centres, i la recerca en aquests mateixos àmbits. Una mateixa àrea o àmbit de coneixement pot formar part de més d'un departament si és necessari per a la docència que ha de fer el departament. Això no obstant, els departaments que facin una proposta de contractació de professorat d'una àrea o àmbit de coneixement que en la seva major part està a un altre departament haurà de justificar prèviament davant el vicerector o vicerectora de professorat perquè la docència no pot ser assumida per aquest altre departament. Els departaments de la UPF es conceben com unitats de gran dimensió en paritat o dualitat amb l'estructura de centres de la UPF, sense perjudici del caràcter horitzontal dels departaments atès que imparteixen docència a més Tot el personal acadèmic permanent i altre personal acadèmic de la UPF està adscrit a un sol departaments en funció dels criteris establerts en l'article primer d'aquesta normativa. També s'hi adscriu el personal investigador vinculat a la Universitat. L'adscripció del PDI és automàtica a partir del nomenament o contractació del PDI, segons s'hagi establert a la convocatòria de la plaça. L'estructura departamental de la UPF la conformen els departaments següents: - Departament de Ciències Experimentals i de la Salut - Departament de Ciències Polítiques i Socials - Departament d'Economia i Empresa - Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions - Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge En el cas que la programació d'ensenyaments oficials de la UPF comporti l'obertura a noves branques del coneixement que requereixi la creació de nous departaments, correspondrà al rector proposar-ne la seva creació al Consell de Govern. Les propostes de modificació dels departaments existents, especialment quan es tracti de segregacions, hauran de justificar l'excepcionalitat a les condicions establertes en els anteriors articles i requerirà que els promotors, segons l'article 19.2 dels Estatuts, presentin una memòria justificativa que ha d'incloure: a) Justificació de la conveniència de la modificació i denominació proposada dels departament o departaments resultants. b) Delimitació dels camps científic, tècnic, artístic o humanístic d'actuació. c) Justificació acadèmica respecte dels objectius docents i de les línies de recerca. d) Estudi econòmic referit als mitjans materials i personals necessaris, així com a les despeses de funcionament. e) Relació dels professors que el conformen, amb indicació del nom i cognom, categoria, dedicació i àrea o àmbit de coneixement. f) Els efectes sobre les obligacions docents i sobre el personal que està adscrit al departament a modificar. Les propostes requereixen l'informe previ dels departaments afectats. D'aquests informes se n'ha de donar compte al Consell de Govern per a la seva valoració abans de l'acord definitiu. Atesa la constitució del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions es donen també per constituïts els seus òrgans de govern i es ratifica l'aprovació del seu reglament i, en conseqüència, es deixa sense efecte l'acord de Consell de Govern de 13 de desembre del 2006 que estableix la posta en marxa dels seus òrgans de govern provisionals. En els casos de professors adscrits temporalment a un departament, l'adscripció amb caràcter definitiu es farà seguint el procediment previst pels canvis d'àrea de coneixement previst a l'acord del Consell de Govern d'11 de maig del 2011.

És objecte d'aquesta normativa establir un marc jurídic aplicable al desenvolupament de resultats de R+D+i per part dels membres de la comunitat universitària de la UPF. En particular, aquesta normativa regula els aspectes següents: a) la determinació de la titularitat dels resultats de R+D+i. b) el procediment que cal seguir per protegir els resultats de R+D+i. c) la determinació dels drets econòmics resultants de l'explotació dels resultats de R+D+i. Aquesta normativa és d'aplicació a totes aquelles activitats de recerca que desenvolupin a l'entorn de la UPF els membres de la comunitat universitària de la UPF, ja sigui una activitat pròpia o en col·laboració amb d'altres entitats públiques o privades. Als efectes de la present normativa, els termes següents tindran el significat i abast que es defineixen a continuació: b) Personal de la UPF: el personal acadèmic (tant el personal docent com el personal de recerca, fins i tot el personal investigador en formació) i el personal d'administració i serveis, de conformitat amb l'establert als Estatuts de la UPF. c) Estudiants de la UPF: són estudiants de la UPF totes les persones que estiguin matriculades en qualsevol dels ensenyaments de primer, segon o tercer cicle, de conformitat amb l'establert als Estatuts de la UPF. d) Membres de la comunitat universitària: els Estudiants i el Personal de la UPF. e) Resultats de R+D+i: són Resultats de R+D+i als efectes d'aquesta normativa les Invencions i el Software (d'acord amb les definicions establertes a continuació), generats o desenvolupats per Membres de la Comunitat Universitària de la UPF com a conseqüència d'una activitat de R+D+i explícitament o implícitament objecte de la seva relació acadèmica, docent o de recerca amb la UPF. f) Invenció: els Resultats de R+D+i susceptibles de protecció per drets de propietat industrial, tot incloent de manera enunciativa però no limitativa, patents, models d'utilitat, topografies de semiconductors i dissenys industrials. g) Software: els Resultats de R+D+i susceptibles de protecció per drets de propietat intel·lectual com a programes d'ordinador (software) i bases de dades, de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de propietat intel·lectual. h) Beneficis Nets: es considerarà Beneficis Nets a efectes d'aquesta normativa la diferència entre els ingressos obtinguts per la UPF per l'explotació comercial dels Resultats de R+D+i i les Despeses de Valorització d'aquests resultats. i) Despeses de Valorització: es consideraran Despeses de Valorització aquelles despeses incorregudes en el procés de protecció i comercialització del Resultat de R+D+i i pagades a tercers. De forma enunciativa però no limitativa: estudis de patentabilitat, sol·licitud, tramitació, gestió, manteniment i defensa d'un dret de propietat industrial o intel·lectual davant de l'Oficina o Organisme que correspongui, estudis de mercat, assessorament legal, activitats de promoció, etc. Titularitat dels resultats de R+D+i Titularitat dels drets de propietat industrial Les invencions desenvolupades pel personal de la UPF tenen la consideració d'"invenció laboral" als efectes de la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents d'invencions i models d'utilitat. Per tant, correspon a la UPF la titularitat d'aquestes invencions, sense perjudici dels drets que li puguin correspondre al personal de la UPF en virtut d'aquesta llei. Correspon als estudiants de la UPF la titularitat, així com els drets d'explotació, sobre les invencions que hagin desenvolupat en el marc d'una activitat acadèmica, tret que s'estableixi un pacte contrari. No obstant això, en el cas d'invencions desenvolupades pels estudiants de la UPF conjuntament amb el personal de la UPF, la titularitat i els drets d'explotació de la invenció es distribuiran entre els estudiants de la UPF i la UPF en la proporció en la qual hagi intervingut cadascú en el seu desenvolupament. Titularitat dels drets sobre programes d'ordinador (software) El personal de la UPF serà titular dels drets morals de caràcter irrenunciable i inalienable que li correspongui sobre el software del qual sigui autor, de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de propietat intel·lectual. Correspon a la UPF la titularitat tant dels drets d'explotació del programa font com del programa objecte del software que hagi estat desenvolupat pel personal de la UPF en exercici de les seves funcions a la UPF o seguint les instruccions de la UPF. Tret de pactar el contrari, en el cas que el software tingui la consideració d'obra col·lectiva de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de propietat intel·lectual, creada a iniciativa i sota la coordinació de la UPF, l'autoria i la titularitat dels drets d'explotació sobre la propietat intel·lectual derivada del software correspondrà a la UPF, excepte que aquest sigui editat i divulgat per un tercer. Correspon a l'estudiant de la UPF la titularitat dels drets de propietat intel·lectual sobre el software que hagi desenvolupat en el marc d'una activitat acadèmica. No obstant això, en el cas de software resultant de treballs desenvolupats per l'estudiant de la UPF conjuntament amb el personal de la UPF, l'autoria correspondrà tant a l'estudiant com al personal de la UPF. La titularitat dels drets d'explotació sobre aquest software correspondrà a l'estudiant de la UPF i a la UPF en la proporció en la qual hagi intervingut cadascú en el seu desenvolupament. En cas que el software tingui consideració d'obra col·lectiva de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de propietat intel·lectual, s'aplicarà el previst a la clàusula 4.1.3. Projectes de recerca desenvolupats conjuntament amb d'altres entitats Titularitat dels resultats de R+D+i de projectes desenvolupats amb d'altres entitats El contracte o conveni que reguli els projectes de recerca realitzats conjuntament amb d'altres entitats públiques i/o privades ha de regular expressament la titularitat dels drets sobre la propietat intel·lectual i industrial, i assumirà la gestió de la seva protecció jurídica i de la seva explotació, sense perjudici que el referit contracte en posposi la determinació en un moment futur, en el marc d'un acord de cotitularitat. Així mateix, en cas de participació d'un investigador d'una altra entitat en activitats de recerca a la UPF, o de participació d'un investigador de la UPF en activitats de recerca a l'altra entitat, el conveni regulador d'aquesta participació ha de preveure expressament el règim de titularitat, gestió, protecció i explotació dels resultats de R+D+i que desenvolupi. De conformitat amb la normativa aplicable en matèria de propietat intel·lectual i industrial, s'ha de respectar en tots els casos el dret dels autors o inventors a ser reconeguts com a tals. Gestió i Explotació dels Resultats de R+D+ i Protecció dels Resultats de R+D+ i Gestió de la protecció dels resultats de R+D+i La gestió de la protecció dels resultats de R+D+i derivats de projecte propis de la UPF serà desenvolupada per la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF, sense perjudici d'allò establert a l'article 15 d'aquesta normativa. En relació amb els resultats de R+D+i derivats de projectes de col·laboració amb d'altres entitats públiques i/o privades, s'estarà a allò que s'estableixi en els convenis subscrits entre les entitats col·laboradores. En cas de no establir-se cap previsió, la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF assumirà la gestió de la protecció dels resultats de R+D+i en nom de la UPF. Comunicació d'obtenció de resultats de R+D+i 7.1 (*) En el cas de què el Personal de la UPF obtingui un Resultat de R+D+i que pugui ser susceptible de protecció, haurà de donar trasllat de la seva obtenció, al mes aviat possible, a la Unitat d'Innovació - UPF Business Shuttle i com a mínim, 2 mesos abans de la seva publicació. La comunicació es podrà realitzar de forma directa o mitjançant el responsable del seu grup de recerca, adjuntant tota aquella informació referent a la Invenció o Software desenvolupat que permeti a la UPF, si ho considera adient, iniciar els tràmits adients per a la seva deguda protecció jurídica. 7.2 (*) En la referida comunicació (en endavant, "Declaració d'Obtenció de Resultat de R+D+i" ) s'haurà de presentar la següent informació, segons el cas: (a) Identificació dels Resultats de R+D+i obtinguts, la seva possible aplicació i si han estat obtinguts fruit d'un projecte parcialment o totalment finançat per tercers aliens a la UPF. (b) Identificació dels autors o inventors, segons el cas, indicant quin és el percentatge de participació de cada un dels inventors o autors en la Invenció o el Software, segons el cas, tot respectant les disposicions previstes en aquesta normativa. Si no s'especifica, es distribuirà a parts iguals entre els autors o inventors. (c) Manifestació d'interès dels autors o inventors en protegir els Resultats de R+D+i. (d) Designació de la persona que farà d'interlocutor amb la Unitat d'Innovació - UPF Business Shuttle (en endavant, l'" Interlocutor "). Quan hi hagi autors o inventors externs a la UPF, l'Interlocutor haurà de ser sempre un membre del Personal de la UPF. (e) La Comunicació d'Obtenció de Resultat de R+D+i haurà d'anar signada per tots els autors o inventors i pel Coordinador del Grup de Recerca en cas què els autors formin part d'un grup de recerca. Els autors o inventors dels resultats de R+D+i han de col·laborar amb la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF o amb l'òrgan o entitat que desenvolupi les tasques de gestió en tot allò que sigui necessari per a l'obtenció de l'adequada protecció dels drets de propietat intel·lectual i/o industrial que es pretenguin protegir. En particular, l'obligació de col·laboració pot estendre's a la subscripció dels documents públics o privats que resultin adients, davant qualsevol oficina nacional i estrangera competent en matèria de propietat intel·lectual i/o industrial (de manera enunciativa, però no limitativa, oficines de patents i/o marques, registres de propietat intel·lectual, etc.), perquè la UPF, segons el cas, consti com a titular dels drets de propietat intel·lectual i industrial sobre el resultat de R+D+i o n'esdevingui, i que pugui exercitar els drets que li corresponguin en virtut de la seva condició de titular a plens efectes. En tot moment, els autors o inventors tractaran la informació relativa a la Declaració d'Obtenció de Resultats de R+D+i de manera confidencial, en els termes establerts a l'article 10 d'aquesta normativa. Protecció dels resultats de R+D+i i despeses La Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF analitzarà la Declaració d'Obtenció de Resultats de R+D+i i la traslladarà al vicerectorat competent en matèria de política científica, acompanyada d'un informe de recomanació de sol·licitud de protecció del resultat i d'aquella documentació que consideri adient. Per fer aquesta anàlisi, tant la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF com el vicerectorat competent en matèria de política científica poden sol·licitar la informació addicional i el suport d'assessors interns i/o externs que creguin convenient. El vicerectorat competent en matèria de política científica decidirà sobre l'estratègia de protecció d'aquells resultats de R+D+i que puguin ser susceptibles de protecció, atenent a totes les circumstàncies que hi concorrin, i en particular l'interès científic, social i/o empresarial suscitat per aquells. El vicerectorat competent en matèria de política científica comunicarà a l'interlocutor, en un termini màxim de quaranta cinc (45) dies hàbils comptats des de la recepció de la sol·licitud, l'acceptació o no per part de la UPF de la sol·licitud de protecció dels resultats de R+D+i. El silenci de la UPF s'ha d'entendre com a negatiu. En el cas que la UPF decideixi no protegir els resultats de R+D+i, s'aplicarà l'establert a l'article 9 d'aquesta normativa. La UPF es farà càrrec de totes les despeses de tramitació de les sol·licituds de protecció de resultats de R+D+i i del manteniment a l'Estat Espanyol. La protecció internacional dels resultats de R+D+i (incloent de manera enunciativa però no limitativa, sol·licitud de patents a l'estranger o extensions internacionals de patent abans de finalitzar el període de prioritat) s'analitzarà atenent l'existència d'acords amb tercers que financin les despeses que l'extensió originarà o la previsió de viabilitat de la seva explotació futura. Cessió i abandonament dels drets sobre els resultats de R+D+i En cas que la UPF decideixi no protegir un determinat resultat de R+D+i, pot comunicar-ho als seus autors o inventors, perquè aquests, en cas d'estar interessats, puguin sol·licitar-ne la cessió, i iniciar els tràmits necessaris per protegir-lo al seu nom, de conformitat amb la normativa aplicable, i respectant els contractes que s'hagin signat amb tercers. La renúncia per part de la UPF ha de ser de forma expressa, per mitjà de comunicació fefaent. D'altra banda, en cas que la UPF decideixi renunciar a la sol·licitud o al manteniment de qualsevol títol o extensió internacional d'un dret de propietat industrial, pot traslladar-lo als seus inventors, perquè en cas d'estar-hi interessats, se'ls cedeixin els drets als quals renuncia la UPF, d'acord amb el previst en aquest article i, en el seu cas, amb les condicions que s'acordin entre la UPF i els inventors. En tot cas, aquesta renúncia ha d'estar degudament motivada. En cas de renúncia segons l'establert als apartats 9.1 i 9.2 anteriors, la UPF té dret a percebre dels autors o inventors, o de terceres persones que assumeixin l'explotació comercial, un percentatge sobre els beneficis que aquests puguin obtenir per l'explotació comercial dels resultats de R+D+i. Aquest percentatge és d'un quinze per cent (15%), tret d'un pacte en un altre sentit. En cas de renúncia en els termes previstos als apartats anteriors, la UPF es reservarà el dret a obtenir del titular o titulars una llicència d'ús exclusiva, intransferible i gratuïta amb finalitats de docència i recerca. En tot cas, la renúncia i la cessió previstes en aquest article s'han d'ajustar a la normativa aplicable a la UPF en matèria de contractació i de patrimoni. Confidencialitat i divulgació dels resultats de R+D+i El personal de la UPF, així com qualsevol altre personal que participi en activitats de recerca a l'entorn de la UPF, ha de tractar la informació relativa a qualsevol resultat de R+D+i desenvolupat a l'entorn de la UPF de manera confidencial, i esforçar-se per assegurar aquesta confidencialitat, a fi de preservar els drets de la UPF o dels tercers que col·laborin en les activitats de recerca. Una vegada s'hagi definit el procediment que cal seguir per protegir els resultats de R+D+i, els investigadors acordaran amb la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF els terminis de divulgació de la seva recerca, i es comprometran a no fer cap acte de divulgació fins a la data que s'acordi per tal de no perjudicar-ne la protecció jurídica. Per al supòsit de desenvolupament conjunt de projectes de recerca amb d'altres entitats, la UPF procurarà incloure en els respectius convenis reguladors les polítiques de la UPF relatives a la confidencialitat dels resultats de R+D+i desenvolupats. Per la seva part, el personal de la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle de la UPF tractarà aquesta informació confidencialment i posarà els mitjans adients perquè es mantingui la confidencialitat davant de tercers. Explotació dels resultats de R+D+i Fórmules d'explotació dels resultats de R+D+i La UPF, en la seva condició de titular dels drets d'explotació dels resultats de R+D+i en els termes indicats en aquesta normativa, pot explotar comercialment els resultats de R+D+i de la manera que estimi més adient per al compliment de les seves finalitats, tot i que procurarà que la manera escollida permeti el major accés possible de la societat als nous coneixements i tecnologies. Explotació dels resultats de R+D+i per part de tercers La UPF pot subscriure amb terceres entitats la transferència dels drets per explotar els resultats de R+D+i. A aquests efectes, caldrà seguir les normes i els procediments aplicables per a la disposició, alienació i gravamen dels béns de la UPF. La transferència a tercers dels resultats de R+D+i per a l'explotació comercial s'instrumentarà preferentment mitjançant la subscripció d'un contracte de llicència sobre els drets d'explotació, de manera que la UPF mantingui la titularitat sobre els resultats de R+D+i. En el contracte de llicència, es procurarà establir mecanismes que permetin la protecció de l'interès públic i l'obtenció del retorn socioeconòmic adient. Explotació mitjançant la creació d'empreses derivades (spin-off o EBT) L'explotació dels resultats de R+D+i pot desenvolupar-se mitjançant la creació d'una spin-off o empresa de base tecnològica (EBT) amb participació de membres del personal de la UPF, en la qual pot participar eventualment la UPF, i a la qual es llicenciarien els drets d'explotació sobre els resultats de R+D+i. La participació del personal de la UPF en el capital social i l'activitat de l'empresa s'ha d'adequar, en tot cas, a la legislació aplicable, i en particular a la normativa sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, així com a la normativa interna de la UPF. Distribució dels beneficis de l'explotació comercial (*) 14.1 El personal investigador tindrà dret a participar en els Beneficis Nets que obtingui la Universitat com a conseqüència de l'eventual explotació dels Resultats de R+D+i. Aquesta participació no tindrà en cap cas la consideració de retribució o salari. Els Beneficis Nets obtinguts per la UPF per l'explotació comercial dels Resultats de R+D+i que s'hagin originat en activitats pròpies de la UPF, seran gestionats íntegrament per la UPF, mitjançant la Unitat d'Innovació - UPF Business Shuttle, i es distribuiran segons cada cas d'acord amb els apartats 14.3 i 14.4. En el cas d'explotació de Resultats de R+D+i realitzada per tercers, aliens a la UPF, la distribució de Beneficis Nets es farà d'acord amb els següents percentatges: (a) Explotació d' Invencions i drets de Propietat Industrial: - 50 % per a foment de la protecció i transferència de resultats de R+D+i. (b) Explotació de Software i altres drets de propietat intel·lectual (per ex. know-how): - 82 % pel Grup de Recerca; que inclourà la part de compensació als autors. -18 % per a foment de la protecció i transferència de resultats de R+D+i. En el cas d'explotació de Resultats de R+D+i transferits a spin-off's o EBT de la UPF, la distribució de Beneficis Nets es farà d'acord amb els següents percentatges: (a) Si els inventors i/o autors tenen igual o menys del 10% de participació accionarial en la spin-off o EBT: - 50% per al foment de la protecció i transferència de resultats De R+D+i. (b) Si els inventors i/o autors tenen mes del 10% de participació accionarial en la spin-off o EBT: - 90% per al foment de la protecció i transferència de resultats de R+D+i. Els Beneficis Nets obtinguts per la UPF per l'explotació dels Resultats de R+D+i es distribuiran, una vegada s'hagin descomptat les Despeses de Valorització a l'import obtingut per l'explotació dels mateixos. En cas d'existir més d'un autor o inventor, la UPF abonarà l'import corresponent personalment a cada investigador, segons l'establert a la Declaració d'Obtenció de Resultats de R+D+i, signat per tots els interessats que estableixi els percentatges de contribució de cada inventor. Els autors o inventors, segons el cas, podran de mutu acord entre tots, destinar aquests recursos a activitats de foment de la recerca del seu respectiu grup o grups de recerca. En cas de finalitzar la seva relació amb la UPF com a investigadors, serà responsabilitat de cadascun dels autors o inventors mantenir a la UPF informada de les seves dades de contacte per tal que aquesta pugui efectuar els pagaments que correspongui. En absència de dades de contacte actualitzades, la UPF quedarà exempta de la responsabilitat de realitzar aquests pagaments. En tot cas, la distribució dels Beneficis Nets prevists en aquest article s'ajustarà a les limitacions econòmiques que pugui establir la normativa aplicable. Entitats de recerca vinculades a la UPF La UPF pot encarregar les tasques de promoció, gestió i explotació dels resultats de R+D+i previstes en aquesta normativa a una tercera entitat vinculada en virtut del que preveu l'article 84 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats. A tal efecte s'establiran, en tot cas, els mecanismes de coordinació i de control que es considerin necessaris. Les invencions comunicades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta normativa es regiran per la normativa sobre la propietat industrial de les invencions realitzades a la UPF, aprovada per acord del Consell de Govern, de 17 de desembre de 2003. Queda derogada la normativa sobre la propietat industrial de les invencions realitzades a la UPF, aprovada per acord del Consell de Govern, de 17 de desembre de 2003. Aquesta normativa entrarà en vigor a partir de l'1 de gener de 2016. (*) Entrada en vigor a partir de l'1 de gener del 2016

La Universitat Pompeu Fabra ha posat en marxa el projecte Campus Global com a eina de comunicació que integra la informació, la gestió i el suport a la docència mitjançant l'ús de les noves tecnologies. D'altra banda, també és un fet, la creació o la fixació de materials didàctics o docents en productes multimèdia o en pàgines web amb el domini de la UPF. La pròpia creació del suport electrònic i informàtic del Campus Global, així com la creació i la fixació en aquest suport de materials didàctics o docents electrònics, comporta la necessitat d'establir una regulació quant a la seva incidència en els drets de propietat intel·lectual. Els materials docents que s'incorporen al Campus Global o a la resta de mitjans electrònics de la UPF gaudeixen, en els termes previstos a la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), Reial Decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei, de la protecció dels drets de propietat intel·lectual, tant si són a nom de tercers com si són de la UPF o dels seus professors, i corresponen als seus autors els drets d'explotació, en especial els drets de reproducció, de distribució, de comunicació pública i de transformació, que no poden ser realitzats sense la seva autorització, llevat dels casos expressament previstos a la Llei. És per això, que es considera necessari regular els drets de propietat intel·lectual en aquesta matèria i en aquests àmbits, tenint en compte les diverses modalitats de creació o de fixació. Es parteix del principi que caldrà sol·licitar l'autorització de l'autor o de qui ostenti els drets d'explotació de la seva obra per incorporar-la als mitjans electrònics. D'altra banda, la regulació de les creacions de materials, fins ara inèdit, parteix del principi que són creacions originals dels professors, que en són els autors, si bé en els casos en què han comptat amb el suport de la Universitat, que ha invertit en equipaments i en personal i que ofereix el suport dels serveis administratius necessaris per crear els materials electrònics, la UPF n'és la titular, sense perjudici de les modalitats d'explotació previstes a la present normativa de les aportacions dels professors que siguin identificables i unitàries. Primer: Objecte i àmbit d'aplicació La present normativa regula els drets de propietat intel·lectual en la creació i en la fixació de materials didàctics o docents en suport digital en el Campus Global, en productes multimèdia i, per extensió, en el conjunt de pàgines web amb el domini de la UPF. Segon: Dels productes originals d'innovació docent Els productes originals d'innovació docent i de tot tipus creats pel Personal d'Administració i Serveis de la UPF, ja sigui funcionari o laboral, en l'àmbit de les funcions pròpies de la seva relació estatutària o laboral amb la institució, pertanyen a la UPF, que gaudeix dels drets d'explotació, d'acord amb el que disposa l'article 51.1 i 51.2 de l'LPI. La Universitat publica aquestes obres sota el seu nom i les comercialitza lliurement. En aquests productes es farà constar la reserva de drets a favor de la UPF en els termes següents: (imprès sobre la coberta i a l'etiqueta de disc o en altre suport) (en text a l'interior del producte) Queda rigorosament prohibida, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions previstes per les lleis, la reproducció o la transmissió total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, la incorporació sense llicència a qualsevol suport digital o electrònic, la seva recuperació i també la distribució d'exemplars o el préstec. Les indicacions de reserves de drets podran adaptar-se en cada moment a la cobertura més adequada en relació a la naturalesa del producte i a la finalitat a la qual estigui destinat. En els crèdits del producte (però sense ©) es podran incloure els noms de les persones naturals que hagin creat l'obra. Tercer: De les obres col·lectives Els productes originals d'innovació docent i de tot tipus creats per personal docent (funcionari o contractat, a temps complet o a temps parcial) amb el finançament o suport tècnic de la UPF, pertanyeran a la UPF, en tant que obra col·lectiva, d'acord amb el previst a l'article 8 de l'LPI. S'estendrà un full d'encàrrec entre els docents creadors i la Universitat, en el qual s'indicarà la modalitat d'obra, la seva titularitat i els sistemes d'explotació, d'acord amb l'annex. La Universitat publica l'obra sota el seu nom i la comercialitza lliurement. La reserva de drets serà la següent: Els creadors de l'obra seran identificats com a tal a les edicions del producte (però sense ©). Això, no obstant, en el cas que les aportacions dels creadors siguin identificables i unitàries, la UPF, mantenint el copyright sobre l'obra global, podrà autoritzar els autors a explotar separadament la seva part en els termes previstos per l'obra en col·laboració a l'article 7 de l'LPI. Els símbols i les indicacions de reserva de drets seran els expressats en l'apartat 2 d'aquest article. Quart: De les obres editades per la UPF Els supòsits que la UPF ocupi la posició d'editora d'obres originals del personal docent, tant d'autor individual com en forma d'obra en col·laboració, destinades a ser publicades al Campus Global o a d'altres pàgines web amb el domini de la UPF i en els quals no es donin les condicions per l'obra col·lectiva, hauran de ser regulats en cada cas mitjançant els corresponents contractes d'edició. © del disseny gràfic i multimèdia, Universitat Pompeu Fabra. © d'aquesta edició en suport digital, Universitat Pompeu Fabra. Cinquè: De les obres originals aportades pels professors Les obres originals pròpies aportades directament pels professors al Campus Global o a altres mitjans electrònics de la UPF com a material didàctic de suport a la docència li pertanyeran en tant que autor, amb els drets morals i d'explotació que l'LPI li atorga. El professor autor atorgarà una llicència no exclusiva a la UPF per tal de reproduir l'obra en suport digital, introduir-la al Campus Global i fer-la accessible a la comunitat universitària durant el període que s'estableixi. Tots els drets reservats........... Sisè: De la incorporació d'obres de tercers titulars de drets de propietat intel·lectual La fixació en el Campus Global, o en altres mitjans electrònics de la UPF, d'obres publicades en qualsevol suport els drets dels quals pertanyin a tercers requerirà l'autorització de l'autor o de qui n'ostenti els drets, en els termes previstos a la legislació vigent, llevat que acompleixin els requisits del dret de cita previst a l'article 32 l'LPI. Els serveis administratius de la Universitat competents portaran a terme aquesta gestió, llevat del supòsit previst a l'article cinquè quan les obres originals incorporin altres obres publicades en qualsevol suport els drets dels quals pertanyin a tercers, en què la gestió d'aquests drets serà responsabilitat directa del professor, que haurà d'acreditar l'autorització pertinent abans de fixar els materials. La UPF podrà dirigir-se als professors en el cas de reclamacions dels titulars dels drets de les obres fixades en aquests suports. Apartats 1 i 2 de l'article tercer de les normes que regulen els drets de propietat intel·lectual en la creació i fixació en suport digital de materials didàctics en l'àmbit del Campus Global o a d'altres mitjans electrònics de la UPF. Per iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra i sota la seva coordinació es crea una obra col·lectiva, en els termes previstos per l'article 8 de la Llei de Propietat Intel·lectual (text refós aprovat pel Reial Decret 1/1996 de 12 d'abril) que consisteix en el següent: L'obra serà editada i divulgada sota el nom de la Universitat Pompeu Fabra, que serà titular exclusiu dels drets, i el copyright hi figurarà de la següent manera: Queda rigorosament prohibida sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions previstes per les lleis, la reproducció o la transmissió total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, la incorporació sense llicència a qualsevol suport digital o electrònic, la seva recuperació i també la distribució d'exemplars o el préstec. Producció: Universitat Pompeu Fabra Textos: (docents autors dels textos) La UPF (SI/NO) autoritza a les persones mencionades com autors dels textos per tal que puguin explotar separadament la seva aportació identificable i unitària sense perjudici dels drets exclusius de la Universitat sobre l'obra global. Universitat Pompeu Fabra (tots els qui hi participin)

Subministrament de material d'oficina a preus unitaris per als serveis administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Subministrament i instal·lació d'una cabina de bioseguretat i d'un carregador automàtic de cèl·lules en plaques per a citòmetre de flux del Servei de Citometria de Flux del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pomepu Fabra. CONTRACTE COFINANÇAT AMB FONS FEDER. Subministrament i instal·lació d'un microscopi per a la caracterització sense marcatge de nanoestructures en medis biològics per al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Subministrament i instal·lació d'un microscopi confocal per al Servei de Microscopia confocal del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Contracte del subministrament i instal·lació d'un citòmetre espectral per al Servei de Citometria de Flux del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Contracte COFINANÇAT AMB FONS FEDER Subministrament d'ordinadors de sobretaula per preus unitaris per a la Universitat Pompeu Fabra. Subministrament de títols acadèmics oficials i propis a preus unitaris per a la Universitat Pompeu Fabra. Subministrament d'un clúster computacional i d'emmagatzematge per als serveis científico-tècnics del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Subministrament i instal·lació d'una cabina d'emmagatzematge de dades per al Parc de Recerca UPF. Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes relatives als criteris a valorar de forma automàtica tindrà lloc a les 9 hores del dia 22 de maig de 2014 a l'edifici de la plaça de la Mercè, 10-12 08002 de Barcelona. Subministrament i instal·lació d'una infraestructura de virtualització per al Parc de Recerca UPF al Campus de la Ciutadella. Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica tindrà lloc a les 13:30 hores del dimarts 27 de maig de 2014 a la plaça de la Mercè, 10-12 08002 de Barcelona. Subministrament i instal·lació de l'equipament tècnic de l'espai polivalent del Parc de Recerca UPF al Campus de la Ciutadella. Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica tindrà lloc a les 13:00 hores del dimarts 27 de maig de 2014 a la plaça de la Mercè, 10-12 08002 de Barcelona.

Servei de recollida de residus sanitaris a preus unitaris per al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Servei de conducció i manteniment del sistema de control automatitzat de les instal·lacions dels diferents edificis de la Universitat Pompeu Fabra. Servei d'assessorament psicològis per als estudiants de la Universitat Pompeu Fabra. Servei d'auditoria econòmica dels estats financers i pressupostaris de la Universitat Pompeu Fabra i elaboració dels estats financers consolidats del grup UPF per als exercicis 2015 i 2016. Servei de prevenció de riscos laborals, especialitat de medicina del treball i de l'activitat preventiva de la vigilància de la salut, a la Universitat Pompeu Fabra. Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobre B) tindrà lloc divendres 27 de novembre de 2015 a les 13:30 hores a la plaça de la Mercè, 10-12 08002 de Barcelona Servei de seqüenciació de genomes complerts per al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a l'explotació del serveis de cafeteria i menjador al campus de la Ciutadella i al campus del Poblenou i el subministrament d'aliments i begudes mitjançant màquines expenedores (vènding) als campus esmentats i a l'edifici de la Mercè de la Universitat Pompeu Fabra. Visita a les dependències: els licitadors que desitgin podran visitar les instal·lacions. Es farà una única visita el dia 2 de setembre de 2015 a les 09:00 hores, amb punt de trobada a la recepció de l'edifici de Jaume I (Campus de Ciutadella, c/ Ramón Trias Fargas núm. 23). Es demana confirmar l'assistència a la visita a l'adreça electrònica [EMAIL] Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobre B) tindrà lloc el proper dimarts dia 1 de desembre de 2015 a les 9:30 hores a la plaça de la Mercè, 10-12 08002 de Barcelona. Per fer-ho, cal que ho sol·licitin per correu electrònic a l'adreça [EMAIL] Servei de manteniment preventiu i correctiu dels equips d'instrumentació científica de la Universitat Pompeu Fabra. Servei de manteniment de l'equipament de la xarxa troncal de la Universitat Pompeu Fabra. L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobres B) tindrà lloc dimecres 22 d'abril de 2015 a les 9.30 hores a l'edifici de la Plaça de la Mercè, 10-12, 08002 Barcelona. 20/02/15- Publicat document amb esmenes al Plec de prescripcions tècniques en relació als annexos 2 i 3 i a la millora addicional de l'apartat 3.4 (renovació del commutador perimetral) 09/02/15- Publicat nou Plec de clàusules administratives particulars amb rectificació d'errors en referència als codis CPA i CPV i a la classificació empresarial exigible. Servei de manteniment de les instal·lacions generals dels edificis de la Universitat Pompeu Fabra. AVIS: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobre B) tindrà lloc dimarts 13 d'octubre de 2015 a les 9:30 hores a la plaça de la Mercè, 10-12 08002 de Barcelona. Servei de mudances a preus unitaris per a la Universitat Pompeu Fabra. AVÍS: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobres B) tindrà lloc divendres 13 de març de 2015 a les 9.00 hores a l'edifici de la Plaça de la Mercè, 10-12, 08002 Barcelona. Servei de prevenció de riscos laborals en la disciplina d'higiene industrial i per a l'assessorament en la disciplina de seguretat en el treball per a la Universitat Pompeu Fabra. Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobres B) tindrà lloc a les 9:30 hores del dijous 20 de novembre de 2014 a l'edifici de la plaça de la Mercè, 10-12 - 08002 de Barcelona Per tal que els licitadors puguin preparar les seves ofertes, es podrà realitzar una visita a les instal·lacions, que tindrà lloc de 9h a 12h del dia 23 d'octubre de 2014, el punt de trobada serà la recepció de l'edifici del carrer Doctor Aiguader, 88 de Barcelona i caldrà arribar cinc minuts abans de l'hora d'inici. Els licitadors interessats hauran de confirmar la seva assistència al telèfon 93 542 29 48. Servei de vigilància, operació dels sistemes de seguretat i control d'accessos als diferents edificis de la Universitat Pompeu Fabra. Avís: L'acte públic d'obertura de les ofertes a valorar de forma automàtica (sobre B) tindrà lloc el proper dilluns 15 de setembre de 2014 a les 9:30 hores. Contracte de gestió serveis públics, modalitat concessió, per a la prestació del servei d'impressió, inclosos copiat i digitalització, i explotació dels centres de reprografia de la Universitat Pompeu Fabra. Avís: Tota la informació sobre la licitació d'aquest contracte està disponible al Perfil de contractant del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

D'acord amb el que estableixen els articles 42, 126 i 138 de la Llei de Contractes del Sector Públic seran publicats en aquest perfil de contractant els anuncis de licitació, les adjudicacions i formalitzacions dels contractes i també es difondran altres dades i informacions referents a l'activitat contractual de l'òrgan de contractació. Classificació estadística de contractes públics: CPV - CPA- Codi NUTS

Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals El nostre professorat està integrat per professionals de prestigi procedents del món acadèmic i empresarial que lluiten dia a dia per assolir nous objectius. Han creat un programa que harmonitza una base teòrica sòlida amb els coneixements obtinguts mitjançant l'experiència per tal de formar els futurs DOERS d'ESCI-UPF. Directora acadèmica de la Càtedra MANGO d'RSC - Investigadora Investigadora de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic - Responsable de la línia de residus Director de la Càtedra MANGO d'RSC Professor - Codirector del Màster en Retail Internacional Director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic - Investigador

El Grau en Bioinformàtica inclou com a assignatura obligatòria el Treball de Fi de Grau (TFG), de caràcter científic-professional, que s'ha de fer durant els dos últims trimestres del darrer curs. El TFG tant pot ser un projecte ampli en el camp de les tecnologies específiques de la bioinformàtica, que reflecteixi les competències adquirides associades a la titulació, com un projecte d'exploració d'una idea innovadora (per exemple, un programa informàtic o bé un model científic per donar resposta a un problema biomèdic o a un fenomen biològic). Els estudiants comptaran amb supervisió al llarg de tot el procés de preparació del TFG, que hauran de presentar al final de l'any acadèmic davant d'un tribunal examinador integrat per professors del grau. Predicció d'emocions fent servir senyals fisiològiques. Metodologia que busca transformar les seqüències temporals a representacions qualitatives, reduint la complexitat, per minar des d'un punt de vista estructural i de característiques les senyals; fent servir tècniques adoptades de la bioinformàtica i la mineria de text. La metodologia reuneix múltiples senyals simultàniament i realitza diversos procediments de classificació per a un anàlisis de consens posterior, buscant la millor predicció. Trobar una solució òptima per a una instància de problema d'alineació de seqüències múltiples per a més de dues seqüències és un problema d'optimització dur que és computacionalment car, fins i tot per a algunes seqüències de longitud moderada. En conseqüència, la investigació sobre l'alineació de seqüències múltiples s'ha centrat principalment en mètodes heurístics. No obstant això, els avenços recents en solucionadors de programació lineal enters han permès trobar solucions exactes i òptimes a instàncies de problemes d'alineació de seqüències múltiples per a diverses seqüències de longitud moderada. Tot i tenir coneixement d'on es troben els gens i les regions del genoma que els regulen, anomenades enhancers; encara no sabem quines interactua amb quin gen. En aquest treball he generat models basats en aprenentatge automàtic utilitzant diferents subconjunts dades, incloent-hi Hi-C, epigenòmica i eQTLs, per predir aquestes coneccions. També he creat un mètode per imputar les interaccions utilitzant tècniques de reducció de dimensionalitat en l'expressió de RNA. En el conjunt, he demostrat que integrant diferents fonts de dades en el mateix mètode augmenta el rendiment d'aquest. Hem modelat la possible interacción entre el AB-Amyloide i el receptor d'Insulina, sota la hipotesis de que es pot estar donant un feedback que derivi en Alzheimer quan la dimerització del receptor d'Insulina no ocorreix de forma correcta, com per exemple en la malaltia de Diabetes. Director/a del treball: Xavier Jalencas i Jordi Mestres Una de les principals causes de les reaccions adverses provocades per fàrmacs són les interaccions inesperades d'aquests amb proteïnes més enllà del seu objectiu. Els mètodes computacionals per a predir aquestes reaccions per milers de proteïnes es basen principalment en el lligand. Els mètodes basats en l'estructura segueixen sent computacionalment costosos. L'objectiu d'aquest projecte és investigar mètodes basats en l'estructura més eficients per tal de poder anticipar la probabilitat d'unió entre cada petita molècula i milers de proteïnes. Hem obtingut un algoritme funcional capaç d'aconseguir grups de llocs d'unió similars des d'estructures de proteïnes en tres dimensions i de generar entitats representatives del grup sencer. Gràcies per contactar amb nosaltres. En breu ens posarem en contacte amb tu.. Responsable: ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ INTERNACIONAL (ESCI-UPF); Finalitat: Finalitat 1: Atendre les sol·licituds dels interessats.

El paper fonamental que té la informàtica en el desenvolupament tecnològic i en la innovació i la creixent demanda d'una formació àmplia i interdisciplinària exigeix professionals capaços de treballar en l'avantguarda de la tecnologia, la ciència i la biomedicina en entorns clínics, empresarials o acadèmics. El BDBI inclou la possibilitat de dur a terme unes pràctiques optatives en empreses i institucions col·laboradores del camp acadèmic, biotecnològic, de salut clínica o en altres àrees de la bioinformàtica. Els estudiants poden fer pràctiques optatives en empreses o institucions públiques o privades que desenvolupen la seva activitat en àmbits relacionats amb la bioinformàtica. Aquestes pràctiques externes tindran una durada equivalent a 20 crèdits ECTS. Els estudiants hauran de passar un 60 % aproximadament del temps a l'empresa o institució. El percentatge restant es distribuirà entre tutories i la feina feta pel seu compte per tal d'elaborar una memòria conforme a l'estructura proposada a la guia docent de l'assignatura. Visita la pàgina universitària d'ESCI-UPF T'agradaria comptar amb talent ESCI-UPF? Gràcies per contactar amb nosaltres. En breu ens posarem en contacte amb tu.. Responsable: ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ INTERNACIONAL (ESCI-UPF); Finalitat: Finalitat 1: Atendre les sol·licituds dels interessats.

Per obtenir informació dels tràmits, et suggerim les següents (en) opcions de CERCA (en) Si vols seleccionar tots els tràmits relacionats amb un perfil d'usuari, selecciona a continuació el perfil usuari i podràs consultar tots els tràmits relacionats (en) Si vols consultar un tràmit en concret, posa a continuació la paraula clau i podràs consultar tots els tràmits relacionats (en)

El BDBI promou l'intercanvi cultural i de coneixements oferint als alumnes l'oportunitat de passar una temporada estudiant en universitats estrangeres; també amb la presència d'alumnes d'altres països. El programa d'intercanvi permet que els estudiants ampliïn els seus coneixements, perfeccionin les seves habilitats, obrin els horitzons i comencin a posar en pràctica els que han après en un entorn multicultural. El programa de mobilitat ofereix als estudiants l'oportunitat de cursar assignatures de qualsevol de les universitats que ofereixen el BDBI, així com la possibilitat de fer estades formatives a les universitats estrangeres participants. Les universitats que ofereixen el BDBI estan en contacte amb institucions d'arreu del món per tal d'ampliar el nombre d'universitats participants, entre les quals hi ha l'Icahn School of Medicine at Mount Sinai (ISMMS), a Nova York, amb prestigiosos programes de Neurociència i Farmacologia i Terapèutica de Sistemes; i la Universitat de Bergen, a Noruega, amb la seva Escola de Bioinformàtica i Bioestadística. Si fas tercer curs i vols adquirir experiència professional en un entorn internacional, ampliar opcions per al teu desenvolupament professional, conèixer altres formes de treballar i altres cultures, perfeccionar el teu nivell d'idiomes i millorar les teves habilitats de relació i comunicació, tens el perfil idoni per fer una estada en pràctiques mitjançant el programa d'Erasmus+ Pràctiques. Aquest programa, finançat per la Unió Europea, permet als estudiants universitaris fer estades de pràctiques en empreses o institucions d'altres països europeus. Les estades, que poden obtenir finançament per a un màxim de 3 mesos, hauran de ser autoritzades i supervisades per ESCI-UPF com qualsevol altre conveni de pràctiques. Es poden fer les pràctiques en qualsevol dels estats membre de la Unió Europea (tret d'Espanya), els països de l'AELC i de l'EEE: Islàndia, Liechtenstein i Noruega, a més de Croàcia o Turquia, i en qualsevol empresa elegible segons la normativa Erasmus+ (s'entén per empresa qualsevol entitat que desenvolupi una activitat econòmica en el sector públic o privat, independentment de les seves dimensions, del règim jurídic o del sector econòmic en què operi, inclosa l'economia social). No són elegibles ni les institucions europees (com la Comissió Europea o el Parlament Europeu) ni les organitzacions encarregades de gestionar programes de la UE (per evitar conflictes d'interès o de finançament dual) ni les representacions diplomàtiques nacionals o els consolats. Anar a normativa Erasmus+ Pràctiques * Acord de col·laboració en procès

El BDBI l'imparteixen professors de les tres universitats que conjuntament ofereixen el grau: la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB). Compta també amb els coneixements d'un gran nombre de professionals procedents d'empreses, hospitals, universitats i centres de recerca amb un prestigi ben reconegut en el camp de la bioinformàtica.